Transcorreguts més de 150 dies de nova legislatura i de nou
equip de govern de la ciutat format pels grups d’ERC, CUP i ICV, és un temps
més que suficient per poder fer valoració de les decisions preses, així com
d’aquelles no preses, en la gestió municipal. En aquest article ens centrarem
en els aspectes socials de les polítiques del nou govern. I ho farem, no tan
sols perquè políticament va ser un dels aspectes que va generar més debat i
promeses electorals , sinó també perquè l’economia dels ciutadans de la nostra
ciutat continua essent una de les més castigades dels entorns. I les dades així
ens ho demostren. Si consultem la darrera dada d’atur publicada, observem que
la Bisbal té poc més d’un 22% de la població en situació d’atur, la xifra més
alta de tota la Comarca i de les més altes de tota la província. Del nombre
total d’aturats, 969 persones, la meitat no perceben cap tipus de prestació o
subsidi.
En aquests dies el ple de la Corporació ha debatut dues
decisions importants que ha portat el govern a aprovació com han estat les
ordenances fiscals i la ubicació del centre cívic. En les dues qüestions
l’equip de govern no ha primat la vessant social, motiu pel qual ha trobat la
nostra oposició a les seves propostes. Per altra banda, en les decisions
competència exclusiva de l’equip de govern (format per ERC, CUP i ICV) i que
tampoc han de passar pel Plenari, tampoc no s’ha notat cap activitat o acció
social de nova instauració (amb alguna excepció com organitzar el projecte
ciutat viva). Analitzarem aquestes decisions i n’explicarem el contingut.
ORDENANCES FISCALS
Respecte a les ordenances fiscals (a les que dedicarem un
article especial un cop presentades les al·legacions) és una de les decisions
importants a prendre per qualsevol equip de govern, ii el text presentat a
aprovació ens ha provocat una gran decepció. El govern municipal ha incrementat
el tipus impositiu que grava l’Impost de Béns Immobles respecte a el que
s’havia establert en la legislatura anterior, passant del 0.824 al 0.9064%,
mantenint l’increment que el govern central havia obligat als ajuntaments els
anys 2012 a 2015, i que havia rebaixat pel pròxim 2016. Com dèiem aquesta
ha estat una decisió del govern que suposarà que de mitjana cada immoble pagui
anualment uns 55 € anuals més del que correspondria si el govern municipal no
incrementés el tipus impositiu per mantenir-lo a l‘imposat per l’estat central.
Davant de la nostra oposició a aquesta mantinguda, l’argument
del govern és que mantenir el tipus impositiu municipal de l’anterior
legislatura, suposaria que l’Ajuntament deixés d’ingressar 250.000 euros. Les
dades econòmiques demostren que en aquests moments tenim un Ajuntament sanejat,
que liquida els pressupostos amb un estalvi pressupostari superior al milió
d’euros anuals, i amb un romanent líquid de tresoreria de 2 milions d’euros
(tot i haver tornat el FEIL).
Però és més, i tal com vaig manifestar en el tràmit
d’aprovació inicial de les ordenances, rebaixar aquest tipus impositiu tampoc
no té per què voler dir tenir menys ingressos si es fa una tarifació
progressiva de l‘impost, incrementant el tipus a les edificacions amb més valor
cadastral. Aquesta mesura podria permetre fins i tot rebaixar encara més el
tipus impositiu a les edificacions amb menys valor cadastral.
A més, la resta d’ordenances no estableixen cap mesura que
tendeixi al reequilibri impositiu. Només s’estableixen unes petites
bonificacions a les famílies nombroses (aquelles amb tres o més fills o dos si
un d’ells és discapacitat) oblidant que a la nostra ciutat (la que té un índex
d’atur més alt de tota la comarca recordem-ho) hi ha diferents tipus d’unitats
familiars amb iguals o majors necessitats que les famílies nombroses. Què passa
amb totes aquelles unitats familiars com pensionistes, o famílies monoparentals
o famílies amb “només” dos fills menors que tenen rendes més baixes que les que
ara es bonifiquen?
Per altra banda hi hauria la possibilitat d’establir unes
ajudes socials pel pagament d’impostos i taxes municipals, o incrementar el
període de pagament en més terminis que els dos actuals que vàrem implementar
el 2012, però aquestes opcions tampoc s’han establert en les ordenances.
També es podia haver implementat una tarifació social en els
rebuts d’aigua i escombraries, ambdues competències municipals i en altres
taxes i preus públics.
Entenem que aquestes són unes ordenances poc socials i que es
perd una oportunitat per ajudar als nostres conciutadans en uns moments tan
difícils. Entenem que estar governant i acceptar la política social de
l’oposició no ha de ser fàcil, però els tres grups integrants del govern encara
poden esmenar el greu error que han fet en l’aprovació inicial de les
ordenances. El nostre grup presentarà al·legacions a aquestes ordenances per
intentar que s’incorporin aquestes mesures, ja que, com hem comentat, la
hisenda municipal s’ho pot permetre. De fet alguna d’elles no han de suposar
cap decrement d’ingressos, sinó que es redistribueixi la càrrega fiscal entre
els contribuents.
Ubicació del centre
cívic
L’any 2010 el govern d’aleshores format per ERC i CiU va
cedir un terreny de prop de 2.000 m2 a la Generalitat de Catalunya perquè
construís un centre cívic en el solar al costat de l’antic escorxador i la nova
biblioteca central comarcal . Aquest equipament havia de ser finançat
íntegrament per la Generalitat. Ja en aquell moment ens hi vàrem oposar per
pensar que la millor ubicació seria al sector sud.
En aquest any 2015 la cessió del terreny ha caducat i per
tant el terreny ha revertit de nou a titularitat municipal. La Generalitat ha
demanat a la Corporació la cessió de nou d’un terreny, per tant tenim
l’oportunitat de replantejar-nos de nou la seva ubicació. Un estudi acurat de
les actuals ubicacions dels equipaments a el nostre municipi i de les
necessitats de la població, crec que evidencien que aquest equipament hauria
d’ubicar-se al sud de la ciutat per reequilibrar socialment la nostra
ciutat i per dotar d’equipament tot un sector densament poblat que en aquests
moments gairebé no té cap equipament excepte la piscina. Això no vol dir que
d’altres sectors no els hi calgui un centre cívic o d’altres equipaments similars,
però sí que cal prioritzar i en aquests moments el prioritari és el sector sud.
L’equip de govern actual format per ERC, CUP i ICV, que en
campanya electoral varen estar d’acord que calia actuar urgentment en el sector
sud, sembla que ara obliden el que defensaven tot just fa cinc mesos i proposen
continuar amb el projecte al sector nord. El Departament de Benestar Social
i Família, no té cap inconvenient en canviar ubicació si el terreny és de
característiques similars, i l’Ajuntament, gràcies al Pla general que vàrem
aprovar en l‘anterior legislatura té al seu abast ubicar-ho en fins a quatre
ubicacions, a saber:
1.- terrenys cedits pel Sr. Bassacoma en la zona que va entre
el final del carrer Sant Josep fins al carrer del convent
2.- Terreny de cessió obligatòria per equipaments al sector
del camp gran (darrera el DARP a les sitges)
3.- antiga fàbrica formatger
4.- Terrenys cedits per la Sra. Roig a la zona de la
Guardiola (si bé també ens va cedir uns terrens darrere el convent).
Decisions ordinàries
del dia a dia del govern.
Si les anteriors decisions han passat pel Ple de la
Corporació, n’hi ha d’altres que són decisions ordinàries del govern municipal,
que poden prendre de forma unilateral l’alcalde o l’equip de govern en la Junta
de govern municipal, sense la intervenció dels grups de l’oposició. En aquestes
el nou govern podria haver incidit en l’aspecte social al qual ens vàrem
comprometre en campanya electoral.
Els casos que comentem a continuació no són competències
municipals, però, no menys cert és que en la legislatura passada, ja ens vàrem
trobar que la Generalitat retallava el finançament d’altres serveis com la llar
d’infants, el pla català de l’esport, la Unitat d’escolarització compartida
(UEC), finançament de l’escola especial “Els Àngels”, millores en les escoles
públiques de primària, etc. En tots aquests casos el més fàcil hagués estat
traspassar culpa a l’administració competent i no destinar-hi recursos
municipals. Però enteníem que eren serveis importants per la població, sobretot
per la població amb problemes socials i per tant vàrem destinar recursos
públics per tal de mantenir els servies. Per tant en uns moments tan difícils
econòmicament i socialment per bona part de la població ens toca als municipis
marcar les prioritats, i posar-ne al capdavant les que afecten les persones i
la seva qualitat de vida, per sobre de possibles competències administratives
d’una o altra administració.
En tot cas existeixen instruments jurídics suficients per més
endavant rescabalar-se d’aquestes despeses.
N’explicarem uns exemples.
3. 1) Beques Menjador
Ens trobem en moments molt difícils per moltes famílies,
algunes de les quals es troben amb greus dificultats per cobrir les necessitats
bàsiques a menors. La manca de disponibilitat pressupostària de la Generalitat
a fet que en aquests moments hi hagi prop de 130 famílies al Baix Empordà que,
tot i reunir els requisits i per tant haver acreditat la necessitat de les
ajudes i les beques menjadors (que recordem serveixen per garantir que si més
no els menors facin un àpat al dia en condicions) s’han quedat sense aquestes
ajudes. En el cas de la Bisbal d’Empordà, la xifra provisional és de 13
famílies que contemplen 18 nens i nenes.
A l'igual que fem convenis amb les AMPES i Centres escolars
per cobrir les despeses de llibres i material escolar, entenem que seria
importat i convenient que l’Ajuntament cobrís, encara que sigui de manera
temporal fins que la Generalitat ampliï el crèdit necessari per fer el
pagament, aquestes necessitats bàsiques. La quantia total, en cas que la
Generalitat no pogués assumir-ne el cost (que com diguem segurament realitzaran
en els pròxims dies), i becant el 50%, com ho són la majoria de beques, és a
dir 3 euros diaris, el cost total per la Corporació seria de menys de 10.000
euros per tot el curs escolar. Creiem que seria totalment assumible.
3.2 ) SEM. SERVEI
D’EMERGÈNCIA MEDICALITZADA
En les darreres setmanes, que el govern de la Generalitat de
Catalunya, ha tret a concurs el SEM (servei d’emergències mèdiques) i a
conseqüència d’aquest nou concurs (de gestió privada) el nostre municipi només
tindrà ambulància durant dotze hores diàries, però de 22h a 10 h del matí,
estarem sense un servei bàsic. Per contrapartida tindrem el servei d’un VIR
(vehicle d’intervenció ràpida) format per un metge i un tècnic d’emergències,
però al nostre entendre, aquest nou concurs ha suposat una nova retallada en el
sector sanitari, i una pèrdua d’assistència sanitària pels ciutadans de la
Bisbal i de tota la comarca.
Per tant ara seria el moment que els ajuntaments
cofinancéssim aquest servei, tal com estem fent amb d’altres, per continuar
mantenint-lo, atès que és essencial per tots els bisbalencs/-ques. En la
legislatura passada ja vàrem emprar aquesta fórmula de cofinançament de serveis
entre els ajuntaments receptors de serveis, i recordem que tenim en marxa el
Pla estratègic per l’ocupació amb els ajuntaments dels municipis més propers, o
bé també formem part del sector 1 dels equips bàsics d’assistència social, és a
dir, tenim precedents de fórmules en què els diferents ajuntaments de l’àrea
d’influència de la Bisbal, col·laboren i junts cofinancien un servei. La
Sanitat és una qüestió prioritària pels ciutadans, i com a administració no
podem quedar-nos aturats davant aquestes situacions.
3. 3) Centre obert
de menors.
Aquest és un projecte que vàrem iniciar la legislatura
anterior aconseguint el finançament del servei a través del contracte programa
que la Generalitat de Catalunya aporta pel pagament dels serveis socials d’atenció
bàsica a través del Consell Comarcal. Un centre obert es tracta d’un espai que
ofereix un servei diürn, realitzant tasques socioeducatives, tant a menors com
a les seves famílies, i que donen suport, estimulen i potencien l’estructuració
i el desenvolupament de la personalitat i la socialització, l’adquisició
d’aprenentatges bàsics i d’esbarjo i compensen les mancances socials d’algunes
persones ateses.
En la taula social, tant l’any 2014 com en l’actualitat,
continua essent la petició prioritària proposada pels professionals.
Aquell 2014 es va formar a una tècnica del consell Comarcal
en les tasques de coordinació del servei, alhora que es buscava un espai adient
i que acomplís amb els requeriments del Departament. En descartar-se alguna de
les opcions buscades, es va optar per fer unes obres a les escoles velles i
adaptar un espai per fer el centre obert de menors.. Probablement no és la
millor ubicació, però en tot cas és una de les opcions, a l'igual que ho seria
llogar un local, per iniciar de forma ràpida aquest servei que tants bons
resultats està donant a altres municipis com Palamós.
La sorpresa ha estat que el nou equip de govern, en una
reunió de la taula social en què no va haver-hi cap aportació ni nova
activitat, la regidora va manifestar que s’abandonava aquesta ubicació del
centre i en proposava la seu de l’Ajuntament vell. La gran dificultat és que
mentre les obres de les escoles velles estaven pressupostades en 20.000 euros
(i amb partida pressupostària i finançament) les obres de l’Ajuntament vell són
de gairebé 1 milió d’euros, i de fet no hi ha partida ni finançament . Per tant
aquesta nova proposta d’ubicació, és com dir que no es vol fer aquest centre
obert.
3.4) banca ètica.
En el ple del mes
d’octubre el plenari va aprovar una moció per adherir-nos a una xarxa de
municipis en favor de l’economia social. Tot i aquesta moció no som capaços de
prendre mesures en el si de l’Ajuntament per afavorir l’economia justa i
social. A l’espera de la reunió entre els diferents municipis que s’hi adhereixin,
hi ha actuacions que el govern de la nostra ciutat ja podia fer, com per
exemple, canviar la banca tradicional per la banca ètica. En aquests moments
l’Ajuntament treballa amb tres entitats, cap d’elles de les anomenades banca
ètica, com si fan ja d’altres ajuntaments. I aquesta és una decisió que no ha
de passar pel Ple, i que no té cap limitació contractual, ja que en aquests
moments cap licitació pública ens lliga amb cap entitat bancaria . Per tant
únicament depèn de la voluntat del govern.
D'igual forma podria haver impulsat mesures en l’àmbit de
l’autoocupació, de foment de les cooperatives (tant en les ordenances fiscals
com en accions formatives individualment o bé amb la col·laboració del consell
comarcal.
CONCLUSIONS
Per la nostra banda, des de l’oposició, i un cop deixat un
temps prudencial al govern, en el Ple de novembre ja vàrem decidir prendre
la iniciativa i presentar mocions amb contingut social. La primera va ser
una en favor de la creació d’una prestació anomenada garantia + 55 adreçada a
tots els aturats majors de 55 anys. Alhora es demanava al govern municipal que
s’adherissin a totes les convocatòries del Servei català d’ocupació per fer
plans d’ocupació i especialment aquelles que s’adrecin a aquest col·lectiu tan
vulnerable, ja que els hi afecta tant el present com el futur en perdre
cotitzacions molt necessàries per a la jubilació.
En definitiva, hi ha moltes mesures socials que els
ajuntaments podem aplicar per pal·liar els efectes de la crisi. En aquest article
n’hem post algunes, amb caràcter merament orientatiu, ja que afortunadament
els municipis i les administracions locals podem establir força mesures en
aquest sentit. Per la seva aplicació només cal que es donin tres
condicionants. Una hisenda equilibrada (que vàrem aconseguir aquesta fita amb
l’aprovació i execució del pla d’ajust la legislatura anterior) així com les
idees i instruments tributaris per portar a terme aquestes ajudes, i com a
últim però més important la voluntat política d’aplicar-les. Per tant, avui
dia no hi ha excusa per no aprovar aquestes o d’altres mesures de caire social.
Per altra banda el
nostre compromís és continuar presentant mocions socials en cadascun dels
plenaris a fi d’impulsar noves mesures socials .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada