De nou la Biblioteca Central Comarcal i la sentència de nul·litat del projecte.

Avui dijous 29 d’octubre de 2015, apareix al Punt diari una notícia signada pel periodista Joan Puntí (al que li he pres la fotografía tot sigui dit) que titula:

“Nova estratègia legal per evitar l'enderroc de la biblioteca de la Bisbal. L'Ajuntament es busca un nou assessorament legal que troba escletxes en l'execució de la sentència. Es creu ara que un pla especial pot evitar l'enderroc”

Podeu llegir tota la notícia clicant aquí

Crec que és bo fer una explicació del contingut d’aquesta notícia

L’Ajuntament, o millor dit el govern municipal, ha canviat els advocats que ens feien l’assistència lletrada en el contenciós de la Biblioteca, prescindint dels serveis jurídics de la Diputació per encarregar-ho al bufet d’en Miquel Roca de Barcelona. Curiós que el que fa poc es criticava com malgastar els diners públics (acusació feta per la regidora d’ICV), ara es troba correcta. No criticaré aquesta decisió, el que interessa és tenir el nombre màxim d’opinions possibles, per aconseguir salvar de l’enderroc aquest equipament.

Aquest nou bufet d’advocats ha presentat un escrit al Jutjat Contenciós administratiu número dos de Girona, on demana la suspensió del procediment d’inexecució de sentència que vàrem instar el març de 2014, i afegeix dos nous arguments per evitar l’enderroc de la biblioteca. Aquests arguments són:

A) El primer argument es basa en una interpretació per la qual la sentència del Tribunal Superior de Justícia no establia l'enderroc, com si feia la d’instància, i per tant entenen que no es pot sol·licitar la inexecució de la sentència si aquesta no ha establert l’enderroc.

           Aquest argument no té massa consistència (en el meu parer clar i basant-me en moltes sentències) atès que, com ja vaig escriure en una nota al meu facebook el 22 de desembre de 2013 i que podeu trobar íntegre clicant AQUÍ la nul·litat d’un projecte comporta l’enderroc de l’obra construïda en aquest projecte, independentment de si s’ha sol·licitat o establert en la pròpia sentència.

Us reprodueixo part del que argumentava ara fa gairebé dos anys, contestant a aquest mateix argument que difonia el Sr. Sais per les xarxes:

"I aquesta nul·litat comporta unes conseqüències jurídiques derivades d’aquesta declaració de nul·litat efectuada pels tribunals. En aquest aspecte, cal recordar que és jurisprudència del Tribunal Suprem estableix que la conseqüència obligatòria de la declaració de nul·litat d’una llicència (o d’un projecte) és l’enderroc. Així s’estableix entre d’altres en la sentència de 4 de febrer de 2009.

La demolición de lo construido al amparo de una licencia de obras jurisdiccionalmente anulada no supone el reconocimiento de una situación jurídica individualizada, al no tratarse de una respuesta a una pretensión de plena jurisdicción, sino, mas bien, una consecuencia irremisiblemente derivada de una declaración de nulidad jurisdiccional. Y ello, con independencia de que la citada demolición hubiera sido solicitada, o no, en el suplico de la demanda, y hubiera sido, o no, expresamente declarada en el fallo de la sentencia dictada".

La STS de 30 d’octubre de 2008 encara ho estableix de foma més explícita, i amb cita a reiterada jurisprudència:

“Puede citarse en el mismo sentido la STS de 30 de octubre de 2008 cuando dice que "en definitiva, como señaló en Sentencia de 22 de julio de 2005, tratándose de obras realizadas al amparo de una licencia que contraviene normas urbanísticas, la anulación de ésta comporta la obligación de demolición de aquéllas; de suerte que, ni la sentencia que acuerda ésta, aunque no hubiera sido pedida, es incongruente, ni se rebasa el sentido del título ejecutivo cuando se ordena tal demolición en la fase de ejecución pese a que el título sólo contuviera explícitamente el pronunciamiento anulatorio de la licencia" (por todas, pueden verse las sentencias de 3 de julio de 2000, 19 de noviembre de 2001, 26 de julio de 2002 y 7 de junio de 2005 , dictadas, respectivamente, en los recursos de casación números 2061/1995, 4060/1999, 3303/2000 y 2492/2003). Por tanto, anuladas las licencias deben, en principio, demolerse las obras realizadas a su amparo.”

Per tant queda clar que, declarada la nul·litat del projecte, la conseqüència jurídica és l’enderroc, tot i que, ni el demandant Sr. Sabater ho va sol·licitar en la seva demanda, ni es recull formalment en la sentència que posa fi al procediment judicial"

Però és més. El nou escrit presentat pels advocats de l’Ajuntament, diu que el TSJCat no resol que cal enderrocar. Fals. Si un es llegeix la sentència textualment diu:

“En el fallo de la sentencia apelada se ordena el derribo de la parte de la edificación construida que invade la zona mínima de 3 metros de retranqueo de las edificaciones respecto de los Límites de la parcela, previsto en el articulo 125 del PGOU para las edificaciones aisladas, sin precisar los lados en los que se incumple esa parámetro. Es en el fundamento de derecho tercero, en el que se sustenta la parte dispositiva de la sentencia apelada, en el que se precisa que ese incumplimiento alcanza los límites norte, este y sur. Para evitar controversias en la ejecución de la sentencia procede dejar constancia expresa de que es incumplimiento se da en los límites este y sur.

Procede, pues, estimar parcialmente el recurso de apelación, para revocar la sentencia apelada en cuanto refiere el incumplimiento por el proyecto de obras impugnado de las separaciones a lindes por los limites norte, este y sur, cuando el mismo solamente alcanza los limites este y sur.”

Per tant em sembla que aquest argument ha estat fet més per contentar al Sr. Sais, que no pas per convènçer al Jutge i reaferma encara més que tot plegat és una maniobra per dilatar encara més la resolució del tema, i no assumir-ne les conseqüències. El que no entenc és el paper que ICV i la CUP hi juguen en tot això.

B) El segon argument que empra la nova direcció lletrada de l’Ajuntament és, que un cop aprovat el nou planejament general (maig del 2015) que vàrem redactar i aprovar en l'anterior legislatura, la Corporació redactarà un pla especial que executi el planejament general, i que el que establirà serà l’ampliació de la vorera amb el que el projecte ( i de fet ara ja l’edifici de la Biblioteca), s’adaptaria a la legalitat vigent.

Aquesta era una opció que tots sabíem que hauríem de realitzar i d’al·legar un cop el planejament fos aprovat (d’aquí que no entenc que es parli de cap canvi d’estratègia sinó que de fet és una conseqüència lògica del planejament urbanístic que vàrem redactar i aprovar essent nosaltres al govern).

El principal problema però que té aquesta argumentació és que un nou planejament no pot servir per legalitzar una infracció urbanística comesa amb anterioritat a la seva vigència. El contrari seria un frau de llei, i dotaria d’impunitat a l’administració.

En una nota de data 18 de gener de 2014, que podeu llegir íntegrament clicant aquí, ja vaig explicar aquesta situació i em vaig posicionar com ara, argumentant que la possibilitat de legalitzar l’obra amb l’aprovació del nou pla general, era una opció a fer però de difícil encaix jurídic. I com m’agrada fer sempre ho vaig fer citant dos exemples molt gràfics que han passat els darrers anys a l’Estat Espanyol, i que també afectaven a biblioteques el projecte de les quals havia estat declarat nul, i que els respectius ajuntaments volien salvar de l’enderroc modificant el planejament general.

Concretament, i citant dues notícies d’enderrocs de biblioteques , explicava:

“ No us cansaré amb moltes sentències que sempre són feixugues de llegir, però si us deixaré l'enllaç amb dues notícies (a la xarxa n'hi ha més ) de dues biblioteques que s'han enderrocat per no complir la normativa municipal establerta al pla general. Són diferents notícies (sobre els mateixos temes però més ampliades) a les publicades aquests dies per mi mateix en altres comentaris, i que val, i molt, la pena de llegir-les.

1) Biblioteca a Canaries . Enllaç

2) Biblioteca a Badajoz Enllaç 1. Enllaç 2

En ambdós casos els governs municipals varen canviar els plans generals per legalitzar les biblioteques, i en ambdós casos varen al·legar el greu perjudici econòmic que representaria per la ciutadania l'enderroc i la posterior construcció. I en ambdós casos el Tribunal Suprem ha declarat el mateix, que cal enderrocar.”

En aquests enllaços podreu trobar dos casos similars al de la Bisbal. Prego que els llegiu i n’extraieu les vostres conclusions.

Per tant, i espero equivocar-me, crec que l’únic que ha fet l’actual govern municipal format per ERC, CUP i ICV, és intentar endarrerir l’execució de la sentència, més que no pas solventar el tema, i primant el seu interès particular per no assumir el cost polític que tindria l’enderroc, més que no pas l’interès general.

Pel bé de la ciutat desitjo que no ens trobem amb l'obligació d’enderrocar parcialment la biblioteca.

Acabaré aquest escrit tal i com ho vaig fer en una altra comentari sobre la biblioteca publicat el 22 de setembre de 2014, que podeu trobar íntegre aquí.

“ Segurament el més prudent seria no dir res, per no semblar que el que vull és l'enderroc de la biblioteca. Però crec que és compatible l'explicació de la veritat de les opcions que tenim, amb lluitar per evitar l'enderroc. I que per sobre de tot, ha de primar la transparència. (...)

Hi ha possibilitats reals que la interlocutòria desestimi la petició de inexecutabilitat de sentència i n'ordeni l'enderroc de la biblioteca, i per tant crec que tots els implicats estem davant la que pot ser la darrera possibilitat real d'evitar l'enderroc. En aquests moments cap de les parts sembla té la més mínima intenció d'asseure's a negociar. I em sap greu perquè el temps s'acaba, i ens hi juguem molt, cultural i econòmicament. “
Resulta curiós que la via que fins i tot el Jutjat ha afirmat que podria salvar la biblioteca (un acord ajuntament amb el Sr. Sabater, segons va comentar el Jutge titular a la Plataforma contra l’enderroc de la biblioteca) sigui la única via que no s’ha intentat per part del Sr. Sais i de l’equip de govern.

EQUIPAMENTS AL SECTOR SUD DE LA CIUTAT : NOVA OPORTUNITAT PERDUDA?

       ANTECEDENTS:

El sector sud de la ciutat, que tot i no estar definit enlloc podem entendre que comprèn  la superfície de ciutat delimitada  des del vial del carrer Vinyoles i Avinguda  Josep Irla fins els pisos del Mas Quinto, és un sector important tant en extensió com en densitat de població. En aquest sector, en el que hi he viscut des de els 7 anys (excepte un breu període de dos anys) ha estat el sector de la ciutat que va acollir i créixer per les onades migratòries dels anys 60 i setanta, alhora que ha estat el barri on majoritàriament, s’ha  instal·lat el creixement demogràfic derivat de la immigració de principis de segle XXI.

Aquest creixement demogràfic no ha anat acompanyat d’actuacions urbanístiques, en bona part derivades de la falta de solars destinats a equipament públic en aquell sector establerts pel pla general d’urbanisme aprovat l’any 1982.  Els successius governs, varen prioritzar situar els equipaments en el sector nord de la ciutat (pavelló d’esports, pavelló firal, camp d’esports, nova biblioteca, centre cívic....), en bona part per la facilitat en i preexistència de solars qualificats urbanísticament Una honrosa excepció va ser la piscina municipal. A banda d’aquestes infraestructures o equipaments, els successius governs varen emprendre poques millores en l’entramat urbà d’aquell sector, i la manca d’espais públics destinats a parcs i jardins s’ha fet evident en el moment en què la població ha sofert no tant sols un increment poblacional, sinó que aquest ha estat basat en la natalitat.

En la legislatura 2011 /2015, el govern que vaig encapçalar varen tenir molt en compte aquesta situació. Per això havíem avisat que era prioritari redactar i aprovar un nou pla general que, entre d’altres motius, generés nous solars per equipaments, especialment en el sector sud. D’aquesta manera es va consolidar el sector del camp gran (darrera les sitges on ara hi ha la seu del DARP), es va aconseguir dos convenis urbanístics importants per dotar d’equipaments aquest sector sud. CONVENIS

El primer signat amb la Carme Roig el dia 20 de març del 2014, que permetia a l’Ajuntament disposar de poc més de 9.000 m2 a la zona de la Guardiola destinada a equipament assistencial i prop de 12.000 a la zona darrera el convent a destinar a usos públics i de lleure.

 El segon signat amb el Sr. Pere Bassacoma i la Sra. Maria Oliveras en data 29 de juliol 2013, pel que l’Ajuntament disposarà de més de 15.000 m2 en l’àrea delimitada pel carrer del convent, avinguda Sant Francesc i carrer Sant Josep per dotacions de lleure.

Aquests espais units als terrenys del costat de la piscina i al de l’antiga  fàbrica formatger (darrera els edificis dels pisos de la pau, afectats ja en el pla urbanístic de l’any 1982,  garanteixen l’existència suficient de solars destinats per equipament per a la construcció d’equipaments públics.

OPORTUNITAT PERDUDA. CENTRE CÍVIC AL SUD DE LA CIUTAT.

En el darrer Ple del mes de setembre, l’equip de govern municipal, format per ERC, CUP I ICV, va presentar una proposta per iniciar el procediment de cessió de terrenys a la Generalitat de Catalunya per la construcció d’un casal cívic i una oficina de benestar social i família.

La sorpresa va ser que la proposta d’ubicació que planteja l’equip de govern continua essent en el sector nord, concretament en el solar de darrera la nova biblioteca, davant dels pavellons, en el sector nord de la ciutat I diguem sorprenent per què a la campanya de les eleccions municipals, ara fa just sis mesos, diríem que l’únic punt en comú de tots els grups municipals era la diagnosi que el sector sud de la ciutat pateix  greus mancances en equipaments, especialment socials i culturals , i que era imprescindible una actuació urgent.

                  Ara tenien l’oportunitat per fer-ho. La Bisbal necessita un Casal cívic, i la Generalitat de Catalunya continua interessada, com no pot ser d’altre manera atès l’obligació legal que té , per construir aquest equipament social. L’any 2010, l’Ajuntament de la Bisbal va cedir un terreny de 1.812 m2 situat al carrer Mas Clarà 14, darrera l’escorxador i davant dels pavellons, perquè la Generalitat de Catalunya assumís la construcció i gestió d’aquell centre abans que transcorregués el termini de cinc anys, del contrari es produiria la reversió automàtica. Aquesta cessió

En data 15 de juliol de 2015 la secretària general del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya va presentar escrit amb NRE 007337 on manifesta l’interès en aquest equipament tot i que les obres no s’hagin executat, per aquest motiu sol·licita un nou acord del Ple per a realitzar la construcció i posada en funcionament d’un casal cívic, així com l’ampliació de la destinació amb la inclusió també d’una Oficina de Benestar Social i Família en el mateix edifici.

Per tant l’Ajuntament té en aquests moments l’oportunitat de demanar que aquest equipament tant necessari, i més amb la incorporació al casal cívic d’una oficina de benestar i família, de proposar una nova ubicació, i quina millor que el sector sud.

Essent alcalde, ja vaig oferir aquesta possibilitat al Departament de Benestar social i família, els quals varen manifestar que per ells cap problema en canviar ubicació, de fet trobaven millor ubicar l’equipament al sector sud, sempre i quan el terreny tingui les mateixes característiques de superfície, ja que tenen aprovat un projecte (que amb la nova oficina hauran de modificar) i per evitar problemes com va succeïr amb la biblioteca.

     CONCLUSIONS

Estem davant una gran oportunitat per canviar el model urbanístic de la ciutat, reequilibrar territorialment els equipaments, però el que és més important, incidir en la cohesió social d’un barri densament poblat, i amb clara mancança d’ equipaments.

Alguns han defensat l’existència de l’escola Empordanet al sector sud per què la mancança d’altres equipaments ha fet que el centre escolar (tot i estar limitat en edats i superfície) ha esdevingut un pol d’integració i cohesió. Per tant la ubicació d’un equipament com un casal cívic, la funció del qual si és la de donar suport i servei a la comunitat en temes de lleure i cohesió, creiem que esdevé clau, imprescindible i inajornable, i no entenem  la decisió del govern d’obviar un cop més aquest sector. Les mancances d’equipaments socials i culturals del sector sud de la ciutat són conegudes i reconegudes per tots els partits polítics , que així ho varen reiterar en campanya electoral, fins i tot en el primer debat públic que va organitzar l’associació de veïns del carrer del convent. I consti que, tal i com vàrem dir en el plenari, creiem que cal aprofitar el terreny del Mas Clarà i mantenir la qualificació d’equipament.

Tenim la necessitat detectada, però el més important és que ara també tenim la solució. L’Ajuntament compta en aquests moments en el sector sud, fins amb quatre localitzacions diferents que poden acollir el centre cívic  amb les demandes de superfície que ha sol·licitat la Generalitat (fàbrica formatger, camp gran, terrenys cedits pel Sr. Bassacoma i terrenys cedits per la Sra. Roig), com hem explicat aquest era el motiu pel qual vàrem tenir tant interès en redactar un nou pla general.

Per tant en aquest tema, com en d’altres, el què cal és el convenciment i la voluntat política del govern. Nosaltres en el seu moment vàrem posar les bases per a fer realitat aquesta opció d’ubicar en el sector sud el centre cívic. La població ha deixat la decisió en mans d’altres partits polítics que lamentablement no ho veuen necessari ni prioritari. Encara som a temps per a què canviïn d’opinió i actuïn en coherència amb el que varen manifestar en campanya, però el que és més important, amb responsabilitat i visió de ciutat.