Abastament
d’aigua a la legislació espanyola
L’aigua és
un recurs natural escàs, indispensable per a la vida i per l’exercici de la
immensa majoria d’activitats econòmiques.
L’aigua com
a recurs limitat ha de gestionar-se de manera sostenible per donar cobertura
als usos essencials pels éssers humans com l’agricultura, la industria i el més
important el consum humà. Cal tenir en compte que només l’1% del volum total de
l’aigua del planeta és apta pel consum humà.
El marc
legal a la Unió Europea és la Directiva marc de l’aigua de l’any 2000,
transposada a l’ordenament jurídic espanyol l’any 2004, regulació que es
refereix a tot el cicle integral de l’aigua, és a dir abastament (captació, potabilització)
i sanejament (vessament i depuració).
A l’efecte
però, cal tenir en compte que les lleis municipals (tant l’estatal com la
catalana) estableixen que l’abastament d’aigua domiciliaria potable es
competència municipal que podrà realitzar de forma individual o associada amb
d’altres municipis.
En aquests moments, l’abastament d’aigua
potable de la ciutat la realitza l’empresa Sorea per un contracte de 20 anys
signat pel Sr. Sais l’any 2010 , però que els secretaris i interventor de la
Corporació han considerat que és nul total per no haver estat licitat i
haver-se signat sense cap tipus de procediment públic i transparent. El ple de
l’Ajuntament de març del 2015 va iniciar els tràmits per la declaració de la
nul·litat total, i estem pendents que el nou govern municipal, elevi aquesta
proposta a la Comissió jurídica assessora que ha d’emetre informe sobre la
nul·litat d’aquest contracte.
Per altra
banda el propi conveni estableix que es podrà recuperar el servei pagant les
obres que la mercantil SOREA va realitzar al sector del Bosquetet i Puig de
Sant Ramón i que en el contracte s’establia a retornar a través de la tarifa
d’aigua (un altre punt del que els informes consideren il·legal i nul de ple
dret)
Situació a
la Bisbal d’Empordà. Per a aquells que us interessi podeu els
antecedents de la nostra ciutat podeu llegir un article que vaig realitzar ara
fa uns mesos prement AQUÍ: (Al nostra municipi aquesta qüestió ha estat polèmica
en els darrers anys i l’hem explicada abastament. Els que ja coneixeu tota la
problemàtica podeu saltar aquest apartat.)
Estat actual
de la qüestió
Com s’ha
indicat anteriorment davant d’aquesta situació jurídica tan complexa es va
sol·licitar i obtenir informes d’intervenció, secretaria i d’un despatx
d’avocats externs. Tots varen coincidir en la nul·litat del contracte signat
pel Sr. Sais en entendre que s’havia vulnerat la normativa per haver prorrogat
el servei d’arrendament de l’abastament d’aigua sense haver fet cap tipus de
licitació pública, haver-hi afegit el servei de clavegueram prescindint també
d’aquest procediment de contractació públic i transparent, haver afegit les
obres del Puig de Sant Ramón i el Bosquetet, prescindint també de qualsevol
concurs o procediment de licitació pública alhora que el cost de les obres (de
les quals només un 20% eren relacionades amb l’abastament d’aigua) es paga per
tarifa (el que seria il·legal en obres que no són directament relacionades amb
l’abastament de l’aigua), i per no haver computat aquest préstec com a
endeutament.
La única diferència
és que Secretaria i Intervenció veien una nul·litat total, per entendre que el
finançament de l’EATAP de Fontanillas també és nul, mentre que el dictamen
extern només informava una nul·litat parcial en entendre que aquest aspecte del
conveni no era nul.
El mes de
març de 2015 el Ple per unanimitat dels grups (PSC; CiU, ERC, ICV i PP) va
decidir iniciar els tràmits per a la nul·litat total del conveni. El mes de
maig en període electoral SOREA va presentar al·legacions, i des d’aquell
moment no s’ha fet cap altra actuació administrativa.
El tràmit
que corresponia era fer un acord pel que els diversos informes i les
al·legacions que va presentar SOREA s’enviaven a la Comissió Jurídica Assessora.
.- Que és la Comissió jurídica
Assessora:
És l’alt òrgan consultiu del Govern de la
Generalitat de Catalunya. Es tracta d’un òrgan estatutari, previst a l’article
72.1 de l'Estatut d’autonomia de 2006, que exerceix les seves funcions amb
autonomia orgànica i funcional, en garantia de la seva objectivitat i independència.
És integrada per quinze juristes de reconegut prestigi inamovibles durant el
seu mandat.
a Comissió
Jurídica Assessora vetlla per la legalitat de l’actuació de les diverses
administracions catalanes. L’Administració de la Generalitat i els ens locals
de Catalunya estan obligats a demanar el parer jurídic de la Comissió Jurídica
Assessora quan hi hagi revisió d'ofici d’actes administratius i reglaments de
l’Administració de la Generalitat i de les administracions locals. Aquí el
dictamen de la Comissió és vinculant (article 102 LRJPAC).
Aquesta
inacció de l’Ajuntament ha provocat que fins i tot la interventora en l’informe
que acompanyava el pressupost de febrer de 2016, hagi escrit:” Cal doncs que d’immediat la Corporació
procedeixi a resoldre la problemàtica derivada d’aquestes factures pendents d’imputar (SOREA),
accelerant al màxim la tramitació administrativa del procediment de nul·litat del contracte,
la fixació de l’import de les obres que fa mesos que està demorada sense que
consti a Intervenció una justificació suficient que avali aquesta demora, i
acordar el finançament de l’import degut a SOREA que finalment s’aprovi. No fer
res i tenir sine die aquests imports pendents provoca una situació d’incertesa
als comptes de l’Ajuntament.”
Solució proposada pel grup
Independents per la Bisbal - PSC
El nostre
grup des de el primer moment ha defensat que la nul·litat del conveni signat
per l’Alcalde Sais, s’havia de reconvertir u veure una oportunitat per
municipalitzar el servei d’abastament d’aigua potable. I ho diguem des de la
convicció empírica, econòmica i jurídica que amb aquesta mesura milloraríem la
prestació del servei que és dona al ciutadà.
Empíricament
, perquè ara
fa més de deu anys, un govern del PSC, en el qual jo hi formava part vàrem
municipalitzar un servei bàsic, el de recollida d’escombraries, i el cert és
que l’experiència ha estat del tot positiva. Es presta un bon servei al
ciutadà, a un preu molt inferior al de moltes poblacions veïnes, i sense cap
incidència remarcable.
Jurídicament. En el
nostra marc legal es possible
remunicipalitzar els serveis públics. Per això només cal rescindir els
contractes de gestió indirecta.
La normativa
estatal preveu fins a cinc supòsits per municipalitzar el servei: Al venciment
del contracte, rescatant el servei prèvia indemnització, resolució per mutu
acord, per expedient sancionador o per renuncia del contracte.
En el cas de
la Bisbal la solució és fàcil i passa per dues opcions que poden ser
complementàries i no excloents. La primera és si la comissió jurídica assessora
en declara la nul·litat total del contracte signat pel Sr. Sais. En aquest
supòsit la nul·litat total suposa el
contracte perd tota la vigència i per tant es pot tornar a licitar, o bé , com
apostem nosaltres, municipalitzar ( o assumir gestió directe que potser seria
el terme més correcte) sense perjudici d’haver d’indemnitzar a l’empresa.
La segona
opció, és que hi hagi nul·litat o no, o aquesta sigui total o parcial, el
contracte estableix en una de les seves clàusules, que amb el pagament de les
obres d’urbanització del Puig de Sant Ramon i el Bosquetet, es pot rescindir el
contracte. Com que l’Ajuntament disposa d’un dictamen pericial privat que
valora les obres en 1.6 milions d’euros es tractaria d’abonar aquesta quantia (
que podria fer-se a través del recurs a l’endeutament) i que només per aquesta
quantia no caldria pujar la quota.
De ben segur
la mercantil SOREA demanaria més quantitat ja que inclourien el preu que ells
manifesten que han costat les obres, el lucre cessant etc, a una quantia que
voltaria els 4 milions d’euros. Com avançàvem anteriorment amb un increment
únic de la quota del 6% ( molt lluny del 70%) que sol·licita judicialment
SOREA, durant sis anys es tindria amortitzat aquesta quantia, que seria el
pitjor dels casos.
Econòmicament, perquè l’any
2013 mentre estàvem governant es va encarregar a una empresa especialista en el
sector un estudi sobre l’impacte econòmic de la rescissió del conveni amb SOREA
i l’increment del preu al consumidor. El resultat significatiu. Amb un
únic increment del 6%, recordem que
SOREA en demana més del 70%, seria suficient per tenir en un termini de sis
anys cobert totes les despeses derivades de la rescissió del contracte. A més,
en el cas que aquestes fossin inferiors servirien per la renovació de la xarxa.
A banda cal
destacar que els diferents estudis realitzats pel Tribunal de Comptes
espanyol constaten que els serveis
privatitzats presenten sobrecostos importants en preveure el benefici de
l’empresa concessionària i comissions comercials dels subministres, i
estalviar-se molt bona part dels costos indirectes que són la infraestructura
de l’empresa ( i que com hem comprovat en el cas de la nostra ciutat suposa un
increment desmesurat del cost del servei en haver de costejar costos de sous
i material dels directius de l’empresa.
No cal
justificar massa més el benefici econòmic de la municipalització del servei. En
u servei municipal, el consistori té tots els mecanismes de control sobre el
servei i la qualitat del mateix. Es permet una màxima transparència i el fi és
oferir el servei més econòmic possible. En la privatització o en la gestió
indirecte, l’empresa, lícitament, busca extreure’n el màxim benefici.
A l’efecte
el mes de desembre vàrem enviar una proposta de moció per realitzar uns estudis econòmic – financers
de la municipalització de l’aigua, proposta que ha pogut consensuar-se amb els
grups de govern (ERC, Cup i ICV) i Compromís de la Bisbal, que fou aprovada en
el plenari del mes de març del 2016 i que suposarà iniciar els estudis tècnics
i jurídics que hauran de FINALITZAR-SE ABANS DEL DIA 1 D’ABRIL DEL 2017.
Avantatges
de la municipalització del servei d’aigües:
El
fet d’optar per la municipalització del servei d’aigua, no només es tracta
d’una opció política i de convicció social, que també, sinó que és per millorar
els serveis que oferim al ciutadà.
Amb una gestió directe del servei
podríem incidir i millorar en els aspectes següents:
Costos: Com s’ha manifestat anteriorment,
el Tribunal de Cuentas ( que es tracta d’un òrgan de control extern que entre d’altres
funcions té la responsabilitat de fiscalitzar els comptes i la gestió econòmica
del sector públic) en diferents informes ha manifestat i quantificat que la
gestió directa dels serveis públics és molt més econòmica que la gestió
realitzada mitjançant gestió indirecte per empresa privada. Amb aquests
informes trenquen el mite que la gestió privada és més barata i eficient.
I no cal oblidar que a majors
costos, major retribució per la companyia prestatària del servei, i major és la
taxa a pagar pels ciutadans.
Tarifació social: Aquells municipis (pocs) que
tenen una gestió directe de l’aigua, a
banda de comptar amb uns preus més competitius que la gestió indirecte els hi
permet fer una tarifació social de l’aigua. Tot i que formalment la taxa per la
prestació se servei la fixa la Corporació (amb independència de la forma de
prestació del servei, a la pràctica la manca de control ( en parlarem en el
proper apartat) dels comptes, de la facturació, i de les despeses reals, suposa
que aquests preus es basen en una retribució de la companyia gestora i que
s’estableixen preus idèntics per a tots els consumidors amb independència de la
seva situació socio-econòmica..
Una
gestió directe del servei permet tenir accés a totes les dades
individualitzades i permetre una tarifació social de l’aigua que, a banda del
consum, també inclogui paràmetres de situació econòmica i de situació social.
No és el mateix consumir x litres una família monoparental que destina l’aigua
al rec d’un jardí, per exemple, que la mateixa quantia de litres consumida per
una família nombrosa, que és el que passa en l’actualitat.
Control de la gestió econòmica: Com dèiem al principi de l’article la
normativa estableix que el pagament dels abonats del consum, de les factures
d’aigua, hauria de fer-se en un compte municipal i llavors aquest compensar a
la companyia prèvia presentació de factura. Lamentablement això no és així. En
ser alcalde els hi vaig fer un requeriment a la companyia Sorea per a què la
facturació del consum dels bisbalencs es fes en un compte restringit de
l’Ajuntament que es va obrir a l’efecte. A dia d’avui, ni s’ha fet ni els
posteriors alcaldes han pressionat mai per fer complir la llei.
L’avantatge
de fer aquest compta restringit és per
una banda més líquid de tresoreria, i per l’altra un control més exhaustiu dels
ingressos de la companyia. Per tant si la gestió és directe el control si que
seria total, ja que seria el propi Ajuntament qui faria tot el procediment de
gestió del padró, com ara fa amb altres impostos i taxes, i per tant podria
saber-ne els ingressos i adaptar-los al cost real del servei.
Obres i manteniment: La gestió
directe seria positiva per una doble vessant. En primer lloc perquè tots els
“beneficis” que ara obté la companyia prestadora del servei, anirien
directament en una part a reduir-ne el cost i en altra a fer inversió en la
xarxa, que de fet bona falta fa. En
aquests moments la companyia no fa cap tipus d’inversió en la xarxa, el que
produeix fugues d’aigua (com expliquem en l’apartat següent), però a més en el
cas de les obres, les executa Sorea però les paga l’Ajuntament. A banda que en
la majoria d’ocasions les executa Sorea sense cap tipus de concurs públic amb
el que el preu es molt més elevat. Si teniu l’oportunitat de parlar amb
empreses constructores de la nostra ciutat, sabreu que en moltes ocasions la
mercantil després subcontracta ( a preu molt inferior òbviament) aquestes
obres.
Per tant una
gestió directa ens permetria tant poder fer obres a preus més reduïts amb el
que suposaria de disminució de cost ( a banda que el nostra ajuntament ja té
brigades i maquinària per fer moltes de les obres) , però també incentivar la
construcció local, atès que en ser obres de poc cost, respectant la normativa
de contractació, es podrien licitar les obres entre les empreses de la nostra
ciutat, i tots som coneixedors que el sector de la construcció és un dels que
més greument han patit la crisi.
Consum d’aigua responsable i
sostenible mediambientalment: Tots som coneixedors que l’aigua
és un bé fonamental i escàs, i que per tant ens cal no malgastar-lo. Aquest punt es paradoxal però molt important.
Les companyies prestadores d’aquest servei compren l’aigua en alta que és la
que facturen als ajuntaments, amb independència de quina quantia és la que
assumeixin i consumeixin els ciutadans. Algú podria pensar que la quantia
adquirida en alta és la mateixa que la dels consumidors finals. Però s’equivoca.
En el procés de distribució hi ha moltes fugues d’aigua per diversos motius.
Les companyies no tenen cap incentiu, ans al contrari, per aturar aquestes
fugues. Per exemple en el conveni signat al seu moment pel Sr. Sais amb Sorea,
ni tant sols se’ls hi exigia actuacions mínimes o un percentatge màxim permès
de fugues del circuit. I si a més la mateixa mercantil (com és el cas de Sorea)
té la gestió dels pous de captació en alta de l’aigua (gestió que no han
licitat mai), raó de més per no tenir cap control en el consum d’aigua.
