dimecres, 4 de març del 2020


Aquests dies són especials per mies compleixen 20 anys de la meva militància al Partit dels Socialistes de Catalunya. 20 anys que, com passa sempre, han estat intensos, però que vistos en perspectiva han passat volant.
Vaig entrar com a regidor independent però també com a votant crític del PSC… un 20 de febrer després de l’enèsim atemptat d’ETA vaig pensar que no podia quedar-me en la posició còmode de regidor independenti vaig anar cap a la seu del PSC per afiliar-me.
Em va atendre en Rafel Bruguera, al que 20 anys després he demanat que ens fem una fotografia, llàstima no haver-la fet aquell febrer del 2000, però els mòbils no eren com els actuals i diria que no tenien ni càmera de fotos




En aquests anys de militància he tingut moments molt bons i moments no tan bons, però que han valgut molt la pena... personalment he crescut molt com a persona... d'aquell jove tímid a una persona ja adulta (per no dir madura) que combina timidesa amb una major desenvoltura de la que mai hauria pensat que en seria capaç....

He conegut gent fantàstica que d'altra manera no hauria conegut mai i amb els que hem passat moments inoblidables... He fet molts amics.. Alguns dels quals espero que ho siguin de per vida... i no tant sols del PSC el que al meu entendre és la part millor de la política local....Ramon Romaguera, Arcadi Piferrer (DEP), Jordi Gasull, Joan Català, Francesc Brull, Jordi Soler, Carles Salgas, Alfons JimenezSilvia Paneque, Marc Lamuà  per citar alguns són les persones més importants de la meva "vida" política... i algún treballador municipal ( del que no en posaré nom per evitar malentesos)....

I he intentat aportar el meu granet de sorra en la gestió municipal tant a la Bisbal, al Consell Comarcal del Baix Empordà, a l'Ajuntament de Girona, i ara a la Subdelegació del Govern de Girona.

20 anys donen per conèixer moltes persones, per moltes anècdotes, per moltes vivències... en els dies vinents faré unes notes individualitzades... i com comptem la gent que dediquem part del nostre temps a la política... per legislatures... no  si interessarà a algú, però em servirà de catarsi... i de reconeixement a molta gent que he conegut i admirat.... i un punt de partida cap a la reflexió sobre el futur.