De nou la Biblioteca Central Comarcal i la sentència de nul·litat del projecte.

Avui dijous 29 d’octubre de 2015, apareix al Punt diari una notícia signada pel periodista Joan Puntí (al que li he pres la fotografía tot sigui dit) que titula:

“Nova estratègia legal per evitar l'enderroc de la biblioteca de la Bisbal. L'Ajuntament es busca un nou assessorament legal que troba escletxes en l'execució de la sentència. Es creu ara que un pla especial pot evitar l'enderroc”

Podeu llegir tota la notícia clicant aquí

Crec que és bo fer una explicació del contingut d’aquesta notícia

L’Ajuntament, o millor dit el govern municipal, ha canviat els advocats que ens feien l’assistència lletrada en el contenciós de la Biblioteca, prescindint dels serveis jurídics de la Diputació per encarregar-ho al bufet d’en Miquel Roca de Barcelona. Curiós que el que fa poc es criticava com malgastar els diners públics (acusació feta per la regidora d’ICV), ara es troba correcta. No criticaré aquesta decisió, el que interessa és tenir el nombre màxim d’opinions possibles, per aconseguir salvar de l’enderroc aquest equipament.

Aquest nou bufet d’advocats ha presentat un escrit al Jutjat Contenciós administratiu número dos de Girona, on demana la suspensió del procediment d’inexecució de sentència que vàrem instar el març de 2014, i afegeix dos nous arguments per evitar l’enderroc de la biblioteca. Aquests arguments són:

A) El primer argument es basa en una interpretació per la qual la sentència del Tribunal Superior de Justícia no establia l'enderroc, com si feia la d’instància, i per tant entenen que no es pot sol·licitar la inexecució de la sentència si aquesta no ha establert l’enderroc.

           Aquest argument no té massa consistència (en el meu parer clar i basant-me en moltes sentències) atès que, com ja vaig escriure en una nota al meu facebook el 22 de desembre de 2013 i que podeu trobar íntegre clicant AQUÍ la nul·litat d’un projecte comporta l’enderroc de l’obra construïda en aquest projecte, independentment de si s’ha sol·licitat o establert en la pròpia sentència.

Us reprodueixo part del que argumentava ara fa gairebé dos anys, contestant a aquest mateix argument que difonia el Sr. Sais per les xarxes:

"I aquesta nul·litat comporta unes conseqüències jurídiques derivades d’aquesta declaració de nul·litat efectuada pels tribunals. En aquest aspecte, cal recordar que és jurisprudència del Tribunal Suprem estableix que la conseqüència obligatòria de la declaració de nul·litat d’una llicència (o d’un projecte) és l’enderroc. Així s’estableix entre d’altres en la sentència de 4 de febrer de 2009.

La demolición de lo construido al amparo de una licencia de obras jurisdiccionalmente anulada no supone el reconocimiento de una situación jurídica individualizada, al no tratarse de una respuesta a una pretensión de plena jurisdicción, sino, mas bien, una consecuencia irremisiblemente derivada de una declaración de nulidad jurisdiccional. Y ello, con independencia de que la citada demolición hubiera sido solicitada, o no, en el suplico de la demanda, y hubiera sido, o no, expresamente declarada en el fallo de la sentencia dictada".

La STS de 30 d’octubre de 2008 encara ho estableix de foma més explícita, i amb cita a reiterada jurisprudència:

“Puede citarse en el mismo sentido la STS de 30 de octubre de 2008 cuando dice que "en definitiva, como señaló en Sentencia de 22 de julio de 2005, tratándose de obras realizadas al amparo de una licencia que contraviene normas urbanísticas, la anulación de ésta comporta la obligación de demolición de aquéllas; de suerte que, ni la sentencia que acuerda ésta, aunque no hubiera sido pedida, es incongruente, ni se rebasa el sentido del título ejecutivo cuando se ordena tal demolición en la fase de ejecución pese a que el título sólo contuviera explícitamente el pronunciamiento anulatorio de la licencia" (por todas, pueden verse las sentencias de 3 de julio de 2000, 19 de noviembre de 2001, 26 de julio de 2002 y 7 de junio de 2005 , dictadas, respectivamente, en los recursos de casación números 2061/1995, 4060/1999, 3303/2000 y 2492/2003). Por tanto, anuladas las licencias deben, en principio, demolerse las obras realizadas a su amparo.”

Per tant queda clar que, declarada la nul·litat del projecte, la conseqüència jurídica és l’enderroc, tot i que, ni el demandant Sr. Sabater ho va sol·licitar en la seva demanda, ni es recull formalment en la sentència que posa fi al procediment judicial"

Però és més. El nou escrit presentat pels advocats de l’Ajuntament, diu que el TSJCat no resol que cal enderrocar. Fals. Si un es llegeix la sentència textualment diu:

“En el fallo de la sentencia apelada se ordena el derribo de la parte de la edificación construida que invade la zona mínima de 3 metros de retranqueo de las edificaciones respecto de los Límites de la parcela, previsto en el articulo 125 del PGOU para las edificaciones aisladas, sin precisar los lados en los que se incumple esa parámetro. Es en el fundamento de derecho tercero, en el que se sustenta la parte dispositiva de la sentencia apelada, en el que se precisa que ese incumplimiento alcanza los límites norte, este y sur. Para evitar controversias en la ejecución de la sentencia procede dejar constancia expresa de que es incumplimiento se da en los límites este y sur.

Procede, pues, estimar parcialmente el recurso de apelación, para revocar la sentencia apelada en cuanto refiere el incumplimiento por el proyecto de obras impugnado de las separaciones a lindes por los limites norte, este y sur, cuando el mismo solamente alcanza los limites este y sur.”

Per tant em sembla que aquest argument ha estat fet més per contentar al Sr. Sais, que no pas per convènçer al Jutge i reaferma encara més que tot plegat és una maniobra per dilatar encara més la resolució del tema, i no assumir-ne les conseqüències. El que no entenc és el paper que ICV i la CUP hi juguen en tot això.

B) El segon argument que empra la nova direcció lletrada de l’Ajuntament és, que un cop aprovat el nou planejament general (maig del 2015) que vàrem redactar i aprovar en l'anterior legislatura, la Corporació redactarà un pla especial que executi el planejament general, i que el que establirà serà l’ampliació de la vorera amb el que el projecte ( i de fet ara ja l’edifici de la Biblioteca), s’adaptaria a la legalitat vigent.

Aquesta era una opció que tots sabíem que hauríem de realitzar i d’al·legar un cop el planejament fos aprovat (d’aquí que no entenc que es parli de cap canvi d’estratègia sinó que de fet és una conseqüència lògica del planejament urbanístic que vàrem redactar i aprovar essent nosaltres al govern).

El principal problema però que té aquesta argumentació és que un nou planejament no pot servir per legalitzar una infracció urbanística comesa amb anterioritat a la seva vigència. El contrari seria un frau de llei, i dotaria d’impunitat a l’administració.

En una nota de data 18 de gener de 2014, que podeu llegir íntegrament clicant aquí, ja vaig explicar aquesta situació i em vaig posicionar com ara, argumentant que la possibilitat de legalitzar l’obra amb l’aprovació del nou pla general, era una opció a fer però de difícil encaix jurídic. I com m’agrada fer sempre ho vaig fer citant dos exemples molt gràfics que han passat els darrers anys a l’Estat Espanyol, i que també afectaven a biblioteques el projecte de les quals havia estat declarat nul, i que els respectius ajuntaments volien salvar de l’enderroc modificant el planejament general.

Concretament, i citant dues notícies d’enderrocs de biblioteques , explicava:

“ No us cansaré amb moltes sentències que sempre són feixugues de llegir, però si us deixaré l'enllaç amb dues notícies (a la xarxa n'hi ha més ) de dues biblioteques que s'han enderrocat per no complir la normativa municipal establerta al pla general. Són diferents notícies (sobre els mateixos temes però més ampliades) a les publicades aquests dies per mi mateix en altres comentaris, i que val, i molt, la pena de llegir-les.

1) Biblioteca a Canaries . Enllaç

2) Biblioteca a Badajoz Enllaç 1. Enllaç 2

En ambdós casos els governs municipals varen canviar els plans generals per legalitzar les biblioteques, i en ambdós casos varen al·legar el greu perjudici econòmic que representaria per la ciutadania l'enderroc i la posterior construcció. I en ambdós casos el Tribunal Suprem ha declarat el mateix, que cal enderrocar.”

En aquests enllaços podreu trobar dos casos similars al de la Bisbal. Prego que els llegiu i n’extraieu les vostres conclusions.

Per tant, i espero equivocar-me, crec que l’únic que ha fet l’actual govern municipal format per ERC, CUP i ICV, és intentar endarrerir l’execució de la sentència, més que no pas solventar el tema, i primant el seu interès particular per no assumir el cost polític que tindria l’enderroc, més que no pas l’interès general.

Pel bé de la ciutat desitjo que no ens trobem amb l'obligació d’enderrocar parcialment la biblioteca.

Acabaré aquest escrit tal i com ho vaig fer en una altra comentari sobre la biblioteca publicat el 22 de setembre de 2014, que podeu trobar íntegre aquí.

“ Segurament el més prudent seria no dir res, per no semblar que el que vull és l'enderroc de la biblioteca. Però crec que és compatible l'explicació de la veritat de les opcions que tenim, amb lluitar per evitar l'enderroc. I que per sobre de tot, ha de primar la transparència. (...)

Hi ha possibilitats reals que la interlocutòria desestimi la petició de inexecutabilitat de sentència i n'ordeni l'enderroc de la biblioteca, i per tant crec que tots els implicats estem davant la que pot ser la darrera possibilitat real d'evitar l'enderroc. En aquests moments cap de les parts sembla té la més mínima intenció d'asseure's a negociar. I em sap greu perquè el temps s'acaba, i ens hi juguem molt, cultural i econòmicament. “
Resulta curiós que la via que fins i tot el Jutjat ha afirmat que podria salvar la biblioteca (un acord ajuntament amb el Sr. Sabater, segons va comentar el Jutge titular a la Plataforma contra l’enderroc de la biblioteca) sigui la única via que no s’ha intentat per part del Sr. Sais i de l’equip de govern.

EQUIPAMENTS AL SECTOR SUD DE LA CIUTAT : NOVA OPORTUNITAT PERDUDA?

       ANTECEDENTS:

El sector sud de la ciutat, que tot i no estar definit enlloc podem entendre que comprèn  la superfície de ciutat delimitada  des del vial del carrer Vinyoles i Avinguda  Josep Irla fins els pisos del Mas Quinto, és un sector important tant en extensió com en densitat de població. En aquest sector, en el que hi he viscut des de els 7 anys (excepte un breu període de dos anys) ha estat el sector de la ciutat que va acollir i créixer per les onades migratòries dels anys 60 i setanta, alhora que ha estat el barri on majoritàriament, s’ha  instal·lat el creixement demogràfic derivat de la immigració de principis de segle XXI.

Aquest creixement demogràfic no ha anat acompanyat d’actuacions urbanístiques, en bona part derivades de la falta de solars destinats a equipament públic en aquell sector establerts pel pla general d’urbanisme aprovat l’any 1982.  Els successius governs, varen prioritzar situar els equipaments en el sector nord de la ciutat (pavelló d’esports, pavelló firal, camp d’esports, nova biblioteca, centre cívic....), en bona part per la facilitat en i preexistència de solars qualificats urbanísticament Una honrosa excepció va ser la piscina municipal. A banda d’aquestes infraestructures o equipaments, els successius governs varen emprendre poques millores en l’entramat urbà d’aquell sector, i la manca d’espais públics destinats a parcs i jardins s’ha fet evident en el moment en què la població ha sofert no tant sols un increment poblacional, sinó que aquest ha estat basat en la natalitat.

En la legislatura 2011 /2015, el govern que vaig encapçalar varen tenir molt en compte aquesta situació. Per això havíem avisat que era prioritari redactar i aprovar un nou pla general que, entre d’altres motius, generés nous solars per equipaments, especialment en el sector sud. D’aquesta manera es va consolidar el sector del camp gran (darrera les sitges on ara hi ha la seu del DARP), es va aconseguir dos convenis urbanístics importants per dotar d’equipaments aquest sector sud. CONVENIS

El primer signat amb la Carme Roig el dia 20 de març del 2014, que permetia a l’Ajuntament disposar de poc més de 9.000 m2 a la zona de la Guardiola destinada a equipament assistencial i prop de 12.000 a la zona darrera el convent a destinar a usos públics i de lleure.

 El segon signat amb el Sr. Pere Bassacoma i la Sra. Maria Oliveras en data 29 de juliol 2013, pel que l’Ajuntament disposarà de més de 15.000 m2 en l’àrea delimitada pel carrer del convent, avinguda Sant Francesc i carrer Sant Josep per dotacions de lleure.

Aquests espais units als terrenys del costat de la piscina i al de l’antiga  fàbrica formatger (darrera els edificis dels pisos de la pau, afectats ja en el pla urbanístic de l’any 1982,  garanteixen l’existència suficient de solars destinats per equipament per a la construcció d’equipaments públics.

OPORTUNITAT PERDUDA. CENTRE CÍVIC AL SUD DE LA CIUTAT.

En el darrer Ple del mes de setembre, l’equip de govern municipal, format per ERC, CUP I ICV, va presentar una proposta per iniciar el procediment de cessió de terrenys a la Generalitat de Catalunya per la construcció d’un casal cívic i una oficina de benestar social i família.

La sorpresa va ser que la proposta d’ubicació que planteja l’equip de govern continua essent en el sector nord, concretament en el solar de darrera la nova biblioteca, davant dels pavellons, en el sector nord de la ciutat I diguem sorprenent per què a la campanya de les eleccions municipals, ara fa just sis mesos, diríem que l’únic punt en comú de tots els grups municipals era la diagnosi que el sector sud de la ciutat pateix  greus mancances en equipaments, especialment socials i culturals , i que era imprescindible una actuació urgent.

                  Ara tenien l’oportunitat per fer-ho. La Bisbal necessita un Casal cívic, i la Generalitat de Catalunya continua interessada, com no pot ser d’altre manera atès l’obligació legal que té , per construir aquest equipament social. L’any 2010, l’Ajuntament de la Bisbal va cedir un terreny de 1.812 m2 situat al carrer Mas Clarà 14, darrera l’escorxador i davant dels pavellons, perquè la Generalitat de Catalunya assumís la construcció i gestió d’aquell centre abans que transcorregués el termini de cinc anys, del contrari es produiria la reversió automàtica. Aquesta cessió

En data 15 de juliol de 2015 la secretària general del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya va presentar escrit amb NRE 007337 on manifesta l’interès en aquest equipament tot i que les obres no s’hagin executat, per aquest motiu sol·licita un nou acord del Ple per a realitzar la construcció i posada en funcionament d’un casal cívic, així com l’ampliació de la destinació amb la inclusió també d’una Oficina de Benestar Social i Família en el mateix edifici.

Per tant l’Ajuntament té en aquests moments l’oportunitat de demanar que aquest equipament tant necessari, i més amb la incorporació al casal cívic d’una oficina de benestar i família, de proposar una nova ubicació, i quina millor que el sector sud.

Essent alcalde, ja vaig oferir aquesta possibilitat al Departament de Benestar social i família, els quals varen manifestar que per ells cap problema en canviar ubicació, de fet trobaven millor ubicar l’equipament al sector sud, sempre i quan el terreny tingui les mateixes característiques de superfície, ja que tenen aprovat un projecte (que amb la nova oficina hauran de modificar) i per evitar problemes com va succeïr amb la biblioteca.

     CONCLUSIONS

Estem davant una gran oportunitat per canviar el model urbanístic de la ciutat, reequilibrar territorialment els equipaments, però el que és més important, incidir en la cohesió social d’un barri densament poblat, i amb clara mancança d’ equipaments.

Alguns han defensat l’existència de l’escola Empordanet al sector sud per què la mancança d’altres equipaments ha fet que el centre escolar (tot i estar limitat en edats i superfície) ha esdevingut un pol d’integració i cohesió. Per tant la ubicació d’un equipament com un casal cívic, la funció del qual si és la de donar suport i servei a la comunitat en temes de lleure i cohesió, creiem que esdevé clau, imprescindible i inajornable, i no entenem  la decisió del govern d’obviar un cop més aquest sector. Les mancances d’equipaments socials i culturals del sector sud de la ciutat són conegudes i reconegudes per tots els partits polítics , que així ho varen reiterar en campanya electoral, fins i tot en el primer debat públic que va organitzar l’associació de veïns del carrer del convent. I consti que, tal i com vàrem dir en el plenari, creiem que cal aprofitar el terreny del Mas Clarà i mantenir la qualificació d’equipament.

Tenim la necessitat detectada, però el més important és que ara també tenim la solució. L’Ajuntament compta en aquests moments en el sector sud, fins amb quatre localitzacions diferents que poden acollir el centre cívic  amb les demandes de superfície que ha sol·licitat la Generalitat (fàbrica formatger, camp gran, terrenys cedits pel Sr. Bassacoma i terrenys cedits per la Sra. Roig), com hem explicat aquest era el motiu pel qual vàrem tenir tant interès en redactar un nou pla general.

Per tant en aquest tema, com en d’altres, el què cal és el convenciment i la voluntat política del govern. Nosaltres en el seu moment vàrem posar les bases per a fer realitat aquesta opció d’ubicar en el sector sud el centre cívic. La població ha deixat la decisió en mans d’altres partits polítics que lamentablement no ho veuen necessari ni prioritari. Encara som a temps per a què canviïn d’opinió i actuïn en coherència amb el que varen manifestar en campanya, però el que és més important, amb responsabilitat i visió de ciutat.

ENCARIMENT DEL PREU DE L’AIGUA. (O quan als ajuntaments es va a fer només política i no gestió)

El passat dia al Diari de Girona, apareixia una notícia que ens va sorprendre a tots els regidors de l’ajuntament de la Bisbal, si més no a l’oposició encara que suposo que també a algun regidor del govern, i a la ciutadania en general. La noticia titulava: “ La Bisbal negocia amb Sorea el pagament de les factures de l´aigua. L'empresa havia proposat un increment del 70% per a l'exercici 2013 que no es va acceptar”

La primera part de la notícia explica: 

“L'alcalde de la Bisbal d'Empordà, Lluís Sais (ERC), ha explicat que el govern municipal està negociant amb l'empresa que gestiona el servei de subministrament d'aigua potable, Sorea, l'increment de les retribucions que ha de percebre per dur a terme aquesta tasca. Aquesta revisió s'havia d'aplicar a partir del 2013, però no es va fer perquè l'anterior govern (integrat pel PSC i CiU) va rebutjar les factures que presentava l'empresa, i que significava una puja del 70% respecte dels anys anteriors. Sorea, però, va emetre igualment les factures d'aquest increment que són un total de set i que tenen un import total de 375.097,12 euros.

El que va ser regidor d'Hisenda durant l'anterior mandat, Òscar Aparicio (Independents per la Bisbal-PSC), ha explicat que el conveni del 2009 (que es troba en procés de revisió d'ofici per nul·litat de ple dret) recollia que s'havia de fer un increment de les retribucions, entre els quals hi ha costos indirectes com ara vehicles o estructura organitzativa. Davant l'increment del 70% que portava Sorea i els dubtes sobre la legalitat del conveni que recollia aquesta retribució, Aparicio ha concretat que van decidir retornar-les.”

Sorprèn molt aquesta decisió del govern municipal actual, format per ERC/CUP i ICV, de negociar amb la mercantil SOREA per incrementar-li la retribució ( en demana un augment del 72% en funció del conveni que va signar el Sr. Sais) tenint en compte que hi ha dubtes més que raonables de la legalitat del conveni que empara la relació de prestació de serveis existent entre l’Ajuntament i la mercantil. 

Aquesta és una decisió unilateral no consensuada amb els regidors de l'oposició, i el que és més greu en contra dels informes de secretaria i intervenció que varen pronunciar en contra de la legalitat del conveni i varen provocar que el mes de març d’enguany, el plenari per unanimitat aprovés un expedient de revisió d’ofici del conveni per nul·litat total, procediment en curs en aquest moment. 

El més important de tot, una decisió que clarament atempta contra els interessos ciutadans per l’increment desmesurat que tindrà la factura per la prestació d’aquest servei bàsic i essencial, en la ja minvada economia familiar. 

Abans d’entrar en el fons de la qüestió crec que es bo que expliquem breument d’on deriva el conveni amb la mercantil Sorea i el perquè hi ha dubtes de la seva legalitat.

GÈNESI D’UN CONVENI EN REVISIÓ PER NUL.LITAT.

L’any 2009, concretament el mes de juliol, el govern d’aquell moment ( format per ERC i CiU amb alcalde el Sr. Sais) porta a aprovació un acord per prorrogar per 20 anys el conveni amb Sorea per la prestació del servei d’abastament d’aigua potable, alhora que se li encomanava el servei de gestió de clavegueram i es fixava la retribució de Sorea pels anys 2010, 2011 i 2012. 

Tot i que no era objecte de cap acord en concret, en la proposta de prorroga del conveni que s’hi adjuntava i apareixia les obres del Bosquetet i Puig de Sant Ramón. El grup municipal del PSC hi va votar en contra, i , en el que es refereix a les retribucions ja auguràvem que a partir de l’exercici 2013 l’increment superaria el 50%, qüestió que va ésser negada pel Sr. Sais. 

Aquesta modificació aprovada per plenari l’any 2009, no habilitava a l’alcalde per signar cap conveni. Tot i això es signa conveni amb la mercantil SOREA el juliol del 2010, sense cap tipus d’informació al plenari ni cap proposta d’acord. Per això en assabentar-nos d’aquesta signatura , el grup municipal del PSC va presentar recurs de reposició contra aquest acord en data 30 d’agost del 2010, recurs que no va ser contestat mai per part de l’Ajuntament. En el conveni que es va signar, es canviava un aspecte substancial respecte a la proposta inicial, ja que s’hi afegia que l’Ajuntament assumiria el sobrecost que pogués existir en les obres del Bosquetet i del Puig de Sant Ramón, com dic sense cap habilitació del Ple per signar aquest conveni i menys per modificar el que havia aprovat el Ple, amb els vots en contra del grup municipal socialista del moment. 

Finalment les obres varen començar el mes de maig del 2011, pocs dies abans de les eleccions municipals, sense que se n’hagués informat al plenari o als grups de l’oposició. Aquestes obres i el seu finançament també han estat considerades nul·les per tots els informes sol·licitats per la Corporació, ja que no es van seguir cap principi per adjudicar les obres en procediment obert i a l'oferta més avantatjosa econòmicament per l’Ajuntament i per tant pels bisbalencs/-ques.

El que agreuja una mica més la situació, és que hi ha una discrepància entre el que demana l’empresa SOREA per la realització de les obres, uns 2,5 milions d’euros i el que el peritatge encarregat per l’Ajuntament estableix, 1.3 milions d’euros, que ha estat el cost efectiu de les mateixes. 

NUL·LITAT DEL CONVENI EN QUE ES BASA SOREA PER DEMANAR L’INCREMENT DE RETRIBUCIÓ.

Com s’ha explicat en múltiples ocasions, el conveni que va signar el Sr. Sais amb Sorea, sempre l’hem qüestionat perquè teníem dubtes més que raonables de la seva legalitat.

Es tractava d’ una pròrroga del conveni d’aigua que, a diferència del que passava en el document original signat l'any 1981 en què s’establien pròrrogues per cinc anys, es va signar una pròrroga per un termini de 20 anys fins l’any 2030. En aquell moment ja estava en vigor la llei municipal catalana, que suprimia la figura de l’arrendament de serveis, però el que és més important, existia la directiva europea de serveis que obligava a què aquests serveis, es licitessin, per a què en condicions d’igualtat totes les empreses poguessin presentar oferta, el que afavoria la competència i la reducció del cost del servei.

A banda de l’abastament d’aigua potable s’hi afegia el servei de clavegueram, com l’anterior punt, sense cap tipus de licitació pública, limitant el dret d’altres empreses del sector ha participar-hi.

Aquests dos punts han estat informats desfavorablement pels informes de secretaria, intervenció i el dictamen extern que varem encarregar un cop varem entrar al govern.

Es contemplava un increment de la retribució de SOREA, no tant sols en aquell moment en un 17%, sinó la incorporació de tot un seguit de despeses indirectes fins aquell moments no contemplades que ja feien preveure un augment molt important de la retribució. En aquell moment nosaltres ja el vàrem valorar, com consta en l’acord plenari, en un increment del 50% (al final ha estat més del 70%, tot i la negativa del Sr. Sais).

S’hi afegien el finançament d’obres tant l’ETAP de Fontanilles com les obres del Puig de Sant Ramón, aquesta última a més la redacció del projecte, licitació i redacció d’obres, corresponien a la pròpia empresa. Manifestem que és un finançament, perquè s’establia el retorn d’aquesta quantia, amb interessos, i a més en rebut d’aigua. El que es completament il·legal, ja que en el rebut d’aigua només es poden facturar obres directament relacionades amb lla prestació del servei d’aigua, i el projecte d’obres del Puig de Sant Ramon i el Bosquetet era molt més ampli. En els peritatges posteriors s’ha reconegut que aquell projecte només un 15 a un 20% de les obres eren directament relacionades amb la prestació del servei d’aigua potable, mentre que la resta eren obres de xarxa viària, comunicacions i serveis d’enllumenat i telefonia. El que té transcendència respecte com s’ha de realitzar el pagament de les obres, ja que per rebut d’aigua, legalment només es podria incrementar amb la part corresponent a obres relacionades amb aigua, la resta caldria pagar-la amb endeutament municipal.

RETRIBUCIÓ DE SOREA.

La retribució de Sorea fins el conveni de l'any 2010, prenia com a base la despesa directa del servei. Però amb el conveni que va signar el Sr. Sais, es va afegir per primera vegada els costos indirectes de l'estructura tècnica de SOREA. 

L’any 2012 l’empresa SOREA, emet les liquidacions d’aquell any amb els conceptes de retribucions aprovades pel plenari i de les obres al Puig de Sant Ramon i el Bosquetet. En no estar aquestes obres finalitzades ni recepcionades per la Corporació, enteníem que no es podien aprovar i es retornaven a la mercantil.

El 2013 a banda dels anteriors conceptes les liquidacions també van incloure una retribució de SOREA incrementada en un 72% a l’aprovada pel Plenari. Com que aquesta retribució no tenia el vistiplau de la Corporació, també es varen retornar totes les liquidacions.

En data 13 de març de 2014, essent encara alcalde, vaig signar un decret, pel que, per solucionar el tema de les liquidacions, i entre altres peticions, se li reclama a SOREA, que les emeti individualitzades, és a dir, en tres factures o liquidacions diferenciades: Una primera amb la retribució aprovada pel plenari, una segona amb la retribució sol·licitada per l’empresa i una tercera amb la liquidació per les obres esmentades. D’aquesta manera, es podien acceptar les primeres però rebutjar les altres dues.

L’Empresa Sorea contesta per escrit amb data 21 de març de 2014 acceptant emetre aquesta possibilitat d’emetre tres liquidacions diferents. Des d’aquest moment, només s’aproven les liquidacions per retribució ordinària sense acceptar les altres dues liquidacions ni d’obres ni del increment de retribució.

Com que en aquell moment encara no hi havia els informes ni el dictamen respecte la legalitat del conveni, varem contractar una empresa que a diversos municipis de Girona havia assessorat a d'altres ajuntaments en temes de retribucions de l'empresa SOREA, que va advertir que aquestes despeses indirectes al ser en un conveni nul no s'haurien d'abonar, però que encara que el conveni fos vàlid, entenien que estaven molt sobrevalorades i que el màxim d'increment hauria de ser un 19%, no pas el 72%.

Per altra banda, durant tot aquest procediment, es busca assessorament extern, amb el vistiplau de secretaria i intervenció, a fi que emetin dictamen sobre la legalitat o no del conveni. El despatx de Pareja i associats, emet dictamen el mes de febrer de 2015 en què es determina la nul·litat parcial del conveni. Aquest informe estableix que la nul·litat de les obres però entén que la pròrroga es vàlida pel finançament de la planta de Fontanilles.

Els informes d’intervenció i secretaria informen sobre la nul·litat total del servei. La diferencia és que entenen que la planta de Fontanilles, que no ha construït SOREA, no forma part del cicle integral de l’aigua, ja que l’únic que fa es finançar una obra realitzada per l’ACA, i entenent per tant que no hi ha cap relació directa amb el conveni original d’abastament d’aigua, més aviat suposen formes de finançament d’inversions que poc tenen a veure amb l’aigua. A l’efecte cal recordar que en el Puig de Sant Ramon, les obres d’aigua oscil·len entre un 10 i un 25 % del total, essent la resta obres d’urbanització que res tenen a veure amb l’aigua.

Aquest increment del 72% es deriva principalment del fet que en el conveni signat pel Sr. Sais, se li reconeix a l’empresa SOREA que en les liquidacions dels anys 2013 en endavant s’incloguin la retribució de costos indirectes. Entre aquests costos indirectes reclamen percentatges de jornada de l’estructura empresarial de SOREA tals i com el director de serveis, el cap de distribució, el cap de clients i el cap d’administració), així com part proporcional dels vehicles que condueixen, o la tarificació d’un centre d’atenció telefònica.

A banda es demana un increment de la retribució per l’increment de nombre d’operaris i del seu sou, increment que no s’ha produït ni en el nombre dels que presten el servei a la nostra ciutat (ans al contrari) ni tampoc en el seu sou, ja que ni tant sols han signat nou conveni col·lectiu.

Per tant l’empresa auditora va manifestar que de ser el conveni ajustat a dret, correspondria a l’empresa un increment del 19% de la seva retribució respecte el que va aprovar el Ple l’any 2010, però en cas de ser nul, entenien que no calia cap increment. Per aquest motiu, i amb una mica de prudència el que caldria és finalitzar el procediment de nul·litat total que vàrem iniciar el mes de març del 2015, i que, incomprensiblement, es troba aturat des del mes de maig, previ a fer qualsevol tipus de negociació amb la mercantil. 

OBRES DEL PUIG SE SANT RAMÓN I EL BOSQUETET.

Les obres en aquest sector es van incloure en el conveni signat amb l’empresa, la qual a més de fer el projecte i executar-lo, finançava el cost, que posteriorment havia de retornar l’Ajuntament en un període de 20 anys amb els interessos corresponents indexats amb referència Euribor. Aquest extrem, també ha estat objecte del dictamen i dels informes als que he fet referència al llarg d’aquest article. En els citats informes es conclou que aquestes clàusules també són nul·les de Ple dret, atès que no hi ha hagut cap licitació pública, i que suposen un finançament encobert per incomplir la limitació respecte la ràtio d’endeutament que tenia en aquell moment la Corporació.

Les obres no varen començar immediatament després de la signatura del conveni, sinó que es van iniciar l’abril del 2011 a pocs dies de les eleccions municipals, on es fa una reunió amb els veïns i se’ls explica que les obres i el cost els assumirà Sorea (extrem totalment incorrecte). Davant aquestes irregularitats, i ja en campanya electoral de l’any 2011 varem fer entrega tots els veïns de la zona d’un escrit en el què manifestàvem que, de guanyar les eleccions ens replantejaríem l’obra per les causes de nul·litat de tot plegat que ja hi veiem.

Un cop al govern el desembre del 2011, l’estat avançat de les obres ens va fer que no poguéssim aturar-les, amb el que varem iniciar les converses amb SOREA, per tal de rescindir el conveni que ens unia amb la mercantil. L’empresa tampoc no volia una rescissió que li suposés perdre el servei buscant la constitució d’una empresa mixta. Aquesta possibilitat també tenia dificultats, ja que el fet de posar com a cànon la quantia de les obres, era un impediment per a què d’altres empreses que gestionen l’aigua poguessin concursar, i per tant una nova il·legalitat, motiu pel qual varem descartar aquesta opció.

A banda de la implicació econòmica que tindrà pels ciutadans en el rebut d’aigua i en l’increment dels impostos municipals per fer front al seu pagament, cal tenir en compte que tant les obres de Fontanilles com les obres de Puig de sant Ramon, el que han estat dues operacions d’endeutament encobert que van servir per maquillar els números de l’ajuntament la legislatura 2007/2011 i que ara s’hauran de reconèixer i afecten i afectaran la hisenda municipal. 

Aquestes factures que ara estat comptabilitzades fan incrementar i incomplir el període mig de pagament per sobre de la legalitat vigent així com provocant un incompliment de la normativa d’estabilitat pressupostària el que ens obligarà a la redacció d’un Pla econòmic financer, que no conté cap mesura, però que impedeix disposar del romanent líquid de tresoreria excepte per anar pagant aquestes factures. (de moment ja hem habilitat crèdit per la planta de Fontanilles i tenim un milió d'euros aturat sense poder destinar-lo a fer activitats o obres a la ciutat).

Aquí tenim el segon gran problema econòmic del conveni amb SOREA. Si bé en el conveni inicialment portat a Ple, el cost de l’obra es quantificava en un milió d’euros aproximadament, en les factures finals que reclama Sorea i que ja consten en la comptabilitat de l’Ajuntament, la quantia es de poc més de 2.5 milions d’euros. L’Ajuntament va demanar un peritatge a fi de determinar el cost total de l’obra. El citat peritatge conclou que el preu màxim de l’obra no supera els 1,5 milions d’euros, per tant molt diferent del preu que sol·licita l’empresa.

És clar que caldrà pagar les obres, però no al preu que demana l’empresa, sinó al preu just que es determina en el peritatge. No pagar seria un enriquiment injust per part de la Corporació, però pagar la quantia reclamada, amb un peritatge que la rebaixa, seria una temeritat, per no emprar un altre qualificatiu.

CONCLUSIÓ

El increment de la retribució de SOREA, a banda de ser desmesurat i no ajustat als estudis econòmics que té l’Ajuntament, té la seva base, en un conveni que ha estat informat desfavorablement per secretaria i per intervenció per entendre que tenen causes de nul·litat total, i fins i tot un tercer informe desfavorable del gabinet jurídic que va contractar l'ajuntament per nul·litat parcial (avala únicament el finançament de la planta de Fontanilles), amb el que un possible acord amb la mercantil, difícilment passaria el control de legalitat, i menys sense haver resolt prèviament la qüestió de nul·litat que s’ha de plantejar davant la Comissió jurídica assessora.

Cal recordar però que l’increment de la retribució de SOREA en un 72% no serà l’únic element que farà augmentar el cost que pels ciutadans tindrà la factura de l’aigua. A aquests caldrà afegir el cost de les obres del Puig de Sant Ramon i el Bosquetet, sigui la quantia total o parcial que reclama la mercantil.

I de forma indirecta, amb increment d’impostos municipals a banda de la factura d’aigua, també suposarà un increment de la pressió fiscal, com ja va insinuar el Sr. Sais en el darrer Ple en mantenir l'increment del 10% de l'Ibi Impost de Bens Immobles, que va apujar l'estat central el 2012 a tots els municipis, i que per primera vegada permetia rebaixar amb efectes per l'any 2016.

En la legislatura anterior varem rebaixar la pressió fiscal en un 5% l'IBI i la taxa d'escombraries, més d'un 50% les llicències d'obres i les d'obertura, i congelació de tota la resta. Aquesta legislatura ja tenim clar que tornarà a augmentar i molt la pressió fiscal tal i com va succeir a la legislatura 2007/2011 presidida pel Sr. Sais. 

En un moment en què la situació econòmica per les famílies continua essent molt complicada fruit de la crisi econòmica més continuada i profunda de la història moderna, entenem que no és el millor moment per incrementar la despesa i menys de serveis bàsics com l’aigua o la vivenda.

La única notícia positiva, és que el pla d'ajust de la hisenda municipal aprovat i aplicat en la legislatura anterior, ens ha permès generar romanent suficient per abonar 

A) els 1.2 milions d'euros de la subvenció del FEIL (vestidors de camp de fútbol), que la mala gestió del govern encapçalat pel Sr. Sais va fer que cagués tornar, 

B) haver pogut consignar els prop de 800.000 euros per fer front al pagament de la planta potabilitzadora de Fontanilles.

C) que encara ens resti més d'un milió d'euros de romanent de tresoreria per fer front a inversió ( o pagar la part que es consideri adient d'aquestes obres realitzades per SOREA)

D) Haver rebaixat l'endeutament dels 9.5 milions d'euros el 2011 als 5.5 millions d'euros a finals d'aquest any i per sota de la ràtio d'endeutament, el que també ens permetrà acudir a aquest recurs de demanar préstecs, cosa que no podiem fer el 2011 quan superavem el límit màxim fixat per la normativa.

Crec que primer caldria resoldre la qüestió de la nulitat del contracte i en tot cas, estudiar la municipalització ( o prestació directe com serie més correcte dir) del servei d'abastament d'aigua potable.

En resum tots aquests actes administratius de dubtosa legalitat i que han perjudicat la hisenda municipal (SOREA,FEIL i Biblioteca) passen quan els alcaldes i regidors van als ajuntaments a fer únicament política i no gestió.

_______________________________________________________________

Discurs del grup Independents per la Bisbal-PSC en la sessió de constitució del nou ajuntament 13/06/2015

Bon dia a tothom els que ens acompanyeu en aquesta sala de Plens,

Primer de tot cal felicitar a tots els regidors que avui prenen possessió del càrrec, i donar  la benvinguda als nous regidors i regidores que ho han fet per primera vegada. En uns moments en què la participació política es troba en moments difícils, es just reconèixer la voluntat i la vocació de servei als ciutadans d’aquells que s’incorporen amb il·lusió i amb ganes de preservar el sistema democràtic.

I evidentment cal felicitar al Sr. Sais per haver estat escollit de nou alcalde conseqüència  tant del fet que en les  eleccions el grup d’ERC ha estat la llista més votada a la nostra ciutat, en el que podríem  considerar en primera volta, i per haver obtingut el suport de dues formacions polítiques la CUP i ICV en la votació d’avui, en el que podríem considerar aquesta segona volta.

Per tant el nostre grup estarà aquests propers quatre anys a l’oposició.

La tasca d’oposició és control i fiscalització de les decisions de l’equip de govern i això farem tal  i com vàrem fer des de juny del 2007 a desembre del 2011. La tasca de l’oposició és important perquè, és necessari que hi hagi un contrapunt a les decisions i/o propostes del govern. Cal que hi hagi qui vetlli perquè es respectin les diferents visions de ciutat i de la ciutat.

Esperem, que a diferència d’anteriors legislatures, aquest cop, es vegi a l’oposició com un òrgan necessari de control, i no com un enemic polític al que s’ha d’obviar i ridiculitzar.  Desitgem que el govern entengui que l’oposició representem a ciutadans de la nostra ciutat que tenen diferents punts de vista i inquietuds, tant legítimes com les del govern.  Al cap i a la fi la nostra força representa un 21% dels electors de la nostra ciutat i som la segona força política, però sumats els membres de l’oposició serem un 45 % dels vots i el govern un 50% dels votants.

Però la nostra oposició també serà constructiva com ho va ser l’anterior vegada que la varem exercir. Proposarem accions i mocions, sempre realitzades des de la Bisbal i per la Bisbal,  amb l’objectiu de complementar la tasca del govern i que les mateixes serveixin i tinguin incidència en el dia a dia dels ciutadans.

Vetllarem per que la nostra tasca durant l’anterior legislatura es respecti i complementi, i no hagi estat en va. Hem deixat, de nou, un ajuntament sanejat econòmicament amb superàvit pressupostàri, amb romanent de tresoreria de 1.9 milions d’euros a finals del 2014, i amb un endeutament de menys del 50% molt per sota del límit legal.

Deixem aprovat un nou pla general municipal que ens ha dotat amb molts terrenys per equipaments a punt per executar-se i desenvolupar-se.

Hem deixat signats diferents  convenis urbanístics per desenvolupar immediatament equipaments al sector sud, per desenvolupar el sector centre amb recuperació de la muralla històrica, i terrenys per ubicar el nou tanatori.

Així mateix deixem projectes urbanístics redactats i finançats per la reforma de la  plaça de la sardana, i del  carrer coll vehí, carrer valentí almirall i carrer del raig .

 El Terracotta museu, que ha de ser punt important de promoció turística,econòmica i cultural de la ciutat, a punt per inaugurar.

Un Ajuntament on s’han establert les bases i desenvolupat gran quantitat d’accions socials i  polítiques d’ocupació, i per tant insistirem en que les mateixes tinguin continuïtat i si és possible s’ampliin.

Però també donarem suport, sense cap mínim recança a totes aquelles iniciatives governamentals que millorin la ciutat, sempre ho hem fet i ho continuarem fent, les bones idees i accions per la ciutat no tenen propietaris, tenen beneficiaris.

I per últim, estarem amatents per a què el govern resolgui el tema de la biblioteca i de la gestió del contracte amb SOREA de la millor manera pels interessos de la ciutat.

En relació a la Biblioteca, nosaltres vàrem apostar i continuem apostant per un procés participatiu per que la població decideixi si continuar recorrent o bé acatar la previsible ordre d’enderroc de la biblioteca, i a l’efecte hem deixat ja preparada una eina informàtica que permet votacions unipersonals i secretes i que ha de complementar la participació presencial en qualsevol consulta que es convoqui.

 Respecte el contracte amb Sorea, si la comissió jurídica assessora conclou la nul·litat total o parcial del contracte signat, cal una municipalització del servei d’abastament d’aigua potable i en general de tot el cicle de l’aigua. Però aquest objectiu ja es pot començar a preparar.  Els estudis econòmics ja hi són a l’Ajuntament, la quantia econòmica per recuperar el servei es finançable amb recursos propis o bé amb càrrec a l’endeutament, en definitiva només cal la voluntat del govern.

El grup que encapçalo el conformem 4 representants a l’ajuntament, 21 persones en una llista electoral i prop de 800 ciutadans a les urnes. Provenim d’una tradició democràtica  i som hereus de diversos governs socialistes . El PSC ha estat en gran part responsable del que avui és la nostra ciutat, de les seves virtuts i els seus defectes, perquè hem estat al govern durant 20 dels darrers 25 anys i és en el govern on hem après dels nostres encerts però sobretot dels errors passats.

Però que ningú s’equivoqui. Ens vàrem presentar com una coalició entre ciutadans independents i ,pocs, militants del PSC.  Tots tenim llibertat i criteri individual per afrontar els reptes de ciutat, però més important encara per afrontar els reptes de país.  Els quatre regidors, com no pot ser de cap altra manera, i seguint els principis democràtics, farem tot el possible per a què si, el president Mas convoca eleccions el 27 de setembre, aquestes es desenvolupin amb normalitat, i ens posem a la disposició del que la majoria de catalans decideixin en aquestes eleccions. NO és qüestió de sigles o de partits, és qüestió de democràcia .

Per últim i per acabar permeti’m que tingui unes paraules de record pels tres regidors del nostre grup que avui no prenen possessió del càrrec i que varen treballar plegats en la legislatura que avui tanquem. L’Eva Bassó, l’Albert Pacheco i en Carles Sanjose, que han treballat durant 4 anys de forma incansable per un projecte de ciutat, i que la seva tasca ha deixat empremta en el present i futur de la ciutat. I com a ells, agrair a la gent que m’ha acompanyat en aquesta llista. En un moment on les sigles del PSC , i més a la Bisbal, no passen pel seu millor moment, que 21 persones, la gran majoria independents i sense cap tipus de vinculació prèvia, hagin accedit a fer una coalició amb el PSC, deixant de banda sigles, i treballant per un projecte de ciutat, diu molt de la honradesa i fermesa personal de les mateixes. Per tant, el meu agraïment a tots ells i també als prop de 800 ciutadans que han votat  a un grup de  persones i un projecte que represento i encapçalo, la meva gratitud i admiració i  em comprometo en nom propi i del grup municipal a treballar per la ciutat i en benefici de l’interès general tal i com ho vam fer en un passat, unint esforços per millorar la nostra ciutat i la qualitat de vida dels nostres conciutadans.

Gràcies i bona feina a tothom!