La fiscalitat municipal com a política social dels Ajuntaments. Al·legacions a les ordenances fiscals del grup Independents per la Bisbal – PSC-CP

INTRODUCCIÓ

El passat divendres dia 4 de desembre, finalitzava el termini per a què partits polítics, però també qualsevol ciutadà, individualment o col·lectivament, presentessin al·legacions a les ordenances fiscals aprovades inicialment pel govern de laciutat format per ERC, CUP i ICV. Tal i com ja vàrem anunciar  en el ple on es varen aprovar inicialment, el grup municipal de Independents per la Bisbal - PSC ha presentat al·legacions  que us expliquem a continuació.

Però primer de tot explicarem que són les ordenances fiscals i perquè són importants, tant per ciutadans com per l’Ajuntament.

QUE SÓN LES ORDENANCES FISCALS?

Les ordenances fiscals són les normes que aprova el Ple de  l’Ajuntament de la Bisbal i que regulen els impostos, les taxes i els preus públics municipals, que regiran en el transcurs de l’any 2016. Entre les principals figures impositives que es regulen trobem l’Impost de Béns Immobles,  la taxa de recollida, tractament i eliminació de residus, la taxa per abastament d’aigua potable , l’impost de circulació, així com les taxes i preus públics de serveis municipals com la residencia geriàtrica o la llar d’infants per citar uns exemples.

Per l’Ajuntament, aquestes ordenances marquen una part important dels ingressos que tindrà l’Ajuntament al llarg del termini. Per què ens fem una petita idea en el pressupost municipal del 2015 es va pressupostar uns ingressos totals de 10.434.000 euros, dels quals 7.200.000, és a dir prop del 70% corresponia a impostos, taxes i preus públics municipals.

Respecte al ciutadà, aquesta afectació també és important. Tot i que no hi ha estudis a nivell de la nostra ciutat si que en podem fer una aproximació dividint aquests ingressos ( 7.200.000 euros), entre els 10.761 habitants de la ciutat. D’aquest càlcul  en resultaria una quantia de 669 euros per habitant i any, comptant que una composició de família mitjana a la nostra ciutat és d’una llar formada per de tres persones, ens suposa una mitjana de poc més de 2.000 euros per família i any.  Segons dades estadístiques la renta mitjana dels bisbalencs majors de 18 anys, és de poc més de 15.000 euros bruts (30.000 per família) el que suposaria prop del 7% de la renta familiar bruta en pagar figures tributaries municipals.

     Perquè hem presentat al·legacions?

Determinada doncs la importància de les ordenances fiscals passem a explicar les al·legacions que vàrem presentar el passat dia 4 de desembre i que hauran de debatre’s en un proper Ple .

Les ordenances que va aprovar inicialment l’equip de govern han estat una proposta molt decebedora. El nostra municipi encara es troba en una greu situació de crisi econòmica, on tenim poc més d’un 22% de la població en situació d’atur, la xifra més alta de tota la Comarca i de les més altes de tota la província. Del nombre total d’aturats, 969 persones, la meitat no perceben cap tipus de prestació o subsidi. Tenim una població molt envellida, i unes pensions de les més baixes de la província, en definitiva, una població on les emergències socials estan ben presents en el dia a dia de la nostra ciutat. Per aquests motius que s’havien posat de relleu en campanya electoral, havíem esperat unes ordenances fiscals molt socials, en el sentit d’implementar les noves tendències que el món local està incorporant en la tributació local. El que ens hem trobat ha estat unes ordenances que no contemplen la tarificació social o cap bonificació més enllà de les que s’estableixen en favor de les famílies nombroses.

S’ho pot permetre la hisenda municipal? Perquè no s’ha fet abans?

Aquesta és la pregunta evident que qualsevol ciutadà pot preguntar-se tenint en compte el que hem manifestat anteriorment respecte a que els tributs municipals suposen el 70% dels ingressos de la Corporació.

La darrera legislatura va tenir dues grans fases, en una primera es va tractar d’equilibrar la hisenda municipal. Ens vàrem trobar un Ajuntament que tenia un pressupost per aprovar pel 2011 amb només 15.000 euros d’estalvi pressupostari (per inversió o per incrementar polítiques socials) i que pel 2012 començaven a vèncer els períodes de carència dels préstecs  sol·licitats i augmentaven el pagament en 400.000 euros més cada any, fins arribar al milió d’euros anuals de pagament de préstecs. Per tant el que primer calia fer era equilibrar els comptes municipals, per, sense reduir els serveis prestats, permetre fer front a les obligacions adquirides per anterior Corporació ( i més tenint en compte la modificació de la Constitució que obligava i donava prioritat a pagar el deute abans que cal altre despesa).

A l’efecte, vàrem aprovar i executar un pla d’ajust de la despesa que ens va permetre equilibrar la hisenda municipal i tenir un estalvi pressupostari tant per incrementar la despesa social en un 40% com per poder rebaixar la pressió fiscal, disminuint l’Impost de bens immobles i les taxes d’escombraries en un  5%.

Tanmateix  es va aconseguir finalitzar obres que restaven el carrer dels Valls , es va finalitzar el Terracotta Museu, carrer Coll i Vehí, i es va realitzar una inversió important al pavelló d’esports. I aconseguir obtenir un important romanent de tresoreria (vàrem incrementar-lo dels 400.000 euros als 3 milions) per poder fer front al retorn dels  1.1 milions d’euros de retorn del FEIL,  800.000 euros de la planta de Fontanilles i ens resta 1 milions d’euros per fer front al pagament de les obres que va realitzar SOREA.

Finalment vàrem aconseguir rebaixar la ràtio d’endeutament dels 9.5 milions d’euros fins els 5.5 al final d’enguany, el que s’està traduint en una rebaixa de la quantia que es destina a amortitzar préstecs.

Aquestes mesures han fet que la hisenda municipal estigui equilibrada. Al efecte només cal recordar que l’Ajuntament ha tancat els darrers exercicis amb un estalvi net  de  837.000 euros el 2011, 1.164.000 euros el 2012, , 1.316.923 el 2013 i  1.560.295,16 el 2014 , últim exercici liquidat del que es tenen dades, per tant, es evident que la capacitat per incrementar la despesa en temes socials (i no únicament en aquests temes) hi és, i ens podem plantejar, un cop superat la majoria de reptes econòmics, fer més moderació en la pressió fiscal dels ciutadans de la nostra ciutat.

En el transcurs de la campanya electoral ja ens vàrem comprometre que continuaríem amb la línia d’equilibri de la hisenda municipal, amb la contenció de la despesa, i la inversió en projectes socials. I vàrem comprometre’ns expressament a incloure la tarificació social en la imposició municipal (tal i com també vàrem fer altres partits avui en dia al govern, tot sigui dit). El fet d’estar a l’oposició en res no canvia aquesta voluntat, i vetllarem pel que govern municipal primi la vessant social en les polítiques municipals.

Per altra banda, i com explicarem a continuació, aquestes al·legacions presentades no han de tenir necessàriament la conseqüència de menys ingressos, sinó que el que es demana és una major justícia social en les ordenances. Que és doni compliment al principi igualitari de pagar en funció del nivell de renda.

 

Quines propostes hem presentat el grup Independents per la Bisbal – PSC?

          Les nostres propostes, que poden consultar-se en aquest enllaç, poden agrupar-se en tres, totes elles marcades per el comú denominador de buscar unes ordenances més justes i socials.

A)    Rebaixa del 10% del IBI imposat l’any 2012 pel govern central i que ara el govern municipal manté.

L’any 2011, mitjançant Reial Decret Llei 20/2011, de 30 de desembre, el govern central va establir un recàrrec , en el cas de la Bisbal del 10 % del tipus impositiu de l’IBI, en funció de l’any de la darrera revisió cadastral. Aquest recàrrec, que en principi era per dos exercicis econòmics, va ser renovat per dos exercicis més. Per tant legalment, fou obligatori mantenir-lo pels exercicis econòmics 2014 i 2015.

En el cas de la Bisbal, això ha suposat que en els exercicis econòmics en què les ordenances han estat presentades pel govern format per PSC i CiU, el tipus impositiu fixat era del el 0,824 per cent quan es tracti de bens de naturalesa urbana i el 0’900 per cent quan es tractava de béns de naturalesa rústica.

A les ordenances dels exercicis anteriors, però s’hi afegia expressament que : “pel que fa als immobles urbans, en aplicació de l’increment del 10% del tipus impositiu que preveu l’article 8 del Reial Decret Llei 20/2011, de 30 de desembre de 2011, de mesures urgents en matèria pressupostària, tributària i financera per a la correcció del dèficit públic, per a l’exercici 2014 el tipus impositiu efectivament aplicable serà del 0,9064 per cent.”

És a dir del propi redactat de l’ordenança fiscal quedava clar que la voluntat del govern anterior era mantenir un tipus impositiu pels immobles urbans en un el 0,824 per cent.

Per l’any 2016 el govern central ha tret l’obligació d’implementar el recàrrec del 10 %. Tot i això l’equip de govern format per ERC, CUP i ICV, ha decidit el tipus impositiu municipal al 0,9064 per cent, és a dir mantenir aquest recàrrec que en el seu moment va imposar el govern central de l’Estat espanyol amb caràcter excepcional.

Per tant nosaltres, tal i com vàrem avançar en el plenari d’aprovació inicial de les ordenances fiscals, hem al·legat en el sentit de modificar l’article 7è de l’ Ordenança fiscal nº.3 per l’exercici 2016 aprovada inicialment, en el sentit de fixar el tipus de gravamen en el 0,824 % quan es tracti de Bens de naturalesa Urbana.

Només entendríem el manteniment d’aquest increment si la quantitat econòmica recaptada per aquest increment, servís per finançar el manteniment de l’Ambulància d’urgències (SEM) 24 hores al dia, i per el finançament de nous serveis socials.

B)     Impostos, taxes i preus públics progressius.

Amb caràcter general, i és just reconèixer aquest fet,  els impostos, taxes i preus públics municipals mai han contemplat una progressivitat o com s’anomena ara una tarificació social progressiva. Tot i això en la darrera campanya electoral almenys tres partits de la nostra ciutat: Independents per la Bisbal- PSC, Cup i ICV (dos d’ells ara governant) i ERC a nivell nacional, portàvem al programa implementar aquesta tarificació social.

La crisi i una interpretació menys restrictiva de la normativa han fet que molts municipis estiguin implementant aquesta tarificació que consisteix bàsicament en establir el tipus impositiu, i la quantia de les taxes i preus de forma variable d'acord amb el nivell de renda dels usuaris per tal que el preu no sigui una barrera a l’hora d’accedir als serveis. En aquests moments la tarificació de totes les figures impositives és lineal o el que és el mateix tothom, té el mateix tipus impositiu o la mateixa taxa o preu públic.

Aquesta modalitat no té perquè necessàriament significar una rebaixa en els ingressos municipals, sinó una redistribució.

Aquest nou model impositiu proposem que s’apliqui principalment al Impost de béns Immobles, en el que proposem fer-ho a través o bé de la renta o per simplicar-ho establint tipus impositius més elevats en aquells trams de valor cadastral més elevats.

També pot aplicar-se en d’altres taxes com la taxa d’abastament d’aigua potable, o bé en la taxa de recollida, tractament i eliminació de les escombraries. En aquestes taxes, així com en preus públics de serveis municipals com la llar d’infants , l’aplicació si que pot ser de forma directa en funció de la renda dels usuaris dels serveis prestats per l’Ajuntament.

C)    Altres mesures fiscals.

Subvencions socials: 

Per això hem proposat la creació d’unes prestacions econòmiques d’assitència social consistents en entregues dineràries que realitza l’administració a persones físiqus en les que concorre una especial situació de manques de recursos amb la finalitat  d’atendre una situació concreta de  necessitat o emergència, i promocionant així les condicions necessàries per la igualtat dels individus.

Per tal de no desvirtuar el pressupost aquesta quantia a destinar la determina el propi ajuntament i la seva quantia podria procedir de la penalització als grans tenidors de pisos buits.

D)    Bonificacions

D.1) IMPOST DE BÉNS IMMOBLES (IBI)  s’ha proposat altres mesures com:

Bonificacions als locals que cedeixin aparadors

D’aquesta manera potenciar el comerç a banda de també millorar també la imatge de la ciutat. El programa aixequem les persianes, del qual el nostra ajuntament hi ha participat en tres ocasions anys 2013, 2014 i 2015, pretén fomentar la implantació d'activitats econòmiques en locals situats al nucli antic, per recuperar el continu comercial, i l’activitat econòmica al centre de la ciutat.  Per aquest motiu, i per incentivar el lloguer dels locals i el desenvolupament econòmic de la mateixa, proposem establir una doble bonificació. Una primera del 5% de la quota anual a tots aquells locals que s’acullin a aquest projecte que es complementarà amb un 5% més si a més aconsegueixen obtenir un lloguer.

Bonificacions als edificis que disposin de certificat d’eficiència energètica

El 5 d’abril de 2013 el Govern central va publicar el “Plan Estatal de Fomento del Alquiler de Viviendas, Rehabilitación, Regeneración y Renovación Urbana (2013-2016)”.  Així mateix, el 13 d’abril de 2013 es va publicar al BOE el Reial Decret 235/2013 pel qual s'aprova el procediment bàsic per a la certificació de l'eficiència energètica dels edificis.

El Reial Decret fixa l'1 de juny de 2013 com a data a partir de la qual és obligatori disposar del certificat energètic per als edificis d’habitatges i d’ús terciari nous i per a les transaccions de compravenda o de lloguer d’edificis ja existents i per a edificis públics de més de 500 m2.

El certificat va acompanyat d’un document de recomanacions sobre les millores que es poden fer per a obtenir un comportament energètic més eficient, així com augmentar el confort de l’habitatge i per tant reduir la despesa energètica si es fa una bona aplicació de les mesures proposades.

 Penalització als pisos buits de grans empreses financeres.

 El mes de juliol va sortir publicada la llei  24/2015 de de mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica. La Llei contempla actuar davant el sobreendeutament hipotecari, per reduir i gestionar les situacions que es derivin dels desnonaments, per facilitar l’accés a l’habitatge, i per evitar la  pobresa energètica. I per fer-ho dota de competències i procediments als Ajuntaments. Aquesta llei permet penalitzar els pisos buits (quantia que es podria destinar a les bonificacions i subvencions que hem comentat abans) o bé altres instruments com la cessió obligatòria dels habitatges buits propietats de grans tenidors, o bé el lloguer social obligatòria, o d’altres mesures com la garantia de l’atorgament d’ajuts a persones etc.

E)     ALTRES FIGURES IMPOSITIVES

En la taxa de recollida d’escombraries, s’ha proposat la tarificació social com en d’altres taxes. A més s’ha sol·licitat que l’estab liment de la quota tributària es realitzi previ establiment de criteris que tinguin en compte la grandària del immoble i el nombre d’habitants del mateix. En la taxa actual tots els immobles s’agrupen en funció de si son plurifamiliars, adossats o aïllats.

Ens sembla evident que una família monoparental genera menys residus que famílies amb més membres. Així mateix s’ha proposat distingir els tres moments (recollida, tractament i eliminació) per no cobrar les mateixes taxes a aquells usuaris que no utilitzen algun dels cicles (per exemple locals buits, o activitats que compten amb gestors de residus propis).

Finalment s’ha sol·licitat que les bonificacions per utilització de la deixalleria i per les llars que facin autocompostatge, la bonificació sigui automàtica, i no calgui la sol·licitud a l’Ajuntament.

En la taxa de clavegueram, a banda de l’establiment de la tarificació social progressiva que hem sol·licitat en altres ordenances, també demanem que s’equiparin les bonificacions socials que en anys anteriors havíem establert en la taxa d’abastament d’aigua. Essent les dues taxes sobre un mateix bé essencial i dins el cicle de l’aigua, entenem que les bonificacions establertes han de ser les mateixes en ambdues figures tributàries

En l’Impost d’activitats econòmiques, que només paguen les activitats amb facturació superior al milió d’euros, també s’ha proposat que les subvencions en l’impost s’apliquin a les empreses que contractin treballadors però posant un límit mínim en la durada del contracte. Si es manté com proposa el govern municipal que la subvenció sigui per qualsevol contractació amb independència de la durada del contracte, el que faríem com a Ajuntament seria incentivar els contractes “brossa”, i una menor fiscalitat a aquestes grans empreses totalment injustificada.

En les taxes d’obres, de primera ocupació i d’activitats, es proposa una rebaixa important de la taxa en relació a la que ha aprovat inicialment el govern municipal, atès que enguany s’ha produït una modificació de la legislació aplicable, suprimint les llicències i establint el règim de comunicació prèvia, el que de facto, suposa no només reduir els tràmits administratius, sinó que també la tasca que realitza l’administració i per tant en consonància caldria reduir els costos que suporta el ciutadà.

En definitiva, hi ha moltes mesures socials que els ajuntaments podem aplicar per pal·liar els efectes de la crisi. En un article anterior ja en vaig proposar algunes, i en aquest he fet un repàs de les que es poden establir a les ordenances fiscals. Per la seva aplicació només cal que es donin tres condicionants. Una hisenda equilibrada (que vàrem aconseguir aquesta fita amb l’aprovació i execució del pla d’ajust la legislatura anterior) així com les idees i instruments tributaris per portar a terme aquestes ajudes, i com a últim però més important la voluntat política d’aplicar-les. Per tant, avui dia no hi ha excusa per no aprovar aquestes o d’altres mesures de caire social  i recordem que la primera i gairebé principal política social que té l’Ajuntament és la fiscalitat.

Cinc mesos d’oportunitats socials perdudes.

Cinc mesos d’oportunitats socials perdudes.

Transcorreguts més de 150 dies de nova legislatura i de nou equip de govern de la ciutat format pels grups d’ERC, CUP i ICV, és un temps més que suficient per poder fer valoració de les decisions preses, així com d’aquelles no preses, en la gestió municipal. En aquest article ens centrarem en els aspectes socials de les polítiques del nou govern. I ho farem, no tan sols perquè políticament va ser un dels aspectes que va generar més debat i promeses electorals , sinó també perquè l’economia dels ciutadans de la nostra ciutat continua essent una de les més castigades dels entorns. I les dades així ens ho demostren. Si consultem la darrera dada d’atur publicada, observem que la Bisbal té poc més d’un 22% de la població en situació d’atur, la xifra més alta de tota la Comarca i de les més altes de tota la província. Del nombre total d’aturats, 969 persones, la meitat no perceben cap tipus de prestació o subsidi.

En aquests dies el ple de la Corporació ha debatut dues decisions importants que ha portat el govern a aprovació com han estat les ordenances fiscals i la ubicació del centre cívic. En les dues qüestions l’equip de govern no ha primat la vessant social, motiu pel qual ha trobat la nostra oposició a les seves propostes. Per altra banda, en les decisions competència exclusiva de l’equip de govern (format per ERC, CUP i ICV) i que tampoc han de passar pel Plenari, tampoc no s’ha notat cap activitat o acció social de nova instauració (amb alguna excepció com organitzar el projecte ciutat viva). Analitzarem aquestes decisions i n’explicarem el contingut.

ORDENANCES FISCALS

Respecte a les ordenances fiscals (a les que dedicarem un article especial un cop presentades les al·legacions) és una de les decisions importants a prendre per qualsevol equip de govern, ii el text presentat a aprovació ens ha provocat una gran decepció. El govern municipal ha incrementat el tipus impositiu que grava l’Impost de Béns Immobles respecte a el que s’havia establert en la legislatura anterior, passant del 0.824 al 0.9064%, mantenint l’increment que el govern central havia obligat als ajuntaments els anys 2012 a 2015, i que havia rebaixat pel pròxim 2016. Com dèiem aquesta ha estat una decisió del govern que suposarà que de mitjana cada immoble pagui anualment uns 55 € anuals més del que correspondria si el govern municipal no incrementés el tipus impositiu per mantenir-lo a l‘imposat per l’estat central.

Davant de la nostra oposició a aquesta mantinguda, l’argument del govern és que mantenir el tipus impositiu municipal de l’anterior legislatura, suposaria que l’Ajuntament deixés d’ingressar 250.000 euros. Les dades econòmiques demostren que en aquests moments tenim un Ajuntament sanejat, que liquida els pressupostos amb un estalvi pressupostari superior al milió d’euros anuals, i amb un romanent líquid de tresoreria de 2 milions d’euros (tot i haver tornat el FEIL).

Però és més, i tal com vaig manifestar en el tràmit d’aprovació inicial de les ordenances, rebaixar aquest tipus impositiu tampoc no té per què voler dir tenir menys ingressos si es fa una tarifació progressiva de l‘impost, incrementant el tipus a les edificacions amb més valor cadastral. Aquesta mesura podria permetre fins i tot rebaixar encara més el tipus impositiu a les edificacions amb menys valor cadastral.

A més, la resta d’ordenances no estableixen cap mesura que tendeixi al reequilibri impositiu. Només s’estableixen unes petites bonificacions a les famílies nombroses (aquelles amb tres o més fills o dos si un d’ells és discapacitat) oblidant que a la nostra ciutat (la que té un índex d’atur més alt de tota la comarca recordem-ho) hi ha diferents tipus d’unitats familiars amb iguals o majors necessitats que les famílies nombroses. Què passa amb totes aquelles unitats familiars com pensionistes, o famílies monoparentals o famílies amb “només” dos fills menors que tenen rendes més baixes que les que ara es bonifiquen?

Per altra banda hi hauria la possibilitat d’establir unes ajudes socials pel pagament d’impostos i taxes municipals, o incrementar el període de pagament en més terminis que els dos actuals que vàrem implementar el 2012, però aquestes opcions tampoc s’han establert en les ordenances.

També es podia haver implementat una tarifació social en els rebuts d’aigua i escombraries, ambdues competències municipals i en altres taxes i preus públics.

Entenem que aquestes són unes ordenances poc socials i que es perd una oportunitat per ajudar als nostres conciutadans en uns moments tan difícils. Entenem que estar governant i acceptar la política social de l’oposició no ha de ser fàcil, però els tres grups integrants del govern encara poden esmenar el greu error que han fet en l’aprovació inicial de les ordenances. El nostre grup presentarà al·legacions a aquestes ordenances per intentar que s’incorporin aquestes mesures, ja que, com hem comentat, la hisenda municipal s’ho pot permetre. De fet alguna d’elles no han de suposar cap decrement d’ingressos, sinó que es redistribueixi la càrrega fiscal entre els contribuents.

Ubicació del centre cívic

L’any 2010 el govern d’aleshores format per ERC i CiU va cedir un terreny de prop de 2.000 m2 a la Generalitat de Catalunya perquè construís un centre cívic en el solar al costat de l’antic escorxador i la nova biblioteca central comarcal . Aquest equipament havia de ser finançat íntegrament per la Generalitat. Ja en aquell moment ens hi vàrem oposar per pensar que la millor ubicació seria al sector sud.

En aquest any 2015 la cessió del terreny ha caducat i per tant el terreny ha revertit de nou a titularitat municipal. La Generalitat ha demanat a la Corporació la cessió de nou d’un terreny, per tant tenim l’oportunitat de replantejar-nos de nou la seva ubicació. Un estudi acurat de les actuals ubicacions dels equipaments a el nostre municipi i de les necessitats de la població, crec que evidencien que aquest equipament hauria d’ubicar-se al sud de la ciutat per reequilibrar socialment la nostra ciutat i per dotar d’equipament tot un sector densament poblat que en aquests moments gairebé no té cap equipament excepte la piscina. Això no vol dir que d’altres sectors no els hi calgui un centre cívic o d’altres equipaments similars, però sí que cal prioritzar i en aquests moments el prioritari és el sector sud.

L’equip de govern actual format per ERC, CUP i ICV, que en campanya electoral varen estar d’acord que calia actuar urgentment en el sector sud, sembla que ara obliden el que defensaven tot just fa cinc mesos i proposen continuar amb el projecte al sector nord. El Departament de Benestar Social i Família, no té cap inconvenient en canviar ubicació si el terreny és de característiques similars, i l’Ajuntament, gràcies al Pla general que vàrem aprovar en l‘anterior legislatura té al seu abast ubicar-ho en fins a quatre ubicacions, a saber:

1.- terrenys cedits pel Sr. Bassacoma en la zona que va entre el final del carrer Sant Josep fins al carrer del convent

2.- Terreny de cessió obligatòria per equipaments al sector del camp gran (darrera el DARP a les sitges)

3.- antiga fàbrica formatger

4.- Terrenys cedits per la Sra. Roig a la zona de la Guardiola (si bé també ens va cedir uns terrens darrere el convent).

Decisions ordinàries del dia a dia del govern.

Si les anteriors decisions han passat pel Ple de la Corporació, n’hi ha d’altres que són decisions ordinàries del govern municipal, que poden prendre de forma unilateral l’alcalde o l’equip de govern en la Junta de govern municipal, sense la intervenció dels grups de l’oposició. En aquestes el nou govern podria haver incidit en l’aspecte social al qual ens vàrem comprometre en campanya electoral.

Els casos que comentem a continuació no són competències municipals, però, no menys cert és que en la legislatura passada, ja ens vàrem trobar que la Generalitat retallava el finançament d’altres serveis com la llar d’infants, el pla català de l’esport, la Unitat d’escolarització compartida (UEC), finançament de l’escola especial “Els Àngels”, millores en les escoles públiques de primària, etc. En tots aquests casos el més fàcil hagués estat traspassar culpa a l’administració competent i no destinar-hi recursos municipals. Però enteníem que eren serveis importants per la població, sobretot per la població amb problemes socials i per tant vàrem destinar recursos públics per tal de mantenir els servies. Per tant en uns moments tan difícils econòmicament i socialment per bona part de la població ens toca als municipis marcar les prioritats, i posar-ne al capdavant les que afecten les persones i la seva qualitat de vida, per sobre de possibles competències administratives d’una o altra administració.

En tot cas existeixen instruments jurídics suficients per més endavant rescabalar-se d’aquestes despeses.

N’explicarem uns exemples.

3. 1) Beques Menjador

Ens trobem en moments molt difícils per moltes famílies, algunes de les quals es troben amb greus dificultats per cobrir les necessitats bàsiques a menors. La manca de disponibilitat pressupostària de la Generalitat a fet que en aquests moments hi hagi prop de 130 famílies al Baix Empordà que, tot i reunir els requisits i per tant haver acreditat la necessitat de les ajudes i les beques menjadors (que recordem serveixen per garantir que si més no els menors facin un àpat al dia en condicions) s’han quedat sense aquestes ajudes. En el cas de la Bisbal d’Empordà, la xifra provisional és de 13 famílies que contemplen 18 nens i nenes.

A l'igual que fem convenis amb les AMPES i Centres escolars per cobrir les despeses de llibres i material escolar, entenem que seria importat i convenient que l’Ajuntament cobrís, encara que sigui de manera temporal fins que la Generalitat ampliï el crèdit necessari per fer el pagament, aquestes necessitats bàsiques. La quantia total, en cas que la Generalitat no pogués assumir-ne el cost (que com diguem segurament realitzaran en els pròxims dies), i becant el 50%, com ho són la majoria de beques, és a dir 3 euros diaris, el cost total per la Corporació seria de menys de 10.000 euros per tot el curs escolar. Creiem que seria totalment assumible.

3.2 ) SEM. SERVEI D’EMERGÈNCIA MEDICALITZADA

En les darreres setmanes, que el govern de la Generalitat de Catalunya, ha tret a concurs el SEM (servei d’emergències mèdiques) i a conseqüència d’aquest nou concurs (de gestió privada) el nostre municipi només tindrà ambulància durant dotze hores diàries, però de 22h a 10 h del matí, estarem sense un servei bàsic. Per contrapartida tindrem el servei d’un VIR (vehicle d’intervenció ràpida) format per un metge i un tècnic d’emergències, però al nostre entendre, aquest nou concurs ha suposat una nova retallada en el sector sanitari, i una pèrdua d’assistència sanitària pels ciutadans de la Bisbal i de tota la comarca.

Per tant ara seria el moment que els ajuntaments cofinancéssim aquest servei, tal com estem fent amb d’altres, per continuar mantenint-lo, atès que és essencial per tots els bisbalencs/-ques. En la legislatura passada ja vàrem emprar aquesta fórmula de cofinançament de serveis entre els ajuntaments receptors de serveis, i recordem que tenim en marxa el Pla estratègic per l’ocupació amb els ajuntaments dels municipis més propers, o bé també formem part del sector 1 dels equips bàsics d’assistència social, és a dir, tenim precedents de fórmules en què els diferents ajuntaments de l’àrea d’influència de la Bisbal, col·laboren i junts cofinancien un servei. La Sanitat és una qüestió prioritària pels ciutadans, i com a administració no podem quedar-nos aturats davant aquestes situacions.

3. 3) Centre obert de menors.

Aquest és un projecte que vàrem iniciar la legislatura anterior aconseguint el finançament del servei a través del contracte programa que la Generalitat de Catalunya aporta pel pagament dels serveis socials d’atenció bàsica a través del Consell Comarcal. Un centre obert es tracta d’un espai que ofereix un servei diürn, realitzant tasques socioeducatives, tant a menors com a les seves famílies, i que donen suport, estimulen i potencien l’estructuració i el desenvolupament de la personalitat i la socialització, l’adquisició d’aprenentatges bàsics i d’esbarjo i compensen les mancances socials d’algunes persones ateses.

En la taula social, tant l’any 2014 com en l’actualitat, continua essent la petició prioritària proposada pels professionals.

Aquell 2014 es va formar a una tècnica del consell Comarcal en les tasques de coordinació del servei, alhora que es buscava un espai adient i que acomplís amb els requeriments del Departament. En descartar-se alguna de les opcions buscades, es va optar per fer unes obres a les escoles velles i adaptar un espai per fer el centre obert de menors.. Probablement no és la millor ubicació, però en tot cas és una de les opcions, a l'igual que ho seria llogar un local, per iniciar de forma ràpida aquest servei que tants bons resultats està donant a altres municipis com Palamós.

La sorpresa ha estat que el nou equip de govern, en una reunió de la taula social en què no va haver-hi cap aportació ni nova activitat, la regidora va manifestar que s’abandonava aquesta ubicació del centre i en proposava la seu de l’Ajuntament vell. La gran dificultat és que mentre les obres de les escoles velles estaven pressupostades en 20.000 euros (i amb partida pressupostària i finançament) les obres de l’Ajuntament vell són de gairebé 1 milió d’euros, i de fet no hi ha partida ni finançament . Per tant aquesta nova proposta d’ubicació, és com dir que no es vol fer aquest centre obert.

3.4) banca ètica.

 En el ple del mes d’octubre el plenari va aprovar una moció per adherir-nos a una xarxa de municipis en favor de l’economia social. Tot i aquesta moció no som capaços de prendre mesures en el si de l’Ajuntament per afavorir l’economia justa i social. A l’espera de la reunió entre els diferents municipis que s’hi adhereixin, hi ha actuacions que el govern de la nostra ciutat ja podia fer, com per exemple, canviar la banca tradicional per la banca ètica. En aquests moments l’Ajuntament treballa amb tres entitats, cap d’elles de les anomenades banca ètica, com si fan ja d’altres ajuntaments. I aquesta és una decisió que no ha de passar pel Ple, i que no té cap limitació contractual, ja que en aquests moments cap licitació pública ens lliga amb cap entitat bancaria . Per tant únicament depèn de la voluntat del govern.

D'igual forma podria haver impulsat mesures en l’àmbit de l’autoocupació, de foment de les cooperatives (tant en les ordenances fiscals com en accions formatives individualment o bé amb la col·laboració del consell comarcal.

CONCLUSIONS

Per la nostra banda, des de l’oposició, i un cop deixat un temps prudencial al govern, en el Ple de novembre ja vàrem decidir prendre la iniciativa i presentar mocions amb contingut social. La primera va ser una en favor de la creació d’una prestació anomenada garantia + 55 adreçada a tots els aturats majors de 55 anys. Alhora es demanava al govern municipal que s’adherissin a totes les convocatòries del Servei català d’ocupació per fer plans d’ocupació i especialment aquelles que s’adrecin a aquest col·lectiu tan vulnerable, ja que els hi afecta tant el present com el futur en perdre cotitzacions molt necessàries per a la jubilació.

En definitiva, hi ha moltes mesures socials que els ajuntaments podem aplicar per pal·liar els efectes de la crisi. En aquest article n’hem post algunes, amb caràcter merament orientatiu, ja que afortunadament els municipis i les administracions locals podem establir força mesures en aquest sentit. Per la seva aplicació només cal que es donin tres condicionants. Una hisenda equilibrada (que vàrem aconseguir aquesta fita amb l’aprovació i execució del pla d’ajust la legislatura anterior) així com les idees i instruments tributaris per portar a terme aquestes ajudes, i com a últim però més important la voluntat política d’aplicar-les. Per tant, avui dia no hi ha excusa per no aprovar aquestes o d’altres mesures de caire social.

Per altra banda el nostre compromís és continuar presentant mocions socials en cadascun dels plenaris a fi d’impulsar noves mesures socials .

Reciclatge. Consciència mediambiental, però també econòmica.

Del 21 al 29 de novembre, tornarem a celebrar la setmana europea de prevenció de residus (euroepan week for waste reduction), que un any més i des de l’any 2008, es realitza arreu dels països europeus amb la finalitat de difondre el concepte de prevenció de residus i evidenciar l’impacte en el medi ambient i en la lluita pel canvi climàtic.

Segons observem en la seva pàgina web oficial, de la que us adjuntem l’enllaç, (http://www.ewwr.eu/en/project/main-features), aquesta setmana es configura  com una iniciativa que promou la implementació d’accions de sensibilització sobre els recursos sostenibles i la gestió de residus al llarg d’una setmana.

Els objectius propis d’aquesta setmana són:

1.- Donar a conèixer estratègies de reducció de residus i la política de la Unió Europea i dels seus Estats membres en aquesta matèria.

2.- Fomentar accions sostenibles per reduir els residus arreu d'Europa.

3.- Fer públic les tasques dutes a terme pels diversos actors mitjançant exemples concrets de reducció de residus.

4.- Fer canviar el comportament quotidià dels europeus (consum, producció).

Així mateix, la pròpia Generalitat i l’Estat central creuen que aquesta iniciativa és clau per difondre el concepte de prevenció de residus i evidencia l’impacte en el medi ambient i en la lluita contra el canvi climàtic.

Com és de veure el reciclatge tradicionalment s’ha associat a un tema medi ambiental i apel·lant a la nostra sensibilitat mediambiental.

I tot i que aquesta sensibilitat ha anat augmentant al llarg dels darrers anys, aquesta es clarament insuficient. En aquests moments el reciclatge, que s’estima que podria arribar al 80% dels residus generats, només en 13 municipis de totes les comarques Gironines supera el 50% de reciclatge. És a dir només un 5% dels municipis de les comarques de Girona. Les dades mitjanes són encara més decebedores. Al Baix Empordà la mitjana dels darrers tres anys en prou feines arriba al 28%, essent la més baixa i molt per sota del conjunt de comarques Gironines on el percentatge es situa al 30, 24%. La mitjana catalana el 2013 era de 37,90 %

Per aquesta setmana el Comarcal ofereix campanyes de sensibilització als diferents municipis de la Comarca. Precisament a la Bisbal es realitzaran dues campanyes que compten amb la col·laboració de l’Ajuntament. La primera consistent en posar una parada al mercat divendres dia 27 de novembre, on s’explicarà el compostatge. De cares als centres escolars, també se’ls hi ha fet arribar una carta on se’ls proposa la instal·lació d’un compostador.

Respecte les dades de la Bisbal, si mirem les dades veurem que en la darrera legislatura es va incrementar molt les tones reciclades. Així el 2010 la quantia de tones reciclades era de 1462, prop d’un 30%, mentre que l’any 2014, aquesta superava les 2.037 tones segons consta en l’Idescat , essent un percentatge proper al 40%. És a dir, tot i reciclar més de 2.000 tones anuals, encara no reciclem 3.062 tones anuals.

         

Per aconseguir aquest increment s’han realitzat diferents mesures com l’increment de l’autocompostatge, al que a més es van aplicar bonificacions en les taxes, la potenciació de la deixalleria, increment de les àrees i freqüència de recollida, campanyes informatives, etc.

Com deia, sempre s’ha buscat la complicitat de l’administració i dels ciutadans, incidint sempre en la vesant mediambiental. Però en els darrers anys, a banda d’una qüestió de sensibilitat ecològica, s’ha convertit en una qüestió econòmica.

La normativa europea obliga als municipis a tractar els residus, amb el que l’Agència de Residus  de la Generalitat de Catalunya va obligar als ajuntaments a portar els residus a la planta de triatge de Lloret, en comptes de a  l’abocador de Solius, incrementant per tant el preu del transport. Per altra banda, la Generalitat en els darrers anys ha incrementat de forma molt important el cànon d’entrada a planta dels residus sense seleccionar.

Serveixi com exemple el tractament de residus a Lloret. Dels 55,60 euros tona el 2014, es va passar als 58.23 el 2015, i previsiblement (falta confirma taxes de Lloret i Cànon de la Generalitat) 66,45 euros el 2016. 11 euros d’increment en dos anys. El pitjor, és que la previsió que realitza la pròpia Generalitat es arribar l’any 2020 als 100 euros tona.

·         Si en comptes d’optar per Lloret, s’acudís directament a l’abocador de Solius, per tant sense tractar els residus, ens costaria 63.89 euros el 2015, i 73.88 euros aquest 2016.

En el cas de la nostra ciutat però, cal afegir-hi el cost de la planta de transferència de Forallac gestionada pel Consell Comarcal ( que s’utilitza per abaratir el preu del transport) i que els darrers anys s’ha congelat als prop de 19 euros per tona.

Tot sumat però fa que l’any 2016 cada tona no reciclada ens suposi un cost de 85.50 euros. Per tant si fóssim capaços de reciclar 1.000 tones més a l’any, el cost s’abaratiria en un 85.500 euros anuals. Si prenem en consideració el que hem comentat que la pròpia Generalitat adverteix que el cost tona pujarà els propers anys, tot el reciclatge, i per tant tot l’estalvi que es generi, servirà per neutralitzar aquest increment.

        

     Per tant caldrà incidir en els propers mesos en reciclar més. I no únicament amb els ciutadans. Si tenim en compte que de mitjana el 36% dels residus els generen comerços i indústria, cal que el govern municipal també incideixi en aquest col·lectiu amb mesures especials als grans productors.

             Però pel ciutadà també caldrà realitzar noves mesures, com una ampliació de les àrees d’aportació, ampliació de les bonificacions al reciclatge, o plantejar-se mesures més radicals com disminuir la freqüència de la recollida de la fracció orgànica.

Com deia, no només el factor mediambiental és important pel reciclatge. El factor econòmic també ho serà en un futur proper.

De nou la Biblioteca Central Comarcal i la sentència de nul·litat del projecte.

Avui dijous 29 d’octubre de 2015, apareix al Punt diari una notícia signada pel periodista Joan Puntí (al que li he pres la fotografía tot sigui dit) que titula:

“Nova estratègia legal per evitar l'enderroc de la biblioteca de la Bisbal. L'Ajuntament es busca un nou assessorament legal que troba escletxes en l'execució de la sentència. Es creu ara que un pla especial pot evitar l'enderroc”

Podeu llegir tota la notícia clicant aquí

Crec que és bo fer una explicació del contingut d’aquesta notícia

L’Ajuntament, o millor dit el govern municipal, ha canviat els advocats que ens feien l’assistència lletrada en el contenciós de la Biblioteca, prescindint dels serveis jurídics de la Diputació per encarregar-ho al bufet d’en Miquel Roca de Barcelona. Curiós que el que fa poc es criticava com malgastar els diners públics (acusació feta per la regidora d’ICV), ara es troba correcta. No criticaré aquesta decisió, el que interessa és tenir el nombre màxim d’opinions possibles, per aconseguir salvar de l’enderroc aquest equipament.

Aquest nou bufet d’advocats ha presentat un escrit al Jutjat Contenciós administratiu número dos de Girona, on demana la suspensió del procediment d’inexecució de sentència que vàrem instar el març de 2014, i afegeix dos nous arguments per evitar l’enderroc de la biblioteca. Aquests arguments són:

A) El primer argument es basa en una interpretació per la qual la sentència del Tribunal Superior de Justícia no establia l'enderroc, com si feia la d’instància, i per tant entenen que no es pot sol·licitar la inexecució de la sentència si aquesta no ha establert l’enderroc.

           Aquest argument no té massa consistència (en el meu parer clar i basant-me en moltes sentències) atès que, com ja vaig escriure en una nota al meu facebook el 22 de desembre de 2013 i que podeu trobar íntegre clicant AQUÍ la nul·litat d’un projecte comporta l’enderroc de l’obra construïda en aquest projecte, independentment de si s’ha sol·licitat o establert en la pròpia sentència.

Us reprodueixo part del que argumentava ara fa gairebé dos anys, contestant a aquest mateix argument que difonia el Sr. Sais per les xarxes:

"I aquesta nul·litat comporta unes conseqüències jurídiques derivades d’aquesta declaració de nul·litat efectuada pels tribunals. En aquest aspecte, cal recordar que és jurisprudència del Tribunal Suprem estableix que la conseqüència obligatòria de la declaració de nul·litat d’una llicència (o d’un projecte) és l’enderroc. Així s’estableix entre d’altres en la sentència de 4 de febrer de 2009.

La demolición de lo construido al amparo de una licencia de obras jurisdiccionalmente anulada no supone el reconocimiento de una situación jurídica individualizada, al no tratarse de una respuesta a una pretensión de plena jurisdicción, sino, mas bien, una consecuencia irremisiblemente derivada de una declaración de nulidad jurisdiccional. Y ello, con independencia de que la citada demolición hubiera sido solicitada, o no, en el suplico de la demanda, y hubiera sido, o no, expresamente declarada en el fallo de la sentencia dictada".

La STS de 30 d’octubre de 2008 encara ho estableix de foma més explícita, i amb cita a reiterada jurisprudència:

“Puede citarse en el mismo sentido la STS de 30 de octubre de 2008 cuando dice que "en definitiva, como señaló en Sentencia de 22 de julio de 2005, tratándose de obras realizadas al amparo de una licencia que contraviene normas urbanísticas, la anulación de ésta comporta la obligación de demolición de aquéllas; de suerte que, ni la sentencia que acuerda ésta, aunque no hubiera sido pedida, es incongruente, ni se rebasa el sentido del título ejecutivo cuando se ordena tal demolición en la fase de ejecución pese a que el título sólo contuviera explícitamente el pronunciamiento anulatorio de la licencia" (por todas, pueden verse las sentencias de 3 de julio de 2000, 19 de noviembre de 2001, 26 de julio de 2002 y 7 de junio de 2005 , dictadas, respectivamente, en los recursos de casación números 2061/1995, 4060/1999, 3303/2000 y 2492/2003). Por tanto, anuladas las licencias deben, en principio, demolerse las obras realizadas a su amparo.”

Per tant queda clar que, declarada la nul·litat del projecte, la conseqüència jurídica és l’enderroc, tot i que, ni el demandant Sr. Sabater ho va sol·licitar en la seva demanda, ni es recull formalment en la sentència que posa fi al procediment judicial"

Però és més. El nou escrit presentat pels advocats de l’Ajuntament, diu que el TSJCat no resol que cal enderrocar. Fals. Si un es llegeix la sentència textualment diu:

“En el fallo de la sentencia apelada se ordena el derribo de la parte de la edificación construida que invade la zona mínima de 3 metros de retranqueo de las edificaciones respecto de los Límites de la parcela, previsto en el articulo 125 del PGOU para las edificaciones aisladas, sin precisar los lados en los que se incumple esa parámetro. Es en el fundamento de derecho tercero, en el que se sustenta la parte dispositiva de la sentencia apelada, en el que se precisa que ese incumplimiento alcanza los límites norte, este y sur. Para evitar controversias en la ejecución de la sentencia procede dejar constancia expresa de que es incumplimiento se da en los límites este y sur.

Procede, pues, estimar parcialmente el recurso de apelación, para revocar la sentencia apelada en cuanto refiere el incumplimiento por el proyecto de obras impugnado de las separaciones a lindes por los limites norte, este y sur, cuando el mismo solamente alcanza los limites este y sur.”

Per tant em sembla que aquest argument ha estat fet més per contentar al Sr. Sais, que no pas per convènçer al Jutge i reaferma encara més que tot plegat és una maniobra per dilatar encara més la resolució del tema, i no assumir-ne les conseqüències. El que no entenc és el paper que ICV i la CUP hi juguen en tot això.

B) El segon argument que empra la nova direcció lletrada de l’Ajuntament és, que un cop aprovat el nou planejament general (maig del 2015) que vàrem redactar i aprovar en l'anterior legislatura, la Corporació redactarà un pla especial que executi el planejament general, i que el que establirà serà l’ampliació de la vorera amb el que el projecte ( i de fet ara ja l’edifici de la Biblioteca), s’adaptaria a la legalitat vigent.

Aquesta era una opció que tots sabíem que hauríem de realitzar i d’al·legar un cop el planejament fos aprovat (d’aquí que no entenc que es parli de cap canvi d’estratègia sinó que de fet és una conseqüència lògica del planejament urbanístic que vàrem redactar i aprovar essent nosaltres al govern).

El principal problema però que té aquesta argumentació és que un nou planejament no pot servir per legalitzar una infracció urbanística comesa amb anterioritat a la seva vigència. El contrari seria un frau de llei, i dotaria d’impunitat a l’administració.

En una nota de data 18 de gener de 2014, que podeu llegir íntegrament clicant aquí, ja vaig explicar aquesta situació i em vaig posicionar com ara, argumentant que la possibilitat de legalitzar l’obra amb l’aprovació del nou pla general, era una opció a fer però de difícil encaix jurídic. I com m’agrada fer sempre ho vaig fer citant dos exemples molt gràfics que han passat els darrers anys a l’Estat Espanyol, i que també afectaven a biblioteques el projecte de les quals havia estat declarat nul, i que els respectius ajuntaments volien salvar de l’enderroc modificant el planejament general.

Concretament, i citant dues notícies d’enderrocs de biblioteques , explicava:

“ No us cansaré amb moltes sentències que sempre són feixugues de llegir, però si us deixaré l'enllaç amb dues notícies (a la xarxa n'hi ha més ) de dues biblioteques que s'han enderrocat per no complir la normativa municipal establerta al pla general. Són diferents notícies (sobre els mateixos temes però més ampliades) a les publicades aquests dies per mi mateix en altres comentaris, i que val, i molt, la pena de llegir-les.

1) Biblioteca a Canaries . Enllaç

2) Biblioteca a Badajoz Enllaç 1. Enllaç 2

En ambdós casos els governs municipals varen canviar els plans generals per legalitzar les biblioteques, i en ambdós casos varen al·legar el greu perjudici econòmic que representaria per la ciutadania l'enderroc i la posterior construcció. I en ambdós casos el Tribunal Suprem ha declarat el mateix, que cal enderrocar.”

En aquests enllaços podreu trobar dos casos similars al de la Bisbal. Prego que els llegiu i n’extraieu les vostres conclusions.

Per tant, i espero equivocar-me, crec que l’únic que ha fet l’actual govern municipal format per ERC, CUP i ICV, és intentar endarrerir l’execució de la sentència, més que no pas solventar el tema, i primant el seu interès particular per no assumir el cost polític que tindria l’enderroc, més que no pas l’interès general.

Pel bé de la ciutat desitjo que no ens trobem amb l'obligació d’enderrocar parcialment la biblioteca.

Acabaré aquest escrit tal i com ho vaig fer en una altra comentari sobre la biblioteca publicat el 22 de setembre de 2014, que podeu trobar íntegre aquí.

“ Segurament el més prudent seria no dir res, per no semblar que el que vull és l'enderroc de la biblioteca. Però crec que és compatible l'explicació de la veritat de les opcions que tenim, amb lluitar per evitar l'enderroc. I que per sobre de tot, ha de primar la transparència. (...)

Hi ha possibilitats reals que la interlocutòria desestimi la petició de inexecutabilitat de sentència i n'ordeni l'enderroc de la biblioteca, i per tant crec que tots els implicats estem davant la que pot ser la darrera possibilitat real d'evitar l'enderroc. En aquests moments cap de les parts sembla té la més mínima intenció d'asseure's a negociar. I em sap greu perquè el temps s'acaba, i ens hi juguem molt, cultural i econòmicament. “
Resulta curiós que la via que fins i tot el Jutjat ha afirmat que podria salvar la biblioteca (un acord ajuntament amb el Sr. Sabater, segons va comentar el Jutge titular a la Plataforma contra l’enderroc de la biblioteca) sigui la única via que no s’ha intentat per part del Sr. Sais i de l’equip de govern.