Rafel Ribó, el declivi d'un Síndic que no ha sabut plegar a temps. Crònica hemicicle

 Aquesta setmana he tingut el plaer de intervenir en l'hemicicle del Parlament de Catalunya en representació del Grup Parlamentari del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) -Units per Avançar per posicionar-nos respecte l'informe 2020 del Síndic de Greuges..... 

Però la situació de la Sindicatura amb un Síndic, el Sr. Ribó que fa 17 anys que ocupa el càrrec, i que té un mandat caducat, que s'aferra al càrrec, provocant de facto que els partits del govern no vulguin renovar la institució, va fer que centressim bona part del discurs en aquesta situació, i sobretot que els mitjans només es fixessin en la petició de dimissió que li vaig fer...

Però com vaig dir, si la situació del Síndic és anomala pel fet d'aquest mandat caducat, però és GREU, per la seva actuació...  En els darrers anys ha perdut totalment la imparcialitat, i la neutralitat.... i darrerament, ja incomplint directament l'Estatut d'autonomia, llei del Síndic, i la Convenció de Venècia, normativa que estableix que els Síndics no poden entrar a criticar les sentències dels tribunals, atès que la funció del Síndic és la control del poder executiu... allò tant conegut com poc aplicat de la separació de poders.

Li vaig recordar que en el Parlament de Catalunya en l'actualitat no té el nombre de vots que necessitaria per l'elecció, i que de bén segur el que no tindria són els vots del PSC com si havia tingut anteriorment.

Però no només és que no tingui el suport del PSC, és que per la seva pèrdua de neutralitat política ha perdut el suport dels partits de l'oposició, i només manté el suport dels partits del govern, el que com li vaig dir, és molt significatiu...

Hem mantingut en múltiples ocasions la pèrdua de neutralitat del Síndic... tant per l'emissió d'informes d'ofici que sempre són des de la perspectiva dels partits independentistes, sino que ni tant sols emet els informes que des del PSC se li han demanat

Com hem mantingut en múltiples ocasions, el Síndic no pot emetre informes en que qüestioni les decissions judicials... Vaig aprofitar per llegir la declaració de la Comissió de Venècia....  Si més no potser algun dels partits que donen suport al govern, se n'assabentaràn...

I com diguem el Síndic ni tant sols dissimula.. en el seu discurs va dir la frase que els Tribunals persegueixen.... el vaig corretgir, els tribunals jutgen.... però aquesta frase ja demostra clarament la falta de neutralitat política del Síndic actual.

A més als partits que donen suport al govern els hi vaig demanar que menys aplaudiments als Síndic, i més compliments de les mesures que es recomanen en els informes, només així seràn creíbles... 

Per acabar, i en vista de les circumstàncies anteriors, vaig apel·lar al sentit institucional i l'honorabilitat del Síndic... i que dimitís.

Creiem necessari un canvi en la Sindicatura per tal de dotar-la de nou de neutralitat política i nova empenta per afrontar les greus mancances dels poders i dels serveis públics, i aconseguir ser de nou, una figura respectada que aconsegueixi resoldre els problemes de la ciutadania en la seva relació amb l'administració..

Economia circular.. Un nou paradigma econòmic de present i futur.

 A la societat actual els canvis són constants.  I aquests canvis comporten que, sense gairebé adonar-nos i de forma sobtada, apareixen en les nostres vides, conceptes fins llavors desconeguts, que  escoltem a tot arreu i que semblen, i en alguns casos ho són, no només novetats, sinó autèntiques innovacions que marcaran el futur de la societat.

Un d’aquests casos és el de l’economia circular, que actualment es troba  en qualsevol mitjà, que hi ha cursos i conferències a tot arreu i que sembla que ha estat una de les “revolucions” dels darrers mesos...

 

Que és l’economia circular?

L'economia circular és un concepte econòmic que s'interrelaciona amb la sostenibilitat, la preservació del medi ambient, la disminució en la generació de residus,  i l'objectiu de la qual és que el valor dels productes, els materials i els recursos (aigua, energia,…) es mantingui en l'economia durant el major temps possible, i que es redueixi al mínim la generació de residus. L'economia circular és definida com un nou sistema econòmic i social que té com a objectiu “la producció de béns i serveis al mateix temps que redueix el consum i el desaprofitament de matèries primeres, aigua i fonts d'energia”

Per tant és un model de producció i consum, que en uns moments d’esgotament de les matèries primeres, implica compartir, llogar, reutilitzar, reparar, renovar i reciclar materials i productes existents totes les vegades que sigui possible per a crear un valor afegit. D'aquesta manera, el cicle de vida dels productes s'estén més enllà del producte primigeni del que formaven part.

En la pràctica, implica reduir els residus al mínim. Quan un producte arriba al final de la seva vida, els seus materials es mantenen dins de l'economia sempre que sigui possible. Aquests poden ser productivament utilitzats una vegada i una altra, creant així un valor addicional.

 

Justíficació

     Fins aquests moments i des de la revolució industrial, les societats occidentals es basen en el model econòmic lineal tradicional, basat principalment en el concepte “d’emprar i llençar”, que requereix de grans quantitats de materials i energia barats i de fàcil accés.

Tots els processos de fabricació de béns o serveis impliquen un cost ambiental, tant a l'hora de produir com en acabar el seu cicle de vida. Per a minimitzar-ho, l'economia circular advoca per l'optimització dels materials i residus, allargant la seva vida útil. D'aquesta manera es fuig de l'actual sistema lineal i s'aposta per un altre respectuós amb el medi ambient i basat en la prevenció, la reutilització, reparació i reciclatge. Aquest model permet estendre la vida útil dels productes i dotar-los d'una segona vida.

     Existeix una forta motivació econòmica i empresarial a favor de l'economia circular i l'eficiència dels recursos. De fet, la Comissió Europea, com a òrgan col·legiat, ha adoptat l'eficiència dels recursos com un pilar central de la seva estratègia econòmica estructural Europa 2020».

 

Orígens

 

    Aquesta estratègia s'ha anat desenvolupant en una sèrie d'actuacions  en el marc de la Unió Europea. Podriem cercar l’origen en la publicació, al desembre de 2015, de la comunicació “Tancar el cercle: un pla d'acció de la UE per a l'economia circular”, on es planteja la transició d'Europa a una economia més circular. Aquest pla d'acció s'ha concretat en la revisió orientada a la circularitat de les directives relacionades amb els residus i l'adopció de la nova directiva de plàstics.

En aquest enllaç podreu trobar una presentació interactiva sobre l'economia circular.

https://www.europarl.europa.eu/thinktank/infographics/circulareconomy/public/index.html

 

    Recentment, en 2019 i 2020, dos nous instruments estratègics han vist la llum, el “Pacte Verd Europeu”, que és el full de ruta per a dotar a la UE d'una economia sostenible, integrant un canvi sistèmic que busca un impacte positiu en l'economia, el planeta i les persones; i el “Nou Pla d'Acció Europeu d'Economia Circular”, que pretén adaptar l'economia a un futur ecològic i *hipocarbónica, enfortint la competitivitat de la UE, protegint el medi ambient i atorgant nous drets als consumidors.

L’economia circular en el sector residus.

 Actualment, Europa genera més de 2,5 milions de tones de residus a l'any. En el cas de les ciutats, caracteritzades per un estil de vida que ha evolucionat cap a una societat de pur consum, cada espanyol genera una mitjana de 460 kg de residus urbans, és a dir, sis vegades més que el seu pes mitjà.

     Per a aconseguir que la unió europea utilitzi eficaçment els seus residus, el Parlament Europeu ha aprovat una sèrie de mesures perquè es posi en marxa l'economia circular. Aquest full de ruta en el qual es recicla en comptes de tirar, planteja uns objectius de reciclatge que, en el cas dels envasos plàstics, se situa entre el 55 i 60% en 2025.

 

     Els nous objectius vinculants per al reciclatge, l'envasament i l'abocament es van fixar en 2018. L'objectiu d'aquestes noves regles és promoure el canvi cap a un model més sostenible conegut com l'economia circular desitjada a la Unió Europea. Al març de 2020, la Comissió Europea va publicar un pla d'acció per a l'economia circular que pretén reduir la producció de residus mitjançant una millor gestió dels recursos.

     Al febrer de 2021, el Parlament va votar el pla d'acció sobre economia circular i va demandar mesures addicionals per a avançar cap a una economia neutra en carboni, sostenible, lliure de tòxics i completament circular en 2050. Aquestes han d'incloure lleis més estrictes sobre reciclatge i objectius vinculants per a 2030 de reducció de la petjada ecològica per l'ús i consum de materials.

 

Present i futur. L’economia circular a l’administració pública

     Com hem explicat l’economia circular s’ha aplicat en matèries de residus, però pot i ha d’ampliar-se a la contractació administrativa en totes aquelles matèries susceptibles de fer-ho.

En aquest sentit ja s’ha produït el primer dictamen del Comitè Econòmic i Social Europeu que sota el títol «Cap a una contractació pública circular» posa les bases d’aquesta nova forma de contractació en l’administració pública

Els principis actuals de la Unió Europea configuren polítiques destinades a promoure el desenvolupament del mercat únic, oferir béns i serveis d'alta qualitat als ciutadans i els consumidors i desenvolupar una cultura europea innovadora, intel·ligent, sostenible i socialment responsable en matèria de contractació pública.

La gestió de la contractació pública és un factor fonamental i decisiu tant per augmentar la inversió en el sector del medi ambient, com en el Pla d'Inversions per a una Europa Sostenible.

El Comitè econòmic i social Europeu (CESE) assenyala que un sistema de contractació pública circular (CPC) transparent, digital i competitiu, que compti amb una contractació pública ecològica (CPE) es compatible, i conseqüència lògica d’aquestes polítiques europees, a banda que la CPC permetrà a les administracions "anar més enllà del criteri del preu més baix en el moment de la compra i avaluar els aspectes de qualitat i circularitat de les ofertes i la qualitat de la feina".

 

En l’actualitat la Comissió Europea, ja ha regulat les eines de mesurament del cost del cicle de vida (CCV) normalitzades i de lliure accés. El CCV d'un producte o servei i l'ús de criteris que van més enllà del preu, com la qualitat, la sostenibilitat o l'impacte social, "inspiren i animen els compradors públics a utilitzar la contractació pública com a forma d'aconseguir un impacte social i ètic positiu.

 

Aquest dictamen proposa la integració d'una sèrie d'instruments en la legislació europea per tal de promoure la difusió de la Contractació Pública Circula CPC, és a dir, alinear l'objectiu principal d'un contracte amb la protecció del medi ambient i els drets socials, i buscar i triar solucions econòmiques amb un menor impacte mediambiental durant la seva vida útil. I concreta que la legislació i la normativa han de donar un impuls a la CPC mitjançant diversos instruments (criteris mínims de el PIB, recolzament d'un enfocament sectorial, reforç del marc de disseny ecològic i millora de la normativa sobre disseny ecològic, supervisió obligatòria) que fomentin la contractació pública de l'economia circular, amb diferents finalitats, com, per exemple, "afavorir una contractació pública més intel·ligent i eficient", i "utilitzar la contractació pública per afrontar els reptes mundials (com el canvi climàtic, l'escassetat de recursos i les desigualtats) donant suport a les polítiques socials”

Indica que és fonamental augmentar la participació de les pimes i les empreses socials en la contractació pública, la qual cosa, segons assenyala, es podria aconseguir donant suport a les pimes en les licitacions i intentant arribar a un equilibri acurat entre criteris qualitatius i quantitatius en el plec de condicions, i té el convenciment que "les mesures encaminades a fer obligatòria la inclusió de clàusules socials en les licitacions garantiran que l'avaluació de l'aspecte social (el tercer pilar del desenvolupament sostenible, juntament amb els aspectes econòmics i mediambientals) es converteixi en una part permanent dels procediments de licitació".

 

A més, considera que les etiquetes ecològiques són un bon mecanisme que s'ha d'utilitzar si poden incloure aspectes de circularitat, tot i que observa que "les directives actuals ho compliquen innecessàriament per al comprador, ja que posen l'accent en què el comprador sàpiga exactament què conté l'etiqueta ecològica".

 

    Així mateix, conclou que és essencial formar els compradors públics en els aspectes jurídics i tècnics de la CPC i del concepte de CCV, així com als compradors que són usuaris finals en l'ús sostenible dels productes, i assenyala que "és fonamental promoure el concepte de CPC, ja sigui a través d'una informació més àmplia sobre bons exemples i pràctiques, de campanyes de promoció o, si escau, d'iniciatives públiques i iniciatives de formació. Calen associacions i orientacions que permetin a la UE donar suport al desenvolupament d'una plataforma amb una xarxa àmplia de contractació pública".

 

 En definitiva, l’economia circular és un nou paradigma de l’economia europea, i probablement Mundial, que en moments de crisi econòmica i d’emergència climàtica, és l’aposta per a la sostenibilitat d’uns recursos primaris cada cop més escassos.

 El Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE) de 18 de febrer de 2021 va publicar el Reglament (UE) 2021/241 pel que estableix el Mecanisme de Recuperació i Resiliència.

 

El Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) és l’instrument principal de finançament del Pla Next Generation EU (Pla de recuperació de la Unió Europea), el paquet d’estímul econòmic més gran de la història de la UE per tal de superar aquesta greu crisi social i econòmica derivada de la pandèmia Covid-19 i per a impulsar reformes amb la mirada posada en el futur.

Així, el Pla Next Generation EU (NGEU) es compon de dos instruments financers : el Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) i el REACT-EU, que són complementaris a la resta de recursos contemplats en el pressupost de la UE (per exemple, els coneguts fons de la política de cohesió).

 

El MRR posa a disposició dels 27 Estats membres 672.500M € en subvencions i préstecs per a inversions públiques i reformes  (360.000M € es destinen a préstecs i 312.500M € a subvencions). Per a rebre els recursos assignats, cada Estat membre ha de presentar el seu propi pla nacional de recuperació i resiliència, que és avaluat per la Comissió Europea i aprovat pel Consell de la UE. Més endavant es detalla el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència espanyol. 

 

El MRR Permetrà impulsar inversions i reformes en els següents àmbits d’actuació d’importància europea estructurats en 6 pilars:

1. Transició ecològica;
2. Transformació digital;
3. Creixement intel·ligent, sostenible i integrador, que inclogui la cohesió econòmica, l’ocupació, la productivitat, la recerca, el desenvolupament i la innovació, i un mercat interior que funcioni correctament amb pimes sòlides;
4. Cohesió social i territorial;
5. Salut i resiliència econòmica, social i institucional per augmentar la preparació i la capacitat de reacció davant de crisis;
6. Polítiques per a les generacions futures, la infància i la joventut, tals com l’educació i el desenvolupament de capacitats.

 

Objectiu general del Mecanisme

En consonància amb els 6 pilars esmentats, el MRR té com a objectiu general:

• fomentar la cohesió econòmica, social i territorial de la UE millorant la resiliència, la preparació davant de crisis, la capacitat d’ajustament i el potencial de creixement dels Estats membres, mitigant l’impacte social i econòmic de les crisis, en particular en les dones, contribuint a l’aplicació del pilar europeu de drets socials,
• donar suport a la transició ecològica, contribuint a l’aplicació dels objectius climàtics de la UE per 2030 i complint l’objectiu de neutralitat climàtica per a 2050 i de transició digital,
• contribuir al procés de convergència econòmica i social, a la restauració i a la promoció del creixement sostenible i la integració de les economies de la UE,
• fomentar la creació d’ocupació de qualitat, contribuint a l’autonomia estratègia amb una economia oberta i generant valor afegit europeu.

 

Objectiu específic

El MRR pretén proporcionar als Estats membres ajuts financers perquè aconsegueixin les fites i objectius de les reformes i inversions establerts en els seus plans de recuperació i resiliència. Aquest objectiu es persegueix en estreta i transparent cooperació amb els Estats membres.

 

Activitats objecte de finançament

Dins les àrees d’actuació destacades, la CE dóna exemples específics d’inversions i reformes per tal que la ciutadania entengui més fàcilment a què s’estan referint en cada àrea temàtica: 

• Power Up: Promocionar energies renovables i netes.
  • Com a exemple de reforma, la CE proposa l’acceleració de tràmits burocràtics per a la posada en marxa i instal·lació de sistemes energètics basats en renovables, siguin per ús públic o privat. També es finançaria la creació d’un espai físic on realitzar tots els tràmits relacionats amb aquesta instal·lació, com podria ser una oficina específica. Aquesta oficina seria a la vegada punt de trobada per empreses, consumidors i administracions.
  • Com a exemple d’inversió, la CE proposa que els sistemes de calefacció actuals de diferents zones i municipis realitzin una transició des d’energies fòssils fins a energies renovables, si poden ser de proveïdors de proximitat millor. En aquest cas, els beneficiaris d’aquesta inversió serien administracions locals i/o regionals, empreses dedicades a energies renovables, instal·ladors de xarxes dedicades a la calefacció, etc.
• Renovate: Millorar l’eficiència energètica d’edificis, públics o privats.
  • Com a exemple de reforma, la CE proposa un pla de certificació professional per a treballadors de diferents sectors per tal que s’implementin mesures que contribueixin a l’eficiència energètica d’edificis. Aquesta certificació estaria adreçada majoritàriament a treballadors del sector de la construcció però també a instal·ladors d’energies renovables, per exemple. Aquesta reforma aniria acompanyada de projectes de formació per tal d’ampliar coneixements en el camp de l’eficiència energètica.
  • Com a exemple d’inversió, la CE proposa activar un pla de subvencions per a realitzar reformes a habitatges residencials per tal de millorar la seva eficiència energètica i sostenibilitat.
• Recharge and Refuel: Desenvolupar una xarxa de càrrega de vehicles elèctrics i híbrids així com implementar mesures que afavoreixin el transport sostenible.
  • Com a exemple de reforma, la CE proposa l’elaboració de Plans de Mobilitat Urbana Sostenible (SUMP en anglès), que serien aplicats a grans ciutats o àrees metropolitanes per tal d’estructurar la mobilitat tenint en compte criteris estrictament relacionats amb el medi ambient i la sostenibilitat. Aquests plans serien de caràcter vinculant i es crearien òrgans que en garantissin el compliment.
  • Com a exemples senzills d’inversió, la CE proposa, primerament, la creació d’un pla de substitució dels vehicles més contaminants (un similar al conegut pla PIVE estatal). Un altre exemple seria la millora de la xarxa de càrrega de vehicles sostenibles arreu del territori europeu, mitjançant iniciatives tant públiques com publicoprivades.
• Connect: Ampliar la infraestructura existent per a connexions d’internet d’alta velocitat.
  • Com a exemple de reforma, la CE proposa reduir els costos administratius per l'expansió i millora de xarxes d’internet d’alta velocitat, sobretot infraestructures de fibra òptica i 5G. 
  • Com a exemple d’inversió, la potenciació en el desplegament de les xarxes de fibra òptica i 5G.
• Modernise: Es busca aprofundir en la digitalització de l’administració pública.
  • Com a exemple de reforma, la CE proposa, mitjançant l’ús de noves tecnologies, la millora de la transparència de les diferents administracions. Es buscaria que més dades fossin de lliure accés a la ciutadania, millorant la imatge de govern i combatre el frau i la corrupció.
  • Com a exemple d’inversió, la CE proposa la creació en cada estat membre d’un centre d’informació dedicat exclusivament a l’anàlisi i síntesi de diferents dades per tal que les diferents administracions en puguin fer ús. A través de noves tècniques i coneixements en àrees com el “Big Data”, els governs coneixerien millor l’entorn que els envolta, facilitant la presa de decisions.
• Scale-Up: Dins l’àmbit tecnològic, millorar les capacitats de dades al núvol i apostar per processadors sostenibles.
  • Com a exemple de reforma, la CE proposa promocionar l’ús de tecnologia avançada de fabricació europea, com per exemple en el camp dels microxips. Mitjançant la creació d’un segell de qualitat d’alta tecnologia de la UE, es busca que tant grans empreses com pimes utilitzin productes de garantia i amb certificació europea.
  • Com a exemple d’inversió, la CE vol construir la propera generació de tecnologia al núvol. Això podria implicar subvencions a la recerca en arquitectura del núvol, noves aplicacions natives, plataformes aplicades a diferents indústries, etc.
• Reskill and Upskill: Finançar projectes de l’àmbit educatiu que donin suport a la formació en habilitats digitals.
  • Com a exemple de reforma, la CE proposa un nou marc legal que incrementi la formació de la mà d’obra, especialment aquella que sigui de baixa qualificació o de rang d’edat jove, en matèria de noves tecnologies i habilitats que permetin a les persones mantenir-se al dia amb les necessitats que pugui tenir el mercat en matèria de tecnologia.
  • Com a exemple d’inversió, la CE proposa crear programes de formació per tots aquells que pertanyin al sector de l'educació, per tal de millorar coneixements sobretot en matèria de noves tecnologies. La pandèmia ha provocat que el professorat hagi d’utilitzar noves eines que potser desconeixia fins al moment. El pla buscaria que el professorat estigués al corrent de les novetats en aquest àmbit per tal de millorar l’experiència educativa.

Com a requisits indispensables per l’aprovació dels plans, es demana el següent:

• Almenys el 37% de l’assignació de cada pla ha de donar suport a la transició verda.
• Almenys el 20% de l’assignació ha de donar suport a la transició digital.

 

Forma de gestió

La Comissió Europea executarà el MRR en règim de gestió directa.

Un cop aprovat cada pla nacional de recuperació per Estat membre, es poden començar a executar les actuacions per mitjà de totes les mesures d’intervenció de les administracions públiques previstes legalment (inversions directes, convenis, convocatòries públiques de subvenció, contractació administrativa, etc.).

A aquests efectes, el Reial decret llei 36/2020, de 30 de desembre, pel qual s'aproven mesures urgents per a la modernització de l'Administració Pública i per a l'execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, té per objecte establir disposicions precises per a facilitar la programació, la pressupostació, la gestió i l’execució de les actuacions finançables amb fons europeus, en especial els provinents de l’Instrument de Recuperació i Resiliència.

Així mateix, el Govern de Catalunya ha aprovat el decret llei 5/2021 que simplifica i agilita els tràmits necessaris per gestionar els fons europeus Next Generation EU a Catalunya.

 

Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència espanyol

El Consell de la UE va aprovar el passat 13 de juliol de 2021 el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència espanyol (PRTR). 

El Pla incorpora una agenda d’inversions i reformes estructurals que s’interrelacionen per a assolir objectius transversals: avançar cap a un país més verd, digital, cohesionat i igualitari. 

 

S’estructura en 4 eixos principals:

1. Transició ecològica
2. Transformació digital
3. Cohesió social i territorial
4. Igualtat de gènere

 

Aquests eixos alhora donen peu a 10 polítiques anomenades palanca i a 30 components que les nodreixen i que avancen els programes i inversions previstes pel període 2021-2023:

1. Agenda urbana i rural, lluita contra la despoblació i desenvolupament de l’agricultura
2. Infraestructures i ecosistemes resilients
3. Transició energètica, justa i inclusiva
4. Una Administració pel segle XXI
5. Modernització i digitalització del teixit industrial i de la pime, recuperació del turisme i impuls a una Espanya nació emprenedora
6. Pacte per la ciència i la innovació. Reforç a les capacitats del Sistema Nacional de Salut
7. Educació i coneixement, formació continua i desenvolupament de capacitats
8. Nova economia de les cures i polítiques d’ocupació
9. Impuls a la indústria de la cultura i l’esport
10. Modernització del sistema fiscal per un creixement inclusiu i sostenible

 

Alhora, el pla recull en total 212 mesures, de les quals 110 són inversions i 102 reformes.

 

Els fons provinents del NGEU han estat inclosos en els Pressupostos Generals de l’Estat per a 2021 amb un total de 27.436 M€ en transferències. En endavant, els fons NGEU se seguiran canalitzant a través dels PGE durant el període d’execució del PRTR (fins a 2026).

 

Les inversions previstes es canalitzaran mitjançant diversos instruments de gestió pública:

• La inversió directa de l’Estat;
• Els convenis amb les CCAA o CCLL per la gestió de projectes de renovació d’habitatge, en l’àmbit de la salut i l’educació, de mobilitat urbana, etc.
• Els fons es gestionaran en cogovernança entre els diferents nivells de l’Administració. En els PGE es determinaran les partides pressupostàries dels fons NGEU per cada ministeri i en les àrees de competència de les CCAA se signaran convenis per a la seva gestió i execució. Les entitats locals, a més, tindran una participació activa en la proposta i desenvolupament dels projectes. Es posaran a la seva disposició part dels fons. En qualsevol cas, seran els diferents ministeris els que publiquin les convocatòries per a la presentació de projectes;
• Les subvencions per la iniciativa privada, per projectes com ara el desplegament de les xarxes d’alta velocitat, els projectes tractors de 5G, la recerca bàsica, la digitalització de les pimes, la modernització de la xarxa de centres tecnològics i d’innovació digital, etc.;
• La participació en consorcis, fons publicoprivats o en capital d’empreses, per l’execució de grans projectes tractors de digitalització sectorial, per exemple;
• Els ajuts públics via instruments financers, com ara crèdits, garanties i fons d’inversió. Per exemple, el fons NEXT-TECH per empreses emergents;
• La compra pública innovadora, per a la digitalització de l’Administració;
• La participació en projectes transnacionals o Projectes Importants d’Interès Comú Europeu (IPCEI) per a projectes en hidrogen verd, bateries de liti, cloud, satèl·lits, microprocessadors, etc.

 

Com a regla general, es finançaran només aquelles despeses que siguin no recurrents i que suposin un canvi estructural i un impacte continu sobre la resiliència econòmica i social, la sostenibilitat, la competitivitat a llarg termini i l’ocupació. 

 

Compatibilitats amb altres fons

El MRR no substituirà, excepte en casos degudament justificats, les despeses pressupostàries nacionals ordinàries i respectarà el principi d’addicionalitat del finançament de la UE.

Els ajuts del MRR se sumaran als proporcionats per altres programes i instruments de la UE. Les reformes i projectes d’inversió podran rebre ajut d’altres programes i instruments de la UE sempre que l’ajut no cobreixi el mateix cost.

 

Beneficiaris

Els beneficiaris són els 27 Estats Membres de la UE.

 

Finaçament del NGEU i del MRR

Els fons NGEU es finançaran amb recursos propis de la UE mitjançant una estratègia de finançament diversificada. La Comissió Europea, en representació de la UE, emetrà bons al mercat de capitals des de 2021 fins a 2026 amb valor d’uns 150.000 milions d’euros l’any, amb un total de 750.000 M€ a preus de 2018.

 

Pressupost

Pressupost total: 672.500M € 

Pressupost per Espanya: 69.528.050M €

 

 

Menys aplaudiments i més compliments (un Resum de la meva intervenció a la Comissió de la Sindicatura de Greuges)

El passat dia 12 de juliol en la comissió del Síndic de greuges  vaig exercir de portaveu del PSC en la presentació de l’informe 2020 del Síndic de greuges que podreu trobar clicant aquí (són 400 pàgines) ja us adverteixo, però molt interessants com a radiografia dels serveis públics del pais.

Com sempre estudis molt complets, que tracten els diferents aspectes i problemes de la relació dels ciutadans i cutadanes amb les dministracions. Però com vaig dir a la comissió menys aplaudiments per part dels grups i del govern i més compliments de les recomanacions dels informes del Síndic, que per desgràcia en massa ocasions queden en els informes....

Us deixo un resum amb les principals idees que vaig poder traslladar en representació del Grup Parlamentari Socialista

1)    Formalment: cal replantejar les visites al territori que no acaben de funcionar. A mode d’exemple a la Bisbal d’Empordà hi varen anar 2 ciutadans a fer peticions.... Si volen facilitar l’accés de la ciutadania a la Sindicatura, calen noves accions com convenis de col·laboració amb els ajuntaments o bé impulsar la creació de la figura del defensor del ciutadà en els ajuntaments.

 

2)    En temes de sanitat, vaig posar de manifest les mancances de la sanitat, especialment de la Primària. En aquesta cinquena onada, hem vist que els centres d’atenció primària i el 061 estan totalment col·lapsats, no hi ha rastrejadors, els gestors covids col·lapsats. El govern no ha trobat la solució de com enfortir la primària, i és urgent.

 

 

3)    Renda Garantida de Ciutadania. Aquest instrument que hauria de ser essencial per superar les situacions de pobresa i de desigualtat, ha estat un dels pitjors errors del Govern de la Generalitat. Segons les dades perceben mensualment la Renda 30700 famílies, en front les 1220.000 que ho demanen. I més encara, 7 de cada 10 persones que la necessiten queden fora. En 4 anys no s’ha solucionat i el que és pitjor no sembla que el govern aposti per aquest instrument.

 

4)    Ajuts a autònoms i empreses. En uns moments de crisis, quan la necessitat d’ajudes als autònoms eren més necessaris, el govern de la Generalitat  va fer una línia d’ajudes que fou un gran fracàs.  En primer lloc per un sistema de distribució d’uns minsos ajuts, que en comptes de primar les necessitats, les afectacions dels destinataris de les ajudes , es va fer una distribució pel sistema de qui primer la sol·licita la rep. ES va demostrar que 2.000 euros era insuficient, després de mesos de crisi, però el que és més, va beneficiar a 10.000 persones sobre les 200.000 persones que estan donades d’altes en el règim d’autònoms. Un 5% de les persones necessitades.

 

 

5)      Discapacitat. La pandèmia ha demostrat que el col·lectiu ha estat invisibilitats per uns protocols que no els tenen en compte i que els equiparaven a les persones de la tercera edat, quan ni per situació, ni per solucions les circumstàncies no són ja igual, sinó ni tant sols equiparables. El món del discapacitat va sofrir tancament de serveis, de Centres especials de treball, de centres residencials i més enllà una manca de finançament just, un model de divisió entre SOI i STO, quan a la pràctica els usuaris no tenen cap tipus de diferenciació.... en definitiva, cal un nou model d’atenció a les persones discapacitades

 

6)      Ensenyament / Educació. Amb aquesta pandèmia hem constatat que hi ha una desigualtat d’oportunitats educatives que la pandèmia, amb la limitació presencial del 2020 va ampliar més, en bona part per tres factors. Escletxa digital ja que no tothom té el mateix nivell d’accés a la banda ampla i noves tecnologies. Els centres escolars varen fer tancaments i adaptacions diferents a la pandèmia, i finalment no totes les famílies tenen el mateix capital instructiu i cultural per suplir la tasca dels educadors. En definitiva, hi ha hagut un desequilibri entre els infants i el govern ha de garantir la igualtat de TOTS els infants dels centres educatius

 

7)    Habitatge. Al nostre entendre el govern de la Generalitat ha fet polítiques reactives, no proactives. Estem d’acord amb l’informe, amb el matís que no tracta l’emancipació juvenil. En aquests moments ser jove i tenir habitatge són dos conceptes impossibles de cassar.

 

8)    Conclusions.

 

Moltes de les conseqüències negatives en molts dels serveis públics que es varen detectar el 2020 amb la pandèmia, s’haguessin evitat, superat o pal·liat si s’haguessin revertit les retallades

 

En moments de crisis com l’actual els ciutadans volen i busquen uns serveis públics, eficients, eficaços, de qualitat, i sobretot que existeixin. Anys de retallades en els serveis han provocat la davallada en la qualitat i quantitat dels serveis quan no en la seva desaparició. El govern hauria d’aprendre d’aquesta pandèmia i enfortir els serveis públics.

 

Per això ens sobta molt que enguany no s’hagi fet cap tipus de pressupost, quan les estimacions apunten a què hagués aportat 2.000 milions d’euros extraordinaris pel pressupost d’enguany.

 

La conclusió final adreçada als grups que donen suport al govern: Menys aplaudiment i més compliment de les mesures proposades pel Síndic. 

Tren per a la Costa Brava (Centre)

 INTRODUCCIÓ

 

El passat dissabte dia 5 de juny es va realitzar a Sant Feliu de Guíxols la Primera jornada de mobilitat a les comarques gironines centrada en la presentació el projecte un tren per a la Costa Brava.

Aquest és un dels dos temes que han afectat les nostres comarques darrerament (l’altre el parc eòlic Tramuntana al Golf de Roses) i que més interès a suscitat.

A ningú se li escapa que la Costa Brava Centre i la seva interconnexió amb Girona és una de les mancances que els residents tenim habitualment... amb un deficient transport interurbà consistent en linees d’autobús en algunes poblacions amb poques freqüències, amb carreteres que no s’han acabat de desdoblar (l’anella de les Gavarres encara està pendent de finalitzar) , sense línia de tren en tot el Baix Empordà... i tot un seguit de mancances que han fet que aquesta iniciativa hagi despertat l’interès de molts sectors de les comarques de Girona.

Abans de fer una explicació de la iniciativa que se’ns va exposar, val a dir que coincideixo amb la reflexió que el nom no està encertat... El projecte es centra en els municipis costaners de Palamós, Calonge, Castell Platja Aro i Sant Feliu de Guíxols i la seva connexió amb Girona, fent una volta circular pel territori. Es per tant obvi que deixa fora del seu traçat la Costa Brava Nord i Sud... un nom com el tren de les Gavarres o el tren de la Costa Brava centre, estaria més justificat i coincidiria més amb la realitat.

La segona precisió a fer és què la proposta no és refereix a un tren convencional sinó a un tren-tram...

 

AVANTATGES I INCONVENIENTS

 

Amb aquestes dues premisses, el cert és que la idea compta amb diversos aspectes que la fan molt atractiva .. la manca de infraestructura i transport públic fa que en aquests moments la relació Costa Brava Centre amb Girona queda gairebé exclusivament al transport privat per carretera. Les línies d’autobús tenen poca freqüència i les dificultats de vies molt concorregudes.

 

L’alternativa proposada , la ferroviària té grans avantatges, entre les que podem destacar una gran capacitat ja que permet un transport de més gran nombre de passatgers, baixa sinistralitat, poc contaminant, evita els problemes de congestió del trànsit i es respectuós amb el medi natural i sostenible, atès que per l’increment de volum no cal ampliar instal·lacions o infraestructures (no cal desdoblar la carretera) sinó posar més vagons i/o incrementar freqüència.

 

A més cal tenir en compte que la proposta és que sigui un tren tram, és a dir tot i ser ferrocarril no estaríem parlat d’un tren, sinó d’una màquina mixta capaç d’emprar les xarxes ferroviàries preexistents i de utilitzar vies de tramvia pel pas pels nuclis urbans. A més cal tenir en compte que a diferència del tren, pot superar desnivells de fins el 6% amb el que no cal fer túnels.

Les xifres denoten kg de CO₂ per km per passatger és dels transports col·lectius el menys contaminant és el tranvía i de fet tots els transports amb electricitat.

 

Mitjà transport	Kg de CO2 per passatger
Peu	0
Bicicleta	0
Ciclomotor	0,073
Motocicleta	0,094
Cotxe elèctric	0,043
Cotxe petit	0,11
Cotxe Mitjà	0,133
cotxe gran	0,183
cotxe híbrid	0,084
Taxi	0,17
Autobús	0,069
Microbus	0,055
Tren elèctric	0,065
Metro	0,065
Tramvia	0,042

 

 

El desavantatge més evident és que la inversió inicial és més cara i a més, en el cas que ens ocupa, molt bona part del traçat hauria de fer-se de nou en haver desaparegut les antigues línies de tren.

 

Traçat

Del projecte presentat dissabte possiblement sigui el punt més per desenvolupar en aquests moments i que més dificultat de consens generarà al territori.

 

Però expliquem primer quin és el traçat primigeni que proposen. L’anella s’inicia a Girona amb el que permet utilitzar la via de ferrocarril preexistent fins a  Flaçà. Un cop en aquesta població el traçat ja hauria de ser construït de vell nou en direcció la Bisbal, Palafrugell (no els nuclis de població de la costa de Palafrugell),i Palamós mitjançant via de tren doble o en sentit únic. A partir de Palamós i aprofitar aquesta conurbació urbana, el trajecte Palamós, Calonge, Platja Aro, Sant Feliu de Guíxols es configuraria com a una xarxa de tramvia urbà. De Sant Feliu, cap a Santa Cristina, Llagostera, Cassà de la selva, Riudellots (aeroport) i Fornells de la Selva seria de nou una línia ferroviària de nova construcció.

 

 

ESTIMACIÓ DURADA RECORREGUT

 

Un dels factors importants per l’èxit d’aquesta idea és el temps emprat per fer el recorregut... òbviament les freqüències de pas també seran importants, però aquest extrem quedarà a definir per l’operador o administració pública que exploti el servei ( i espero que sigui explotació pública).

Segons els impulsors el tren-tram tindria fins a tres velocitats en funció de la infraestructura que en cada moment utilitzés.  En tram urbà: 18 km/h, en tram no urbà 65 km/h i en tram ADIF 75 km/h, amb velocitats punta de 90 km/h.

 

Aquestes velocitats estimades farien que realitzar un viatge de Sant Feliu de Guixols a Girona fos 55 minuts. Cal tenir en compte que caldria saber si hi hauria una o dues vies... de la Bisbal a Girona (permeteu-me que miri cap a casa 31 minuts ( si fos en sentit contrari (seria 1h i mitja).

 

 

 

Recorregut	Km	Temps
Sant Feliu Guixols-Llagostera	15	19
Llagostera-Cassà de la Selva	8	10
Cassà de la Selva- Riudellots	5	6
Riudellots - Girona	14	11
Girona-Flaçà	20	16
Flaçà-La Bisbal	13	15
La Bisbal-Palafrugell	13	15
Palafrugell-Palamós	7	9
Palamós- Sant Feliu Guixols	18	22

 

 

Aquest és la taula de distàncies i durada que varen facilitar a la xerrada els promotors de la idea.

 

 

CONCLUSIONS PERSONALS

 

Com a idea inicial, no tinc cap dubte que és una bona iniciativa. Com he dit abans la manca d’un servei de transport col·lectiu de passatgers que sigui competitiu fa que la possibilitat d’un tram tren sigui molt atractiva per a tots els que vivim a la Costa Brava centre o bé als pobles de l’interior.

Però la bonança de la idea no deixa que hi hagi punts que cal detallar molt per acabar de convèncer que és viable. El primer punt al meu entendre, és que cal  definir el traçat... si, com es va dir a la reunió cal afegir municipis com Caldes o Torroella -L’Estartit, el cert és que modifica molt el projecte i per tant la durada del trajecte i el cost.

El segon punt al meu entendre molt important i pendent de resoldre és la ubicació de les estacions... Pararan a tots els municipis? On s’ubicaran les estacions? Té importància tant pel cost de construcció, el temps a afegir de desplaçament, l’impacte ambiental en la construcció del traçat i estacions, si això modificarà a mig termini els plans urbanístics dels municipis....

 

Tercer punt que caldria estudiar molt bé, i per mi clau per l’èxit del projecte, és la durada i freqüència dels trajectes...Particularment em genera dubtes que per freqüències i per durada del trajecte pugui ser atractiu, i us ho dic jo un ferm convençut del tren que em desplaço al Parlament en tren.

 

Finalment el cost.... aquest és un punt sempre complicat d’avaluar... el cost econòmic, en valors absoluts d’una infraestructura sempre és gran.. però al meu entendre el paràmetre a tenir en compte, no únicament és el valor absolut, sinó el benefici que aporta... però en el cas que ens ocupa quan parlo de cost, em refereixo més al mediambiental... Cert que l’impacte ambiental que genera el tren-tram és molt inferior al d’una carretera un cop s’ha d’ampliar. El tren s’amplia afegint nous vagons, la carretera afectant més territori per afegir carrils... però en aquest cas estem parlant de fer una infraestructura nova, que pel seu funcionament cal construir tot un traçat nou (des de Flaçà fins arribar a Riudellots, que afectarà paratges protegits, en sòls dels municipis que en aquest moment no han fet reserva per aquest servei, i que caldrà portar els corresponent subministra elèctric.

Per tant caldria un estudi molt més detallat del cost del projecte, del traçat i de l’impacte per a poder valorar el projecte en la seva total dimensió... ara bé, en aquesta fase inicial crec que és una bona idea que cal estudiar amb major rigor i dades per intentar la seva implementació en el territori.