Pavelló d'Esports nou: Vella reivindicació

1.- Antecedents històrics

2.- Perquè no varem construïr el pavelló quan governavem?

3.- Cens equipaments Esportius de Catalunya

4.- Quin és el cost?. És assumible per la hisenda municipal?

5.- Situació actual. Posicionament del Grup Ind. per la Bisbal - PSC.

   Des de fa una desena d’anys hi ha una reivindicació recorrent en la nostra ciutat: la construcció d’un pavelló d’esports nou. Aquesta petició, si bé encapçalada pel Club esportiu Bisbal bàsquet, és cert que  té el recolzament de la resta de clubs esportius que realitzen la seva activitat en el pavelló municipal d’esports o darrerament també en el pavelló firal.

1.- ANTECEDENTS HISTÒRICS:

     Les queixes d’aquests clubs esportius venen motivades principalment per dos factors : la manca d’espais per realitzar entrenaments i competicions en condicions, i la deficiència i envelliment de les instal·lacions existents.

    En la legislatura 2003 / 2007 amb govern del PSC encapçalat pel Sr. Romaguera es va prioritzar la construcció d’un nou camp de futbol, al que al meu entendre va generar que les peticions dels clubs poliesportius, especialment del Bisbal basquet, s’intensifiquessin encara més.

    Aquesta situació es va agreujar en la legislatura 2007/2011, amb el Sr. Sais d’alcalde, quan la pista del pavelló d’esports va començar a tenir problemes per humitats que varen provocar l’aparició d’irregularitats i fins i tot forats en el parquet fent-la perillosa per a la pràctica esportiva. També es va adaptar una part del pavelló firal per a la pràctica esportiva, i qualificar el pavelló firal com a pavelló d’esports. En la redacció del MIEM (mapa instal·lacions i equipaments esportius) aprovat inicialment el 2010, i en haver-se qualificat el pavelló firal com esportiu, aquell instrument prioritzava la construcció d’una piscina coberta avantposant-la a un pavelló esportius.

    Aquella legislatura es van invertir en quatre anys uns 15 milions d’euros ( la meitat de subvencions d’altres administracions i l’altre meitat en préstecs) però aquell govern no va considerar prioritària aquella actuació.

    En la legislatura 2011/2015, el govern de PSC i CiU, vàrem tenir clar que calia fer dues tasques essencials: millorar les instal·lacions i preparar –ho tot per la construcció del nou pavelló.

    Respecte la millora de les instal·lacions en els tres anys i mig de govern vam canviar la pista del pavelló d’esports i fer millores en els accessos, les graderies, els serveis, adequació d’espai per a bar i la instal·lació elèctrica i vàrem adequar el pavelló firal per a la pràctica de més esports posant una pista de linòleum en la part davantera, marcant tres pistes de basquet, i polint i adequant la part posterior per a la pràctica de patinatge.

2.- PERQUÈ NO VAM CONSTRUÏR EL NOU PAVELLÓ QUAN GOVERNAVEM?

    Respecte el segon punt ens va caldre treballar en dos aspectes redreçar la situació econòmica de la hisenda municipal i aprovar un nou pla d’urbanisme.

   La situació econòmica que ens farem trobar en entrar a l’Ajuntament, no permetia fer front a aquesta despesa, que pel cap baix ronda els dos milions d’euros, si el que volem és un pav-4 (pavelló amb quatre pistes). Ens vam trobar que l’Ajuntament havia superat el límit màxim d’endeutament (havíem arribat a superar els 10 milions d’euros), que la Generalitat a conseqüència de la difícil situació econòmica que patia, no treia cap nova línia de subvencions, i de fet ni tant sols abonava les pendents, i finalment que havien augmentat tant les despeses corrents que només es podien dedicar 15.000 euros de recursos propis a inversions. En aquella legislatura aconseguirem rebaixar l’endeutament en la meitat, vam aconseguir genera una mitjana de 400.000 euros en recursos propis per destinar a inversions,  i vam augmentar el romanent líquid de tresoreria dels 400.000 euros fins els 3 milions.

    Alhora que milloràvem la situació econòmica municipal que ens havia de permetre fer front a aquesta important inversió, ens calia buscar un espai on ubicar aquesta nova instal·lació. I aquest aspecte, que alguns han considerat menor, té una gran importància. El pla general vigent aquells anys, era el redactat i aprovat l’any 1982 que ja havia esgotat la majoria d’espais destinats a equipaments. De fet només hagués permès la construcció d’un pavelló nou pav-2 en els espais entre el camp de futbol nou i l’escola Mas Clarà. Aquest va ser un dels motius que ens va impulsar a redactar i aprovar un nou pla general que la Generalitat va aprovar difinitivament el març del 2015, i que va permetre tenir fins a 7 nous espais on ubicar el nou pavelló d’esports.

 3.- CENS EQUIPAMENTS ESPORTIUS DE CATALUNYA

    Algun govern municipal ha argumentat que no cal un pavelló d’esports nou segons el PIEC (Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya).  Aquest és un argument fal·laç. El Consell General de l’Esport en base a les dades facilitades pels municipis i per una empresa que contracten, realitza un cens  d’equipaments esportius de Catalunya, en el qual  el pavelló firal té la condició de pavelló per a la pràctica esportiva amb numero de referència de la instal·lació 1702210021, el que ha  servit d’argument a alguns governs municipals per descartar la necessitat de construcció d’un pavelló nou.

    A l’efecte però cal dir que aquest és un argument sense cap tipus de pes legal. La Secretaria General de l’esport en el seu web explica:

“El CEEC és una base de dades informatitzada que recull les principals característiques dels equipaments esportius de Catalunya. La Llei de l’Esport preveu que una de les funcions del Consell Català de l’Esport és actualitzar el CEEC i que correspon als municipis portar un cens del seu territori. El CEEC també és una eina fonamental en el procés d’elaboració del Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya (PIEC), així com una font d’informació permanent que permet avaluar l’evolució de la dotació d’equipaments esportius a Catalunya. “

       El propi CEEC contempla que: “Es consideren dins de l’àmbit del CEEC les instal·lacions esportives d’ús col·lectiu, tant de titularitat pública com privada, que hagin estat construïdes específicament per desenvolupar activitats fisicoesportives o que s’hagi realitzat alguna actuació d'adaptació per permetre aquestes pràctiques i que tinguin una voluntat de permanència. “

     Per tant és evident que, el propi Ajuntament, un cop expressi la voluntat de construcció d’un nou pavelló d’esports, pot donar de baixa el pavelló firal com a pavelló d’esports i/o com a instal·lació esportiva, ja que es evident que no hi ha / hauria una voluntat de permanència d’aquesta instal·lació com a esportiva. Aquesta sempre ha estat, si més no per part de qui subscriu aquest article, de ser una solució transitòria (pedaç que denominen alguns) per millorar les condicions dels esportistes de la ciutat, però mai amb una voluntat real de ser la solució definitiva.

    De fet cal tenir en compte que, si es consulten els equipaments de la nostra ciutat segons la secretaria general de l’esport (premeu aquí),  es contemplen totes les instal·lacions on es pot fer pràctica esportiva. De fet hi ha contemplades al efecte les cistelles de basquet dels espais públics com plaça de la sardana, pista margarita vila o 8 de març.

    Repeteixo, qui utilitzi aquest argument per defensar que no es necessari o prioritari la construcció d’un pavelló esportiu nou, ho podrà fer, però mai en funció d’aquest cens o del Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya (PIEC)

4.- QUIN ÉS EL COST. ES ASSUMIBLE PER LA HISENDA MUNICIPAL?

    Aquest és un altre argument que s’ha posat sobre la taula reiteradament. El cost òbviament depèn de diversos factors, i per tant és difícil de valorar en genèric aquesta variable. El principal factor és el tipus de pavelló. Per una ciutat com la Bisbal aconsellen un pav-3, és a dir un pavelló on la pista poliesportiva de més de 1.200 metres quadrats serveix per la pràctica esportiva de basquet, futbol sala i Handbol, graderies, sis vestidors per equips i usuaris i tres més per àrbitres, magatzems etc, Tot plegat uns 2.500 m2. El preu és d’entre 1.5 a dos milions d’euros.

    Al ser una obra plurianual, es pot fer front en diversos exercicis econòmics, el que dilueix la càrrega financera, i són instal·lacions que tenen subvencions per part de la Generalitat a través del Consell Català de l’Esport.

    Si és té en compte que amb l’estructura pressupostària de la legislatura anterior, el nostra Ajuntament tenia una capacitat d’inversió amb recursos propis de prop de 500.000 euros anuals, un romanent de crèdit de prop de tres milions d’euros, i capacitat d’endeutament de cinc milions d’euros, és evident que aquesta obra seria assumible per la Corporació.

    El problema és que amb la nova línia econòmica, que expliquem més endavant, on l’Ajuntament ja enguany incrementa en 800.000 euros els costos generals fixes de personal i de consums, és fa molt difícil preveure aquesta inversió finançada amb recursos propis, o amb préstec (ja que no es disposa de marge de maniobra per retornar-lo).

 5.- SITUACIÓ ACTUAL. POSICIONAMENT DEL GRUP IND.PER LA BISBAL-PSC.

   Si en el programa electoral de les eleccions municipals 2011/2015 ja portàvem la construcció d’un nou pavelló d’esports condicionat a redreçar la situació econòmica i a aprovar un nou pla general d’urbanisme, un cop aconseguides ambdues condicions, en el programa electoral amb el que ens presentàvem a les darreres eleccions municipals de maig del 2015, portàvem com a punt del programa la construcció d’un nou pavelló municipal d’esports. Érem conscients que calia buscar una ubicació entre els espais generats amb el nou planejament, ja que hi havia diverses opcions i models. Fer-ho a la zona esportiva actual o bé en una zona al sector oest o bé al sector sud on ubicar-hi a banda del pavelló la nova zona escolar. Ambdues opcions tenien avantatges i inconvenients, pel que vàrem preparar un programa informàtic per poder fer un procediment participatiu amb vot online (programa per cert que l’actual govern encara no ha utilitzat).

   Per tant, en aquest moment ja es donen les condicions necessàries per fer aquest nou equipament i només cal la voluntat del govern actual de la ciutat. Si mirem els programes electorals dels partits que conformen el govern, ja s’observava que cap d’ells portaven de forma explícita la construcció d’aquest nou pavelló d’esports, el que feia augurar que en els pressupostos municipals no s’hi contemplaria aquesta inversió.

        En el ple de febrer, quan es varen aportar a Ple els pressupostos del 2016, molt tard val a dir-ho, ja vam observar que tot i el canvi de política econòmica del nou Consistori que presentava un pressupost amb un increment d’endeutament de 1.7 milions d’euros per finançar inversions, no hi contemplava cap partida pel nou pavelló d’esports. El fet que per aquest any la capacitat inversora amb recursos propis és únicament de 1.500 euros, i la despesa corrent s’incrementa en 800.000 euros de més anualment, ja ens fa preveure que difícilment a mig termini els futurs exercicis econòmics puguin contemplar aquesta inversió.

     Per tant, tot i no compartir les formes d’alguns membres del club Bisbal bàsquet, personalment i com a grup municipal,si que compartim el fons de les reivindicacions que, de nou, fa aquesta entitat esportiva. El fet que hi hagi molts nens i nenes de la nostra ciutat que no puguin entrenar en condicions, i hagin de fer-ho en els patis de les escoles o del pavelló firal ( i és molt significatiu que el 65% dels entrenaments que realitzi el club ho faci fora del pavelló d’esports) , la categoria aconseguida pel Sènior masculí, i el més important la dignitat i el foment de l’esport que hauria de ser punt clau de qualsevol govern, fan que entenem que es prioritari acabar amb aquest dèficit d’instal·lacions esportives. Cal dignificar la pràctica esportiva de la nostra ciutat i per aquest motiu, el bisbal basquet, i la resta d’entitats esportives usuàries dels pavellons, tindran sempre el nostra recolzament. En el tràmit d’al·legacions al pressupost el nostre grup ho farà avinent. Emplacem a aquestes entitats i a tots els ciutadans /-nes bisbalencs a que presentin al·legacions al pressupost municipal en aquest sentit. Tenim fins el dia 18 de març.