INTRODUCCIÓ
El
passat dissabte dia 5 de juny es va realitzar a Sant Feliu de Guíxols la
Primera jornada de mobilitat a les comarques gironines centrada en la
presentació el projecte un tren per a la Costa Brava.
Aquest
és un dels dos temes que han afectat les nostres comarques darrerament (l’altre
el parc eòlic Tramuntana al Golf de Roses) i que més interès a suscitat.
A
ningú se li escapa que la Costa Brava Centre i la seva interconnexió amb Girona
és una de les mancances que els residents tenim habitualment... amb un
deficient transport interurbà consistent en linees d’autobús en algunes
poblacions amb poques freqüències, amb carreteres que no s’han acabat de
desdoblar (l’anella de les Gavarres encara està pendent de finalitzar) , sense
línia de tren en tot el Baix Empordà... i tot un seguit de mancances que han
fet que aquesta iniciativa hagi despertat l’interès de molts sectors de les
comarques de Girona.
Abans
de fer una explicació de la iniciativa que se’ns va exposar, val a dir que
coincideixo amb la reflexió que el nom no està encertat... El projecte es
centra en els municipis costaners de Palamós, Calonge, Castell Platja Aro i
Sant Feliu de Guíxols i la seva connexió amb Girona, fent una volta circular
pel territori. Es per tant obvi que deixa fora del seu traçat la Costa Brava
Nord i Sud... un nom com el tren de les Gavarres o el tren de la Costa Brava
centre, estaria més justificat i coincidiria més amb la realitat.
La
segona precisió a fer és què la proposta no és refereix a un tren convencional
sinó a un tren-tram...
AVANTATGES
I INCONVENIENTS
Amb aquestes
dues premisses, el cert és que la idea compta amb diversos aspectes que la fan
molt atractiva .. la manca de infraestructura i transport públic fa que en
aquests moments la relació Costa Brava Centre amb Girona queda gairebé
exclusivament al transport privat per carretera. Les línies d’autobús tenen
poca freqüència i les dificultats de vies molt concorregudes.
L’alternativa
proposada , la ferroviària té grans avantatges, entre les que podem destacar
una gran capacitat ja que permet un transport de més gran nombre de passatgers,
baixa sinistralitat, poc contaminant, evita els problemes de congestió del
trànsit i es respectuós amb el medi natural i sostenible, atès que per
l’increment de volum no cal ampliar instal·lacions o infraestructures (no cal
desdoblar la carretera) sinó posar més vagons i/o incrementar freqüència.
A més cal
tenir en compte que la proposta és que sigui un tren tram, és a dir tot i ser
ferrocarril no estaríem parlat d’un tren, sinó d’una màquina mixta capaç
d’emprar les xarxes ferroviàries preexistents i de utilitzar vies de tramvia
pel pas pels nuclis urbans. A més cal tenir en compte que a diferència del
tren, pot superar desnivells de fins el 6% amb el que no cal fer túnels.
Les xifres denoten kg de CO2 per km per passatger és dels
transports col·lectius el menys contaminant és el tranvía i de fet tots els
transports amb electricitat.
|
Mitjà
transport |
Kg de CO2
per passatger |
|
Peu |
0 |
|
Bicicleta |
0 |
|
Ciclomotor |
0,073 |
|
Motocicleta |
0,094 |
|
Cotxe
elèctric |
0,043 |
|
Cotxe petit |
0,11 |
|
Cotxe
Mitjà |
0,133 |
|
cotxe gran |
0,183 |
|
cotxe
híbrid |
0,084 |
|
Taxi |
0,17 |
|
Autobús |
0,069 |
|
Microbus |
0,055 |
|
Tren
elèctric |
0,065 |
|
Metro |
0,065 |
|
Tramvia |
0,042 |
El
desavantatge més evident és que la inversió inicial és més cara i a més, en el
cas que ens ocupa, molt bona part del traçat hauria de fer-se de nou en haver
desaparegut les antigues línies de tren.
Traçat
Del projecte
presentat dissabte possiblement sigui el punt més per desenvolupar en aquests
moments i que més dificultat de consens generarà al territori.
Però expliquem
primer quin és el traçat primigeni que proposen. L’anella s’inicia a Girona amb
el que permet utilitzar la via de ferrocarril preexistent fins a Flaçà. Un cop en aquesta població el traçat
ja hauria de ser construït de vell nou en direcció la Bisbal, Palafrugell (no
els nuclis de població de la costa de Palafrugell),i Palamós mitjançant via de
tren doble o en sentit únic. A partir de Palamós i aprofitar aquesta conurbació
urbana, el trajecte Palamós, Calonge, Platja Aro, Sant Feliu de Guíxols es
configuraria com a una xarxa de tramvia urbà. De Sant Feliu, cap a Santa
Cristina, Llagostera, Cassà de la selva, Riudellots (aeroport) i Fornells de la
Selva seria de nou una línia ferroviària de nova construcció.
ESTIMACIÓ DURADA RECORREGUT
Un dels
factors importants per l’èxit d’aquesta idea és el temps emprat per fer el
recorregut... òbviament les freqüències de pas també seran importants, però
aquest extrem quedarà a definir per l’operador o administració pública que
exploti el servei ( i espero que sigui explotació pública).
Segons els
impulsors el tren-tram tindria fins a tres velocitats en funció de la
infraestructura que en cada moment utilitzés.
En tram urbà: 18 km/h, en tram no urbà 65 km/h i en tram ADIF 75 km/h,
amb velocitats punta de 90 km/h.
Aquestes
velocitats estimades farien que realitzar un viatge de Sant Feliu de Guixols a
Girona fos 55 minuts. Cal tenir en compte que caldria saber si hi hauria una o
dues vies... de la Bisbal a Girona (permeteu-me que miri cap a casa 31 minuts (
si fos en sentit contrari (seria 1h i mitja).
|
Recorregut |
Km |
Temps |
|
Sant Feliu
Guixols-Llagostera |
15 |
19 |
|
Llagostera-Cassà de la Selva |
8 |
10 |
|
Cassà de la
Selva- Riudellots |
5 |
6 |
|
Riudellots - Girona |
14 |
11 |
|
Girona-Flaçà |
20 |
16 |
|
Flaçà-La Bisbal |
13 |
15 |
|
La
Bisbal-Palafrugell |
13 |
15 |
|
Palafrugell-Palamós |
7 |
9 |
|
Palamós-
Sant Feliu Guixols |
18 |
22 |
Aquest és la
taula de distàncies i durada que varen facilitar a la xerrada els promotors de
la idea.
CONCLUSIONS
PERSONALS
Com a idea
inicial, no tinc cap dubte que és una bona iniciativa. Com he dit abans la
manca d’un servei de transport col·lectiu de passatgers que sigui competitiu fa
que la possibilitat d’un tram tren sigui molt atractiva per a tots els que
vivim a la Costa Brava centre o bé als pobles de l’interior.
Però la
bonança de la idea no deixa que hi hagi punts que cal detallar molt per acabar
de convèncer que és viable. El primer punt al meu entendre, és que cal definir el traçat... si, com es va dir a la
reunió cal afegir municipis com Caldes o Torroella -L’Estartit, el cert és que
modifica molt el projecte i per tant la durada del trajecte i el cost.
El segon punt
al meu entendre molt important i pendent de resoldre és la ubicació de les
estacions... Pararan a tots els municipis? On s’ubicaran les estacions? Té
importància tant pel cost de construcció, el temps a afegir de desplaçament, l’impacte
ambiental en la construcció del traçat i estacions, si això modificarà a mig
termini els plans urbanístics dels municipis....
Tercer punt
que caldria estudiar molt bé, i per mi clau per l’èxit del projecte, és la
durada i freqüència dels trajectes...Particularment em genera dubtes que per
freqüències i per durada del trajecte pugui ser atractiu, i us ho dic jo un
ferm convençut del tren que em desplaço al Parlament en tren.
Finalment el
cost.... aquest és un punt sempre complicat d’avaluar... el cost econòmic, en
valors absoluts d’una infraestructura sempre és gran.. però al meu entendre el
paràmetre a tenir en compte, no únicament és el valor absolut, sinó el benefici
que aporta... però en el cas que ens ocupa quan parlo de cost, em refereixo més
al mediambiental... Cert que l’impacte ambiental que genera el tren-tram és
molt inferior al d’una carretera un cop s’ha d’ampliar. El tren s’amplia
afegint nous vagons, la carretera afectant més territori per afegir carrils...
però en aquest cas estem parlant de fer una infraestructura nova, que pel seu
funcionament cal construir tot un traçat nou (des de Flaçà fins arribar a
Riudellots, que afectarà paratges protegits, en sòls dels municipis que en
aquest moment no han fet reserva per aquest servei, i que caldrà portar els
corresponent subministra elèctric.
Per tant caldria
un estudi molt més detallat del cost del projecte, del traçat i de l’impacte
per a poder valorar el projecte en la seva total dimensió... ara bé, en aquesta
fase inicial crec que és una bona idea que cal estudiar amb major rigor i dades
per intentar la seva implementació en el territori.
