El
passat dia 12 de juliol en la comissió del Síndic de greuges vaig exercir de portaveu del PSC en la
presentació de l’informe 2020 del Síndic de greuges que podreu trobar clicant
aquí (són 400 pàgines) ja us adverteixo, però molt interessants com a radiografia dels serveis públics del pais.
Com sempre estudis molt complets, que tracten els diferents aspectes i problemes de la relació dels ciutadans i cutadanes amb les dministracions. Però com vaig dir a la comissió menys aplaudiments per part dels grups i del govern i més compliments de les recomanacions dels informes del Síndic, que per desgràcia en massa ocasions queden en els informes....
Us
deixo un resum amb les principals idees que vaig poder traslladar en
representació del Grup Parlamentari Socialista
1) Formalment: cal replantejar les
visites al territori que no acaben de funcionar. A mode d’exemple a la Bisbal
d’Empordà hi varen anar 2 ciutadans a fer peticions.... Si volen facilitar
l’accés de la ciutadania a la Sindicatura, calen noves accions com convenis de col·laboració amb els
ajuntaments o bé impulsar la creació de la figura del defensor del ciutadà en
els ajuntaments.
2) En temes de sanitat, vaig posar
de manifest les mancances de la sanitat, especialment de la Primària. En
aquesta cinquena onada, hem vist que els centres d’atenció primària i el 061
estan totalment col·lapsats, no hi ha rastrejadors, els gestors covids
col·lapsats. El govern no ha trobat la
solució de com enfortir la primària, i és urgent.
3) Renda Garantida de Ciutadania.
Aquest instrument que hauria de ser essencial per superar les situacions de
pobresa i de desigualtat, ha estat un dels pitjors errors del Govern de la
Generalitat. Segons les dades perceben mensualment la Renda 30700 famílies, en
front les 1220.000 que ho demanen. I més encara, 7 de cada 10 persones que la
necessiten queden fora. En 4 anys no
s’ha solucionat i el que és pitjor no sembla que el govern aposti per aquest
instrument.
4)
Ajuts a autònoms i empreses. En uns moments de crisis, quan
la necessitat d’ajudes als autònoms eren més necessaris, el govern de la
Generalitat va fer una línia d’ajudes
que fou un gran fracàs. En primer lloc
per un sistema de distribució d’uns minsos ajuts, que en comptes de primar les
necessitats, les afectacions dels destinataris de les ajudes , es va fer una
distribució pel sistema de qui primer la sol·licita la rep. ES va demostrar que
2.000 euros era insuficient, després de mesos de crisi, però el que és més, va
beneficiar a 10.000 persones sobre les 200.000 persones que estan donades
d’altes en el règim d’autònoms. Un 5% de les persones necessitades.
5)
Discapacitat. La pandèmia ha demostrat que
el col·lectiu ha estat invisibilitats per uns protocols que no els tenen en
compte i que els equiparaven a les persones de la tercera edat, quan ni per
situació, ni per solucions les circumstàncies no són ja igual, sinó ni tant
sols equiparables. El món del discapacitat va sofrir tancament de serveis, de
Centres especials de treball, de centres residencials i més enllà una manca de
finançament just, un model de divisió entre SOI i STO, quan a la pràctica els
usuaris no tenen cap tipus de diferenciació.... en definitiva, cal un nou model d’atenció a les persones discapacitades
6)
Ensenyament / Educació. Amb
aquesta pandèmia hem constatat que hi ha una desigualtat d’oportunitats
educatives que la pandèmia, amb la limitació presencial del 2020 va ampliar
més, en bona part per tres factors. Escletxa digital ja que no tothom té el
mateix nivell d’accés a la banda ampla i noves tecnologies. Els centres
escolars varen fer tancaments i adaptacions diferents a la pandèmia, i
finalment no totes les famílies tenen el mateix capital instructiu i cultural
per suplir la tasca dels educadors. En definitiva, hi ha hagut un desequilibri
entre els infants i el govern ha de garantir la igualtat de TOTS els infants
dels centres educatius
7) Habitatge.
Al nostre entendre el govern de la Generalitat ha fet polítiques
reactives, no proactives. Estem d’acord amb l’informe, amb el matís que no
tracta l’emancipació juvenil. En aquests moments ser jove i tenir habitatge són
dos conceptes impossibles de cassar.
8) Conclusions.
Moltes
de les conseqüències negatives en molts dels serveis públics que es varen detectar
el 2020 amb la pandèmia, s’haguessin evitat, superat o pal·liat si s’haguessin
revertit les retallades
En
moments de crisis com l’actual els ciutadans volen i busquen uns serveis
públics, eficients, eficaços, de qualitat, i sobretot que existeixin. Anys de
retallades en els serveis han provocat la davallada en la qualitat i quantitat
dels serveis quan no en la seva desaparició. El govern hauria d’aprendre
d’aquesta pandèmia i enfortir els serveis públics.
Per
això ens sobta molt que enguany no s’hagi fet cap tipus de pressupost, quan les
estimacions apunten a què hagués aportat 2.000 milions d’euros extraordinaris
pel pressupost d’enguany.
La
conclusió final adreçada als grups que donen suport al govern: Menys
aplaudiment i més compliment de les mesures proposades pel Síndic.
