Al·legacions ordenances fiscals (2). Taxa recollida escombraries i altres figures impositives

ORDENANÇA FISCAL Nº. 11: TAXA  PER RECOLLIDA D’ESCOMBRARIES

 Increment de la quota tributaria en un percentatge superior al 6,22% sense cap informe tècnic financer que ho sustenti.

El 2017 es va produir un increment en la quota de l’impost en un 6,22%, percentatge que es manté per l’exercici econòmic 2018.    Aquest increment es va  justificar en dades que no tenen cap credibilitat, ni rigor. I la millor manera és un estudi de l’estat d’execució del pressupost d’enguany.

Els ingressos són de 1.021.913,08 drets reconeguts nets, un cop ja tancat el padró de la taxa. De fet la magnitud que obliga el Ministerio per la liquidació de pressupost és el de Dret reconegut net. Emprant per tant el criteri legal. L’any 2016 els ingressos per aquest concepte varen ser d’uns drets reconeguts nets de 966,751.60.

És a dir un increment de prop de 55.000 euros, superior inclús a la quantia establerta per l’adquisició del vehicle, que de fet, no ha tingut impacte en aquest pressupost, en no haver-se formalitzat encara.

En ser una taxa, i per tant només poder repercutir el preu del servei de la recollida, tractament i eliminació, les despeses haurien de ser de la mateixa quantia, o bé de 990.000 euros que era el pressupostat.  Ara bé en el pressupost, així com en la liquidació de l’any anterior, veiem que la despesa no supera els 739.000 euros, és a dir un “benefici” de més de 260.000 euros.

Però sobta que es posi una partida anomenada “altres despeses indirectes” de 125.000 euros, el que suposa un 14% de les despeses sense que s’acrediti a que es refereix i el grup que subscriu aquestes al·legacions no encerta a trobar cap explicació, com si que hem realitzat amb altres conceptes indeterminats del quadre de costos.

Per tant d’aquesta comparació s’extreu la conclusió clara que en el quadre que va incloure l’any anterior es varen sobradotar les despeses del servei per intentar una justificació de la taxa. Al nostra entendre, només quadren els números si s’imputa personal que no es propi de la recollida d’escombraries i que per tant no pot imputar-se a efectes de justificació de la taxa, i per altra banda s’ha imposat una quantia de despeses indirectes del tot sobredimensionada (partida de 125.000 euros) que han fet que els hi resultés un servei deficitari quan en realitat no ho és.

 Establiment d’una tarifació progressiva.

Com hem estudiat en un apartat anterior, el criteri de capacitat econòmica, i per tant d’una tarifació progressiva , és possible i exigible en taxes i preus públics.

Aquesta capacitat econòmica pot realitzar-se per:

1.- Ingressos econòmics: Disposar d'uns ingressos màxims pel conjunt de les persones que conviuen al mateix domicili, iguals o inferiors als que s'estableixen en el següent quadre, que pren com a referència l'Indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC) o IPREM en els termes homogenis amb la resta d’ordenances fiscals

Aquests ingressos faran referència als ingressos de renda anual, entenent-se com a tals la suma dels rendiments nets del treball i de qualsevol altra prestació o rendiment net. A banda caldrà que la persona sol·licitant ni cap altra que visqui a l’habitatge, no disposi  immobles, propietats o immobles arrendats, excepte l'habitatge propi.

En cas que la persona sigui reconeguda com a incomplidora de les seves obligacions, li serà denegada fins que aporti documentació de l'Agència Tributària relativa als seus ingressos i es comprovi que compleix els requisits.

2.- Determinació de la capacitat de forma indirecte, emprant mètodes com el valor cadastral del immoble on es produeix el fet imposable i que ha estat validada entre d’altres per la STS de 4 de gener de 2013, dictada por la Sala de lo Contencioso-Administrativo, Sección 2.ª, rec. 940/2010 . És a dir es pagaria l’escombraria en funció, no com fins ara de la tipologia del immoble, sino a més del valor cadastral del mateix.

Diferenciació de la taxa en sumatoris de recollida, tractament i eliminació

Per aconseguir una major equitat de tracte pel que fa a l’ordenança fiscal nº. 11, caldria que es diferenciïn els sumatoris de recollida, tractament i eliminació en les tarifes aplicables als habitatges, i a les activitats. D’aquesta manera es poden evitar situacions arbitraries de fer pagar la mateixa quota en casos en què no s’utilitza la totalitat de serveis, tot i conèixer que és un servei de recepció obligatòria. Tanmateix es podria diferenciar la taxa en activitats en funció de per exemple si hi ha activitats que tenen contractat els serveis de gestors de residus especialitzats, o bé en casos d’habitatge en funció si fan tractament i separació o no.

Caldria preveure  la possibilitat d’implementar elements electrònics de pesatge individualitzat, tal i com ja ha anunciat el govern de la Generalitat vol instaurar properament.

 ORDENANÇA NÚM. 10.- ORDENANÇA FISCAL REGULADORA DE LA TAXA DE CLAVEGUERAM I ORDENANÇA NÚM. 17.- ORDENANÇA FISCAL REGULADORA DE LA TAXA PER SUBMINISTRAMENT D’AIGUA POTABLE

 Extensió dels beneficis fiscals de l’ordenança 17 també a l’ordenança 10.

Tot i que a l’ordenança número 17 ordenança fiscal reguladora de la taxa de subministrament d’aigua potable es mantenen els beneficis  fiscals que s’havien establert respecte pensionistes i jubilats, famílies nombroses i monoparentals i famílies on algun dels seus membres estiguin en situació d’atur entenem que, atès que el fet impositiu està molt relacionat, aquests beneficis fiscals també haurien d’instaurar-se en l’ordenança fiscal número 10 reguladora de la taxa de clavegueram.

Establiment d’una tarifació progressiva.

Entenem que en un bé social de primera necessitat com l’aigua el nostra ajuntament hauria d’establir en aquestes ordenances fiscals, com també ho hem sol·licitat en l’ordenança  relativa al Impost de Bens Immobles, i ho farem a l’ordenança número 11 de recollida, transport i tractament de residus municipals.

Creiem que caldria aplicar una tarifació  progressiva de la taxa que contemplés tots els majors de 18 anys, empadronats al domicili on es demana l’aplicació de la tarifa social d'abastament d'aigua.

         Disposar d'uns ingressos màxims pel conjunt de les persones que conviuen al mateix domicili, iguals o inferiors als que s'estableixen en el següent quadre, que pren com a referència l'Indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC) o IPREM en els termes homogenis amb la resta d’ordenances fiscals

           Aquests ingressos faran referència als ingressos de renda anual, entenent-se com a tals la suma dels rendiments nets del treball i de qualsevol altra prestació o rendiment net.

        A banda caldrà que la persona sol·licitant ni cap altra que visqui a l’habitatge, no disposi  immobles, propietats o immobles arrendats, excepte l'habitatge propi.

En cas que la persona sigui reconeguda com a incomplidora de les seves obligacions, li serà denegada fins que aporti documentació de l'Agència Tributària relativa als seus ingressos i es comprovi que compleix els requisits.

 ALTRES MESURES PROPOSADES

Bonificacions IBI per locals que cedeixin aparadors.

El programa aixequem les persianes, del qual el nostra ajuntament hi ha participat en tres ocasions anys 2013, 2014, 2015 i 2016 pretén fomentar la implantació d'activitats econòmiques en locals situats al nucli antic, per recuperar el continu comercial, i l’activitat econòmica al centre de la ciutat.  Per aquest motiu, i per incentivar el lloguer dels locals i el desenvolupament econòmic de la mateixa, proposem establir una doble bonificació. Una primera del 5% de la quota anual a tots aquells locals que s’acullin a aquest projecte que es complementarà amb un 5% més si a més aconsegueixen obtenir un lloguer.

Bonificacions per immobles que tinguin certificat d’eficiència energètica.

El 5 d’abril de 2013 el Govern central va publicar el “Plan Estatal de Fomento del Alquiler de Viviendas, Rehabilitación, Regeneración y Renovación Urbana (2013-2016)”.  Així mateix, el 13 d’abril de 2013 es va publicar al BOE el Reial Decret 235/2013 pel qual s'aprova el procediment bàsic per a la certificació de l'eficiència energètica dels edificis.

El Reial Decret fixa l'1 de juny de 2013 com a data a partir de la qual és obligatori disposar del certificat energètic per als edificis d’habitatges i d’ús terciari nous i per a les transaccions de compravenda o de lloguer d’edificis ja existents i per a edificis públics de més de 500 m2.

El certificat va acompanyat d’un document de recomanacions sobre les millores que es poden fer per a obtenir un comportament energètic més eficient, així com augmentar el confort de l’habitatge i per tant reduir la despesa energètica si es fa una bona aplicació de les mesures proposades.

Per tant proposem establir una bonificació en cinc dels set nivells d’eficiència energètica, encara que òbviament estem oberts a canvis en aquesta proposta

A	10%
B	8%
C	6%
D	4%
E	2%

 Subvencions per als pisos cedits a lloguer social.

Vist l’alarmant falta de parc immobiliari per a cedir a pisos en lloguer social, i la manca d’acords amb grans tenidors per a l’obtenció d’aquests immobles, cal aplicar mesures com les subvencions a tots aquells propietaris que cedeixin pisos a lloguer social, mentre el conveni estigui en vigor. Es proposa que la subvenció sigui proporcional al temps de lloguer del immoble.

Ordenança fiscal número 5 Impost de vehicles i Tracció Mecànica (IVTM)

Creiem que a l’article 5 caldria establir una nova bonificació del 20% en relació als vehicles amb benzina amb homologació EURO6 i que emetin menys de 120g de CO2 i una bonificació del 40% en vehicles “clean Diesel” en atenció a la seva menor o nul·la contaminació en relació als vehicles de gaolina o gasoil i per coherència amb les bonificacions ja contemplades en el mateix article.

Ordenances fiscals 2018 Capacitat econòmica i Impost Béns Immobles (1)

INTRODUCCIÓ

En el darrer ple de l’any 2017, l’únic punt important va ser l’aprovació definitiva de les ordenances fiscals, atès que un any més no s’han presentat dins termini els nous pressupostos municipals. El grup municipal d’Independents per la Bisbal-PSC va presentar al·legacions que, val a dir, eren molt similars a les presentades en els darrers dos exercicis econòmics, en el sentit de demanar amb caràcter general unes ordenances fiscals més justes en què la característica principal fos  el respecte als principis tributaris de progressivitat i capacitat econòmica, com es fa en els tributs supramunicipals (IRPF).

        De fet aquesta petició té el seu origen en una moció que el nostra grup va presentar i que es va aprovar pel Ple de l’Ajuntament l’any 2015, i que ha estat reiteradament incomplerta pels grups que conformen el govern municipal. De igual forma, aquest govern va desestimar totes les al·legacions presentades en aquest sentit, si bé es va comprometre a crear aquest mes de febrer una comissió especial integrada per tots els grups municipals per a l’estudi de les propostes realitzades.

1.- FONAMENT JURÍDIC DE LA PETICIÓ D’ORDENANCES FISCALS AMB CRITERIS DE PROGRESSIVITAT I CAPACITAT ECONOMICA.

Com dèiem en l’exercici econòmic 2015 ja varem aportar un acord plenari per a que les ordenances fiscal apliquessin criteris de tarifació social. Finalment, per acord de tots els grups municipals es va decidir que s’aplicaria en les ordenances que s’aprovessin a partir del 1 de gener del 2017. Ni en les ordenances del 2017, ni en aquestes del 2018 consta l’aplicació de criteris de progressivitat o de capacitat econòmica.

En les taxes i la resta de preus públics i impostos han d'estar realitzades amb respecte al principi constitucional de la capacitat econòmica, establert tant a l'art.31 de la Constitució Espanyola,.

Així mateix l’article 3 de la llei 58 /2003, de 17 de desembre General Tributària (LGT) i l’article 8 de la llei 8/1989, de 13 d’abril de taxes i preus públics. Estableix que en la fixació es tindrà en compte quan el permeti les característiques del tribut, la capacitat econòmica de les persones que l’hagin de satisfer.

L’article 24.4 RD L 2/82004, de 5 de març, assenyala que per la determinació de les quanties de les taxes podran tenir-se en compte criteris de capacitat econòmica de les persones que han de satisfer-les.

La STS de 20 de febrer de 1998, Sala Tercera del Contenciós Administratiu, Secció 2ª, recurs 8240/1992, en el fonament jurídic tercer, declara que la capacitat econòmica ha de ser fixada com a mesura o criteri de la imposició i pot operar en dos sentits:

a) Afavorir als de menor capacitat econòmica mitjançant exempcions o bonificacions

b)  gravant la càrrega tributaria als de major capacitat econòmica, és a dir incrementant les seves quotes.

           

       Existeix variada jurisprudència ja consolidada autoritzant en les taxes criteris genèrics de capacitat econòmica. Així  la SSTS de 22 de gener de 2009, Sala Tercera, de lo Contencioso-Administrativo, Secció 2.ª, rec. 6612/2004, en el  FJ sisè; de 20 de febrer de 2009, FJ 14, la STS de 10 de juny de 2010, Sala Tercera, de lo Contencioso-Administrativo, Secció 2.ª, rec. 4891/2009, ATC 71/2008,  la STS 8 d’octubre de 2010 Sala del Contencios, Secció: 2, n.º de Recurs: 4092/2009 FJ 13, i  STS de 7 de març de 2012, secc. 2.ª, rec. 4941/2009, FJ9.

2.-  PROPOSTES REFERENTS A L’ORDENANÇA FISCAL Nº 3 :IMPOST DE BENS IMMOBLES.

En aquest impost cal tenir en compte dues consideracions prèvies, que no per antagòniques, són reals i per tant a tenir en consideració.

En primer lloc que aquest és el Impost que més incidència té en la recaptació municipal. En números rodons, dels prop de 10 milions en ingressos municipals un 30% son derivats d’aquest impost.

         Per altra banda però, cal tenir en compte que també és una de les figures impositives que tenen més rellevància i impacte en la ciutadania, (si més no en els ciutadans amb immobles en propietat). Segons les darrers dades del IDESCAT, el tipus impositiu mig d’aquest impost a la Bisbal és de 385 euros anuals.

        Si aquesta dada la posem en relació amb la situació econòmica que travessa  la nostra ciutat. Encara pren més protagonisme i importància. A l’efecte hem de recordar que la taxa d’atur de la nostra ciutat supera el 22 % la  més alta de la comarca que té un índex de menys del 18%. On tenim la quantia de pensió de les més baixes de la província, així com la base imposable per declarant més baixa de les comarques gironines, i la cinquena renda per càpita mitjana més baixa de tota la província.

Tipus impositiu del gravamen.

L’any 2011, mitjançant del Reial Decret Llei 20/2011, de 30 de desembre el govern central va establir un recàrrec , en el cas de la Bisbal del 10 % del tipus impositiu de l’IBI, en funció de l’any de la darrera revisió cadastral. Aquest recàrrec, que en principi era per dos exercicis econòmics, va ser renovat pel govern central per dos exercicis més. Per tant legalment, fou obligatori mantenir-lo pels exercicis econòmics 2014 i 2015.

       En el cas de la Bisbal, això ha suposat que en els exercicis econòmics en què les ordenances han estat presentades pel govern format per PSC i CiU, el tipus impositiu fixat era del el 0,824 per cent quan es tracti de bens de naturalesa urbana i el 0’900 per cent quan es tractava de béns de naturalesa rústica.

A les ordenances però s’hi afegia expressament que : “pel que fa als immobles urbans, en aplicació de l’increment del 10% del tipus impositiu que preveu l’article 8 del Reial Decret Llei 20/2011, de 30 de desembre de 2011, de mesures urgents en matèria pressupostària, tributària i financera per a la correcció del dèficit públic, per a l’exercici 2014 el tipus impositiu efectivament aplicable serà del 0,9064 per cent.”

      És a dir del propi redactat de l’ordenança fiscal quedava clar que la voluntat del govern anterior era mantenir un tipus impositiu pels immobles urbans en un el 0,824 per cent.

      Per l’any 2016 el govern central va treure l’obligació d’implementar el recàrrec del 10 %. Tot i això l’equip de govern format per ERC, CUP i ICV, ha decidit el tipus impositiu municipal al 0,9064 per cent, és a dir mantenir aquest recàrrec pels exercicis 2016,2017 i 2018, tot i que el govern central de l’Estat espanyol l’havia establert  amb caràcter excepcional i ja he tret l’obligació de mantenir-ho.

Per tant nosaltres proposem fixar el tipus de gravamen en el 0,824 % quan es tracti de Bens de naturalesa Urbana

Establiment d’un IBI progressiu en funció dels trams de valor cadastral

    

        Com ja s’ha argumentat anteriorment, la normativa i la jurisprudència avalen que s’estableixin criteris de IBI progressiu per donar compliment al principi de capacitat econòmica.

Es realitza aquesta mesura establint un tipus diferenciat en funció de trams del valor cadastral. Aquesta opció permetria saber amb un petit estudi saber quants, i  quins trams cal establir per obtenir un determinat quantitat en concepte de recaptació d’Impost de Béns Immobles, que òbviament, a criteri de la Corporació podria mantenir o modificar el nivell d’ingressos en relació als exercicis anteriors.

Girona per aquest any 2018, ja ha establert un IBI progressiu en aquells immobles comercials i industrials.

Es podria aplicar un mateix coeficient per als industrials amb un valor cadastral inferior als 60.000 euros (per exemple, Hem demanat la distribució de l’IBI per trams però se’ns ha negat aquesta informació) i fer un IBI progressiu per la resta d’immobles.

Amb aquesta mesura gravaríem més les grans superfícies comercials , mantindríem la pressió impositiva als comerços petits i mitjans, i aquest increment de recaptació podria permetre la rebaixa del coeficient pels immobles residencials.

Aquestes mesures tendirien a fer una redistribució social i a fer efectiu el principi de capacitat econòmica i per tant de justícia social, determinat no pel nivell de renda, sinó pel nivell la capacitat econòmica derivada del valor cadastral.

Línia de subvencions per famílies monoparentals.

     Atès la greu crisi econòmica que pateix la ciutat, i buscar mesures que, sense una davallada important d’ingressos, tendeixin a acomodar l’impost a les persones amb menys recursos. En la societat actual les famílies monoparentals son una realitat creixent, alhora que en percentatge elevat tenen un problema de renda per càpita familiar. Per aquest motiu proposem la creació d’una línia de subvencions per aquest tipus de família amb una quantia, que haurà de determinar-se previ estudi de la casuística de la nostra ciutat.