dijous, 10 de juny del 2021

Tren per a la Costa Brava (Centre)

 INTRODUCCIÓ

 

El passat dissabte dia 5 de juny es va realitzar a Sant Feliu de Guíxols la Primera jornada de mobilitat a les comarques gironines centrada en la presentació el projecte un tren per a la Costa Brava.




Aquest és un dels dos temes que han afectat les nostres comarques darrerament (l’altre el parc eòlic Tramuntana al Golf de Roses) i que més interès a suscitat.

A ningú se li escapa que la Costa Brava Centre i la seva interconnexió amb Girona és una de les mancances que els residents tenim habitualment... amb un deficient transport interurbà consistent en linees d’autobús en algunes poblacions amb poques freqüències, amb carreteres que no s’han acabat de desdoblar (l’anella de les Gavarres encara està pendent de finalitzar) , sense línia de tren en tot el Baix Empordà... i tot un seguit de mancances que han fet que aquesta iniciativa hagi despertat l’interès de molts sectors de les comarques de Girona.

Abans de fer una explicació de la iniciativa que se’ns va exposar, val a dir que coincideixo amb la reflexió que el nom no està encertat... El projecte es centra en els municipis costaners de Palamós, Calonge, Castell Platja Aro i Sant Feliu de Guíxols i la seva connexió amb Girona, fent una volta circular pel territori. Es per tant obvi que deixa fora del seu traçat la Costa Brava Nord i Sud... un nom com el tren de les Gavarres o el tren de la Costa Brava centre, estaria més justificat i coincidiria més amb la realitat.

La segona precisió a fer és què la proposta no és refereix a un tren convencional sinó a un tren-tram...

 

AVANTATGES I INCONVENIENTS

 

Amb aquestes dues premisses, el cert és que la idea compta amb diversos aspectes que la fan molt atractiva .. la manca de infraestructura i transport públic fa que en aquests moments la relació Costa Brava Centre amb Girona queda gairebé exclusivament al transport privat per carretera. Les línies d’autobús tenen poca freqüència i les dificultats de vies molt concorregudes.

 

L’alternativa proposada , la ferroviària té grans avantatges, entre les que podem destacar una gran capacitat ja que permet un transport de més gran nombre de passatgers, baixa sinistralitat, poc contaminant, evita els problemes de congestió del trànsit i es respectuós amb el medi natural i sostenible, atès que per l’increment de volum no cal ampliar instal·lacions o infraestructures (no cal desdoblar la carretera) sinó posar més vagons i/o incrementar freqüència.

 

A més cal tenir en compte que la proposta és que sigui un tren tram, és a dir tot i ser ferrocarril no estaríem parlat d’un tren, sinó d’una màquina mixta capaç d’emprar les xarxes ferroviàries preexistents i de utilitzar vies de tramvia pel pas pels nuclis urbans. A més cal tenir en compte que a diferència del tren, pot superar desnivells de fins el 6% amb el que no cal fer túnels.

Les xifres denoten kg de CO2 per km per passatger és dels transports col·lectius el menys contaminant és el tranvía i de fet tots els transports amb electricitat.

 

Mitjà transport

Kg de CO2 per passatger

Peu

0

Bicicleta

0

Ciclomotor

0,073

Motocicleta

0,094

Cotxe elèctric

0,043

Cotxe petit

0,11

Cotxe Mitjà

0,133

cotxe gran

0,183

cotxe híbrid

0,084

Taxi

0,17

Autobús

0,069

Microbus

0,055

Tren elèctric

0,065

Metro

0,065

Tramvia

0,042

 

 

El desavantatge més evident és que la inversió inicial és més cara i a més, en el cas que ens ocupa, molt bona part del traçat hauria de fer-se de nou en haver desaparegut les antigues línies de tren.

 

Traçat

Del projecte presentat dissabte possiblement sigui el punt més per desenvolupar en aquests moments i que més dificultat de consens generarà al territori.

 

Però expliquem primer quin és el traçat primigeni que proposen. L’anella s’inicia a Girona amb el que permet utilitzar la via de ferrocarril preexistent fins a  Flaçà. Un cop en aquesta població el traçat ja hauria de ser construït de vell nou en direcció la Bisbal, Palafrugell (no els nuclis de població de la costa de Palafrugell),i Palamós mitjançant via de tren doble o en sentit únic. A partir de Palamós i aprofitar aquesta conurbació urbana, el trajecte Palamós, Calonge, Platja Aro, Sant Feliu de Guíxols es configuraria com a una xarxa de tramvia urbà. De Sant Feliu, cap a Santa Cristina, Llagostera, Cassà de la selva, Riudellots (aeroport) i Fornells de la Selva seria de nou una línia ferroviària de nova construcció.

 

 





ESTIMACIÓ DURADA RECORREGUT

 

Un dels factors importants per l’èxit d’aquesta idea és el temps emprat per fer el recorregut... òbviament les freqüències de pas també seran importants, però aquest extrem quedarà a definir per l’operador o administració pública que exploti el servei ( i espero que sigui explotació pública).

Segons els impulsors el tren-tram tindria fins a tres velocitats en funció de la infraestructura que en cada moment utilitzés.  En tram urbà: 18 km/h, en tram no urbà 65 km/h i en tram ADIF 75 km/h, amb velocitats punta de 90 km/h.

 

Aquestes velocitats estimades farien que realitzar un viatge de Sant Feliu de Guixols a Girona fos 55 minuts. Cal tenir en compte que caldria saber si hi hauria una o dues vies... de la Bisbal a Girona (permeteu-me que miri cap a casa 31 minuts ( si fos en sentit contrari (seria 1h i mitja).

 

 

 

Recorregut

Km

Temps

Sant Feliu Guixols-Llagostera

15

19

Llagostera-Cassà de la Selva

8

10

Cassà de la Selva- Riudellots

5

6

Riudellots - Girona

14

11

Girona-Flaçà

20

16

Flaçà-La Bisbal

13

15

La Bisbal-Palafrugell

13

15

Palafrugell-Palamós

7

9

Palamós- Sant Feliu Guixols

18

22

 

 

Aquest és la taula de distàncies i durada que varen facilitar a la xerrada els promotors de la idea.

 

 

CONCLUSIONS PERSONALS

 

Com a idea inicial, no tinc cap dubte que és una bona iniciativa. Com he dit abans la manca d’un servei de transport col·lectiu de passatgers que sigui competitiu fa que la possibilitat d’un tram tren sigui molt atractiva per a tots els que vivim a la Costa Brava centre o bé als pobles de l’interior.

Però la bonança de la idea no deixa que hi hagi punts que cal detallar molt per acabar de convèncer que és viable. El primer punt al meu entendre, és que cal  definir el traçat... si, com es va dir a la reunió cal afegir municipis com Caldes o Torroella -L’Estartit, el cert és que modifica molt el projecte i per tant la durada del trajecte i el cost.

El segon punt al meu entendre molt important i pendent de resoldre és la ubicació de les estacions... Pararan a tots els municipis? On s’ubicaran les estacions? Té importància tant pel cost de construcció, el temps a afegir de desplaçament, l’impacte ambiental en la construcció del traçat i estacions, si això modificarà a mig termini els plans urbanístics dels municipis....

 

Tercer punt que caldria estudiar molt bé, i per mi clau per l’èxit del projecte, és la durada i freqüència dels trajectes...Particularment em genera dubtes que per freqüències i per durada del trajecte pugui ser atractiu, i us ho dic jo un ferm convençut del tren que em desplaço al Parlament en tren.

 

Finalment el cost.... aquest és un punt sempre complicat d’avaluar... el cost econòmic, en valors absoluts d’una infraestructura sempre és gran.. però al meu entendre el paràmetre a tenir en compte, no únicament és el valor absolut, sinó el benefici que aporta... però en el cas que ens ocupa quan parlo de cost, em refereixo més al mediambiental... Cert que l’impacte ambiental que genera el tren-tram és molt inferior al d’una carretera un cop s’ha d’ampliar. El tren s’amplia afegint nous vagons, la carretera afectant més territori per afegir carrils... però en aquest cas estem parlant de fer una infraestructura nova, que pel seu funcionament cal construir tot un traçat nou (des de Flaçà fins arribar a Riudellots, que afectarà paratges protegits, en sòls dels municipis que en aquest moment no han fet reserva per aquest servei, i que caldrà portar els corresponent subministra elèctric.

Per tant caldria un estudi molt més detallat del cost del projecte, del traçat i de l’impacte per a poder valorar el projecte en la seva total dimensió... ara bé, en aquesta fase inicial crec que és una bona idea que cal estudiar amb major rigor i dades per intentar la seva implementació en el territori.