dilluns, 18 d’abril del 2016

MUNICIPALITZACIÓ DEL SERVEI D’AIGUA: OPCIÓ O NECESSITAT?


Abastament d’aigua a la legislació espanyola

L’aigua és un recurs natural escàs, indispensable per a la vida i per l’exercici de la immensa majoria d’activitats econòmiques.

L’aigua com a recurs limitat ha de gestionar-se de manera sostenible per donar cobertura als usos essencials pels éssers humans com l’agricultura, la industria i el més important el consum humà. Cal tenir en compte que només l’1% del volum total de l’aigua del planeta és apta pel consum humà.
El marc legal a la Unió Europea és la Directiva marc de l’aigua de l’any 2000, transposada a l’ordenament jurídic espanyol l’any 2004, regulació que es refereix a tot el cicle integral de l’aigua, és a dir abastament (captació, potabilització) i sanejament (vessament i depuració).

A l’efecte però, cal tenir en compte que les lleis municipals (tant l’estatal com la catalana) estableixen que l’abastament d’aigua domiciliaria potable es competència municipal que podrà realitzar de forma individual o associada amb d’altres municipis.

 En aquests moments, l’abastament d’aigua potable de la ciutat la realitza l’empresa Sorea per un contracte de 20 anys signat pel Sr. Sais l’any 2010 , però que els secretaris i interventor de la Corporació han considerat que és nul total per no haver estat licitat i haver-se signat sense cap tipus de procediment públic i transparent. El ple de l’Ajuntament de març del 2015 va iniciar els tràmits per la declaració de la nul·litat total, i estem pendents que el nou govern municipal, elevi aquesta proposta a la Comissió jurídica assessora que ha d’emetre informe sobre la nul·litat d’aquest contracte.

Per altra banda el propi conveni estableix que es podrà recuperar el servei pagant les obres que la mercantil SOREA va realitzar al sector del Bosquetet i Puig de Sant Ramón i que en el contracte s’establia a retornar a través de la tarifa d’aigua (un altre punt del que els informes consideren il·legal i nul de ple dret)


Situació a la Bisbal d’Empordà.         Per a aquells que us interessi podeu els antecedents de la nostra ciutat podeu llegir un article que vaig realitzar ara fa uns mesos prement AQUÍ: (Al nostra municipi aquesta qüestió ha estat polèmica en els darrers anys i l’hem explicada abastament. Els que ja coneixeu tota la problemàtica podeu saltar aquest apartat.)


Estat actual de la qüestió

Com s’ha indicat anteriorment davant d’aquesta situació jurídica tan complexa es va sol·licitar i obtenir informes d’intervenció, secretaria i d’un despatx d’avocats externs. Tots varen coincidir en la nul·litat del contracte signat pel Sr. Sais en entendre que s’havia vulnerat la normativa per haver prorrogat el servei d’arrendament de l’abastament d’aigua sense haver fet cap tipus de licitació pública, haver-hi afegit el servei de clavegueram prescindint també d’aquest procediment de contractació públic i transparent, haver afegit les obres del Puig de Sant Ramón i el Bosquetet, prescindint també de qualsevol concurs o procediment de licitació pública alhora que el cost de les obres (de les quals només un 20% eren relacionades amb l’abastament d’aigua) es paga per tarifa (el que seria il·legal en obres que no són directament relacionades amb l’abastament de l’aigua), i per no haver computat aquest préstec com a endeutament.

La única diferència és que Secretaria i Intervenció veien una nul·litat total, per entendre que el finançament de l’EATAP de Fontanillas també és nul, mentre que el dictamen extern només informava una nul·litat parcial en entendre que aquest aspecte del conveni no era nul.

El mes de març de 2015 el Ple per unanimitat dels grups (PSC; CiU, ERC, ICV i PP) va decidir iniciar els tràmits per a la nul·litat total del conveni. El mes de maig en període electoral SOREA va presentar al·legacions, i des d’aquell moment no s’ha fet cap altra actuació administrativa.

El tràmit que corresponia era fer un acord pel que els diversos informes i les al·legacions que va presentar SOREA s’enviaven a la Comissió  Jurídica Assessora.

.- Que és la Comissió jurídica Assessora: 

És l’alt òrgan consultiu del Govern de la Generalitat de Catalunya. Es tracta d’un òrgan estatutari, previst a l’article 72.1 de l'Estatut d’autonomia de 2006, que exerceix les seves funcions amb autonomia orgànica i funcional, en garantia de la seva objectivitat i independència. És integrada per quinze juristes de reconegut prestigi inamovibles durant el seu mandat.

a Comissió Jurídica Assessora vetlla per la legalitat de l’actuació de les diverses administracions catalanes. L’Administració de la Generalitat i els ens locals de Catalunya estan obligats a demanar el parer jurídic de la Comissió Jurídica Assessora quan hi hagi revisió d'ofici d’actes administratius i reglaments de l’Administració de la Generalitat i de les administracions locals. Aquí el dictamen de la Comissió és vinculant (article 102 LRJPAC).

Aquesta inacció de l’Ajuntament ha provocat que fins i tot la interventora en l’informe que acompanyava el pressupost de febrer de 2016, hagi escrit:” Cal doncs que d’immediat la Corporació procedeixi a resoldre la problemàtica derivada d’aquestes  factures pendents d’imputar (SOREA), accelerant al màxim la tramitació administrativa  del procediment de nul·litat del contracte, la fixació de l’import de les obres que fa mesos que està demorada sense que consti a Intervenció una justificació suficient que avali aquesta demora, i acordar el finançament de l’import degut a SOREA que finalment s’aprovi. No fer res i tenir sine die aquests imports pendents provoca una situació d’incertesa als comptes de l’Ajuntament.”


Solució proposada pel grup Independents per la Bisbal - PSC

El nostre grup des de el primer moment ha defensat que la nul·litat del conveni signat per l’Alcalde Sais, s’havia de reconvertir u veure una oportunitat per municipalitzar el servei d’abastament d’aigua potable. I ho diguem des de la convicció empírica, econòmica i jurídica que amb aquesta mesura milloraríem la prestació del servei que és dona al ciutadà.

Empíricament , perquè ara fa més de deu anys, un govern del PSC, en el qual jo hi formava part vàrem municipalitzar un servei bàsic, el de recollida d’escombraries, i el cert és que l’experiència ha estat del tot positiva. Es presta un bon servei al ciutadà, a un preu molt inferior al de moltes poblacions veïnes, i sense cap incidència remarcable.

Jurídicament. En el nostra marc legal  es possible remunicipalitzar els serveis públics. Per això només cal rescindir els contractes de gestió indirecta.

La normativa estatal preveu fins a cinc supòsits per municipalitzar el servei: Al venciment del contracte, rescatant el servei prèvia indemnització, resolució per mutu acord, per expedient sancionador o per renuncia del contracte.

En el cas de la Bisbal la solució és fàcil i passa per dues opcions que poden ser complementàries i no excloents. La primera és si la comissió jurídica assessora en declara la nul·litat total del contracte signat pel Sr. Sais. En aquest supòsit  la nul·litat total suposa el contracte perd tota la vigència i per tant es pot tornar a licitar, o bé , com apostem nosaltres, municipalitzar ( o assumir gestió directe que potser seria el terme més correcte) sense perjudici d’haver d’indemnitzar a l’empresa.

La segona opció, és que hi hagi nul·litat o no, o aquesta sigui total o parcial, el contracte estableix en una de les seves clàusules, que amb el pagament de les obres d’urbanització del Puig de Sant Ramon i el Bosquetet, es pot rescindir el contracte. Com que l’Ajuntament disposa d’un dictamen pericial privat que valora les obres en 1.6 milions d’euros es tractaria d’abonar aquesta quantia ( que podria fer-se a través del recurs a l’endeutament) i que només per aquesta quantia no caldria pujar la quota.

De ben segur la mercantil SOREA demanaria més quantitat ja que inclourien el preu que ells manifesten que han costat les obres, el lucre cessant etc, a una quantia que voltaria els 4 milions d’euros. Com avançàvem anteriorment amb un increment únic de la quota del 6% ( molt lluny del 70%) que sol·licita judicialment SOREA, durant sis anys es tindria amortitzat aquesta quantia, que seria el pitjor dels casos.


Econòmicament, perquè l’any 2013 mentre estàvem governant es va encarregar a una empresa especialista en el sector un estudi sobre l’impacte econòmic de la rescissió del conveni amb SOREA i l’increment del preu al consumidor. El resultat significatiu. Amb un únic  increment del 6%, recordem que SOREA en demana més del 70%, seria suficient per tenir en un termini de sis anys cobert totes les despeses derivades de la rescissió del contracte. A més, en el cas que aquestes fossin inferiors servirien per la renovació de la xarxa.

A banda cal destacar que els diferents estudis realitzats pel Tribunal de Comptes espanyol  constaten que els serveis privatitzats presenten sobrecostos importants en preveure el benefici de l’empresa concessionària i comissions comercials dels subministres, i estalviar-se molt bona part dels costos indirectes que són la infraestructura de l’empresa ( i que com hem comprovat en el cas de la nostra ciutat suposa un increment desmesurat del cost del servei en haver de costejar costos de sous i  material dels directius de l’empresa.

No cal justificar massa més el benefici econòmic de la municipalització del servei. En u servei municipal, el consistori té tots els mecanismes de control sobre el servei i la qualitat del mateix. Es permet una màxima transparència i el fi és oferir el servei més econòmic possible. En la privatització o en la gestió indirecte, l’empresa, lícitament, busca extreure’n el màxim benefici.

A l’efecte el mes de desembre vàrem enviar una proposta de moció  per realitzar uns estudis econòmic – financers de la municipalització de l’aigua, proposta que ha pogut consensuar-se amb els grups de govern (ERC, Cup i ICV) i Compromís de la Bisbal, que fou aprovada en el plenari del mes de març del 2016 i que suposarà iniciar els estudis tècnics i jurídics que hauran de FINALITZAR-SE ABANS DEL DIA 1 D’ABRIL DEL 2017.

Avantatges de la municipalització del servei d’aigües:

            El fet d’optar per la municipalització del servei d’aigua, no només es tracta d’una opció política i de convicció social, que també, sinó que és per millorar els serveis que oferim al ciutadà.
Amb una gestió directe del servei podríem incidir i millorar en els aspectes següents:

Costos:  Com s’ha manifestat anteriorment, el Tribunal de Cuentas ( que es tracta d’un òrgan de control extern que entre d’altres funcions té la responsabilitat de fiscalitzar els comptes i la gestió econòmica del sector públic) en diferents informes ha manifestat i quantificat que la gestió directa dels serveis públics és molt més econòmica que la gestió realitzada mitjançant gestió indirecte per empresa privada. Amb aquests informes trenquen el mite que la gestió privada és més barata i eficient.
I no cal oblidar que a majors costos, major retribució per la companyia prestatària del servei, i major és la taxa a pagar pels ciutadans.

Tarifació social:  Aquells municipis (pocs) que tenen una gestió directe de l’aigua,  a banda de comptar amb uns preus més competitius que la gestió indirecte els hi permet fer una tarifació social de l’aigua. Tot i que formalment la taxa per la prestació se servei la fixa la Corporació (amb independència de la forma de prestació del servei, a la pràctica la manca de control ( en parlarem en el proper apartat) dels comptes, de la facturació, i de les despeses reals, suposa que aquests preus es basen en una retribució de la companyia gestora i que s’estableixen preus idèntics per a tots els consumidors amb independència de la seva situació socio-econòmica..
            Una gestió directe del servei permet tenir accés a totes les dades individualitzades i permetre una tarifació social de l’aigua que, a banda del consum, també inclogui paràmetres de situació econòmica i de situació social. No és el mateix consumir x litres una família monoparental que destina l’aigua al rec d’un jardí, per exemple, que la mateixa quantia de litres consumida per una família nombrosa, que és el que passa en l’actualitat.

Control de la gestió econòmica:    Com dèiem al principi de l’article la normativa estableix que el pagament dels abonats del consum, de les factures d’aigua, hauria de fer-se en un compte municipal i llavors aquest compensar a la companyia prèvia presentació de factura. Lamentablement això no és així. En ser alcalde els hi vaig fer un requeriment a la companyia Sorea per a què la facturació del consum dels bisbalencs es fes en un compte restringit de l’Ajuntament que es va obrir a l’efecte. A dia d’avui, ni s’ha fet ni els posteriors alcaldes han pressionat mai per fer complir la llei.
L’avantatge de fer aquest compta restringit és  per una banda més líquid de tresoreria, i per l’altra un control més exhaustiu dels ingressos de la companyia. Per tant si la gestió és directe el control si que seria total, ja que seria el propi Ajuntament qui faria tot el procediment de gestió del padró, com ara fa amb altres impostos i taxes, i per tant podria saber-ne els ingressos i adaptar-los al cost real del servei.

Obres i manteniment: La gestió directe seria positiva per una doble vessant. En primer lloc perquè tots els “beneficis” que ara obté la companyia prestadora del servei, anirien directament en una part a reduir-ne el cost i en altra a fer inversió en la xarxa, que de fet bona falta fa.  En aquests moments la companyia no fa cap tipus d’inversió en la xarxa, el que produeix fugues d’aigua (com expliquem en l’apartat següent), però a més en el cas de les obres, les executa Sorea però les paga l’Ajuntament. A banda que en la majoria d’ocasions les executa Sorea sense cap tipus de concurs públic amb el que el preu es molt més elevat. Si teniu l’oportunitat de parlar amb empreses constructores de la nostra ciutat, sabreu que en moltes ocasions la mercantil després subcontracta ( a preu molt inferior òbviament) aquestes obres.

Per tant una gestió directa ens permetria tant poder fer obres a preus més reduïts amb el que suposaria de disminució de cost ( a banda que el nostra ajuntament ja té brigades i maquinària per fer moltes de les obres) , però també incentivar la construcció local, atès que en ser obres de poc cost, respectant la normativa de contractació, es podrien licitar les obres entre les empreses de la nostra ciutat, i tots som coneixedors que el sector de la construcció és un dels que més greument han patit la crisi.


Consum d’aigua responsable i sostenible mediambientalment: Tots som coneixedors que l’aigua és un bé fonamental i escàs, i que per tant ens cal no malgastar-lo.  Aquest punt es paradoxal però molt important. Les companyies prestadores d’aquest servei compren l’aigua en alta que és la que facturen als ajuntaments, amb independència de quina quantia és la que assumeixin i consumeixin els ciutadans. Algú podria pensar que la quantia adquirida en alta és la mateixa que la dels consumidors finals. Però s’equivoca. En el procés de distribució hi ha moltes fugues d’aigua per diversos motius. Les companyies no tenen cap incentiu, ans al contrari, per aturar aquestes fugues. Per exemple en el conveni signat al seu moment pel Sr. Sais amb Sorea, ni tant sols se’ls hi exigia actuacions mínimes o un percentatge màxim permès de fugues del circuit. I si a més la mateixa mercantil (com és el cas de Sorea) té la gestió dels pous de captació en alta de l’aigua (gestió que no han licitat mai), raó de més per no tenir cap control en el consum d’aigua.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada