Cinc mesos d’oportunitats socials perdudes.

Cinc mesos d’oportunitats socials perdudes.

Transcorreguts més de 150 dies de nova legislatura i de nou equip de govern de la ciutat format pels grups d’ERC, CUP i ICV, és un temps més que suficient per poder fer valoració de les decisions preses, així com d’aquelles no preses, en la gestió municipal. En aquest article ens centrarem en els aspectes socials de les polítiques del nou govern. I ho farem, no tan sols perquè políticament va ser un dels aspectes que va generar més debat i promeses electorals , sinó també perquè l’economia dels ciutadans de la nostra ciutat continua essent una de les més castigades dels entorns. I les dades així ens ho demostren. Si consultem la darrera dada d’atur publicada, observem que la Bisbal té poc més d’un 22% de la població en situació d’atur, la xifra més alta de tota la Comarca i de les més altes de tota la província. Del nombre total d’aturats, 969 persones, la meitat no perceben cap tipus de prestació o subsidi.

En aquests dies el ple de la Corporació ha debatut dues decisions importants que ha portat el govern a aprovació com han estat les ordenances fiscals i la ubicació del centre cívic. En les dues qüestions l’equip de govern no ha primat la vessant social, motiu pel qual ha trobat la nostra oposició a les seves propostes. Per altra banda, en les decisions competència exclusiva de l’equip de govern (format per ERC, CUP i ICV) i que tampoc han de passar pel Plenari, tampoc no s’ha notat cap activitat o acció social de nova instauració (amb alguna excepció com organitzar el projecte ciutat viva). Analitzarem aquestes decisions i n’explicarem el contingut.

ORDENANCES FISCALS

Respecte a les ordenances fiscals (a les que dedicarem un article especial un cop presentades les al·legacions) és una de les decisions importants a prendre per qualsevol equip de govern, ii el text presentat a aprovació ens ha provocat una gran decepció. El govern municipal ha incrementat el tipus impositiu que grava l’Impost de Béns Immobles respecte a el que s’havia establert en la legislatura anterior, passant del 0.824 al 0.9064%, mantenint l’increment que el govern central havia obligat als ajuntaments els anys 2012 a 2015, i que havia rebaixat pel pròxim 2016. Com dèiem aquesta ha estat una decisió del govern que suposarà que de mitjana cada immoble pagui anualment uns 55 € anuals més del que correspondria si el govern municipal no incrementés el tipus impositiu per mantenir-lo a l‘imposat per l’estat central.

Davant de la nostra oposició a aquesta mantinguda, l’argument del govern és que mantenir el tipus impositiu municipal de l’anterior legislatura, suposaria que l’Ajuntament deixés d’ingressar 250.000 euros. Les dades econòmiques demostren que en aquests moments tenim un Ajuntament sanejat, que liquida els pressupostos amb un estalvi pressupostari superior al milió d’euros anuals, i amb un romanent líquid de tresoreria de 2 milions d’euros (tot i haver tornat el FEIL).

Però és més, i tal com vaig manifestar en el tràmit d’aprovació inicial de les ordenances, rebaixar aquest tipus impositiu tampoc no té per què voler dir tenir menys ingressos si es fa una tarifació progressiva de l‘impost, incrementant el tipus a les edificacions amb més valor cadastral. Aquesta mesura podria permetre fins i tot rebaixar encara més el tipus impositiu a les edificacions amb menys valor cadastral.

A més, la resta d’ordenances no estableixen cap mesura que tendeixi al reequilibri impositiu. Només s’estableixen unes petites bonificacions a les famílies nombroses (aquelles amb tres o més fills o dos si un d’ells és discapacitat) oblidant que a la nostra ciutat (la que té un índex d’atur més alt de tota la comarca recordem-ho) hi ha diferents tipus d’unitats familiars amb iguals o majors necessitats que les famílies nombroses. Què passa amb totes aquelles unitats familiars com pensionistes, o famílies monoparentals o famílies amb “només” dos fills menors que tenen rendes més baixes que les que ara es bonifiquen?

Per altra banda hi hauria la possibilitat d’establir unes ajudes socials pel pagament d’impostos i taxes municipals, o incrementar el període de pagament en més terminis que els dos actuals que vàrem implementar el 2012, però aquestes opcions tampoc s’han establert en les ordenances.

També es podia haver implementat una tarifació social en els rebuts d’aigua i escombraries, ambdues competències municipals i en altres taxes i preus públics.

Entenem que aquestes són unes ordenances poc socials i que es perd una oportunitat per ajudar als nostres conciutadans en uns moments tan difícils. Entenem que estar governant i acceptar la política social de l’oposició no ha de ser fàcil, però els tres grups integrants del govern encara poden esmenar el greu error que han fet en l’aprovació inicial de les ordenances. El nostre grup presentarà al·legacions a aquestes ordenances per intentar que s’incorporin aquestes mesures, ja que, com hem comentat, la hisenda municipal s’ho pot permetre. De fet alguna d’elles no han de suposar cap decrement d’ingressos, sinó que es redistribueixi la càrrega fiscal entre els contribuents.

Ubicació del centre cívic

L’any 2010 el govern d’aleshores format per ERC i CiU va cedir un terreny de prop de 2.000 m2 a la Generalitat de Catalunya perquè construís un centre cívic en el solar al costat de l’antic escorxador i la nova biblioteca central comarcal . Aquest equipament havia de ser finançat íntegrament per la Generalitat. Ja en aquell moment ens hi vàrem oposar per pensar que la millor ubicació seria al sector sud.

En aquest any 2015 la cessió del terreny ha caducat i per tant el terreny ha revertit de nou a titularitat municipal. La Generalitat ha demanat a la Corporació la cessió de nou d’un terreny, per tant tenim l’oportunitat de replantejar-nos de nou la seva ubicació. Un estudi acurat de les actuals ubicacions dels equipaments a el nostre municipi i de les necessitats de la població, crec que evidencien que aquest equipament hauria d’ubicar-se al sud de la ciutat per reequilibrar socialment la nostra ciutat i per dotar d’equipament tot un sector densament poblat que en aquests moments gairebé no té cap equipament excepte la piscina. Això no vol dir que d’altres sectors no els hi calgui un centre cívic o d’altres equipaments similars, però sí que cal prioritzar i en aquests moments el prioritari és el sector sud.

L’equip de govern actual format per ERC, CUP i ICV, que en campanya electoral varen estar d’acord que calia actuar urgentment en el sector sud, sembla que ara obliden el que defensaven tot just fa cinc mesos i proposen continuar amb el projecte al sector nord. El Departament de Benestar Social i Família, no té cap inconvenient en canviar ubicació si el terreny és de característiques similars, i l’Ajuntament, gràcies al Pla general que vàrem aprovar en l‘anterior legislatura té al seu abast ubicar-ho en fins a quatre ubicacions, a saber:

1.- terrenys cedits pel Sr. Bassacoma en la zona que va entre el final del carrer Sant Josep fins al carrer del convent

2.- Terreny de cessió obligatòria per equipaments al sector del camp gran (darrera el DARP a les sitges)

3.- antiga fàbrica formatger

4.- Terrenys cedits per la Sra. Roig a la zona de la Guardiola (si bé també ens va cedir uns terrens darrere el convent).

Decisions ordinàries del dia a dia del govern.

Si les anteriors decisions han passat pel Ple de la Corporació, n’hi ha d’altres que són decisions ordinàries del govern municipal, que poden prendre de forma unilateral l’alcalde o l’equip de govern en la Junta de govern municipal, sense la intervenció dels grups de l’oposició. En aquestes el nou govern podria haver incidit en l’aspecte social al qual ens vàrem comprometre en campanya electoral.

Els casos que comentem a continuació no són competències municipals, però, no menys cert és que en la legislatura passada, ja ens vàrem trobar que la Generalitat retallava el finançament d’altres serveis com la llar d’infants, el pla català de l’esport, la Unitat d’escolarització compartida (UEC), finançament de l’escola especial “Els Àngels”, millores en les escoles públiques de primària, etc. En tots aquests casos el més fàcil hagués estat traspassar culpa a l’administració competent i no destinar-hi recursos municipals. Però enteníem que eren serveis importants per la població, sobretot per la població amb problemes socials i per tant vàrem destinar recursos públics per tal de mantenir els servies. Per tant en uns moments tan difícils econòmicament i socialment per bona part de la població ens toca als municipis marcar les prioritats, i posar-ne al capdavant les que afecten les persones i la seva qualitat de vida, per sobre de possibles competències administratives d’una o altra administració.

En tot cas existeixen instruments jurídics suficients per més endavant rescabalar-se d’aquestes despeses.

N’explicarem uns exemples.

3. 1) Beques Menjador

Ens trobem en moments molt difícils per moltes famílies, algunes de les quals es troben amb greus dificultats per cobrir les necessitats bàsiques a menors. La manca de disponibilitat pressupostària de la Generalitat a fet que en aquests moments hi hagi prop de 130 famílies al Baix Empordà que, tot i reunir els requisits i per tant haver acreditat la necessitat de les ajudes i les beques menjadors (que recordem serveixen per garantir que si més no els menors facin un àpat al dia en condicions) s’han quedat sense aquestes ajudes. En el cas de la Bisbal d’Empordà, la xifra provisional és de 13 famílies que contemplen 18 nens i nenes.

A l'igual que fem convenis amb les AMPES i Centres escolars per cobrir les despeses de llibres i material escolar, entenem que seria importat i convenient que l’Ajuntament cobrís, encara que sigui de manera temporal fins que la Generalitat ampliï el crèdit necessari per fer el pagament, aquestes necessitats bàsiques. La quantia total, en cas que la Generalitat no pogués assumir-ne el cost (que com diguem segurament realitzaran en els pròxims dies), i becant el 50%, com ho són la majoria de beques, és a dir 3 euros diaris, el cost total per la Corporació seria de menys de 10.000 euros per tot el curs escolar. Creiem que seria totalment assumible.

3.2 ) SEM. SERVEI D’EMERGÈNCIA MEDICALITZADA

En les darreres setmanes, que el govern de la Generalitat de Catalunya, ha tret a concurs el SEM (servei d’emergències mèdiques) i a conseqüència d’aquest nou concurs (de gestió privada) el nostre municipi només tindrà ambulància durant dotze hores diàries, però de 22h a 10 h del matí, estarem sense un servei bàsic. Per contrapartida tindrem el servei d’un VIR (vehicle d’intervenció ràpida) format per un metge i un tècnic d’emergències, però al nostre entendre, aquest nou concurs ha suposat una nova retallada en el sector sanitari, i una pèrdua d’assistència sanitària pels ciutadans de la Bisbal i de tota la comarca.

Per tant ara seria el moment que els ajuntaments cofinancéssim aquest servei, tal com estem fent amb d’altres, per continuar mantenint-lo, atès que és essencial per tots els bisbalencs/-ques. En la legislatura passada ja vàrem emprar aquesta fórmula de cofinançament de serveis entre els ajuntaments receptors de serveis, i recordem que tenim en marxa el Pla estratègic per l’ocupació amb els ajuntaments dels municipis més propers, o bé també formem part del sector 1 dels equips bàsics d’assistència social, és a dir, tenim precedents de fórmules en què els diferents ajuntaments de l’àrea d’influència de la Bisbal, col·laboren i junts cofinancien un servei. La Sanitat és una qüestió prioritària pels ciutadans, i com a administració no podem quedar-nos aturats davant aquestes situacions.

3. 3) Centre obert de menors.

Aquest és un projecte que vàrem iniciar la legislatura anterior aconseguint el finançament del servei a través del contracte programa que la Generalitat de Catalunya aporta pel pagament dels serveis socials d’atenció bàsica a través del Consell Comarcal. Un centre obert es tracta d’un espai que ofereix un servei diürn, realitzant tasques socioeducatives, tant a menors com a les seves famílies, i que donen suport, estimulen i potencien l’estructuració i el desenvolupament de la personalitat i la socialització, l’adquisició d’aprenentatges bàsics i d’esbarjo i compensen les mancances socials d’algunes persones ateses.

En la taula social, tant l’any 2014 com en l’actualitat, continua essent la petició prioritària proposada pels professionals.

Aquell 2014 es va formar a una tècnica del consell Comarcal en les tasques de coordinació del servei, alhora que es buscava un espai adient i que acomplís amb els requeriments del Departament. En descartar-se alguna de les opcions buscades, es va optar per fer unes obres a les escoles velles i adaptar un espai per fer el centre obert de menors.. Probablement no és la millor ubicació, però en tot cas és una de les opcions, a l'igual que ho seria llogar un local, per iniciar de forma ràpida aquest servei que tants bons resultats està donant a altres municipis com Palamós.

La sorpresa ha estat que el nou equip de govern, en una reunió de la taula social en què no va haver-hi cap aportació ni nova activitat, la regidora va manifestar que s’abandonava aquesta ubicació del centre i en proposava la seu de l’Ajuntament vell. La gran dificultat és que mentre les obres de les escoles velles estaven pressupostades en 20.000 euros (i amb partida pressupostària i finançament) les obres de l’Ajuntament vell són de gairebé 1 milió d’euros, i de fet no hi ha partida ni finançament . Per tant aquesta nova proposta d’ubicació, és com dir que no es vol fer aquest centre obert.

3.4) banca ètica.

 En el ple del mes d’octubre el plenari va aprovar una moció per adherir-nos a una xarxa de municipis en favor de l’economia social. Tot i aquesta moció no som capaços de prendre mesures en el si de l’Ajuntament per afavorir l’economia justa i social. A l’espera de la reunió entre els diferents municipis que s’hi adhereixin, hi ha actuacions que el govern de la nostra ciutat ja podia fer, com per exemple, canviar la banca tradicional per la banca ètica. En aquests moments l’Ajuntament treballa amb tres entitats, cap d’elles de les anomenades banca ètica, com si fan ja d’altres ajuntaments. I aquesta és una decisió que no ha de passar pel Ple, i que no té cap limitació contractual, ja que en aquests moments cap licitació pública ens lliga amb cap entitat bancaria . Per tant únicament depèn de la voluntat del govern.

D'igual forma podria haver impulsat mesures en l’àmbit de l’autoocupació, de foment de les cooperatives (tant en les ordenances fiscals com en accions formatives individualment o bé amb la col·laboració del consell comarcal.

CONCLUSIONS

Per la nostra banda, des de l’oposició, i un cop deixat un temps prudencial al govern, en el Ple de novembre ja vàrem decidir prendre la iniciativa i presentar mocions amb contingut social. La primera va ser una en favor de la creació d’una prestació anomenada garantia + 55 adreçada a tots els aturats majors de 55 anys. Alhora es demanava al govern municipal que s’adherissin a totes les convocatòries del Servei català d’ocupació per fer plans d’ocupació i especialment aquelles que s’adrecin a aquest col·lectiu tan vulnerable, ja que els hi afecta tant el present com el futur en perdre cotitzacions molt necessàries per a la jubilació.

En definitiva, hi ha moltes mesures socials que els ajuntaments podem aplicar per pal·liar els efectes de la crisi. En aquest article n’hem post algunes, amb caràcter merament orientatiu, ja que afortunadament els municipis i les administracions locals podem establir força mesures en aquest sentit. Per la seva aplicació només cal que es donin tres condicionants. Una hisenda equilibrada (que vàrem aconseguir aquesta fita amb l’aprovació i execució del pla d’ajust la legislatura anterior) així com les idees i instruments tributaris per portar a terme aquestes ajudes, i com a últim però més important la voluntat política d’aplicar-les. Per tant, avui dia no hi ha excusa per no aprovar aquestes o d’altres mesures de caire social.

Per altra banda el nostre compromís és continuar presentant mocions socials en cadascun dels plenaris a fi d’impulsar noves mesures socials .

Reciclatge. Consciència mediambiental, però també econòmica.

Del 21 al 29 de novembre, tornarem a celebrar la setmana europea de prevenció de residus (euroepan week for waste reduction), que un any més i des de l’any 2008, es realitza arreu dels països europeus amb la finalitat de difondre el concepte de prevenció de residus i evidenciar l’impacte en el medi ambient i en la lluita pel canvi climàtic.

Segons observem en la seva pàgina web oficial, de la que us adjuntem l’enllaç, (http://www.ewwr.eu/en/project/main-features), aquesta setmana es configura  com una iniciativa que promou la implementació d’accions de sensibilització sobre els recursos sostenibles i la gestió de residus al llarg d’una setmana.

Els objectius propis d’aquesta setmana són:

1.- Donar a conèixer estratègies de reducció de residus i la política de la Unió Europea i dels seus Estats membres en aquesta matèria.

2.- Fomentar accions sostenibles per reduir els residus arreu d'Europa.

3.- Fer públic les tasques dutes a terme pels diversos actors mitjançant exemples concrets de reducció de residus.

4.- Fer canviar el comportament quotidià dels europeus (consum, producció).

Així mateix, la pròpia Generalitat i l’Estat central creuen que aquesta iniciativa és clau per difondre el concepte de prevenció de residus i evidencia l’impacte en el medi ambient i en la lluita contra el canvi climàtic.

Com és de veure el reciclatge tradicionalment s’ha associat a un tema medi ambiental i apel·lant a la nostra sensibilitat mediambiental.

I tot i que aquesta sensibilitat ha anat augmentant al llarg dels darrers anys, aquesta es clarament insuficient. En aquests moments el reciclatge, que s’estima que podria arribar al 80% dels residus generats, només en 13 municipis de totes les comarques Gironines supera el 50% de reciclatge. És a dir només un 5% dels municipis de les comarques de Girona. Les dades mitjanes són encara més decebedores. Al Baix Empordà la mitjana dels darrers tres anys en prou feines arriba al 28%, essent la més baixa i molt per sota del conjunt de comarques Gironines on el percentatge es situa al 30, 24%. La mitjana catalana el 2013 era de 37,90 %

Per aquesta setmana el Comarcal ofereix campanyes de sensibilització als diferents municipis de la Comarca. Precisament a la Bisbal es realitzaran dues campanyes que compten amb la col·laboració de l’Ajuntament. La primera consistent en posar una parada al mercat divendres dia 27 de novembre, on s’explicarà el compostatge. De cares als centres escolars, també se’ls hi ha fet arribar una carta on se’ls proposa la instal·lació d’un compostador.

Respecte les dades de la Bisbal, si mirem les dades veurem que en la darrera legislatura es va incrementar molt les tones reciclades. Així el 2010 la quantia de tones reciclades era de 1462, prop d’un 30%, mentre que l’any 2014, aquesta superava les 2.037 tones segons consta en l’Idescat , essent un percentatge proper al 40%. És a dir, tot i reciclar més de 2.000 tones anuals, encara no reciclem 3.062 tones anuals.

         

Per aconseguir aquest increment s’han realitzat diferents mesures com l’increment de l’autocompostatge, al que a més es van aplicar bonificacions en les taxes, la potenciació de la deixalleria, increment de les àrees i freqüència de recollida, campanyes informatives, etc.

Com deia, sempre s’ha buscat la complicitat de l’administració i dels ciutadans, incidint sempre en la vesant mediambiental. Però en els darrers anys, a banda d’una qüestió de sensibilitat ecològica, s’ha convertit en una qüestió econòmica.

La normativa europea obliga als municipis a tractar els residus, amb el que l’Agència de Residus  de la Generalitat de Catalunya va obligar als ajuntaments a portar els residus a la planta de triatge de Lloret, en comptes de a  l’abocador de Solius, incrementant per tant el preu del transport. Per altra banda, la Generalitat en els darrers anys ha incrementat de forma molt important el cànon d’entrada a planta dels residus sense seleccionar.

Serveixi com exemple el tractament de residus a Lloret. Dels 55,60 euros tona el 2014, es va passar als 58.23 el 2015, i previsiblement (falta confirma taxes de Lloret i Cànon de la Generalitat) 66,45 euros el 2016. 11 euros d’increment en dos anys. El pitjor, és que la previsió que realitza la pròpia Generalitat es arribar l’any 2020 als 100 euros tona.

·         Si en comptes d’optar per Lloret, s’acudís directament a l’abocador de Solius, per tant sense tractar els residus, ens costaria 63.89 euros el 2015, i 73.88 euros aquest 2016.

En el cas de la nostra ciutat però, cal afegir-hi el cost de la planta de transferència de Forallac gestionada pel Consell Comarcal ( que s’utilitza per abaratir el preu del transport) i que els darrers anys s’ha congelat als prop de 19 euros per tona.

Tot sumat però fa que l’any 2016 cada tona no reciclada ens suposi un cost de 85.50 euros. Per tant si fóssim capaços de reciclar 1.000 tones més a l’any, el cost s’abaratiria en un 85.500 euros anuals. Si prenem en consideració el que hem comentat que la pròpia Generalitat adverteix que el cost tona pujarà els propers anys, tot el reciclatge, i per tant tot l’estalvi que es generi, servirà per neutralitzar aquest increment.

        

     Per tant caldrà incidir en els propers mesos en reciclar més. I no únicament amb els ciutadans. Si tenim en compte que de mitjana el 36% dels residus els generen comerços i indústria, cal que el govern municipal també incideixi en aquest col·lectiu amb mesures especials als grans productors.

             Però pel ciutadà també caldrà realitzar noves mesures, com una ampliació de les àrees d’aportació, ampliació de les bonificacions al reciclatge, o plantejar-se mesures més radicals com disminuir la freqüència de la recollida de la fracció orgànica.

Com deia, no només el factor mediambiental és important pel reciclatge. El factor econòmic també ho serà en un futur proper.