Podeu trobar el document íntegre clicant AQUI i així serà més fàcil fer-ne un seguiment.
Bona tarda.
Síndic
l’informe que debatem avui és un dels temes que des de una òptica de la
seguretat pública, més interès suscita en la societat i de forma més específica
als partits polítics .
I
ho és perquè a ningú se li escapa que les armes emprades pels cossos policials
han estat al centre del debat polític dels darrers anys.
Segons
la llei orgànica de 1986 els cossos de seguretat tenen el monopoli de l’ús de
la força... per tant la utilització d’armes es consubstancial i indestriable de
les tasques policials.
Al
grup polític del PSC units per avançar, a diferència d’altres grups polítics, i
a vegades ens dona la sensació que també de la seva institució, tenim molt clar
que la tasca policial és imprescindible , que la seguretat pública és un dels
pilars de viure en societat, és un dels pilars de l’Estat democràtic i social
de dret, i que per tant cal promocionar-lo, dotar.lo de mitjans materials i de
mitjans legislatius per a què puguin realitzar la tasca que la societat els hi
encomana amb plenes garanties d’èxit, d’eficàcia i eficiència
Frases
com la que apareix en el seu informe i cito textualment “El Síndic tem que, pel
fet que no són armes letals, es premi el gallet amb més facilitat que amb les
pistoles tradicionals.” Per nosaltres evidencien que parteixen d’una concepció de
la tasca de la policia, en el millor dels casos de poc professional... i
nosaltres partim de la contrària... que la tasca policial en la seva immensa
majoria es fa de forma professional i impecable.
Aquestes
armes, per tant, no són innòcues, ho sabem, i que per tant tenen conseqüència
indesitjables... però cal tenir en compte que s’utilitzen en moments
excepcionals i per personal qualificat.
Per
tant, pensem que per poder garantir aquest servei en les millors condicions al
nostre entendre no és necessari limitar o prohibir l’ús d’armes als cossos
policials com ara els dispositius conductors d’energia (DCE) o pistoles
elèctriques, però en podíem parlar d’altres eines que alguns grups polítics
posen en dubte, sinó que el que cal és regular-ne el seu ús i fer-ho amb criteris de
màxima seguretat.
Entenem
que no és acceptable que en aquests moments, i tal i com vostè ja recull en el
seu informe, l’ús d’aquestes armes estigui perfectament regulat quan es tracta
del cos de MMEE però no s’apliqui en les policies locals, els quals només
compten amb recomanacions.
Concretament
es regula en la Resolució INT/2789/2018, de 23 de novembre, sobre el Protocol
d’ús dels dispositius conductors d’energia per part dels membres dels cossos de
les policies locals de Catalunya, que té com a objecte establir les
recomanacions d’ús dels dispositius conductors d’energia i els procediments
d’actuació. Inclou aspectes relatius a la utilització de l’eina, coneixements
teòrics sobre els procediments de treball i les normes deontològiques, i també
coneixements tanatopràctics sobre la utilització del desfibril·lador extern
automàtic (DEA).
Creiem,
i pensem que aquí el Síndic hauria de ser més contundent, que seria necessària
una normativa que regulés tots els aspectes de l’ús d’aquestes pistoles en les
policies locals de Catalunya, tal i com ja es fa en els mossos.
Cal
tenir en compte que si no recordo malament del seu informe, unes 50 de policies
en l’actualitat compten amb aquests aparells havent-se incrementat de forma
significativa... resulta evident que
aquest instrument és considerat útil per les policies locals que no oblidem
pas, tot i no tenir atribuïdes les competències en seguretat ciutadana, en
molts municipis han d’assumir aquesta tasca
Però
es més, segons les dades del Ministerio d’interior a tota Espanya hi ha més de
200 cossos policials que les tenen, i consten unes 2.000 pistoles tipus taser,
sense comptar que Policia Nacional i Guardia Civil també en disposaran en breu
sinó en disposen ja, per tant és una tendència que es va produïnt arreu
Creiem,
per tant que cal una regulació harmonitzada de l’ús d’aquests instruments i que
sigui aplicable a tots els cossos policials,
Un
protocol d’obligat compliment que estableixi les armes de conducció d’energia
que estan permeses, qui les pot utilitzar en quins supòsits o situacions, en
quins llocs, en quines zones del cos... i resta de condicions importants per
garantir un bon ús, tot i essent coneixedors que sempre hi ha un factor que, en
ser una arma, té situacions imprevistes.
i anem un pas més enllà i el seu informe
tampoc no ho estableix, creiem que ha d’establir-se també un mecanisme que supervisi i revisi, no tant sols el protocol,
sinó de forma integral tot el procediment de la utilització, fins i tot la
responsabilitat per un mal ús.
la
millor forma de garantir la seguretat de tothom, no és prohibint aquests i
altres mecanismes i instruments dels cossos de seguretat sinó, regulant de
forma detallada l’ús d’aquests instruments. I ens consta per les reunions amb
els cossos de seguretat, que els principals interessats en què hi hagi un bon
ús de les armes, són els propis cossos de seguretat, no ho oblidéssim pas.
Per
últim de l’informe hem trobat a faltar una referència a d’altres armes que
algunes policies locals utilitzen com les anomenades pistoles de gas pebre, que
si bé, poden tenir una afectació menor en la salut de la persona que rebi l’impacte,
però que de totes formes caldria regular-ho. Però que no en són les úniques...
armes que segurament són menys perilloses però no menys cert que poden provocar
lesions.
En
tot cas, i com moltes vegades hem manifestat en aquesta comissió, està molt bé
l’emissió dels informes però el que cal és una decisió política del govern, i
en el cas que ens ocupa del Departament d’interior, que és necessari que d’una
vegada faci una aposta decidida per dotar d’eines als cossos de seguretat, i de
passar de la desconfiança envers la seva feina a la confiança en la serva
professionalitat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada