Normativa limitació velocitat de trànsit a vies urbanes

El passat més de novembre El govern Central  va legislar en relació a diferents aspectes de la circulació en via pública

Una de les regulacions que va passar més desapercebuda, però que sense cap mena de dubte més rellevància tindran pel dia a dia dels municipis, ha estat la nova regulació de la velocitat en les vies urbanes.

La qüestió es regula al Reial decret 970/2020, de 10 de novembre, que va ser publicat en el BOE l'endemà i en el seu article 50, ve a redefinir els límits generals de velocitat en vies urbanes en funció de la seva diferent classificació.

El primer que cal dir però és que l’aplicació dels límits de velocitat que  explicarem entren en vigor el dia 11 de maig del 2021, d’acord al que estableix la Disposició final única.

 

Us deixo l’enllaç.

https://www.boe.es/boe/dias/2020/11/11/pdfs/BOE-A-2020-13969.pdf

 

Límits de velocitat.

En l’exposició de motius, es justifica la reforma per la necessitat de protegir als vianants.  En aquest context ha de recordar-se  que els darrers 4 anys el nombre de morts en vies urbanes s’ha incrementat al voltant dels 550 morts anualment.

D'aquestes morts, el 80% corresponia al grup de persones usuàries que configuren el denominat col·lectiu de persones vulnerables (vianants, ciclistes, motoristes i persones usuàries de ciclomotor).

L'experiència demostra que la reducció de la velocitat té un efecte directe en la reducció de la sinistralitat dels vulnerables, no suposant per contra un major alentiment del trànsit, els vehicles de motor en els seus desplaçaments urbans no superen velocitats mitjanes que, en els centres urbans, siguin generalment superiors als 20 km/h.

Els diferents estudis coincideixen que el risc de morir a conseqüència d'un atropellament es redueix com a mínim cinc vegades si la velocitat del vehicle que impacta és de 30 km/h respecte a un que circuli a 50 km/h. La velocitat del vehicle té una relació directa amb les probabilitats de supervivència del vianant atropellat

La normativa estableix els nous límits de velocitat en ciutat, reduint-los de manera genèrica a 30 km/h en vies amb un carril per sentit (anteriorment el genèric era de 50 km/h independentment dels carrils)

En les vies que disposin de plataforma única de calçada i vorera, el límit serà de 20 km/h.

En les vies de dues o més carrils per sentit de circulació, el límit continuarà sent de 50 km/h. Però

No obstant això, cal tenir en compte que els carrils reservats per a la circulació de determinats vehicles o usuaris, com els d'ús exclusiu per al transport públic, no es comptabilitzen. Per exemple, si un carrer té un carril però disposa a més d'un per a bus/taxi, s'aplicarà el límit de 30 km/h perquè es considera que només hi ha un carril per a aquest sentit.

IMPORTANT

La  normativa permet que aquestes noves velocitats genèriques puguin ser reduïdes pels Ajuntaments si així ho consideren, encara que hauran d'instal·lar prèviament la senyalització que indiqui el límit diferent.

 

D'altra banda, excepcionalment, l'Autoritat municipal podrà augmentar la velocitat en vies d'un únic carril per sentit, fins a una velocitat màxima de 50 km/h.

Travesseres

Per contra, no hi ha canvis per al límit de velocitat genèric en les travesseres: un tram de carretera interurbana que discorre per poblat. Aquestes carreteres, habitualment part d'una via convencional, solen tenir un sol carril per sentit. Malgrat això, el seu límit genèric es mantindrà en 50 km/h. Encara que, com ja ocorre, els consistoris podran rebaixar-ho, ja sigui íntegrament o en un tram determinat.

S'exceptuen els vehicles que transportin mercaderies perilloses, la velocitat específica de les quals en les travessies és de 40 km/h. A més, aquest mateix limiti és el que se'ls aplica en vies urbanes de dos carrils o més per sentit (que tenen el límit genèric en 50 km/h).

Pel que fa a autovies o autopistes urbanes, és a dir que discorren dins de poblat, el límit genèric es manté així mateix en 80 km/h. No obstant això, podrà continuar sent ampliat per ajuntaments o governs autonòmics, encara que mai haurà d'excedir dels 120 km/h (el màxim per a autovies i autopistes fora de poblat).

 

SANCIONS

 

Les infraccions per excedir la velocitat fixada per la via, depenent d'en quant s'excedeixin el límit imposat, poden ser o bé greus o bé molt greus.

Límit 30 km/h

	INFRACCIÓ	SANCIÓ	PUNTS
31 km/h - 50 km/h	Greu	100 euros	-
51 km/h - 60 km/h	Greu	300 euros	2
61 km/h - 70 km/h	Greu	400 euros	4
71 km/h - 80 km/h	Greu	500 euros	6
81 km/h o más	Molt Greu	600 euros	6

Límit 20 km/h

	INFRACCIÓ	Sanció	PUNTS
21 km/h - 40 km/h	Greu	100 euros	-
41 km/h - 50 km/h	Greu	300 euros	2
51 km/h - 60 km/h	Greu	400 euros	4
61 km/h - 70 km/h	Greu	500 euros	6
71 km/h o más	Molt Greu	600 euros	6

 

Dades econòmiques Febrer 2021

Als darrers mesos, i fruit de la situació de la pandemia de la Covid19, ha generat un greu problema en l’economia global. Centrat a l’Estat Espanyol, les xifres demostren que el sector productiu ha resultat molt afectat.

 

Precisament, el govern central sempre ha defensat que calien mesures per proteger treballadors i empreses en aquests moments tan complicats.

 

Si fem un análisis de les dades d’atur, prenent com a base les darreres publicades referents al mes de febrer del 2021, obbservem que en aquests moments a Espanya consten inscrits en situación de desocupació 4.008.789 personas, incrementant-se lleugerament respecte el mes de gener (44.436 persones en el mes de febrer respecte el mes de gener (1,12%).

 

En aquesta grafica podem veure l’evolució de l’atur els darrers anys.

 

  

Evidentment les xifres dels aturats ha fet que el nombre de prestacions a l’Estat Espanyol hagi anat adaptant-se a la nova realitat. Val a dir però que les xifres s’incrementen molt aquest any com a conseqüència de la pandemia i de les ajudes que el govern central implementa.

 

Podeu veure l’evolució en aquest quadre comparatiu.

 

 

 

 

Prestacions per sectors econòmics, que ens dona una fotografía molt exacte de quins són els sectors més afectats per la pandemia, a 31 de genero feria el quadre següent:

 

 

 

Com és de veue, en un país tradicionalment turístic el tancament perimetral, el tancament d’activitas ha fet que l’hosteleria sigui el sector amb major número de prestacions per atur.

 

El mes de gener va finalizar amb un total de 2.376.847 persones beneficiaries de prestacions per atur. El importe total de estas prestaciones ascendió a 2.629 millones de euros. La despesa Mitjana mensual per beneficiari fou de 1.130,8€ amb un increment respecte el més anterior de 196,9€ (21,1%).

 

Durant el mes de gener es van abonar prestacions d'ERTO per un import de 694 milions d'euros.

 

 

Contractes signats al febrer

El nombre de contractes registrats durant el mes de febrer ha estat d'1.212.284. D'ells, 132.431 tenen caràcter indefinit, la qual cosa suposa el 10,92% dels contractes.

Els contractes indefinits del mes de febrer es divideixen, quant a la durada de la seva jornada, en 86.160 a temps complet i 46.271 a temps parcial.

La resta dels contractes, fins a completar el total d'1.212.284 del mes de febrer de 2021, són 6.466 de caràcter formatiu i 1.073.387 un altre tipus de contractes temporals. Dins d'aquest últim grup destaquen: Obra o Servei Determinat (de jornada a temps complet) amb el 31,62% del total de tots els contractes, seguit d'Eventuals per Circumstància de la Producció (de jornada a temps complet) amb el 27,12%.

 

 

CATALUNYA

 

Un total de 298.822 assalariats i 58.899 autònoms catalans han percebut prestacions socials en l'últim mes per part del  SEPE, per un import de 447,5 milions d'euros. D'ells, 212.009 han estat treballadors en situació d'ERTO, la qual cosa suposa un total de 125,4 milions d'euros.

 

 

 

 

 

 

Des de l'inici de la pandèmia, la despesa acumulada en prestacions socials ha estat de 5.956,5 milions d'euros, 2.557,8 corresponents a ERTO. A Catalunya, des de l'inici de la pandèmia i fins al 30 de setembre, el 78,4% dels treballadors afectats per un ERTO s'havien incorporat al mercat laboral (arribant a ser 678.684 el 30 d'abril). Les noves restriccions per les posteriors ones de la COVID19 han fet que els treballadors en ERTO a 28 de febrer se situïn en 190.902 persones, 44.343 més que a la fi de setembre.

 

A més dels ERTES cal tenir en compte que en aquest darrer any s’ha posat en marxa l’Ingrés Mínim Vital. A Catalunya en un any ja hi ha 40.925 beneficiaris d’aquesta IMV.

 

ICO

 

A 28 de febrer, a Catalunya s'han aprovat 189.137 operacions, que afecten 118.013 empreses, per un import avalat de 16.554 milions d'euros (18,6% del total d'Espanya) i un finançament total de 21.618 milions. Drets socials

 

Fons social extraordinàri.

A Catalunya li han correspost 45,5 milions d'euros del Fons Social Extraordinari (15,2% del total) per a minimitzar l'impacte social de la pandèmia. A més, la Generalitat ha rebut per part de l'Estat 3 milions extraordinaris per a beques menjador, donant cobertura a 6.515 famílies vulnerables.

 

Fons Covid 19

 

Prop de 3.200 milions d'euros que ha rebut la Generalitat a través del Fons COVID19. Concretament, Catalunya ha rebut un total de 3.165,6 milions d'euros procedents del Fons COVID19, no reemborsables, seguint criteris objectius i quantificables relacionats amb l'impacte de la pandèmia. El Fons COVID19 s'ha dividit en quatre pagaments i tots ells ja han estat abonats a la Generalitat, que els distribueix a la seva consideració. Aquest ha estat el calendari: - Juliol: 1.246 milions del primer tram per a assumptes sanitaris. - Setembre: 337 milions del segon tram per a assumptes educatius. - Novembre: 474 milions del tercer tram per a assumptes sanitaris. - Desembre: 1.107 milions per a compensar la menor activitat econòmica per la pandèmia.

 

Talls de llum a les Comarques de Girona, deixadesa de la Generalitat.

 

Des de fa anys alguns municipis de la demarcació de Girona pateixen talls de llums constants, el que afecta sense cap mena de dubte, no la qualitat de vida, sinó els drets més fonamentals, dels seus ciutadans.

 

Barris sencers que durant molts dies seguits pateixen talls de llum d'hores senceres, en mig d'episodis d'extrema calor i fred, fent malbé aliments, impossibilitant mantenir a temperatures adients aliments i medicaments....entre altres moltes afectacions.

 

I això s'ha viscut de forma totalment passiva per part de les empreses subministradores , de la Generalitat de Catalunya i d'alguns consistoris gironins, centrant el focus en el frau en el consum, que de ben segur hi és, però oblidant als grans perjudicats, la gran majoria, que tot i pagar un servei no el reben. Unes empreses subministradores, que a més tenen al seu abast la solució al problema.

 

Però a Girona són diversos barris que pateixen o han patit en diferent mesura els talls de llum: Font de la Pólvora, Vila-roja, Torre Gironella, Germans Sàbat o Fontajau. I en contra del que alguns volen fer creure, el que tenen en comú no és pas el frau en el consum elèctric, sinó un deficient manteniment en la xarxa elèctrica que es veu agreujat per la sobrecàrrega ocasionada per les connexions fraudulentes... Correspon per tant a les empreses subministradores, invertir en les xarxes, incrementar-ne la capacitat

 

Al barri delCulubret de Figueres es troben en una situació similar a Font de la Pólvora, usuaris que paguen els seus rebuts pateixen contínuament talls de llum que en algunes ocasions duren hores. El vicealcalde de Figueres, Pere Casellas, ha explicat que els primers dies de l'any la Guàrdia Urbana ja ha comptabilitzat 21 talls, el 2020 en van patir més de 250 i ens els darrers 3 anys més de 700. Qualsevol que hagi trepitjat el carrer els últims dies pot comprendre que és incomprensible i inadmissible que uns veïns que paguen les seves factures es vegin abocats a aquesta greu situació fa massa temps.

 

Des del PSC de comarques de Girona, ja el març de 2019 el diputat del PSC de comarques gironines, Rafel Bruguera, a instàncies de la portaveu dels socialistes gironins, Sílvia Paneque, va presentar una proposta de resolució al Parlament instant a la Generalitat a què demanés a l'empresa subministradora la presentació d'un pla general d'inversió propi per la ciutat, un pla anual de manteniment de la xarxa de distribució del subministrament elèctric i un calendari d'execució del mateix a més de la creació d'una comissió mixta amb l'empresa, la Generalitat i l'Ajuntament. El juny de 2019, tots els grups del Parlament hi van donar suport i es va aprovar per unanimitat. En aquesta votació s'hi indicava amb claredat que els problemes havien estat causats per una xarxa de distribució antiga i que necessitava millores urgents, que la responsabilitat era de l'empresa i que la Generalitat exigiria millores urgents.

 

A hores d'ara, ni l'empresa ha presentat aquest pla d'inversió, ni consta que la Generalitat l'hagi exigit. I arribem a l'actor clau per evitar-ho. La Generalitat de Catalunya.

 

L'article 133 de l'Estatut d'Autonomia estableix que la competència i responsabilitat pública de garantir el subministrament elèctric pertany a la Generalitat, a través del Servei de Qualitat del Subministrament Elèctric que pertany al Departament d'Empresa i Coneixement. Entre les funcions es troben les de fer el seguiment i controlar la qualitat del subministrament elèctric, efectuar el control estadístic d'incidències, elaborar i fer el seguiment dels convenis de plans de millora de la qualitat del subministrament o exercir la potestat sancionadora atribuïda per la normativa vigent. I tenim els mitjans legals, en forma de la a Llei 18/2008, de 23 de desembre, de garantia i qualitat del subministrament elèctric. A Catalunya són 29 municipis i gairebé 390.000 persones les afectades pels talls de llum. Entre ells, els municipis de Girona, Figueres, La Jonquera o Salt. En aquests moments no hi ha constància de cap sanció del Departament a les empreses, ni tan sols que hagin obert cap mena d'expedient, no ja sancionador, sinó ni tan sols informatiu. Tot i tenir la competència i els mitjans legals per a fer-ho la Generalitat continua sense actuar.

 

Per aquest motiu, el dimecres 13 de gener, la Silvia Paneque i jo mateix, juntament amb altres representants socialistes ens van reunir amb la principal empresa subministradora. Els hi vàrem demanar un pla d'inversions per la xarxa de subministra elèctric d'aquestes poblacions més afectades, sense descartar la col·laboració de totes les administracions implicades en acabar amb el defraudament elèctric, però no posant el focus en aquesta problemàtica, sinó en garantir en tot moment el subministrament elèctric a qui paga, i paga bé per aquest servei. i es va acordar revisar els canals de comunicació ràpida i els protocols per donar una millor i més ràpida resposta davant un tall de llum.

 

En definitiva ens cal veure que Generalitat, i empreses subministradores tenen voluntat ferma de solucionar aquests problemes i que hi esmercen esforços, seriosos, continuats i tendents a protegir a la part dèbil d'aquesta situació, el ciutadà que paga per un servei que no rep.

 

Ahir vaig estar al municipi de Molló (Ripollés) on ens van presentar la tasca de  L’Agrupació Europea de Cooperació Territorial del Tec i del Ter' agrupades sota el projecte “País d’Art i d’Història.”

Aquest projecte que és vincula a través d’una Agrupació Europea de Cooperació Territorial o AECT, que és un instrument de cooperació establert pel Parlament europeu i el Consell, el juliol de 2006. Amb personalitat jurídica, el seu objectiu és respondre als desafiaments en l'àmbit de la cooperació territorial al si de la Unió Europea, i facilitar i i promoure la cooperació transfronterera, transnacional i interregional entre els seus membres.

Una iniciativa molt interessant que té els orígens l’any 2010 quan els diversos ajuntaments impulsors tant de Catalunya com del sud francès varen obtenir el reconeixement del Ministeri de Cultura Francés.

El projecte un « País d’Art i d’Història, té com a objectius:

· Crear una xarxa dels llocs d’interès patrimonial i de rutes d’interpretació pels habitants, pel públic jove i els visitants.

 ·   Contribuir al desenvolupament econòmic d'una zona rural creant una oferta cultural i turística professionalitzada per a tots els municipis i durant tot l'any.

 ·       Sensibilitzar dels habitants i dels professionals  a  llur  medi  ambient  i a  la  qualitat arquitectònica, urbana i paisatgística.

 ·       Presentació del patrimoni i promoció de la qualitat arquitectònic.

 ·       Oferta de visites de qualitat, guiades per personal qualificat adreçada als turistes, visitants i població local.

    

    En l’actualitat agrupa a 31 municipis (24 francesos i 7 municipis catalans) i l’objectiu es implementar-se en més municipis de Catalunya.

Una molt bona iniciativa que necessita el recolçament de les institucions per ajudar-ne en el cofinançament i permetre la generació de riquesa , diversificant i desastacionalitzant el turisme de la zona.

 

Podeu trobar més informació al web www.vallscatalanes.org