dimarts, 6 de març del 2018

Gestió no es pensar en decisions futures sinó en el futur de les decisions presents. (Complert anàlisi sobre el pressupost pel 2018)



El passat dijous 15 de febrer del 2018 es va aprovar inicialment el pressupost que haurà de regir l’Ajuntament i el municipi de la Bisbal per aquest any 2018. I aquesta aprovació mereix dues reflexions prèvies. La primera la data. Mentre la normativa estableix que s’han d’aprovar inicialment abans del dia 15 d’octubre de l’any anterior, el nostra govern es permet el luxe de portar-ho amb 4 mesos de retard, i encara fer-ho en un ple extraordinari 10 dies abans de l’ordinari al·legant que hi ha pressa per aprovar-lo!!!

Però el que ens sembla més greu, i digueu que som malpensats, però diria que té molt a veure, es convoca el plenari un dijous i per error ( o això diuen) no s’informa de la data del Ple ni per la  pàgina web municipal ni tampoc als mitjans  de comunicació. De fet ni tant sols han penjat al web municipal el document del  pressupost aprovat inicialment.

Òbviament tot té relació.  Uns pressupostos que són perjudicials per la ciutat, que tenen un increment espectacular tant de la despesa ordinària com de l’endeutament, al govern no li interessa que tinguin publicitat i que la població el conegui en la seva totalitat. A l’equip de govern només l’interessa poder fer una nota explicant les inversions (al punt diari principalment que hi tenen entrada), però no que algú es pregunti com es financien les mateixes.

Com els hi vàrem  dir en el debat, la única bondat del pressupost és que és constant i coherent amb els pressupostos que, ERC ha aprovat sempre en estar al govern municipal (2008,2009,2010,2011,2016,i 2017).  I ja sabem tant la fórmula del pressupost, com sobretot les conseqüències:

“increment desmesurat de la despesa corrent i del deute municipal, que comporta manca de finançament amb recursos propis de les inversions de la ciutat limitant el creixement futur.  I el que més greu, conscients que no ho poden pagar, tornen a demanar el préstec, com ho varen fer en els exercicis anteriors ( 6 milions en tres anys) amb  període de carència, és a dir no començarem a pagar els préstecs fins d’aquí a dos anys“

Òbviament el nostra grup va votar-hi en contra. Desenvoluparem en les properes línies els nostres arguments, pels que entenem que aquesta política econòmica és equivocada i perjudicial a curt i mig termini per la nostra ciutat.




INCREMENT DE LES DESPESES:


El Capítol 1 que és el que comprèn les despeses de tot el personal que treballa per l’Ajuntament, ha augmentat de nou de forma alarmant. Una mica d’història. El 2007 el cost era de 3,9 milions d’euros anuals. El 2011 després del primer govern d’ERC era de 5.900.000 euros o un 60% del pressupost i dins dels deu ajuntaments de tot Catalunya que més gasten en aquest concepte. En la nostra legislatura vàrem aconseguir reduir aquesta quanta a 4.950.000 euros de l’any2015. Doncs bé, tres pressupostos després ERC torna a incrementar la quantia a 5.715. 673 ( increment de prop de 765.000 euros en 3 anys o un 15% i ja a tocar dels costos del 2011.

Però aquest no ha estat l’únic increment. El capítol 2 que compren les despeses corrents de l’Ajuntament (subministrament, activitats que realitza l’Ajuntament amb personal d’empreses..) també s’ha incrementat escandalosament. Si l’any 2015 gastàvem 3.213.000 any 2015 per aquest any 2018 es passa a 4.739.779,89, és a dir un increment de 1.500.000 en tres anys o prop del 50%.

Aquest increment de la despesa es insostenible a curt i mig termini, i té tres efectes perjudicials per la hisenda de l’Ajuntament i de tots els bisbalencs:
·         Manca de recursos propis per finançar inversió
·         Increment de l’endeutament de l’Ajuntament
·         Increment del període mig de pagament als proveïdors


A)   Manca de recursos propis per finançar inversió


L’increment d’aquesta despesa suposa que l’Ajuntament no pot estalviar per invertir en la ciutat. En el pressupost d’enguany només s’aconsegueixen dos mil cinc cents (2.500 euros) per invertir finançats amb recursos propis sobre un pressupost total de 14.000.000 milions d’euros. Aquesta quantia es molt inferior a la que el govern que encapçalava el PSC aconseguia estalviar.

2011
0
2012
500.000
2013
551.000
2014
336.000
2015
358.000
2016
0
2017
1.500
2018
2.500


És a dir amb recursos propis només tindrem 2.500 per o bé finançar la inversió o bé per futurs increments.





B) Increment de l’endeutament de l’Ajuntament

La conseqüència de no tenir estalvi pressupostari per les inversions pot ser dues.

O bé no fer inversions (que no hi haurà cap govern que s’ho pugui permetre) o recórrer a l’endeutament per a finançar la inversió.
La inversió és la despesa destinada al manteniment i nova construcció d’equipaments i serveis municipals (asfaltats de carrers, voreres, clavegueram, compra de mobiliari i equipaments informàtics, arranjaments dels equipaments municipals o construcció de nous).

Com hem dit en aquests moments  l’Ajuntament no pot fer front a cap tipus d’inversió amb recursos propis com a conseqüència de l’increment desmesurat de la despesa i ha de recórrer a endeutament. En la legislatura 2007 2001 ja varen demanar en 4 any 10 milions d’euros en préstec per inversió. La Legislatura 2011 a 2015 vàrem demanar zero (0) euros. Aquesta legislatura ja hem demanat prop de 4 milions d’euros en préstec, a diferència del que fan els ajuntaments del nostra entorn que fan bandera de rebaixar l’endeutament.

        En el pressupost 2018 es sol·licita un 1.550.000 milions d’euros de préstec, préstec que de  moment ja és impossible retornar amb el pressupost d’enguany, no el principal sinó els interessos.

Recordem que durant 4 anys hem fet totes les inversions sense cap préstec, baixant l’endeutament dels 10.5 als 5.5milions. O en números que entenem. L’any 2011 el deute era de més de 1.000 euros per cada bisbalenc, i el vàrem reduir fins als 432 euros per bisbalenc. En finalitzar aquesta legislatura  el deute serà d’uns 700 euros per bisbalenc.

 Però el problema no només és acudir a préstec per pagar unes inversions totalment ordinàries incrementant el nivell d’endeutament, sinó que, a hores d’ara no es té garantit el finançament del retorn d’aquests préstecs.  Com diguem amb aquesta estructura de pressupost només queden 2.500 euros. En el pressupost ni en el capítol 3 ni en el 9 s’ha previst per enguany el pagament i la devolució ni de interessos ni de capital amortitzat. En l‘actualitat ja paguem 1 milió d’euros anuals en amortització de préstec, quantia que hauria d’incrementar-se en més de  350.000 euros anuals per poder fer-ne front.  Obvi dir  que a hores d’ara ja no tenim capacitat de retorn d’aquests préstecs. Per evitar-ho el que fa el govern és demanar els préstecs amb període de carència, és a dir que no es començaran a pagar fins la propera legislatura.

El que és pitjor. En els plens d’aprovació de pressupostos dels tres anys hem fet la mateixa pregunta al govern. Com es pensa assumir aquest increment de cost d’amortització de préstecs. En cap any ens han contestat.


            C) Increment del període mig de pagament als proveïdors

Aquest increment de despesa ja ha suposat una manca de tresoreria. El 2011 en entrar a governar es pagava a 111 dies als proveïdors. Vàrem aconseguir pagar a (-14 dies en el mètode comptable actual) el que seria a 16 dies en el comparatiu. El darrer any 2017 ja estàvem pagar a més de 50 dies.
         
   Com veiem una situació molt preocupant que a mig termini portarà com a conseqüència lògica o haver de fer un nou pla d’ajust (amb reducció dràstica de la despesa) o bé incrementar la pressió fiscal (increment IBI) per poder fer front al pagament dels deutes que està fent aquest govern d’ERC, CUP i ICV. Es el que passa quan les decisions sobre l'economia municipal les prenen aquells que saben no en pagaran el preu de les seves errades.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada