A Catalunya el 2022 va haver-hi més de 35.000 expedients penals per delictes de violència masclista i 12 feminicidis segons les dades oficials.
Aquest
any 2023 ja portem 14 feminicidis dels 35 assassinats que hi ha hagut a
Catalunya.. Dades que per si soles parlen que cal actuar de forma urgent, perquè les mesures adoptades es
demostren insuficients.
Perque
avui i sempre cal visibilitzar que el masclisme mata...que el masclisme lesiona. Que menysté els drets, la diginitat i les condicions de vida de les dones i dels
seus fills, i per això cal educació,
però no únicament.
Cal
visibilitzar que no volem un país masclista i que cal lluitar contra aquesta
xacra que agradeix i mata les dones, per això cal prevenció, però no únicament.
Però
també cal visibilitzar que, més enllà de les paraules, de les declaracions, la Generalitat ha d’estar al costat d’aquestes
dones... i que ho fa amb mesures que garanteixin la protecció física, emocional...,
amb un acompanyament durant tot el procés, amb serveis i recursos que permetin
que puguin refer la seva vida, sense necessitat de tornar amb l’agressor.. i
lamento dir-ho que avui estem molt lluny d’aquest escenari, especialment
respecte el servei de justícia.
Està
molt bé aprovar el pla nacional de la violència masclista 2023 -2025, està molt
bé aprovar el llibre blanc de la prevenció de violències masclistes que han presentat
ara fa pocs dies.....
Però
si algu llegeix aquests dos documents i jo ho he fet, veurà que es parla i molt
de prevenir, de conscienciar, d’explicar, d’educar... i no dic que no s’hagi de
fer.. però no hi ha mesures concretes...calen mesures per avui i l’ara, per
evitar aquestes morts, aquestes situacions que pateixen milers de dones catalanes
anualment i que en la majoria de casos viuen amb pocs recursos de
l’administració, i amb la doble victimització de denunciar i no disposar per
part de l’administració de solucions per acabar amb les seves situacions
d’agressions, i per ajudar-les a una nova vida lluny dels agressors...
Es
el moment de deixar la literatura i afrontar la realitat amb accions...Cal més
gestió dels serveis, perquè governar no es filosofar, no es construir grans
discursos, és solucionar problemes.
I
li dic després d’haver estat durant més de 20 anys advocat defensor en els
torns de violència masclista... la impotència que se sent com advocat, no es
comparable amb la desesperació de la dona víctima de violència masclista, en
conèixer la realitat de pocs recursos, i abandonament per part de
l’administració....
Cal
anar més enllà de les paraules als fets perquè un bon servei de justícia, no ha
de posar al centre el delicte, sino a la víctima. Perquè no hi ha pitjor
política que per qui pot, no donar solucions.
Com
deia la meva companya la Gemma Lienas, cal que la societat agafi les ulleres
liles per mirar el món amb una mirada
crítica des del punt de vista del gènere per veure les desigualtats entre homes
i dones. I cal fer molta tasca de pedagogia.. però tots sabem que aquesta és
una solució a llarg termini, i que em sap molt greu dir, però en aquests
moments el que cal es posar solucions avui, ara, per evitar aquesta xacra.
Perquè
tots els reconeixements, tots els documents i manifestacions en favor de les
víctimes de violència masclista només són un reconeixement de la injustícia,
sino van acompanyades de mesures de protecció, de suport i d’empoderament.
