dissabte, 12 de desembre del 2015

La fiscalitat municipal com a política social dels Ajuntaments. Al·legacions a les ordenances fiscals del grup Independents per la Bisbal – PSC-CP

INTRODUCCIÓ

El passat divendres dia 4 de desembre, finalitzava el termini per a què partits polítics, però també qualsevol ciutadà, individualment o col·lectivament, presentessin al·legacions a les ordenances fiscals aprovades inicialment pel govern de laciutat format per ERC, CUP i ICV. Tal i com ja vàrem anunciar  en el ple on es varen aprovar inicialment, el grup municipal de Independents per la Bisbal - PSC ha presentat al·legacions  que us expliquem a continuació.

Però primer de tot explicarem que són les ordenances fiscals i perquè són importants, tant per ciutadans com per l’Ajuntament.


QUE SÓN LES ORDENANCES FISCALS?

Les ordenances fiscals són les normes que aprova el Ple de  l’Ajuntament de la Bisbal i que regulen els impostos, les taxes i els preus públics municipals, que regiran en el transcurs de l’any 2016. Entre les principals figures impositives que es regulen trobem l’Impost de Béns Immobles,  la taxa de recollida, tractament i eliminació de residus, la taxa per abastament d’aigua potable , l’impost de circulació, així com les taxes i preus públics de serveis municipals com la residencia geriàtrica o la llar d’infants per citar uns exemples.

Per l’Ajuntament, aquestes ordenances marquen una part important dels ingressos que tindrà l’Ajuntament al llarg del termini. Per què ens fem una petita idea en el pressupost municipal del 2015 es va pressupostar uns ingressos totals de 10.434.000 euros, dels quals 7.200.000, és a dir prop del 70% corresponia a impostos, taxes i preus públics municipals.

Respecte al ciutadà, aquesta afectació també és important. Tot i que no hi ha estudis a nivell de la nostra ciutat si que en podem fer una aproximació dividint aquests ingressos ( 7.200.000 euros), entre els 10.761 habitants de la ciutat. D’aquest càlcul  en resultaria una quantia de 669 euros per habitant i any, comptant que una composició de família mitjana a la nostra ciutat és d’una llar formada per de tres persones, ens suposa una mitjana de poc més de 2.000 euros per família i any.  Segons dades estadístiques la renta mitjana dels bisbalencs majors de 18 anys, és de poc més de 15.000 euros bruts (30.000 per família) el que suposaria prop del 7% de la renta familiar bruta en pagar figures tributaries municipals.


     Perquè hem presentat al·legacions?

Determinada doncs la importància de les ordenances fiscals passem a explicar les al·legacions que vàrem presentar el passat dia 4 de desembre i que hauran de debatre’s en un proper Ple .

Les ordenances que va aprovar inicialment l’equip de govern han estat una proposta molt decebedora. El nostra municipi encara es troba en una greu situació de crisi econòmica, on tenim poc més d’un 22% de la població en situació d’atur, la xifra més alta de tota la Comarca i de les més altes de tota la província. Del nombre total d’aturats, 969 persones, la meitat no perceben cap tipus de prestació o subsidi. Tenim una població molt envellida, i unes pensions de les més baixes de la província, en definitiva, una població on les emergències socials estan ben presents en el dia a dia de la nostra ciutat. Per aquests motius que s’havien posat de relleu en campanya electoral, havíem esperat unes ordenances fiscals molt socials, en el sentit d’implementar les noves tendències que el món local està incorporant en la tributació local. El que ens hem trobat ha estat unes ordenances que no contemplen la tarificació social o cap bonificació més enllà de les que s’estableixen en favor de les famílies nombroses.



S’ho pot permetre la hisenda municipal? Perquè no s’ha fet abans?

Aquesta és la pregunta evident que qualsevol ciutadà pot preguntar-se tenint en compte el que hem manifestat anteriorment respecte a que els tributs municipals suposen el 70% dels ingressos de la Corporació.

La darrera legislatura va tenir dues grans fases, en una primera es va tractar d’equilibrar la hisenda municipal. Ens vàrem trobar un Ajuntament que tenia un pressupost per aprovar pel 2011 amb només 15.000 euros d’estalvi pressupostari (per inversió o per incrementar polítiques socials) i que pel 2012 començaven a vèncer els períodes de carència dels préstecs  sol·licitats i augmentaven el pagament en 400.000 euros més cada any, fins arribar al milió d’euros anuals de pagament de préstecs. Per tant el que primer calia fer era equilibrar els comptes municipals, per, sense reduir els serveis prestats, permetre fer front a les obligacions adquirides per anterior Corporació ( i més tenint en compte la modificació de la Constitució que obligava i donava prioritat a pagar el deute abans que cal altre despesa).


A l’efecte, vàrem aprovar i executar un pla d’ajust de la despesa que ens va permetre equilibrar la hisenda municipal i tenir un estalvi pressupostari tant per incrementar la despesa social en un 40% com per poder rebaixar la pressió fiscal, disminuint l’Impost de bens immobles i les taxes d’escombraries en un  5%.

Tanmateix  es va aconseguir finalitzar obres que restaven el carrer dels Valls , es va finalitzar el Terracotta Museu, carrer Coll i Vehí, i es va realitzar una inversió important al pavelló d’esports. I aconseguir obtenir un important romanent de tresoreria (vàrem incrementar-lo dels 400.000 euros als 3 milions) per poder fer front al retorn dels  1.1 milions d’euros de retorn del FEIL,  800.000 euros de la planta de Fontanilles i ens resta 1 milions d’euros per fer front al pagament de les obres que va realitzar SOREA.

Finalment vàrem aconseguir rebaixar la ràtio d’endeutament dels 9.5 milions d’euros fins els 5.5 al final d’enguany, el que s’està traduint en una rebaixa de la quantia que es destina a amortitzar préstecs.

Aquestes mesures han fet que la hisenda municipal estigui equilibrada. Al efecte només cal recordar que l’Ajuntament ha tancat els darrers exercicis amb un estalvi net  de  837.000 euros el 2011, 1.164.000 euros el 2012, , 1.316.923 el 2013 i  1.560.295,16 el 2014 , últim exercici liquidat del que es tenen dades, per tant, es evident que la capacitat per incrementar la despesa en temes socials (i no únicament en aquests temes) hi és, i ens podem plantejar, un cop superat la majoria de reptes econòmics, fer més moderació en la pressió fiscal dels ciutadans de la nostra ciutat.

En el transcurs de la campanya electoral ja ens vàrem comprometre que continuaríem amb la línia d’equilibri de la hisenda municipal, amb la contenció de la despesa, i la inversió en projectes socials. I vàrem comprometre’ns expressament a incloure la tarificació social en la imposició municipal (tal i com també vàrem fer altres partits avui en dia al govern, tot sigui dit). El fet d’estar a l’oposició en res no canvia aquesta voluntat, i vetllarem pel que govern municipal primi la vessant social en les polítiques municipals.

Per altra banda, i com explicarem a continuació, aquestes al·legacions presentades no han de tenir necessàriament la conseqüència de menys ingressos, sinó que el que es demana és una major justícia social en les ordenances. Que és doni compliment al principi igualitari de pagar en funció del nivell de renda.
 


Quines propostes hem presentat el grup Independents per la Bisbal – PSC?

          Les nostres propostes, que poden consultar-se en aquest enllaç, poden agrupar-se en tres, totes elles marcades per el comú denominador de buscar unes ordenances més justes i socials.

A)    Rebaixa del 10% del IBI imposat l’any 2012 pel govern central i que ara el govern municipal manté.

L’any 2011, mitjançant Reial Decret Llei 20/2011, de 30 de desembre, el govern central va establir un recàrrec , en el cas de la Bisbal del 10 % del tipus impositiu de l’IBI, en funció de l’any de la darrera revisió cadastral. Aquest recàrrec, que en principi era per dos exercicis econòmics, va ser renovat per dos exercicis més. Per tant legalment, fou obligatori mantenir-lo pels exercicis econòmics 2014 i 2015.

En el cas de la Bisbal, això ha suposat que en els exercicis econòmics en què les ordenances han estat presentades pel govern format per PSC i CiU, el tipus impositiu fixat era del el 0,824 per cent quan es tracti de bens de naturalesa urbana i el 0’900 per cent quan es tractava de béns de naturalesa rústica.

A les ordenances dels exercicis anteriors, però s’hi afegia expressament que : “pel que fa als immobles urbans, en aplicació de l’increment del 10% del tipus impositiu que preveu l’article 8 del Reial Decret Llei 20/2011, de 30 de desembre de 2011, de mesures urgents en matèria pressupostària, tributària i financera per a la correcció del dèficit públic, per a l’exercici 2014 el tipus impositiu efectivament aplicable serà del 0,9064 per cent.”

És a dir del propi redactat de l’ordenança fiscal quedava clar que la voluntat del govern anterior era mantenir un tipus impositiu pels immobles urbans en un el 0,824 per cent.

Per l’any 2016 el govern central ha tret l’obligació d’implementar el recàrrec del 10 %. Tot i això l’equip de govern format per ERC, CUP i ICV, ha decidit el tipus impositiu municipal al 0,9064 per cent, és a dir mantenir aquest recàrrec que en el seu moment va imposar el govern central de l’Estat espanyol amb caràcter excepcional.

Per tant nosaltres, tal i com vàrem avançar en el plenari d’aprovació inicial de les ordenances fiscals, hem al·legat en el sentit de modificar l’article 7è de l’ Ordenança fiscal nº.3 per l’exercici 2016 aprovada inicialment, en el sentit de fixar el tipus de gravamen en el 0,824 % quan es tracti de Bens de naturalesa Urbana.

Només entendríem el manteniment d’aquest increment si la quantitat econòmica recaptada per aquest increment, servís per finançar el manteniment de l’Ambulància d’urgències (SEM) 24 hores al dia, i per el finançament de nous serveis socials.



B)     Impostos, taxes i preus públics progressius.

Amb caràcter general, i és just reconèixer aquest fet,  els impostos, taxes i preus públics municipals mai han contemplat una progressivitat o com s’anomena ara una tarificació social progressiva. Tot i això en la darrera campanya electoral almenys tres partits de la nostra ciutat: Independents per la Bisbal- PSC, Cup i ICV (dos d’ells ara governant) i ERC a nivell nacional, portàvem al programa implementar aquesta tarificació social.

La crisi i una interpretació menys restrictiva de la normativa han fet que molts municipis estiguin implementant aquesta tarificació que consisteix bàsicament en establir el tipus impositiu, i la quantia de les taxes i preus de forma variable d'acord amb el nivell de renda dels usuaris per tal que el preu no sigui una barrera a l’hora d’accedir als serveis. En aquests moments la tarificació de totes les figures impositives és lineal o el que és el mateix tothom, té el mateix tipus impositiu o la mateixa taxa o preu públic.

Aquesta modalitat no té perquè necessàriament significar una rebaixa en els ingressos municipals, sinó una redistribució.

Aquest nou model impositiu proposem que s’apliqui principalment al Impost de béns Immobles, en el que proposem fer-ho a través o bé de la renta o per simplicar-ho establint tipus impositius més elevats en aquells trams de valor cadastral més elevats.

També pot aplicar-se en d’altres taxes com la taxa d’abastament d’aigua potable, o bé en la taxa de recollida, tractament i eliminació de les escombraries. En aquestes taxes, així com en preus públics de serveis municipals com la llar d’infants , l’aplicació si que pot ser de forma directa en funció de la renda dels usuaris dels serveis prestats per l’Ajuntament.


C)    Altres mesures fiscals.

Subvencions socials: 

Per això hem proposat la creació d’unes prestacions econòmiques d’assitència social consistents en entregues dineràries que realitza l’administració a persones físiqus en les que concorre una especial situació de manques de recursos amb la finalitat  d’atendre una situació concreta de  necessitat o emergència, i promocionant així les condicions necessàries per la igualtat dels individus.

Per tal de no desvirtuar el pressupost aquesta quantia a destinar la determina el propi ajuntament i la seva quantia podria procedir de la penalització als grans tenidors de pisos buits.


D)    Bonificacions

D.1) IMPOST DE BÉNS IMMOBLES (IBI)  s’ha proposat altres mesures com:

Bonificacions als locals que cedeixin aparadors

D’aquesta manera potenciar el comerç a banda de també millorar també la imatge de la ciutat. El programa aixequem les persianes, del qual el nostra ajuntament hi ha participat en tres ocasions anys 2013, 2014 i 2015, pretén fomentar la implantació d'activitats econòmiques en locals situats al nucli antic, per recuperar el continu comercial, i l’activitat econòmica al centre de la ciutat.  Per aquest motiu, i per incentivar el lloguer dels locals i el desenvolupament econòmic de la mateixa, proposem establir una doble bonificació. Una primera del 5% de la quota anual a tots aquells locals que s’acullin a aquest projecte que es complementarà amb un 5% més si a més aconsegueixen obtenir un lloguer.

Bonificacions als edificis que disposin de certificat d’eficiència energètica

El 5 d’abril de 2013 el Govern central va publicar el “Plan Estatal de Fomento del Alquiler de Viviendas, Rehabilitación, Regeneración y Renovación Urbana (2013-2016)”.  Així mateix, el 13 d’abril de 2013 es va publicar al BOE el Reial Decret 235/2013 pel qual s'aprova el procediment bàsic per a la certificació de l'eficiència energètica dels edificis.

El Reial Decret fixa l'1 de juny de 2013 com a data a partir de la qual és obligatori disposar del certificat energètic per als edificis d’habitatges i d’ús terciari nous i per a les transaccions de compravenda o de lloguer d’edificis ja existents i per a edificis públics de més de 500 m2.

El certificat va acompanyat d’un document de recomanacions sobre les millores que es poden fer per a obtenir un comportament energètic més eficient, així com augmentar el confort de l’habitatge i per tant reduir la despesa energètica si es fa una bona aplicació de les mesures proposades.


 Penalització als pisos buits de grans empreses financeres.

 El mes de juliol va sortir publicada la llei  24/2015 de de mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica. La Llei contempla actuar davant el sobreendeutament hipotecari, per reduir i gestionar les situacions que es derivin dels desnonaments, per facilitar l’accés a l’habitatge, i per evitar la  pobresa energètica. I per fer-ho dota de competències i procediments als Ajuntaments. Aquesta llei permet penalitzar els pisos buits (quantia que es podria destinar a les bonificacions i subvencions que hem comentat abans) o bé altres instruments com la cessió obligatòria dels habitatges buits propietats de grans tenidors, o bé el lloguer social obligatòria, o d’altres mesures com la garantia de l’atorgament d’ajuts a persones etc.


E)     ALTRES FIGURES IMPOSITIVES

En la taxa de recollida d’escombraries, s’ha proposat la tarificació social com en d’altres taxes. A més s’ha sol·licitat que l’estab liment de la quota tributària es realitzi previ establiment de criteris que tinguin en compte la grandària del immoble i el nombre d’habitants del mateix. En la taxa actual tots els immobles s’agrupen en funció de si son plurifamiliars, adossats o aïllats.

Ens sembla evident que una família monoparental genera menys residus que famílies amb més membres. Així mateix s’ha proposat distingir els tres moments (recollida, tractament i eliminació) per no cobrar les mateixes taxes a aquells usuaris que no utilitzen algun dels cicles (per exemple locals buits, o activitats que compten amb gestors de residus propis).

Finalment s’ha sol·licitat que les bonificacions per utilització de la deixalleria i per les llars que facin autocompostatge, la bonificació sigui automàtica, i no calgui la sol·licitud a l’Ajuntament.


En la taxa de clavegueram, a banda de l’establiment de la tarificació social progressiva que hem sol·licitat en altres ordenances, també demanem que s’equiparin les bonificacions socials que en anys anteriors havíem establert en la taxa d’abastament d’aigua. Essent les dues taxes sobre un mateix bé essencial i dins el cicle de l’aigua, entenem que les bonificacions establertes han de ser les mateixes en ambdues figures tributàries

En l’Impost d’activitats econòmiques, que només paguen les activitats amb facturació superior al milió d’euros, també s’ha proposat que les subvencions en l’impost s’apliquin a les empreses que contractin treballadors però posant un límit mínim en la durada del contracte. Si es manté com proposa el govern municipal que la subvenció sigui per qualsevol contractació amb independència de la durada del contracte, el que faríem com a Ajuntament seria incentivar els contractes “brossa”, i una menor fiscalitat a aquestes grans empreses totalment injustificada.

En les taxes d’obres, de primera ocupació i d’activitats, es proposa una rebaixa important de la taxa en relació a la que ha aprovat inicialment el govern municipal, atès que enguany s’ha produït una modificació de la legislació aplicable, suprimint les llicències i establint el règim de comunicació prèvia, el que de facto, suposa no només reduir els tràmits administratius, sinó que també la tasca que realitza l’administració i per tant en consonància caldria reduir els costos que suporta el ciutadà.



En definitiva, hi ha moltes mesures socials que els ajuntaments podem aplicar per pal·liar els efectes de la crisi. En un article anterior ja en vaig proposar algunes, i en aquest he fet un repàs de les que es poden establir a les ordenances fiscals. Per la seva aplicació només cal que es donin tres condicionants. Una hisenda equilibrada (que vàrem aconseguir aquesta fita amb l’aprovació i execució del pla d’ajust la legislatura anterior) així com les idees i instruments tributaris per portar a terme aquestes ajudes, i com a últim però més important la voluntat política d’aplicar-les. Per tant, avui dia no hi ha excusa per no aprovar aquestes o d’altres mesures de caire social  i recordem que la primera i gairebé principal política social que té l’Ajuntament és la fiscalitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada