Ordenances fiscals 2018 Capacitat econòmica i Impost Béns Immobles (1)

INTRODUCCIÓ

En el darrer ple de l’any 2017, l’únic punt important va ser l’aprovació definitiva de les ordenances fiscals, atès que un any més no s’han presentat dins termini els nous pressupostos municipals. El grup municipal d’Independents per la Bisbal-PSC va presentar al·legacions que, val a dir, eren molt similars a les presentades en els darrers dos exercicis econòmics, en el sentit de demanar amb caràcter general unes ordenances fiscals més justes en què la característica principal fos  el respecte als principis tributaris de progressivitat i capacitat econòmica, com es fa en els tributs supramunicipals (IRPF).

        De fet aquesta petició té el seu origen en una moció que el nostra grup va presentar i que es va aprovar pel Ple de l’Ajuntament l’any 2015, i que ha estat reiteradament incomplerta pels grups que conformen el govern municipal. De igual forma, aquest govern va desestimar totes les al·legacions presentades en aquest sentit, si bé es va comprometre a crear aquest mes de febrer una comissió especial integrada per tots els grups municipals per a l’estudi de les propostes realitzades.

1.- FONAMENT JURÍDIC DE LA PETICIÓ D’ORDENANCES FISCALS AMB CRITERIS DE PROGRESSIVITAT I CAPACITAT ECONOMICA.

Com dèiem en l’exercici econòmic 2015 ja varem aportar un acord plenari per a que les ordenances fiscal apliquessin criteris de tarifació social. Finalment, per acord de tots els grups municipals es va decidir que s’aplicaria en les ordenances que s’aprovessin a partir del 1 de gener del 2017. Ni en les ordenances del 2017, ni en aquestes del 2018 consta l’aplicació de criteris de progressivitat o de capacitat econòmica.

En les taxes i la resta de preus públics i impostos han d'estar realitzades amb respecte al principi constitucional de la capacitat econòmica, establert tant a l'art.31 de la Constitució Espanyola,.

Així mateix l’article 3 de la llei 58 /2003, de 17 de desembre General Tributària (LGT) i l’article 8 de la llei 8/1989, de 13 d’abril de taxes i preus públics. Estableix que en la fixació es tindrà en compte quan el permeti les característiques del tribut, la capacitat econòmica de les persones que l’hagin de satisfer.

L’article 24.4 RD L 2/82004, de 5 de març, assenyala que per la determinació de les quanties de les taxes podran tenir-se en compte criteris de capacitat econòmica de les persones que han de satisfer-les.

La STS de 20 de febrer de 1998, Sala Tercera del Contenciós Administratiu, Secció 2ª, recurs 8240/1992, en el fonament jurídic tercer, declara que la capacitat econòmica ha de ser fixada com a mesura o criteri de la imposició i pot operar en dos sentits:

a) Afavorir als de menor capacitat econòmica mitjançant exempcions o bonificacions

b)  gravant la càrrega tributaria als de major capacitat econòmica, és a dir incrementant les seves quotes.

           

       Existeix variada jurisprudència ja consolidada autoritzant en les taxes criteris genèrics de capacitat econòmica. Així  la SSTS de 22 de gener de 2009, Sala Tercera, de lo Contencioso-Administrativo, Secció 2.ª, rec. 6612/2004, en el  FJ sisè; de 20 de febrer de 2009, FJ 14, la STS de 10 de juny de 2010, Sala Tercera, de lo Contencioso-Administrativo, Secció 2.ª, rec. 4891/2009, ATC 71/2008,  la STS 8 d’octubre de 2010 Sala del Contencios, Secció: 2, n.º de Recurs: 4092/2009 FJ 13, i  STS de 7 de març de 2012, secc. 2.ª, rec. 4941/2009, FJ9.

2.-  PROPOSTES REFERENTS A L’ORDENANÇA FISCAL Nº 3 :IMPOST DE BENS IMMOBLES.

En aquest impost cal tenir en compte dues consideracions prèvies, que no per antagòniques, són reals i per tant a tenir en consideració.

En primer lloc que aquest és el Impost que més incidència té en la recaptació municipal. En números rodons, dels prop de 10 milions en ingressos municipals un 30% son derivats d’aquest impost.

         Per altra banda però, cal tenir en compte que també és una de les figures impositives que tenen més rellevància i impacte en la ciutadania, (si més no en els ciutadans amb immobles en propietat). Segons les darrers dades del IDESCAT, el tipus impositiu mig d’aquest impost a la Bisbal és de 385 euros anuals.

        Si aquesta dada la posem en relació amb la situació econòmica que travessa  la nostra ciutat. Encara pren més protagonisme i importància. A l’efecte hem de recordar que la taxa d’atur de la nostra ciutat supera el 22 % la  més alta de la comarca que té un índex de menys del 18%. On tenim la quantia de pensió de les més baixes de la província, així com la base imposable per declarant més baixa de les comarques gironines, i la cinquena renda per càpita mitjana més baixa de tota la província.

Tipus impositiu del gravamen.

L’any 2011, mitjançant del Reial Decret Llei 20/2011, de 30 de desembre el govern central va establir un recàrrec , en el cas de la Bisbal del 10 % del tipus impositiu de l’IBI, en funció de l’any de la darrera revisió cadastral. Aquest recàrrec, que en principi era per dos exercicis econòmics, va ser renovat pel govern central per dos exercicis més. Per tant legalment, fou obligatori mantenir-lo pels exercicis econòmics 2014 i 2015.

       En el cas de la Bisbal, això ha suposat que en els exercicis econòmics en què les ordenances han estat presentades pel govern format per PSC i CiU, el tipus impositiu fixat era del el 0,824 per cent quan es tracti de bens de naturalesa urbana i el 0’900 per cent quan es tractava de béns de naturalesa rústica.

A les ordenances però s’hi afegia expressament que : “pel que fa als immobles urbans, en aplicació de l’increment del 10% del tipus impositiu que preveu l’article 8 del Reial Decret Llei 20/2011, de 30 de desembre de 2011, de mesures urgents en matèria pressupostària, tributària i financera per a la correcció del dèficit públic, per a l’exercici 2014 el tipus impositiu efectivament aplicable serà del 0,9064 per cent.”

      És a dir del propi redactat de l’ordenança fiscal quedava clar que la voluntat del govern anterior era mantenir un tipus impositiu pels immobles urbans en un el 0,824 per cent.

      Per l’any 2016 el govern central va treure l’obligació d’implementar el recàrrec del 10 %. Tot i això l’equip de govern format per ERC, CUP i ICV, ha decidit el tipus impositiu municipal al 0,9064 per cent, és a dir mantenir aquest recàrrec pels exercicis 2016,2017 i 2018, tot i que el govern central de l’Estat espanyol l’havia establert  amb caràcter excepcional i ja he tret l’obligació de mantenir-ho.

Per tant nosaltres proposem fixar el tipus de gravamen en el 0,824 % quan es tracti de Bens de naturalesa Urbana

Establiment d’un IBI progressiu en funció dels trams de valor cadastral

    

        Com ja s’ha argumentat anteriorment, la normativa i la jurisprudència avalen que s’estableixin criteris de IBI progressiu per donar compliment al principi de capacitat econòmica.

Es realitza aquesta mesura establint un tipus diferenciat en funció de trams del valor cadastral. Aquesta opció permetria saber amb un petit estudi saber quants, i  quins trams cal establir per obtenir un determinat quantitat en concepte de recaptació d’Impost de Béns Immobles, que òbviament, a criteri de la Corporació podria mantenir o modificar el nivell d’ingressos en relació als exercicis anteriors.

Girona per aquest any 2018, ja ha establert un IBI progressiu en aquells immobles comercials i industrials.

Es podria aplicar un mateix coeficient per als industrials amb un valor cadastral inferior als 60.000 euros (per exemple, Hem demanat la distribució de l’IBI per trams però se’ns ha negat aquesta informació) i fer un IBI progressiu per la resta d’immobles.

Amb aquesta mesura gravaríem més les grans superfícies comercials , mantindríem la pressió impositiva als comerços petits i mitjans, i aquest increment de recaptació podria permetre la rebaixa del coeficient pels immobles residencials.

Aquestes mesures tendirien a fer una redistribució social i a fer efectiu el principi de capacitat econòmica i per tant de justícia social, determinat no pel nivell de renda, sinó pel nivell la capacitat econòmica derivada del valor cadastral.

Línia de subvencions per famílies monoparentals.

     Atès la greu crisi econòmica que pateix la ciutat, i buscar mesures que, sense una davallada important d’ingressos, tendeixin a acomodar l’impost a les persones amb menys recursos. En la societat actual les famílies monoparentals son una realitat creixent, alhora que en percentatge elevat tenen un problema de renda per càpita familiar. Per aquest motiu proposem la creació d’una línia de subvencions per aquest tipus de família amb una quantia, que haurà de determinar-se previ estudi de la casuística de la nostra ciutat.