Oscar Aparicio - Gestió Pública

 El Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE) de 18 de febrer de 2021 va publicar el Reglament (UE) 2021/241 pel que estableix el Mecanisme de Recuperació i Resiliència.

 

El Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) és l’instrument principal de finançament del Pla Next Generation EU (Pla de recuperació de la Unió Europea), el paquet d’estímul econòmic més gran de la història de la UE per tal de superar aquesta greu crisi social i econòmica derivada de la pandèmia Covid-19 i per a impulsar reformes amb la mirada posada en el futur.

Així, el Pla Next Generation EU (NGEU) es compon de dos instruments financers : el Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) i el REACT-EU, que són complementaris a la resta de recursos contemplats en el pressupost de la UE (per exemple, els coneguts fons de la política de cohesió).

 

El MRR posa a disposició dels 27 Estats membres 672.500M € en subvencions i préstecs per a inversions públiques i reformes  (360.000M € es destinen a préstecs i 312.500M € a subvencions). Per a rebre els recursos assignats, cada Estat membre ha de presentar el seu propi pla nacional de recuperació i resiliència, que és avaluat per la Comissió Europea i aprovat pel Consell de la UE. Més endavant es detalla el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència espanyol. 

 

El MRR Permetrà impulsar inversions i reformes en els següents àmbits d’actuació d’importància europea estructurats en 6 pilars:

1. Transició ecològica;
2. Transformació digital;
3. Creixement intel·ligent, sostenible i integrador, que inclogui la cohesió econòmica, l’ocupació, la productivitat, la recerca, el desenvolupament i la innovació, i un mercat interior que funcioni correctament amb pimes sòlides;
4. Cohesió social i territorial;
5. Salut i resiliència econòmica, social i institucional per augmentar la preparació i la capacitat de reacció davant de crisis;
6. Polítiques per a les generacions futures, la infància i la joventut, tals com l’educació i el desenvolupament de capacitats.

 

Objectiu general del Mecanisme

En consonància amb els 6 pilars esmentats, el MRR té com a objectiu general:

• fomentar la cohesió econòmica, social i territorial de la UE millorant la resiliència, la preparació davant de crisis, la capacitat d’ajustament i el potencial de creixement dels Estats membres, mitigant l’impacte social i econòmic de les crisis, en particular en les dones, contribuint a l’aplicació del pilar europeu de drets socials,
• donar suport a la transició ecològica, contribuint a l’aplicació dels objectius climàtics de la UE per 2030 i complint l’objectiu de neutralitat climàtica per a 2050 i de transició digital,
• contribuir al procés de convergència econòmica i social, a la restauració i a la promoció del creixement sostenible i la integració de les economies de la UE,
• fomentar la creació d’ocupació de qualitat, contribuint a l’autonomia estratègia amb una economia oberta i generant valor afegit europeu.

 

Objectiu específic

El MRR pretén proporcionar als Estats membres ajuts financers perquè aconsegueixin les fites i objectius de les reformes i inversions establerts en els seus plans de recuperació i resiliència. Aquest objectiu es persegueix en estreta i transparent cooperació amb els Estats membres.

 

Activitats objecte de finançament

Dins les àrees d’actuació destacades, la CE dóna exemples específics d’inversions i reformes per tal que la ciutadania entengui més fàcilment a què s’estan referint en cada àrea temàtica: 

• Power Up: Promocionar energies renovables i netes.
  • Com a exemple de reforma, la CE proposa l’acceleració de tràmits burocràtics per a la posada en marxa i instal·lació de sistemes energètics basats en renovables, siguin per ús públic o privat. També es finançaria la creació d’un espai físic on realitzar tots els tràmits relacionats amb aquesta instal·lació, com podria ser una oficina específica. Aquesta oficina seria a la vegada punt de trobada per empreses, consumidors i administracions.
  • Com a exemple d’inversió, la CE proposa que els sistemes de calefacció actuals de diferents zones i municipis realitzin una transició des d’energies fòssils fins a energies renovables, si poden ser de proveïdors de proximitat millor. En aquest cas, els beneficiaris d’aquesta inversió serien administracions locals i/o regionals, empreses dedicades a energies renovables, instal·ladors de xarxes dedicades a la calefacció, etc.
• Renovate: Millorar l’eficiència energètica d’edificis, públics o privats.
  • Com a exemple de reforma, la CE proposa un pla de certificació professional per a treballadors de diferents sectors per tal que s’implementin mesures que contribueixin a l’eficiència energètica d’edificis. Aquesta certificació estaria adreçada majoritàriament a treballadors del sector de la construcció però també a instal·ladors d’energies renovables, per exemple. Aquesta reforma aniria acompanyada de projectes de formació per tal d’ampliar coneixements en el camp de l’eficiència energètica.
  • Com a exemple d’inversió, la CE proposa activar un pla de subvencions per a realitzar reformes a habitatges residencials per tal de millorar la seva eficiència energètica i sostenibilitat.
• Recharge and Refuel: Desenvolupar una xarxa de càrrega de vehicles elèctrics i híbrids així com implementar mesures que afavoreixin el transport sostenible.
  • Com a exemple de reforma, la CE proposa l’elaboració de Plans de Mobilitat Urbana Sostenible (SUMP en anglès), que serien aplicats a grans ciutats o àrees metropolitanes per tal d’estructurar la mobilitat tenint en compte criteris estrictament relacionats amb el medi ambient i la sostenibilitat. Aquests plans serien de caràcter vinculant i es crearien òrgans que en garantissin el compliment.
  • Com a exemples senzills d’inversió, la CE proposa, primerament, la creació d’un pla de substitució dels vehicles més contaminants (un similar al conegut pla PIVE estatal). Un altre exemple seria la millora de la xarxa de càrrega de vehicles sostenibles arreu del territori europeu, mitjançant iniciatives tant públiques com publicoprivades.
• Connect: Ampliar la infraestructura existent per a connexions d’internet d’alta velocitat.
  • Com a exemple de reforma, la CE proposa reduir els costos administratius per l'expansió i millora de xarxes d’internet d’alta velocitat, sobretot infraestructures de fibra òptica i 5G. 
  • Com a exemple d’inversió, la potenciació en el desplegament de les xarxes de fibra òptica i 5G.
• Modernise: Es busca aprofundir en la digitalització de l’administració pública.
  • Com a exemple de reforma, la CE proposa, mitjançant l’ús de noves tecnologies, la millora de la transparència de les diferents administracions. Es buscaria que més dades fossin de lliure accés a la ciutadania, millorant la imatge de govern i combatre el frau i la corrupció.
  • Com a exemple d’inversió, la CE proposa la creació en cada estat membre d’un centre d’informació dedicat exclusivament a l’anàlisi i síntesi de diferents dades per tal que les diferents administracions en puguin fer ús. A través de noves tècniques i coneixements en àrees com el “Big Data”, els governs coneixerien millor l’entorn que els envolta, facilitant la presa de decisions.
• Scale-Up: Dins l’àmbit tecnològic, millorar les capacitats de dades al núvol i apostar per processadors sostenibles.
  • Com a exemple de reforma, la CE proposa promocionar l’ús de tecnologia avançada de fabricació europea, com per exemple en el camp dels microxips. Mitjançant la creació d’un segell de qualitat d’alta tecnologia de la UE, es busca que tant grans empreses com pimes utilitzin productes de garantia i amb certificació europea.
  • Com a exemple d’inversió, la CE vol construir la propera generació de tecnologia al núvol. Això podria implicar subvencions a la recerca en arquitectura del núvol, noves aplicacions natives, plataformes aplicades a diferents indústries, etc.
• Reskill and Upskill: Finançar projectes de l’àmbit educatiu que donin suport a la formació en habilitats digitals.
  • Com a exemple de reforma, la CE proposa un nou marc legal que incrementi la formació de la mà d’obra, especialment aquella que sigui de baixa qualificació o de rang d’edat jove, en matèria de noves tecnologies i habilitats que permetin a les persones mantenir-se al dia amb les necessitats que pugui tenir el mercat en matèria de tecnologia.
  • Com a exemple d’inversió, la CE proposa crear programes de formació per tots aquells que pertanyin al sector de l'educació, per tal de millorar coneixements sobretot en matèria de noves tecnologies. La pandèmia ha provocat que el professorat hagi d’utilitzar noves eines que potser desconeixia fins al moment. El pla buscaria que el professorat estigués al corrent de les novetats en aquest àmbit per tal de millorar l’experiència educativa.

Com a requisits indispensables per l’aprovació dels plans, es demana el següent:

• Almenys el 37% de l’assignació de cada pla ha de donar suport a la transició verda.
• Almenys el 20% de l’assignació ha de donar suport a la transició digital.

 

Forma de gestió

La Comissió Europea executarà el MRR en règim de gestió directa.

Un cop aprovat cada pla nacional de recuperació per Estat membre, es poden començar a executar les actuacions per mitjà de totes les mesures d’intervenció de les administracions públiques previstes legalment (inversions directes, convenis, convocatòries públiques de subvenció, contractació administrativa, etc.).

A aquests efectes, el Reial decret llei 36/2020, de 30 de desembre, pel qual s'aproven mesures urgents per a la modernització de l'Administració Pública i per a l'execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, té per objecte establir disposicions precises per a facilitar la programació, la pressupostació, la gestió i l’execució de les actuacions finançables amb fons europeus, en especial els provinents de l’Instrument de Recuperació i Resiliència.

Així mateix, el Govern de Catalunya ha aprovat el decret llei 5/2021 que simplifica i agilita els tràmits necessaris per gestionar els fons europeus Next Generation EU a Catalunya.

 

Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència espanyol

El Consell de la UE va aprovar el passat 13 de juliol de 2021 el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència espanyol (PRTR). 

El Pla incorpora una agenda d’inversions i reformes estructurals que s’interrelacionen per a assolir objectius transversals: avançar cap a un país més verd, digital, cohesionat i igualitari. 

 

S’estructura en 4 eixos principals:

1. Transició ecològica
2. Transformació digital
3. Cohesió social i territorial
4. Igualtat de gènere

 

Aquests eixos alhora donen peu a 10 polítiques anomenades palanca i a 30 components que les nodreixen i que avancen els programes i inversions previstes pel període 2021-2023:

1. Agenda urbana i rural, lluita contra la despoblació i desenvolupament de l’agricultura
2. Infraestructures i ecosistemes resilients
3. Transició energètica, justa i inclusiva
4. Una Administració pel segle XXI
5. Modernització i digitalització del teixit industrial i de la pime, recuperació del turisme i impuls a una Espanya nació emprenedora
6. Pacte per la ciència i la innovació. Reforç a les capacitats del Sistema Nacional de Salut
7. Educació i coneixement, formació continua i desenvolupament de capacitats
8. Nova economia de les cures i polítiques d’ocupació
9. Impuls a la indústria de la cultura i l’esport
10. Modernització del sistema fiscal per un creixement inclusiu i sostenible

 

Alhora, el pla recull en total 212 mesures, de les quals 110 són inversions i 102 reformes.

 

Els fons provinents del NGEU han estat inclosos en els Pressupostos Generals de l’Estat per a 2021 amb un total de 27.436 M€ en transferències. En endavant, els fons NGEU se seguiran canalitzant a través dels PGE durant el període d’execució del PRTR (fins a 2026).

 

Les inversions previstes es canalitzaran mitjançant diversos instruments de gestió pública:

• La inversió directa de l’Estat;
• Els convenis amb les CCAA o CCLL per la gestió de projectes de renovació d’habitatge, en l’àmbit de la salut i l’educació, de mobilitat urbana, etc.
• Els fons es gestionaran en cogovernança entre els diferents nivells de l’Administració. En els PGE es determinaran les partides pressupostàries dels fons NGEU per cada ministeri i en les àrees de competència de les CCAA se signaran convenis per a la seva gestió i execució. Les entitats locals, a més, tindran una participació activa en la proposta i desenvolupament dels projectes. Es posaran a la seva disposició part dels fons. En qualsevol cas, seran els diferents ministeris els que publiquin les convocatòries per a la presentació de projectes;
• Les subvencions per la iniciativa privada, per projectes com ara el desplegament de les xarxes d’alta velocitat, els projectes tractors de 5G, la recerca bàsica, la digitalització de les pimes, la modernització de la xarxa de centres tecnològics i d’innovació digital, etc.;
• La participació en consorcis, fons publicoprivats o en capital d’empreses, per l’execució de grans projectes tractors de digitalització sectorial, per exemple;
• Els ajuts públics via instruments financers, com ara crèdits, garanties i fons d’inversió. Per exemple, el fons NEXT-TECH per empreses emergents;
• La compra pública innovadora, per a la digitalització de l’Administració;
• La participació en projectes transnacionals o Projectes Importants d’Interès Comú Europeu (IPCEI) per a projectes en hidrogen verd, bateries de liti, cloud, satèl·lits, microprocessadors, etc.

 

Com a regla general, es finançaran només aquelles despeses que siguin no recurrents i que suposin un canvi estructural i un impacte continu sobre la resiliència econòmica i social, la sostenibilitat, la competitivitat a llarg termini i l’ocupació. 

 

Compatibilitats amb altres fons

El MRR no substituirà, excepte en casos degudament justificats, les despeses pressupostàries nacionals ordinàries i respectarà el principi d’addicionalitat del finançament de la UE.

Els ajuts del MRR se sumaran als proporcionats per altres programes i instruments de la UE. Les reformes i projectes d’inversió podran rebre ajut d’altres programes i instruments de la UE sempre que l’ajut no cobreixi el mateix cost.

 

Beneficiaris

Els beneficiaris són els 27 Estats Membres de la UE.

 

Finaçament del NGEU i del MRR

Els fons NGEU es finançaran amb recursos propis de la UE mitjançant una estratègia de finançament diversificada. La Comissió Europea, en representació de la UE, emetrà bons al mercat de capitals des de 2021 fins a 2026 amb valor d’uns 150.000 milions d’euros l’any, amb un total de 750.000 M€ a preus de 2018.

 

Pressupost

Pressupost total: 672.500M € 

Pressupost per Espanya: 69.528.050M €