De nou la Biblioteca Central Comarcal i la sentència de nul·litat del projecte.

Avui dijous 29 d’octubre de 2015, apareix al Punt diari una notícia signada pel periodista Joan Puntí (al que li he pres la fotografía tot sigui dit) que titula:

“Nova estratègia legal per evitar l'enderroc de la biblioteca de la Bisbal. L'Ajuntament es busca un nou assessorament legal que troba escletxes en l'execució de la sentència. Es creu ara que un pla especial pot evitar l'enderroc”

Podeu llegir tota la notícia clicant aquí

Crec que és bo fer una explicació del contingut d’aquesta notícia

L’Ajuntament, o millor dit el govern municipal, ha canviat els advocats que ens feien l’assistència lletrada en el contenciós de la Biblioteca, prescindint dels serveis jurídics de la Diputació per encarregar-ho al bufet d’en Miquel Roca de Barcelona. Curiós que el que fa poc es criticava com malgastar els diners públics (acusació feta per la regidora d’ICV), ara es troba correcta. No criticaré aquesta decisió, el que interessa és tenir el nombre màxim d’opinions possibles, per aconseguir salvar de l’enderroc aquest equipament.

Aquest nou bufet d’advocats ha presentat un escrit al Jutjat Contenciós administratiu número dos de Girona, on demana la suspensió del procediment d’inexecució de sentència que vàrem instar el març de 2014, i afegeix dos nous arguments per evitar l’enderroc de la biblioteca. Aquests arguments són:

A) El primer argument es basa en una interpretació per la qual la sentència del Tribunal Superior de Justícia no establia l'enderroc, com si feia la d’instància, i per tant entenen que no es pot sol·licitar la inexecució de la sentència si aquesta no ha establert l’enderroc.

           Aquest argument no té massa consistència (en el meu parer clar i basant-me en moltes sentències) atès que, com ja vaig escriure en una nota al meu facebook el 22 de desembre de 2013 i que podeu trobar íntegre clicant AQUÍ la nul·litat d’un projecte comporta l’enderroc de l’obra construïda en aquest projecte, independentment de si s’ha sol·licitat o establert en la pròpia sentència.

Us reprodueixo part del que argumentava ara fa gairebé dos anys, contestant a aquest mateix argument que difonia el Sr. Sais per les xarxes:

"I aquesta nul·litat comporta unes conseqüències jurídiques derivades d’aquesta declaració de nul·litat efectuada pels tribunals. En aquest aspecte, cal recordar que és jurisprudència del Tribunal Suprem estableix que la conseqüència obligatòria de la declaració de nul·litat d’una llicència (o d’un projecte) és l’enderroc. Així s’estableix entre d’altres en la sentència de 4 de febrer de 2009.

La demolición de lo construido al amparo de una licencia de obras jurisdiccionalmente anulada no supone el reconocimiento de una situación jurídica individualizada, al no tratarse de una respuesta a una pretensión de plena jurisdicción, sino, mas bien, una consecuencia irremisiblemente derivada de una declaración de nulidad jurisdiccional. Y ello, con independencia de que la citada demolición hubiera sido solicitada, o no, en el suplico de la demanda, y hubiera sido, o no, expresamente declarada en el fallo de la sentencia dictada".

La STS de 30 d’octubre de 2008 encara ho estableix de foma més explícita, i amb cita a reiterada jurisprudència:

“Puede citarse en el mismo sentido la STS de 30 de octubre de 2008 cuando dice que "en definitiva, como señaló en Sentencia de 22 de julio de 2005, tratándose de obras realizadas al amparo de una licencia que contraviene normas urbanísticas, la anulación de ésta comporta la obligación de demolición de aquéllas; de suerte que, ni la sentencia que acuerda ésta, aunque no hubiera sido pedida, es incongruente, ni se rebasa el sentido del título ejecutivo cuando se ordena tal demolición en la fase de ejecución pese a que el título sólo contuviera explícitamente el pronunciamiento anulatorio de la licencia" (por todas, pueden verse las sentencias de 3 de julio de 2000, 19 de noviembre de 2001, 26 de julio de 2002 y 7 de junio de 2005 , dictadas, respectivamente, en los recursos de casación números 2061/1995, 4060/1999, 3303/2000 y 2492/2003). Por tanto, anuladas las licencias deben, en principio, demolerse las obras realizadas a su amparo.”

Per tant queda clar que, declarada la nul·litat del projecte, la conseqüència jurídica és l’enderroc, tot i que, ni el demandant Sr. Sabater ho va sol·licitar en la seva demanda, ni es recull formalment en la sentència que posa fi al procediment judicial"

Però és més. El nou escrit presentat pels advocats de l’Ajuntament, diu que el TSJCat no resol que cal enderrocar. Fals. Si un es llegeix la sentència textualment diu:

“En el fallo de la sentencia apelada se ordena el derribo de la parte de la edificación construida que invade la zona mínima de 3 metros de retranqueo de las edificaciones respecto de los Límites de la parcela, previsto en el articulo 125 del PGOU para las edificaciones aisladas, sin precisar los lados en los que se incumple esa parámetro. Es en el fundamento de derecho tercero, en el que se sustenta la parte dispositiva de la sentencia apelada, en el que se precisa que ese incumplimiento alcanza los límites norte, este y sur. Para evitar controversias en la ejecución de la sentencia procede dejar constancia expresa de que es incumplimiento se da en los límites este y sur.

Procede, pues, estimar parcialmente el recurso de apelación, para revocar la sentencia apelada en cuanto refiere el incumplimiento por el proyecto de obras impugnado de las separaciones a lindes por los limites norte, este y sur, cuando el mismo solamente alcanza los limites este y sur.”

Per tant em sembla que aquest argument ha estat fet més per contentar al Sr. Sais, que no pas per convènçer al Jutge i reaferma encara més que tot plegat és una maniobra per dilatar encara més la resolució del tema, i no assumir-ne les conseqüències. El que no entenc és el paper que ICV i la CUP hi juguen en tot això.

B) El segon argument que empra la nova direcció lletrada de l’Ajuntament és, que un cop aprovat el nou planejament general (maig del 2015) que vàrem redactar i aprovar en l'anterior legislatura, la Corporació redactarà un pla especial que executi el planejament general, i que el que establirà serà l’ampliació de la vorera amb el que el projecte ( i de fet ara ja l’edifici de la Biblioteca), s’adaptaria a la legalitat vigent.

Aquesta era una opció que tots sabíem que hauríem de realitzar i d’al·legar un cop el planejament fos aprovat (d’aquí que no entenc que es parli de cap canvi d’estratègia sinó que de fet és una conseqüència lògica del planejament urbanístic que vàrem redactar i aprovar essent nosaltres al govern).

El principal problema però que té aquesta argumentació és que un nou planejament no pot servir per legalitzar una infracció urbanística comesa amb anterioritat a la seva vigència. El contrari seria un frau de llei, i dotaria d’impunitat a l’administració.

En una nota de data 18 de gener de 2014, que podeu llegir íntegrament clicant aquí, ja vaig explicar aquesta situació i em vaig posicionar com ara, argumentant que la possibilitat de legalitzar l’obra amb l’aprovació del nou pla general, era una opció a fer però de difícil encaix jurídic. I com m’agrada fer sempre ho vaig fer citant dos exemples molt gràfics que han passat els darrers anys a l’Estat Espanyol, i que també afectaven a biblioteques el projecte de les quals havia estat declarat nul, i que els respectius ajuntaments volien salvar de l’enderroc modificant el planejament general.

Concretament, i citant dues notícies d’enderrocs de biblioteques , explicava:

“ No us cansaré amb moltes sentències que sempre són feixugues de llegir, però si us deixaré l'enllaç amb dues notícies (a la xarxa n'hi ha més ) de dues biblioteques que s'han enderrocat per no complir la normativa municipal establerta al pla general. Són diferents notícies (sobre els mateixos temes però més ampliades) a les publicades aquests dies per mi mateix en altres comentaris, i que val, i molt, la pena de llegir-les.

1) Biblioteca a Canaries . Enllaç

2) Biblioteca a Badajoz Enllaç 1. Enllaç 2

En ambdós casos els governs municipals varen canviar els plans generals per legalitzar les biblioteques, i en ambdós casos varen al·legar el greu perjudici econòmic que representaria per la ciutadania l'enderroc i la posterior construcció. I en ambdós casos el Tribunal Suprem ha declarat el mateix, que cal enderrocar.”

En aquests enllaços podreu trobar dos casos similars al de la Bisbal. Prego que els llegiu i n’extraieu les vostres conclusions.

Per tant, i espero equivocar-me, crec que l’únic que ha fet l’actual govern municipal format per ERC, CUP i ICV, és intentar endarrerir l’execució de la sentència, més que no pas solventar el tema, i primant el seu interès particular per no assumir el cost polític que tindria l’enderroc, més que no pas l’interès general.

Pel bé de la ciutat desitjo que no ens trobem amb l'obligació d’enderrocar parcialment la biblioteca.

Acabaré aquest escrit tal i com ho vaig fer en una altra comentari sobre la biblioteca publicat el 22 de setembre de 2014, que podeu trobar íntegre aquí.

“ Segurament el més prudent seria no dir res, per no semblar que el que vull és l'enderroc de la biblioteca. Però crec que és compatible l'explicació de la veritat de les opcions que tenim, amb lluitar per evitar l'enderroc. I que per sobre de tot, ha de primar la transparència. (...)

Hi ha possibilitats reals que la interlocutòria desestimi la petició de inexecutabilitat de sentència i n'ordeni l'enderroc de la biblioteca, i per tant crec que tots els implicats estem davant la que pot ser la darrera possibilitat real d'evitar l'enderroc. En aquests moments cap de les parts sembla té la més mínima intenció d'asseure's a negociar. I em sap greu perquè el temps s'acaba, i ens hi juguem molt, cultural i econòmicament. “
Resulta curiós que la via que fins i tot el Jutjat ha afirmat que podria salvar la biblioteca (un acord ajuntament amb el Sr. Sabater, segons va comentar el Jutge titular a la Plataforma contra l’enderroc de la biblioteca) sigui la única via que no s’ha intentat per part del Sr. Sais i de l’equip de govern.