El passat dia al Diari de Girona, apareixia una notícia que ens va sorprendre a tots els regidors de l’ajuntament de la Bisbal, si més no a l’oposició encara que suposo que també a algun regidor del govern, i a la ciutadania en general. La noticia titulava: “ La Bisbal negocia amb Sorea el pagament de les factures de l´aigua. L'empresa havia proposat un increment del 70% per a l'exercici 2013 que no es va acceptar”
La primera part de la notícia explica:
“L'alcalde de la Bisbal d'Empordà, Lluís Sais (ERC), ha explicat que el govern municipal està negociant amb l'empresa que gestiona el servei de subministrament d'aigua potable, Sorea, l'increment de les retribucions que ha de percebre per dur a terme aquesta tasca. Aquesta revisió s'havia d'aplicar a partir del 2013, però no es va fer perquè l'anterior govern (integrat pel PSC i CiU) va rebutjar les factures que presentava l'empresa, i que significava una puja del 70% respecte dels anys anteriors. Sorea, però, va emetre igualment les factures d'aquest increment que són un total de set i que tenen un import total de 375.097,12 euros.
El que va ser regidor d'Hisenda durant l'anterior mandat, Òscar Aparicio (Independents per la Bisbal-PSC), ha explicat que el conveni del 2009 (que es troba en procés de revisió d'ofici per nul·litat de ple dret) recollia que s'havia de fer un increment de les retribucions, entre els quals hi ha costos indirectes com ara vehicles o estructura organitzativa. Davant l'increment del 70% que portava Sorea i els dubtes sobre la legalitat del conveni que recollia aquesta retribució, Aparicio ha concretat que van decidir retornar-les.”
Sorprèn molt aquesta decisió del govern municipal actual, format per ERC/CUP i ICV, de negociar amb la mercantil SOREA per incrementar-li la retribució ( en demana un augment del 72% en funció del conveni que va signar el Sr. Sais) tenint en compte que hi ha dubtes més que raonables de la legalitat del conveni que empara la relació de prestació de serveis existent entre l’Ajuntament i la mercantil.
Aquesta és una decisió unilateral no consensuada amb els regidors de l'oposició, i el que és més greu en contra dels informes de secretaria i intervenció que varen pronunciar en contra de la legalitat del conveni i varen provocar que el mes de març d’enguany, el plenari per unanimitat aprovés un expedient de revisió d’ofici del conveni per nul·litat total, procediment en curs en aquest moment.
El més important de tot, una decisió que clarament atempta contra els interessos ciutadans per l’increment desmesurat que tindrà la factura per la prestació d’aquest servei bàsic i essencial, en la ja minvada economia familiar.
Abans d’entrar en el fons de la qüestió crec que es bo que expliquem breument d’on deriva el conveni amb la mercantil Sorea i el perquè hi ha dubtes de la seva legalitat.
GÈNESI D’UN CONVENI EN REVISIÓ PER NUL.LITAT.
L’any 2009, concretament el mes de juliol, el govern d’aquell moment ( format per ERC i CiU amb alcalde el Sr. Sais) porta a aprovació un acord per prorrogar per 20 anys el conveni amb Sorea per la prestació del servei d’abastament d’aigua potable, alhora que se li encomanava el servei de gestió de clavegueram i es fixava la retribució de Sorea pels anys 2010, 2011 i 2012.
Tot i que no era objecte de cap acord en concret, en la proposta de prorroga del conveni que s’hi adjuntava i apareixia les obres del Bosquetet i Puig de Sant Ramón. El grup municipal del PSC hi va votar en contra, i , en el que es refereix a les retribucions ja auguràvem que a partir de l’exercici 2013 l’increment superaria el 50%, qüestió que va ésser negada pel Sr. Sais.
Aquesta modificació aprovada per plenari l’any 2009, no habilitava a l’alcalde per signar cap conveni. Tot i això es signa conveni amb la mercantil SOREA el juliol del 2010, sense cap tipus d’informació al plenari ni cap proposta d’acord. Per això en assabentar-nos d’aquesta signatura , el grup municipal del PSC va presentar recurs de reposició contra aquest acord en data 30 d’agost del 2010, recurs que no va ser contestat mai per part de l’Ajuntament. En el conveni que es va signar, es canviava un aspecte substancial respecte a la proposta inicial, ja que s’hi afegia que l’Ajuntament assumiria el sobrecost que pogués existir en les obres del Bosquetet i del Puig de Sant Ramón, com dic sense cap habilitació del Ple per signar aquest conveni i menys per modificar el que havia aprovat el Ple, amb els vots en contra del grup municipal socialista del moment.
Finalment les obres varen començar el mes de maig del 2011, pocs dies abans de les eleccions municipals, sense que se n’hagués informat al plenari o als grups de l’oposició. Aquestes obres i el seu finançament també han estat considerades nul·les per tots els informes sol·licitats per la Corporació, ja que no es van seguir cap principi per adjudicar les obres en procediment obert i a l'oferta més avantatjosa econòmicament per l’Ajuntament i per tant pels bisbalencs/-ques.
El que agreuja una mica més la situació, és que hi ha una discrepància entre el que demana l’empresa SOREA per la realització de les obres, uns 2,5 milions d’euros i el que el peritatge encarregat per l’Ajuntament estableix, 1.3 milions d’euros, que ha estat el cost efectiu de les mateixes.
NUL·LITAT DEL CONVENI EN QUE ES BASA SOREA PER DEMANAR L’INCREMENT DE RETRIBUCIÓ.
Com s’ha explicat en múltiples ocasions, el conveni que va signar el Sr. Sais amb Sorea, sempre l’hem qüestionat perquè teníem dubtes més que raonables de la seva legalitat.
Es tractava d’ una pròrroga del conveni d’aigua que, a diferència del que passava en el document original signat l'any 1981 en què s’establien pròrrogues per cinc anys, es va signar una pròrroga per un termini de 20 anys fins l’any 2030. En aquell moment ja estava en vigor la llei municipal catalana, que suprimia la figura de l’arrendament de serveis, però el que és més important, existia la directiva europea de serveis que obligava a què aquests serveis, es licitessin, per a què en condicions d’igualtat totes les empreses poguessin presentar oferta, el que afavoria la competència i la reducció del cost del servei.
A banda de l’abastament d’aigua potable s’hi afegia el servei de clavegueram, com l’anterior punt, sense cap tipus de licitació pública, limitant el dret d’altres empreses del sector ha participar-hi.
Aquests dos punts han estat informats desfavorablement pels informes de secretaria, intervenció i el dictamen extern que varem encarregar un cop varem entrar al govern.
Es contemplava un increment de la retribució de SOREA, no tant sols en aquell moment en un 17%, sinó la incorporació de tot un seguit de despeses indirectes fins aquell moments no contemplades que ja feien preveure un augment molt important de la retribució. En aquell moment nosaltres ja el vàrem valorar, com consta en l’acord plenari, en un increment del 50% (al final ha estat més del 70%, tot i la negativa del Sr. Sais).
S’hi afegien el finançament d’obres tant l’ETAP de Fontanilles com les obres del Puig de Sant Ramón, aquesta última a més la redacció del projecte, licitació i redacció d’obres, corresponien a la pròpia empresa. Manifestem que és un finançament, perquè s’establia el retorn d’aquesta quantia, amb interessos, i a més en rebut d’aigua. El que es completament il·legal, ja que en el rebut d’aigua només es poden facturar obres directament relacionades amb lla prestació del servei d’aigua, i el projecte d’obres del Puig de Sant Ramon i el Bosquetet era molt més ampli. En els peritatges posteriors s’ha reconegut que aquell projecte només un 15 a un 20% de les obres eren directament relacionades amb la prestació del servei d’aigua potable, mentre que la resta eren obres de xarxa viària, comunicacions i serveis d’enllumenat i telefonia. El que té transcendència respecte com s’ha de realitzar el pagament de les obres, ja que per rebut d’aigua, legalment només es podria incrementar amb la part corresponent a obres relacionades amb aigua, la resta caldria pagar-la amb endeutament municipal.
RETRIBUCIÓ DE SOREA.
La retribució de Sorea fins el conveni de l'any 2010, prenia com a base la despesa directa del servei. Però amb el conveni que va signar el Sr. Sais, es va afegir per primera vegada els costos indirectes de l'estructura tècnica de SOREA.
L’any 2012 l’empresa SOREA, emet les liquidacions d’aquell any amb els conceptes de retribucions aprovades pel plenari i de les obres al Puig de Sant Ramon i el Bosquetet. En no estar aquestes obres finalitzades ni recepcionades per la Corporació, enteníem que no es podien aprovar i es retornaven a la mercantil.
El 2013 a banda dels anteriors conceptes les liquidacions també van incloure una retribució de SOREA incrementada en un 72% a l’aprovada pel Plenari. Com que aquesta retribució no tenia el vistiplau de la Corporació, també es varen retornar totes les liquidacions.
En data 13 de març de 2014, essent encara alcalde, vaig signar un decret, pel que, per solucionar el tema de les liquidacions, i entre altres peticions, se li reclama a SOREA, que les emeti individualitzades, és a dir, en tres factures o liquidacions diferenciades: Una primera amb la retribució aprovada pel plenari, una segona amb la retribució sol·licitada per l’empresa i una tercera amb la liquidació per les obres esmentades. D’aquesta manera, es podien acceptar les primeres però rebutjar les altres dues.
L’Empresa Sorea contesta per escrit amb data 21 de març de 2014 acceptant emetre aquesta possibilitat d’emetre tres liquidacions diferents. Des d’aquest moment, només s’aproven les liquidacions per retribució ordinària sense acceptar les altres dues liquidacions ni d’obres ni del increment de retribució.
Com que en aquell moment encara no hi havia els informes ni el dictamen respecte la legalitat del conveni, varem contractar una empresa que a diversos municipis de Girona havia assessorat a d'altres ajuntaments en temes de retribucions de l'empresa SOREA, que va advertir que aquestes despeses indirectes al ser en un conveni nul no s'haurien d'abonar, però que encara que el conveni fos vàlid, entenien que estaven molt sobrevalorades i que el màxim d'increment hauria de ser un 19%, no pas el 72%.
Per altra banda, durant tot aquest procediment, es busca assessorament extern, amb el vistiplau de secretaria i intervenció, a fi que emetin dictamen sobre la legalitat o no del conveni. El despatx de Pareja i associats, emet dictamen el mes de febrer de 2015 en què es determina la nul·litat parcial del conveni. Aquest informe estableix que la nul·litat de les obres però entén que la pròrroga es vàlida pel finançament de la planta de Fontanilles.
Els informes d’intervenció i secretaria informen sobre la nul·litat total del servei. La diferencia és que entenen que la planta de Fontanilles, que no ha construït SOREA, no forma part del cicle integral de l’aigua, ja que l’únic que fa es finançar una obra realitzada per l’ACA, i entenent per tant que no hi ha cap relació directa amb el conveni original d’abastament d’aigua, més aviat suposen formes de finançament d’inversions que poc tenen a veure amb l’aigua. A l’efecte cal recordar que en el Puig de Sant Ramon, les obres d’aigua oscil·len entre un 10 i un 25 % del total, essent la resta obres d’urbanització que res tenen a veure amb l’aigua.
Aquest increment del 72% es deriva principalment del fet que en el conveni signat pel Sr. Sais, se li reconeix a l’empresa SOREA que en les liquidacions dels anys 2013 en endavant s’incloguin la retribució de costos indirectes. Entre aquests costos indirectes reclamen percentatges de jornada de l’estructura empresarial de SOREA tals i com el director de serveis, el cap de distribució, el cap de clients i el cap d’administració), així com part proporcional dels vehicles que condueixen, o la tarificació d’un centre d’atenció telefònica.
A banda es demana un increment de la retribució per l’increment de nombre d’operaris i del seu sou, increment que no s’ha produït ni en el nombre dels que presten el servei a la nostra ciutat (ans al contrari) ni tampoc en el seu sou, ja que ni tant sols han signat nou conveni col·lectiu.
Per tant l’empresa auditora va manifestar que de ser el conveni ajustat a dret, correspondria a l’empresa un increment del 19% de la seva retribució respecte el que va aprovar el Ple l’any 2010, però en cas de ser nul, entenien que no calia cap increment. Per aquest motiu, i amb una mica de prudència el que caldria és finalitzar el procediment de nul·litat total que vàrem iniciar el mes de març del 2015, i que, incomprensiblement, es troba aturat des del mes de maig, previ a fer qualsevol tipus de negociació amb la mercantil.
OBRES DEL PUIG SE SANT RAMÓN I EL BOSQUETET.
Les obres en aquest sector es van incloure en el conveni signat amb l’empresa, la qual a més de fer el projecte i executar-lo, finançava el cost, que posteriorment havia de retornar l’Ajuntament en un període de 20 anys amb els interessos corresponents indexats amb referència Euribor. Aquest extrem, també ha estat objecte del dictamen i dels informes als que he fet referència al llarg d’aquest article. En els citats informes es conclou que aquestes clàusules també són nul·les de Ple dret, atès que no hi ha hagut cap licitació pública, i que suposen un finançament encobert per incomplir la limitació respecte la ràtio d’endeutament que tenia en aquell moment la Corporació.
Les obres no varen començar immediatament després de la signatura del conveni, sinó que es van iniciar l’abril del 2011 a pocs dies de les eleccions municipals, on es fa una reunió amb els veïns i se’ls explica que les obres i el cost els assumirà Sorea (extrem totalment incorrecte). Davant aquestes irregularitats, i ja en campanya electoral de l’any 2011 varem fer entrega tots els veïns de la zona d’un escrit en el què manifestàvem que, de guanyar les eleccions ens replantejaríem l’obra per les causes de nul·litat de tot plegat que ja hi veiem.
Un cop al govern el desembre del 2011, l’estat avançat de les obres ens va fer que no poguéssim aturar-les, amb el que varem iniciar les converses amb SOREA, per tal de rescindir el conveni que ens unia amb la mercantil. L’empresa tampoc no volia una rescissió que li suposés perdre el servei buscant la constitució d’una empresa mixta. Aquesta possibilitat també tenia dificultats, ja que el fet de posar com a cànon la quantia de les obres, era un impediment per a què d’altres empreses que gestionen l’aigua poguessin concursar, i per tant una nova il·legalitat, motiu pel qual varem descartar aquesta opció.
A banda de la implicació econòmica que tindrà pels ciutadans en el rebut d’aigua i en l’increment dels impostos municipals per fer front al seu pagament, cal tenir en compte que tant les obres de Fontanilles com les obres de Puig de sant Ramon, el que han estat dues operacions d’endeutament encobert que van servir per maquillar els números de l’ajuntament la legislatura 2007/2011 i que ara s’hauran de reconèixer i afecten i afectaran la hisenda municipal.
Aquestes factures que ara estat comptabilitzades fan incrementar i incomplir el període mig de pagament per sobre de la legalitat vigent així com provocant un incompliment de la normativa d’estabilitat pressupostària el que ens obligarà a la redacció d’un Pla econòmic financer, que no conté cap mesura, però que impedeix disposar del romanent líquid de tresoreria excepte per anar pagant aquestes factures. (de moment ja hem habilitat crèdit per la planta de Fontanilles i tenim un milió d'euros aturat sense poder destinar-lo a fer activitats o obres a la ciutat).
Aquí tenim el segon gran problema econòmic del conveni amb SOREA. Si bé en el conveni inicialment portat a Ple, el cost de l’obra es quantificava en un milió d’euros aproximadament, en les factures finals que reclama Sorea i que ja consten en la comptabilitat de l’Ajuntament, la quantia es de poc més de 2.5 milions d’euros. L’Ajuntament va demanar un peritatge a fi de determinar el cost total de l’obra. El citat peritatge conclou que el preu màxim de l’obra no supera els 1,5 milions d’euros, per tant molt diferent del preu que sol·licita l’empresa.
És clar que caldrà pagar les obres, però no al preu que demana l’empresa, sinó al preu just que es determina en el peritatge. No pagar seria un enriquiment injust per part de la Corporació, però pagar la quantia reclamada, amb un peritatge que la rebaixa, seria una temeritat, per no emprar un altre qualificatiu.
CONCLUSIÓ
El increment de la retribució de SOREA, a banda de ser desmesurat i no ajustat als estudis econòmics que té l’Ajuntament, té la seva base, en un conveni que ha estat informat desfavorablement per secretaria i per intervenció per entendre que tenen causes de nul·litat total, i fins i tot un tercer informe desfavorable del gabinet jurídic que va contractar l'ajuntament per nul·litat parcial (avala únicament el finançament de la planta de Fontanilles), amb el que un possible acord amb la mercantil, difícilment passaria el control de legalitat, i menys sense haver resolt prèviament la qüestió de nul·litat que s’ha de plantejar davant la Comissió jurídica assessora.
Cal recordar però que l’increment de la retribució de SOREA en un 72% no serà l’únic element que farà augmentar el cost que pels ciutadans tindrà la factura de l’aigua. A aquests caldrà afegir el cost de les obres del Puig de Sant Ramon i el Bosquetet, sigui la quantia total o parcial que reclama la mercantil.
I de forma indirecta, amb increment d’impostos municipals a banda de la factura d’aigua, també suposarà un increment de la pressió fiscal, com ja va insinuar el Sr. Sais en el darrer Ple en mantenir l'increment del 10% de l'Ibi Impost de Bens Immobles, que va apujar l'estat central el 2012 a tots els municipis, i que per primera vegada permetia rebaixar amb efectes per l'any 2016.
En la legislatura anterior varem rebaixar la pressió fiscal en un 5% l'IBI i la taxa d'escombraries, més d'un 50% les llicències d'obres i les d'obertura, i congelació de tota la resta. Aquesta legislatura ja tenim clar que tornarà a augmentar i molt la pressió fiscal tal i com va succeir a la legislatura 2007/2011 presidida pel Sr. Sais.
En un moment en què la situació econòmica per les famílies continua essent molt complicada fruit de la crisi econòmica més continuada i profunda de la història moderna, entenem que no és el millor moment per incrementar la despesa i menys de serveis bàsics com l’aigua o la vivenda.
La única notícia positiva, és que el pla d'ajust de la hisenda municipal aprovat i aplicat en la legislatura anterior, ens ha permès generar romanent suficient per abonar
A) els 1.2 milions d'euros de la subvenció del FEIL (vestidors de camp de fútbol), que la mala gestió del govern encapçalat pel Sr. Sais va fer que cagués tornar,
B) haver pogut consignar els prop de 800.000 euros per fer front al pagament de la planta potabilitzadora de Fontanilles.
C) que encara ens resti més d'un milió d'euros de romanent de tresoreria per fer front a inversió ( o pagar la part que es consideri adient d'aquestes obres realitzades per SOREA)
D) Haver rebaixat l'endeutament dels 9.5 milions d'euros el 2011 als 5.5 millions d'euros a finals d'aquest any i per sota de la ràtio d'endeutament, el que també ens permetrà acudir a aquest recurs de demanar préstecs, cosa que no podiem fer el 2011 quan superavem el límit màxim fixat per la normativa.
Crec que primer caldria resoldre la qüestió de la nulitat del contracte i en tot cas, estudiar la municipalització ( o prestació directe com serie més correcte dir) del servei d'abastament d'aigua potable.
En resum tots aquests actes administratius de dubtosa legalitat i que han perjudicat la hisenda municipal (SOREA,FEIL i Biblioteca) passen quan els alcaldes i regidors van als ajuntaments a fer únicament política i no gestió.
_______________________________________________________________
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada