El passat dijous 15 de febrer
del 2018 es va aprovar inicialment el pressupost que haurà de regir
l’Ajuntament i el municipi de la Bisbal per aquest any 2018. I aquesta
aprovació mereix dues reflexions prèvies. La primera la data. Mentre la
normativa estableix que s’han d’aprovar inicialment abans del dia 15 d’octubre
de l’any anterior, el nostra govern es permet el luxe de portar-ho amb 4
mesos de retard, i encara fer-ho en un ple extraordinari 10 dies abans de
l’ordinari al·legant que hi ha pressa per aprovar-lo!!!
Però el que ens sembla més
greu, i digueu que som malpensats, però diria que té molt a veure, es convoca
el plenari un dijous i per error ( o això diuen) no s’informa de la data del
Ple ni per la pàgina web municipal ni
tampoc als mitjans de comunicació.
De fet ni tant sols han penjat al web municipal el document del pressupost aprovat inicialment.
Òbviament tot té
relació. Uns pressupostos que són
perjudicials per la ciutat, que tenen un increment espectacular tant de la
despesa ordinària com de l’endeutament, al govern no li interessa que tinguin
publicitat i que la població el conegui en la seva totalitat. A l’equip de
govern només l’interessa poder fer una nota explicant les inversions (al punt
diari principalment que hi tenen entrada), però no que algú es pregunti com es
financien les mateixes.
Com els hi vàrem dir en el debat, la única bondat del
pressupost és que és constant i coherent amb els pressupostos que, ERC ha
aprovat sempre en estar al govern municipal (2008,2009,2010,2011,2016,i
2017). I ja sabem tant la fórmula del
pressupost, com sobretot les conseqüències:
“increment
desmesurat de la despesa corrent i del deute municipal, que comporta manca de
finançament amb recursos propis de les inversions de la ciutat limitant el
creixement futur. I el que més greu,
conscients que no ho poden pagar, tornen a demanar el préstec, com ho varen fer
en els exercicis anteriors ( 6 milions en tres anys) amb període de carència, és a dir no començarem a
pagar els préstecs fins d’aquí a dos anys“
Òbviament el nostra grup
va votar-hi en contra. Desenvoluparem en les properes línies els nostres
arguments, pels que entenem que aquesta
política econòmica és equivocada i perjudicial a curt i mig termini per la
nostra ciutat.
INCREMENT DE
LES DESPESES:
El Capítol 1 que és el que
comprèn les despeses de tot el personal que treballa per l’Ajuntament, ha
augmentat de nou de forma alarmant. Una mica d’història. El 2007 el cost era de
3,9 milions d’euros anuals. El 2011 després del primer govern d’ERC era de
5.900.000 euros o un 60% del pressupost i dins dels deu ajuntaments de tot
Catalunya que més gasten en aquest concepte. En la nostra legislatura vàrem
aconseguir reduir aquesta quanta a 4.950.000 euros de l’any2015. Doncs bé, tres pressupostos després ERC torna a
incrementar la quantia a 5.715. 673 ( increment de prop de 765.000 euros en 3
anys o un 15% i ja a tocar dels costos del 2011.
Però aquest no ha estat
l’únic increment. El capítol 2 que compren les despeses corrents de
l’Ajuntament (subministrament, activitats que realitza l’Ajuntament amb
personal d’empreses..) també s’ha incrementat escandalosament. Si l’any 2015
gastàvem 3.213.000 any 2015 per aquest any 2018 es passa a 4.739.779,89, és a dir un increment de 1.500.000 en tres
anys o prop del 50%.
Aquest increment de la despesa es insostenible a curt i mig termini, i té tres efectes perjudicials per la hisenda de l’Ajuntament i de tots els bisbalencs:
·
Manca
de recursos propis per finançar inversió
·
Increment
de l’endeutament de l’Ajuntament
·
Increment
del període mig de pagament als proveïdors
A)
Manca de recursos propis per
finançar inversió
L’increment d’aquesta despesa
suposa que l’Ajuntament no pot estalviar per invertir en la ciutat. En el
pressupost d’enguany només s’aconsegueixen dos mil cinc cents (2.500 euros) per
invertir finançats amb recursos propis sobre un pressupost total de 14.000.000
milions d’euros. Aquesta quantia es molt inferior a la que el govern que
encapçalava el PSC aconseguia estalviar.
2011
|
0
|
2012
|
500.000
|
2013
|
551.000
|
2014
|
336.000
|
2015
|
358.000
|
2016
|
0
|
2017
|
1.500
|
2018
|
2.500
|
És
a dir amb recursos propis només tindrem 2.500 per o bé finançar la inversió o
bé per futurs increments.
B) Increment de
l’endeutament de l’Ajuntament
La conseqüència de no tenir
estalvi pressupostari per les inversions pot ser dues.
O
bé no fer inversions (que no hi haurà cap govern que s’ho pugui permetre) o
recórrer a l’endeutament per a finançar la inversió.
La
inversió és la despesa destinada al manteniment i nova construcció d’equipaments
i serveis municipals (asfaltats de carrers, voreres, clavegueram, compra de
mobiliari i equipaments informàtics, arranjaments dels equipaments municipals o
construcció de nous).
Com hem dit en aquests
moments l’Ajuntament no pot fer front a
cap tipus d’inversió amb recursos propis com a conseqüència de l’increment
desmesurat de la despesa i ha de recórrer a endeutament. En la legislatura 2007
2001 ja varen demanar en 4 any 10 milions d’euros en préstec per inversió. La
Legislatura 2011 a 2015 vàrem demanar zero (0) euros. Aquesta legislatura ja hem demanat prop de 4 milions d’euros en préstec,
a diferència del que fan els ajuntaments del nostra entorn que fan bandera de
rebaixar l’endeutament.
En el pressupost 2018 es sol·licita un 1.550.000 milions d’euros de préstec, préstec que de moment ja és impossible retornar amb el pressupost d’enguany, no el principal sinó els interessos.
Recordem que durant 4 anys
hem fet totes les inversions sense cap préstec, baixant l’endeutament dels 10.5
als 5.5milions. O en números que entenem. L’any 2011 el deute era de més de
1.000 euros per cada bisbalenc, i el vàrem reduir fins als 432 euros per
bisbalenc. En finalitzar aquesta legislatura
el deute serà d’uns 700 euros per bisbalenc.
Però el problema no només és acudir a préstec per
pagar unes inversions totalment ordinàries incrementant el nivell
d’endeutament, sinó que, a hores d’ara
no es té garantit el finançament del retorn d’aquests préstecs. Com diguem amb aquesta estructura de
pressupost només queden 2.500 euros. En el pressupost ni en el capítol 3 ni en
el 9 s’ha previst per enguany el pagament i la devolució ni de interessos ni de
capital amortitzat. En l‘actualitat ja paguem 1 milió d’euros anuals en
amortització de préstec, quantia que hauria d’incrementar-se en més de 350.000 euros anuals per poder fer-ne front. Obvi dir
que a hores d’ara ja no tenim capacitat de retorn d’aquests préstecs.
Per evitar-ho el que fa el govern és demanar els préstecs amb període de
carència, és a dir que no es començaran a pagar fins la propera legislatura.
El
que és pitjor. En els plens d’aprovació de pressupostos dels tres anys hem fet
la mateixa pregunta al govern. Com es pensa assumir aquest increment de cost
d’amortització de préstecs. En cap any ens han contestat.
C) Increment del
període mig de pagament als proveïdors
Aquest increment de despesa
ja ha suposat una manca de tresoreria. El 2011 en entrar a governar es pagava a
111 dies als proveïdors. Vàrem aconseguir pagar a (-14 dies en el mètode
comptable actual) el que seria a 16 dies en el comparatiu. El darrer any 2017
ja estàvem pagar a més de 50 dies.
Com veiem una situació molt
preocupant que a mig termini portarà com a conseqüència lògica o haver de fer
un nou pla d’ajust (amb reducció dràstica de la despesa) o bé incrementar la
pressió fiscal (increment IBI) per poder fer front al pagament dels deutes que
està fent aquest govern d’ERC, CUP i ICV. Es el que passa quan les decisions sobre l'economia municipal
les prenen aquells que saben no en pagaran el preu de les seves errades.
