dimarts, 31 d’agost del 2021

Economia circular.. Un nou paradigma econòmic de present i futur.

 A la societat actual els canvis són constants.  I aquests canvis comporten que, sense gairebé adonar-nos i de forma sobtada, apareixen en les nostres vides, conceptes fins llavors desconeguts, que  escoltem a tot arreu i que semblen, i en alguns casos ho són, no només novetats, sinó autèntiques innovacions que marcaran el futur de la societat.

Un d’aquests casos és el de l’economia circular, que actualment es troba  en qualsevol mitjà, que hi ha cursos i conferències a tot arreu i que sembla que ha estat una de les “revolucions” dels darrers mesos...

 

Que és l’economia circular?

L'economia circular és un concepte econòmic que s'interrelaciona amb la sostenibilitat, la preservació del medi ambient, la disminució en la generació de residus,  i l'objectiu de la qual és que el valor dels productes, els materials i els recursos (aigua, energia,…) es mantingui en l'economia durant el major temps possible, i que es redueixi al mínim la generació de residus. L'economia circular és definida com un nou sistema econòmic i social que té com a objectiu “la producció de béns i serveis al mateix temps que redueix el consum i el desaprofitament de matèries primeres, aigua i fonts d'energia”

Per tant és un model de producció i consum, que en uns moments d’esgotament de les matèries primeres, implica compartir, llogar, reutilitzar, reparar, renovar i reciclar materials i productes existents totes les vegades que sigui possible per a crear un valor afegit. D'aquesta manera, el cicle de vida dels productes s'estén més enllà del producte primigeni del que formaven part.

En la pràctica, implica reduir els residus al mínim. Quan un producte arriba al final de la seva vida, els seus materials es mantenen dins de l'economia sempre que sigui possible. Aquests poden ser productivament utilitzats una vegada i una altra, creant així un valor addicional.

 

Justíficació

     Fins aquests moments i des de la revolució industrial, les societats occidentals es basen en el model econòmic lineal tradicional, basat principalment en el concepte “d’emprar i llençar”, que requereix de grans quantitats de materials i energia barats i de fàcil accés.

Tots els processos de fabricació de béns o serveis impliquen un cost ambiental, tant a l'hora de produir com en acabar el seu cicle de vida. Per a minimitzar-ho, l'economia circular advoca per l'optimització dels materials i residus, allargant la seva vida útil. D'aquesta manera es fuig de l'actual sistema lineal i s'aposta per un altre respectuós amb el medi ambient i basat en la prevenció, la reutilització, reparació i reciclatge. Aquest model permet estendre la vida útil dels productes i dotar-los d'una segona vida.

     Existeix una forta motivació econòmica i empresarial a favor de l'economia circular i l'eficiència dels recursos. De fet, la Comissió Europea, com a òrgan col·legiat, ha adoptat l'eficiència dels recursos com un pilar central de la seva estratègia econòmica estructural Europa 2020».

 

Orígens

 

    Aquesta estratègia s'ha anat desenvolupant en una sèrie d'actuacions  en el marc de la Unió Europea. Podriem cercar l’origen en la publicació, al desembre de 2015, de la comunicació “Tancar el cercle: un pla d'acció de la UE per a l'economia circular”, on es planteja la transició d'Europa a una economia més circular. Aquest pla d'acció s'ha concretat en la revisió orientada a la circularitat de les directives relacionades amb els residus i l'adopció de la nova directiva de plàstics.


En aquest enllaç podreu trobar una presentació interactiva sobre l'economia circular.

https://www.europarl.europa.eu/thinktank/infographics/circulareconomy/public/index.html

 

    Recentment, en 2019 i 2020, dos nous instruments estratègics han vist la llum, el “Pacte Verd Europeu”, que és el full de ruta per a dotar a la UE d'una economia sostenible, integrant un canvi sistèmic que busca un impacte positiu en l'economia, el planeta i les persones; i el “Nou Pla d'Acció Europeu d'Economia Circular”, que pretén adaptar l'economia a un futur ecològic i *hipocarbónica, enfortint la competitivitat de la UE, protegint el medi ambient i atorgant nous drets als consumidors.


L’economia circular en el sector residus.

 Actualment, Europa genera més de 2,5 milions de tones de residus a l'any. En el cas de les ciutats, caracteritzades per un estil de vida que ha evolucionat cap a una societat de pur consum, cada espanyol genera una mitjana de 460 kg de residus urbans, és a dir, sis vegades més que el seu pes mitjà.

     Per a aconseguir que la unió europea utilitzi eficaçment els seus residus, el Parlament Europeu ha aprovat una sèrie de mesures perquè es posi en marxa l'economia circular. Aquest full de ruta en el qual es recicla en comptes de tirar, planteja uns objectius de reciclatge que, en el cas dels envasos plàstics, se situa entre el 55 i 60% en 2025.

 


     Els nous objectius vinculants per al reciclatge, l'envasament i l'abocament es van fixar en 2018. L'objectiu d'aquestes noves regles és promoure el canvi cap a un model més sostenible conegut com l'economia circular desitjada a la Unió Europea. Al març de 2020, la Comissió Europea va publicar un pla d'acció per a l'economia circular que pretén reduir la producció de residus mitjançant una millor gestió dels recursos.

     Al febrer de 2021, el Parlament va votar el pla d'acció sobre economia circular i va demandar mesures addicionals per a avançar cap a una economia neutra en carboni, sostenible, lliure de tòxics i completament circular en 2050. Aquestes han d'incloure lleis més estrictes sobre reciclatge i objectius vinculants per a 2030 de reducció de la petjada ecològica per l'ús i consum de materials.

 


Present i futur. L’economia circular a l’administració pública

     Com hem explicat l’economia circular s’ha aplicat en matèries de residus, però pot i ha d’ampliar-se a la contractació administrativa en totes aquelles matèries susceptibles de fer-ho.

En aquest sentit ja s’ha produït el primer dictamen del Comitè Econòmic i Social Europeu que sota el títol «Cap a una contractació pública circular» posa les bases d’aquesta nova forma de contractació en l’administració pública

Els principis actuals de la Unió Europea configuren polítiques destinades a promoure el desenvolupament del mercat únic, oferir béns i serveis d'alta qualitat als ciutadans i els consumidors i desenvolupar una cultura europea innovadora, intel·ligent, sostenible i socialment responsable en matèria de contractació pública.

La gestió de la contractació pública és un factor fonamental i decisiu tant per augmentar la inversió en el sector del medi ambient, com en el Pla d'Inversions per a una Europa Sostenible.

El Comitè econòmic i social Europeu (CESE) assenyala que un sistema de contractació pública circular (CPC) transparent, digital i competitiu, que compti amb una contractació pública ecològica (CPE) es compatible, i conseqüència lògica d’aquestes polítiques europees, a banda que la CPC permetrà a les administracions "anar més enllà del criteri del preu més baix en el moment de la compra i avaluar els aspectes de qualitat i circularitat de les ofertes i la qualitat de la feina".

 

En l’actualitat la Comissió Europea, ja ha regulat les eines de mesurament del cost del cicle de vida (CCV) normalitzades i de lliure accés. El CCV d'un producte o servei i l'ús de criteris que van més enllà del preu, com la qualitat, la sostenibilitat o l'impacte social, "inspiren i animen els compradors públics a utilitzar la contractació pública com a forma d'aconseguir un impacte social i ètic positiu.

 

Aquest dictamen proposa la integració d'una sèrie d'instruments en la legislació europea per tal de promoure la difusió de la Contractació Pública Circula CPC, és a dir, alinear l'objectiu principal d'un contracte amb la protecció del medi ambient i els drets socials, i buscar i triar solucions econòmiques amb un menor impacte mediambiental durant la seva vida útil. I concreta que la legislació i la normativa han de donar un impuls a la CPC mitjançant diversos instruments (criteris mínims de el PIB, recolzament d'un enfocament sectorial, reforç del marc de disseny ecològic i millora de la normativa sobre disseny ecològic, supervisió obligatòria) que fomentin la contractació pública de l'economia circular, amb diferents finalitats, com, per exemple, "afavorir una contractació pública més intel·ligent i eficient", i "utilitzar la contractació pública per afrontar els reptes mundials (com el canvi climàtic, l'escassetat de recursos i les desigualtats) donant suport a les polítiques socials”


Indica que és fonamental augmentar la participació de les pimes i les empreses socials en la contractació pública, la qual cosa, segons assenyala, es podria aconseguir donant suport a les pimes en les licitacions i intentant arribar a un equilibri acurat entre criteris qualitatius i quantitatius en el plec de condicions, i té el convenciment que "les mesures encaminades a fer obligatòria la inclusió de clàusules socials en les licitacions garantiran que l'avaluació de l'aspecte social (el tercer pilar del desenvolupament sostenible, juntament amb els aspectes econòmics i mediambientals) es converteixi en una part permanent dels procediments de licitació".

 

A més, considera que les etiquetes ecològiques són un bon mecanisme que s'ha d'utilitzar si poden incloure aspectes de circularitat, tot i que observa que "les directives actuals ho compliquen innecessàriament per al comprador, ja que posen l'accent en què el comprador sàpiga exactament què conté l'etiqueta ecològica".

 

    Així mateix, conclou que és essencial formar els compradors públics en els aspectes jurídics i tècnics de la CPC i del concepte de CCV, així com als compradors que són usuaris finals en l'ús sostenible dels productes, i assenyala que "és fonamental promoure el concepte de CPC, ja sigui a través d'una informació més àmplia sobre bons exemples i pràctiques, de campanyes de promoció o, si escau, d'iniciatives públiques i iniciatives de formació. Calen associacions i orientacions que permetin a la UE donar suport al desenvolupament d'una plataforma amb una xarxa àmplia de contractació pública".

 

 En definitiva, l’economia circular és un nou paradigma de l’economia europea, i probablement Mundial, que en moments de crisi econòmica i d’emergència climàtica, és l’aposta per a la sostenibilitat d’uns recursos primaris cada cop més escassos.

dimecres, 11 d’agost del 2021

 El Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE) de 18 de febrer de 2021 va publicar el Reglament (UE) 2021/241 pel que estableix el Mecanisme de Recuperació i Resiliència.

 

El Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) és l’instrument principal de finançament del Pla Next Generation EU (Pla de recuperació de la Unió Europea), el paquet d’estímul econòmic més gran de la història de la UE per tal de superar aquesta greu crisi social i econòmica derivada de la pandèmia Covid-19 i per a impulsar reformes amb la mirada posada en el futur.

Així, el Pla Next Generation EU (NGEU) es compon de dos instruments financers : el Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) i el REACT-EU, que són complementaris a la resta de recursos contemplats en el pressupost de la UE (per exemple, els coneguts fons de la política de cohesió).

 

El MRR posa a disposició dels 27 Estats membres 672.500M € en subvencions i préstecs per a inversions públiques i reformes  (360.000M € es destinen a préstecs i 312.500M € a subvencions). Per a rebre els recursos assignats, cada Estat membre ha de presentar el seu propi pla nacional de recuperació i resiliència, que és avaluat per la Comissió Europea i aprovat pel Consell de la UE. Més endavant es detalla el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència espanyol. 

 

El MRR Permetrà impulsar inversions i reformes en els següents àmbits d’actuació d’importància europea estructurats en 6 pilars:

  1. Transició ecològica;
  2. Transformació digital;
  3. Creixement intel·ligent, sostenible i integrador, que inclogui la cohesió econòmica, l’ocupació, la productivitat, la recerca, el desenvolupament i la innovació, i un mercat interior que funcioni correctament amb pimes sòlides;
  4. Cohesió social i territorial;
  5. Salut i resiliència econòmica, social i institucional per augmentar la preparació i la capacitat de reacció davant de crisis;
  6. Polítiques per a les generacions futures, la infància i la joventut, tals com l’educació i el desenvolupament de capacitats.

 

Objectiu general del Mecanisme

En consonància amb els 6 pilars esmentats, el MRR té com a objectiu general:

  • fomentar la cohesió econòmica, social i territorial de la UE millorant la resiliència, la preparació davant de crisis, la capacitat d’ajustament i el potencial de creixement dels Estats membres, mitigant l’impacte social i econòmic de les crisis, en particular en les dones, contribuint a l’aplicació del pilar europeu de drets socials,
  • donar suport a la transició ecològica, contribuint a l’aplicació dels objectius climàtics de la UE per 2030 i complint l’objectiu de neutralitat climàtica per a 2050 i de transició digital,
  • contribuir al procés de convergència econòmica i social, a la restauració i a la promoció del creixement sostenible i la integració de les economies de la UE,
  • fomentar la creació d’ocupació de qualitat, contribuint a l’autonomia estratègia amb una economia oberta i generant valor afegit europeu.

 

Objectiu específic

El MRR pretén proporcionar als Estats membres ajuts financers perquè aconsegueixin les fites i objectius de les reformes i inversions establerts en els seus plans de recuperació i resiliència. Aquest objectiu es persegueix en estreta i transparent cooperació amb els Estats membres.

 

Activitats objecte de finançament

Dins les àrees d’actuació destacades, la CE dóna exemples específics d’inversions i reformes per tal que la ciutadania entengui més fàcilment a què s’estan referint en cada àrea temàtica: 

  • Power Up: Promocionar energies renovables i netes.
    • Com a exemple de reforma, la CE proposa l’acceleració de tràmits burocràtics per a la posada en marxa i instal·lació de sistemes energètics basats en renovables, siguin per ús públic o privat. També es finançaria la creació d’un espai físic on realitzar tots els tràmits relacionats amb aquesta instal·lació, com podria ser una oficina específica. Aquesta oficina seria a la vegada punt de trobada per empreses, consumidors i administracions.
    • Com a exemple d’inversió, la CE proposa que els sistemes de calefacció actuals de diferents zones i municipis realitzin una transició des d’energies fòssils fins a energies renovables, si poden ser de proveïdors de proximitat millor. En aquest cas, els beneficiaris d’aquesta inversió serien administracions locals i/o regionals, empreses dedicades a energies renovables, instal·ladors de xarxes dedicades a la calefacció, etc.
  • Renovate: Millorar l’eficiència energètica d’edificis, públics o privats.
    • Com a exemple de reforma, la CE proposa un pla de certificació professional per a treballadors de diferents sectors per tal que s’implementin mesures que contribueixin a l’eficiència energètica d’edificis. Aquesta certificació estaria adreçada majoritàriament a treballadors del sector de la construcció però també a instal·ladors d’energies renovables, per exemple. Aquesta reforma aniria acompanyada de projectes de formació per tal d’ampliar coneixements en el camp de l’eficiència energètica.
    • Com a exemple d’inversió, la CE proposa activar un pla de subvencions per a realitzar reformes a habitatges residencials per tal de millorar la seva eficiència energètica i sostenibilitat.
  • Recharge and Refuel: Desenvolupar una xarxa de càrrega de vehicles elèctrics i híbrids així com implementar mesures que afavoreixin el transport sostenible.
    • Com a exemple de reforma, la CE proposa l’elaboració de Plans de Mobilitat Urbana Sostenible (SUMP en anglès), que serien aplicats a grans ciutats o àrees metropolitanes per tal d’estructurar la mobilitat tenint en compte criteris estrictament relacionats amb el medi ambient i la sostenibilitat. Aquests plans serien de caràcter vinculant i es crearien òrgans que en garantissin el compliment.
    • Com a exemples senzills d’inversió, la CE proposa, primerament, la creació d’un pla de substitució dels vehicles més contaminants (un similar al conegut pla PIVE estatal). Un altre exemple seria la millora de la xarxa de càrrega de vehicles sostenibles arreu del territori europeu, mitjançant iniciatives tant públiques com publicoprivades.
  • Connect: Ampliar la infraestructura existent per a connexions d’internet d’alta velocitat.
    • Com a exemple de reforma, la CE proposa reduir els costos administratius per l'expansió i millora de xarxes d’internet d’alta velocitat, sobretot infraestructures de fibra òptica i 5G. 
    • Com a exemple d’inversió, la potenciació en el desplegament de les xarxes de fibra òptica i 5G.
  • Modernise: Es busca aprofundir en la digitalització de l’administració pública.
    • Com a exemple de reforma, la CE proposa, mitjançant l’ús de noves tecnologies, la millora de la transparència de les diferents administracions. Es buscaria que més dades fossin de lliure accés a la ciutadania, millorant la imatge de govern i combatre el frau i la corrupció.
    • Com a exemple d’inversió, la CE proposa la creació en cada estat membre d’un centre d’informació dedicat exclusivament a l’anàlisi i síntesi de diferents dades per tal que les diferents administracions en puguin fer ús. A través de noves tècniques i coneixements en àrees com el “Big Data”, els governs coneixerien millor l’entorn que els envolta, facilitant la presa de decisions.
  • Scale-Up: Dins l’àmbit tecnològic, millorar les capacitats de dades al núvol i apostar per processadors sostenibles.
    • Com a exemple de reforma, la CE proposa promocionar l’ús de tecnologia avançada de fabricació europea, com per exemple en el camp dels microxips. Mitjançant la creació d’un segell de qualitat d’alta tecnologia de la UE, es busca que tant grans empreses com pimes utilitzin productes de garantia i amb certificació europea.
    • Com a exemple d’inversió, la CE vol construir la propera generació de tecnologia al núvol. Això podria implicar subvencions a la recerca en arquitectura del núvol, noves aplicacions natives, plataformes aplicades a diferents indústries, etc.
  • Reskill and Upskill: Finançar projectes de l’àmbit educatiu que donin suport a la formació en habilitats digitals.
    • Com a exemple de reforma, la CE proposa un nou marc legal que incrementi la formació de la mà d’obra, especialment aquella que sigui de baixa qualificació o de rang d’edat jove, en matèria de noves tecnologies i habilitats que permetin a les persones mantenir-se al dia amb les necessitats que pugui tenir el mercat en matèria de tecnologia.
    • Com a exemple d’inversió, la CE proposa crear programes de formació per tots aquells que pertanyin al sector de l'educació, per tal de millorar coneixements sobretot en matèria de noves tecnologies. La pandèmia ha provocat que el professorat hagi d’utilitzar noves eines que potser desconeixia fins al moment. El pla buscaria que el professorat estigués al corrent de les novetats en aquest àmbit per tal de millorar l’experiència educativa.

Com a requisits indispensables per l’aprovació dels plans, es demana el següent:

  • Almenys el 37% de l’assignació de cada pla ha de donar suport a la transició verda.
  • Almenys el 20% de l’assignació ha de donar suport a la transició digital.

 

Forma de gestió

La Comissió Europea executarà el MRR en règim de gestió directa.

Un cop aprovat cada pla nacional de recuperació per Estat membre, es poden començar a executar les actuacions per mitjà de totes les mesures d’intervenció de les administracions públiques previstes legalment (inversions directes, convenis, convocatòries públiques de subvenció, contractació administrativa, etc.).

A aquests efectes, el Reial decret llei 36/2020, de 30 de desembre, pel qual s'aproven mesures urgents per a la modernització de l'Administració Pública i per a l'execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, té per objecte establir disposicions precises per a facilitar la programació, la pressupostació, la gestió i l’execució de les actuacions finançables amb fons europeus, en especial els provinents de l’Instrument de Recuperació i Resiliència.

Així mateix, el Govern de Catalunya ha aprovat el decret llei 5/2021 que simplifica i agilita els tràmits necessaris per gestionar els fons europeus Next Generation EU a Catalunya.

 

Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència espanyol

El Consell de la UE va aprovar el passat 13 de juliol de 2021 el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència espanyol (PRTR). 

El Pla incorpora una agenda d’inversions i reformes estructurals que s’interrelacionen per a assolir objectius transversals: avançar cap a un país més verd, digital, cohesionat i igualitari. 

 

S’estructura en 4 eixos principals:

  1. Transició ecològica
  2. Transformació digital
  3. Cohesió social i territorial
  4. Igualtat de gènere

 

Aquests eixos alhora donen peu a 10 polítiques anomenades palanca i a 30 components que les nodreixen i que avancen els programes i inversions previstes pel període 2021-2023:

  1. Agenda urbana i rural, lluita contra la despoblació i desenvolupament de l’agricultura
  2. Infraestructures i ecosistemes resilients
  3. Transició energètica, justa i inclusiva
  4. Una Administració pel segle XXI
  5. Modernització i digitalització del teixit industrial i de la pime, recuperació del turisme i impuls a una Espanya nació emprenedora
  6. Pacte per la ciència i la innovació. Reforç a les capacitats del Sistema Nacional de Salut
  7. Educació i coneixement, formació continua i desenvolupament de capacitats
  8. Nova economia de les cures i polítiques d’ocupació
  9. Impuls a la indústria de la cultura i l’esport
  10. Modernització del sistema fiscal per un creixement inclusiu i sostenible

 

Alhora, el pla recull en total 212 mesures, de les quals 110 són inversions i 102 reformes.

 

Els fons provinents del NGEU han estat inclosos en els Pressupostos Generals de l’Estat per a 2021 amb un total de 27.436 M€ en transferències. En endavant, els fons NGEU se seguiran canalitzant a través dels PGE durant el període d’execució del PRTR (fins a 2026).

 

Les inversions previstes es canalitzaran mitjançant diversos instruments de gestió pública:

  • La inversió directa de l’Estat;
  • Els convenis amb les CCAA o CCLL per la gestió de projectes de renovació d’habitatge, en l’àmbit de la salut i l’educació, de mobilitat urbana, etc.
  • Els fons es gestionaran en cogovernança entre els diferents nivells de l’Administració. En els PGE es determinaran les partides pressupostàries dels fons NGEU per cada ministeri i en les àrees de competència de les CCAA se signaran convenis per a la seva gestió i execució. Les entitats locals, a més, tindran una participació activa en la proposta i desenvolupament dels projectes. Es posaran a la seva disposició part dels fons. En qualsevol cas, seran els diferents ministeris els que publiquin les convocatòries per a la presentació de projectes;
  • Les subvencions per la iniciativa privada, per projectes com ara el desplegament de les xarxes d’alta velocitat, els projectes tractors de 5G, la recerca bàsica, la digitalització de les pimes, la modernització de la xarxa de centres tecnològics i d’innovació digital, etc.;
  • La participació en consorcis, fons publicoprivats o en capital d’empreses, per l’execució de grans projectes tractors de digitalització sectorial, per exemple;
  • Els ajuts públics via instruments financers, com ara crèdits, garanties i fons d’inversió. Per exemple, el fons NEXT-TECH per empreses emergents;
  • La compra pública innovadora, per a la digitalització de l’Administració;
  • La participació en projectes transnacionals o Projectes Importants d’Interès Comú Europeu (IPCEI) per a projectes en hidrogen verd, bateries de liti, cloud, satèl·lits, microprocessadors, etc.

 

Com a regla general, es finançaran només aquelles despeses que siguin no recurrents i que suposin un canvi estructural i un impacte continu sobre la resiliència econòmica i social, la sostenibilitat, la competitivitat a llarg termini i l’ocupació. 

 

Compatibilitats amb altres fons

El MRR no substituirà, excepte en casos degudament justificats, les despeses pressupostàries nacionals ordinàries i respectarà el principi d’addicionalitat del finançament de la UE.

Els ajuts del MRR se sumaran als proporcionats per altres programes i instruments de la UE. Les reformes i projectes d’inversió podran rebre ajut d’altres programes i instruments de la UE sempre que l’ajut no cobreixi el mateix cost.

 

Beneficiaris

Els beneficiaris són els 27 Estats Membres de la UE.

 

Finaçament del NGEU i del MRR

Els fons NGEU es finançaran amb recursos propis de la UE mitjançant una estratègia de finançament diversificada. La Comissió Europea, en representació de la UE, emetrà bons al mercat de capitals des de 2021 fins a 2026 amb valor d’uns 150.000 milions d’euros l’any, amb un total de 750.000 M€ a preus de 2018.

 

Pressupost

Pressupost total: 672.500M € 

Pressupost per Espanya: 69.528.050M €