Dades econòmiques Febrer 2021

Als darrers mesos, i fruit de la situació de la pandemia de la Covid19, ha generat un greu problema en l’economia global. Centrat a l’Estat Espanyol, les xifres demostren que el sector productiu ha resultat molt afectat.

 

Precisament, el govern central sempre ha defensat que calien mesures per proteger treballadors i empreses en aquests moments tan complicats.

 

Si fem un análisis de les dades d’atur, prenent com a base les darreres publicades referents al mes de febrer del 2021, obbservem que en aquests moments a Espanya consten inscrits en situación de desocupació 4.008.789 personas, incrementant-se lleugerament respecte el mes de gener (44.436 persones en el mes de febrer respecte el mes de gener (1,12%).

 

En aquesta grafica podem veure l’evolució de l’atur els darrers anys.

 

  

Evidentment les xifres dels aturats ha fet que el nombre de prestacions a l’Estat Espanyol hagi anat adaptant-se a la nova realitat. Val a dir però que les xifres s’incrementen molt aquest any com a conseqüència de la pandemia i de les ajudes que el govern central implementa.

 

Podeu veure l’evolució en aquest quadre comparatiu.

 

 

 

 

Prestacions per sectors econòmics, que ens dona una fotografía molt exacte de quins són els sectors més afectats per la pandemia, a 31 de genero feria el quadre següent:

 

 

 

Com és de veue, en un país tradicionalment turístic el tancament perimetral, el tancament d’activitas ha fet que l’hosteleria sigui el sector amb major número de prestacions per atur.

 

El mes de gener va finalizar amb un total de 2.376.847 persones beneficiaries de prestacions per atur. El importe total de estas prestaciones ascendió a 2.629 millones de euros. La despesa Mitjana mensual per beneficiari fou de 1.130,8€ amb un increment respecte el més anterior de 196,9€ (21,1%).

 

Durant el mes de gener es van abonar prestacions d'ERTO per un import de 694 milions d'euros.

 

 

Contractes signats al febrer

El nombre de contractes registrats durant el mes de febrer ha estat d'1.212.284. D'ells, 132.431 tenen caràcter indefinit, la qual cosa suposa el 10,92% dels contractes.

Els contractes indefinits del mes de febrer es divideixen, quant a la durada de la seva jornada, en 86.160 a temps complet i 46.271 a temps parcial.

La resta dels contractes, fins a completar el total d'1.212.284 del mes de febrer de 2021, són 6.466 de caràcter formatiu i 1.073.387 un altre tipus de contractes temporals. Dins d'aquest últim grup destaquen: Obra o Servei Determinat (de jornada a temps complet) amb el 31,62% del total de tots els contractes, seguit d'Eventuals per Circumstància de la Producció (de jornada a temps complet) amb el 27,12%.

 

 

CATALUNYA

 

Un total de 298.822 assalariats i 58.899 autònoms catalans han percebut prestacions socials en l'últim mes per part del  SEPE, per un import de 447,5 milions d'euros. D'ells, 212.009 han estat treballadors en situació d'ERTO, la qual cosa suposa un total de 125,4 milions d'euros.

 

 

 

 

 

 

Des de l'inici de la pandèmia, la despesa acumulada en prestacions socials ha estat de 5.956,5 milions d'euros, 2.557,8 corresponents a ERTO. A Catalunya, des de l'inici de la pandèmia i fins al 30 de setembre, el 78,4% dels treballadors afectats per un ERTO s'havien incorporat al mercat laboral (arribant a ser 678.684 el 30 d'abril). Les noves restriccions per les posteriors ones de la COVID19 han fet que els treballadors en ERTO a 28 de febrer se situïn en 190.902 persones, 44.343 més que a la fi de setembre.

 

A més dels ERTES cal tenir en compte que en aquest darrer any s’ha posat en marxa l’Ingrés Mínim Vital. A Catalunya en un any ja hi ha 40.925 beneficiaris d’aquesta IMV.

 

ICO

 

A 28 de febrer, a Catalunya s'han aprovat 189.137 operacions, que afecten 118.013 empreses, per un import avalat de 16.554 milions d'euros (18,6% del total d'Espanya) i un finançament total de 21.618 milions. Drets socials

 

Fons social extraordinàri.

A Catalunya li han correspost 45,5 milions d'euros del Fons Social Extraordinari (15,2% del total) per a minimitzar l'impacte social de la pandèmia. A més, la Generalitat ha rebut per part de l'Estat 3 milions extraordinaris per a beques menjador, donant cobertura a 6.515 famílies vulnerables.

 

Fons Covid 19

 

Prop de 3.200 milions d'euros que ha rebut la Generalitat a través del Fons COVID19. Concretament, Catalunya ha rebut un total de 3.165,6 milions d'euros procedents del Fons COVID19, no reemborsables, seguint criteris objectius i quantificables relacionats amb l'impacte de la pandèmia. El Fons COVID19 s'ha dividit en quatre pagaments i tots ells ja han estat abonats a la Generalitat, que els distribueix a la seva consideració. Aquest ha estat el calendari: - Juliol: 1.246 milions del primer tram per a assumptes sanitaris. - Setembre: 337 milions del segon tram per a assumptes educatius. - Novembre: 474 milions del tercer tram per a assumptes sanitaris. - Desembre: 1.107 milions per a compensar la menor activitat econòmica per la pandèmia.

 

Talls de llum a les Comarques de Girona, deixadesa de la Generalitat.

 

Des de fa anys alguns municipis de la demarcació de Girona pateixen talls de llums constants, el que afecta sense cap mena de dubte, no la qualitat de vida, sinó els drets més fonamentals, dels seus ciutadans.

 

Barris sencers que durant molts dies seguits pateixen talls de llum d'hores senceres, en mig d'episodis d'extrema calor i fred, fent malbé aliments, impossibilitant mantenir a temperatures adients aliments i medicaments....entre altres moltes afectacions.

 

I això s'ha viscut de forma totalment passiva per part de les empreses subministradores , de la Generalitat de Catalunya i d'alguns consistoris gironins, centrant el focus en el frau en el consum, que de ben segur hi és, però oblidant als grans perjudicats, la gran majoria, que tot i pagar un servei no el reben. Unes empreses subministradores, que a més tenen al seu abast la solució al problema.

 

Però a Girona són diversos barris que pateixen o han patit en diferent mesura els talls de llum: Font de la Pólvora, Vila-roja, Torre Gironella, Germans Sàbat o Fontajau. I en contra del que alguns volen fer creure, el que tenen en comú no és pas el frau en el consum elèctric, sinó un deficient manteniment en la xarxa elèctrica que es veu agreujat per la sobrecàrrega ocasionada per les connexions fraudulentes... Correspon per tant a les empreses subministradores, invertir en les xarxes, incrementar-ne la capacitat

 

Al barri delCulubret de Figueres es troben en una situació similar a Font de la Pólvora, usuaris que paguen els seus rebuts pateixen contínuament talls de llum que en algunes ocasions duren hores. El vicealcalde de Figueres, Pere Casellas, ha explicat que els primers dies de l'any la Guàrdia Urbana ja ha comptabilitzat 21 talls, el 2020 en van patir més de 250 i ens els darrers 3 anys més de 700. Qualsevol que hagi trepitjat el carrer els últims dies pot comprendre que és incomprensible i inadmissible que uns veïns que paguen les seves factures es vegin abocats a aquesta greu situació fa massa temps.

 

Des del PSC de comarques de Girona, ja el març de 2019 el diputat del PSC de comarques gironines, Rafel Bruguera, a instàncies de la portaveu dels socialistes gironins, Sílvia Paneque, va presentar una proposta de resolució al Parlament instant a la Generalitat a què demanés a l'empresa subministradora la presentació d'un pla general d'inversió propi per la ciutat, un pla anual de manteniment de la xarxa de distribució del subministrament elèctric i un calendari d'execució del mateix a més de la creació d'una comissió mixta amb l'empresa, la Generalitat i l'Ajuntament. El juny de 2019, tots els grups del Parlament hi van donar suport i es va aprovar per unanimitat. En aquesta votació s'hi indicava amb claredat que els problemes havien estat causats per una xarxa de distribució antiga i que necessitava millores urgents, que la responsabilitat era de l'empresa i que la Generalitat exigiria millores urgents.

 

A hores d'ara, ni l'empresa ha presentat aquest pla d'inversió, ni consta que la Generalitat l'hagi exigit. I arribem a l'actor clau per evitar-ho. La Generalitat de Catalunya.

 

L'article 133 de l'Estatut d'Autonomia estableix que la competència i responsabilitat pública de garantir el subministrament elèctric pertany a la Generalitat, a través del Servei de Qualitat del Subministrament Elèctric que pertany al Departament d'Empresa i Coneixement. Entre les funcions es troben les de fer el seguiment i controlar la qualitat del subministrament elèctric, efectuar el control estadístic d'incidències, elaborar i fer el seguiment dels convenis de plans de millora de la qualitat del subministrament o exercir la potestat sancionadora atribuïda per la normativa vigent. I tenim els mitjans legals, en forma de la a Llei 18/2008, de 23 de desembre, de garantia i qualitat del subministrament elèctric. A Catalunya són 29 municipis i gairebé 390.000 persones les afectades pels talls de llum. Entre ells, els municipis de Girona, Figueres, La Jonquera o Salt. En aquests moments no hi ha constància de cap sanció del Departament a les empreses, ni tan sols que hagin obert cap mena d'expedient, no ja sancionador, sinó ni tan sols informatiu. Tot i tenir la competència i els mitjans legals per a fer-ho la Generalitat continua sense actuar.

 

Per aquest motiu, el dimecres 13 de gener, la Silvia Paneque i jo mateix, juntament amb altres representants socialistes ens van reunir amb la principal empresa subministradora. Els hi vàrem demanar un pla d'inversions per la xarxa de subministra elèctric d'aquestes poblacions més afectades, sense descartar la col·laboració de totes les administracions implicades en acabar amb el defraudament elèctric, però no posant el focus en aquesta problemàtica, sinó en garantir en tot moment el subministrament elèctric a qui paga, i paga bé per aquest servei. i es va acordar revisar els canals de comunicació ràpida i els protocols per donar una millor i més ràpida resposta davant un tall de llum.

 

En definitiva ens cal veure que Generalitat, i empreses subministradores tenen voluntat ferma de solucionar aquests problemes i que hi esmercen esforços, seriosos, continuats i tendents a protegir a la part dèbil d'aquesta situació, el ciutadà que paga per un servei que no rep.

 

Ahir vaig estar al municipi de Molló (Ripollés) on ens van presentar la tasca de  L’Agrupació Europea de Cooperació Territorial del Tec i del Ter' agrupades sota el projecte “País d’Art i d’Història.”

Aquest projecte que és vincula a través d’una Agrupació Europea de Cooperació Territorial o AECT, que és un instrument de cooperació establert pel Parlament europeu i el Consell, el juliol de 2006. Amb personalitat jurídica, el seu objectiu és respondre als desafiaments en l'àmbit de la cooperació territorial al si de la Unió Europea, i facilitar i i promoure la cooperació transfronterera, transnacional i interregional entre els seus membres.

Una iniciativa molt interessant que té els orígens l’any 2010 quan els diversos ajuntaments impulsors tant de Catalunya com del sud francès varen obtenir el reconeixement del Ministeri de Cultura Francés.

El projecte un « País d’Art i d’Història, té com a objectius:

· Crear una xarxa dels llocs d’interès patrimonial i de rutes d’interpretació pels habitants, pel públic jove i els visitants.

 ·   Contribuir al desenvolupament econòmic d'una zona rural creant una oferta cultural i turística professionalitzada per a tots els municipis i durant tot l'any.

 ·       Sensibilitzar dels habitants i dels professionals  a  llur  medi  ambient  i a  la  qualitat arquitectònica, urbana i paisatgística.

 ·       Presentació del patrimoni i promoció de la qualitat arquitectònic.

 ·       Oferta de visites de qualitat, guiades per personal qualificat adreçada als turistes, visitants i població local.

    

    En l’actualitat agrupa a 31 municipis (24 francesos i 7 municipis catalans) i l’objectiu es implementar-se en més municipis de Catalunya.

Una molt bona iniciativa que necessita el recolçament de les institucions per ajudar-ne en el cofinançament i permetre la generació de riquesa , diversificant i desastacionalitzant el turisme de la zona.

 

Podeu trobar més informació al web www.vallscatalanes.org

Aquests dies són especials per mi… es compleixen 20 anys de la meva militància al Partit dels Socialistes de Catalunya…. 20 anys que, com passa sempre, han estat intensos, però que vistos en perspectiva han passat volant.

Vaig entrar com a regidor independent però també com a votant crític del PSC… un 20 de febrer després de l’enèsim atemptat d’ETA vaig pensar que no podia quedar-me en la posició còmode de regidor independent…i vaig anar cap a la seu del PSC per afiliar-me.

Em va atendre en Rafel Bruguera, al que 20 anys després he demanat que ens fem una fotografia, llàstima no haver-la fet aquell febrer del 2000, però els mòbils no eren com els actuals i diria que no tenien ni càmera de fotos…

En aquests anys de militància he tingut moments molt bons i moments no tan bons, però que han valgut molt la pena... personalment he crescut molt com a persona... d'aquell jove tímid a una persona ja adulta (per no dir madura) que combina timidesa amb una major desenvoltura de la que mai hauria pensat que en seria capaç....

He conegut gent fantàstica que d'altra manera no hauria conegut mai i amb els que hem passat moments inoblidables... He fet molts amics.. Alguns dels quals espero que ho siguin de per vida... i no tant sols del PSC el que al meu entendre és la part millor de la política local....Ramon Romaguera, Arcadi Piferrer (DEP), Jordi Gasull, Joan Català, Francesc Brull, Jordi Soler, Carles Salgas, Alfons Jimenez, Silvia Paneque, Marc Lamuà  per citar alguns són les persones més importants de la meva "vida" política... i algún treballador municipal ( del que no en posaré nom per evitar malentesos)....

I he intentat aportar el meu granet de sorra en la gestió municipal tant a la Bisbal, al Consell Comarcal del Baix Empordà, a l'Ajuntament de Girona, i ara a la Subdelegació del Govern de Girona.

20 anys donen per conèixer moltes persones, per moltes anècdotes, per moltes vivències... en els dies vinents faré unes notes individualitzades... i com comptem la gent que dediquem part del nostre temps a la política... per legislatures... no sé si interessarà a algú, però em servirà de catarsi... i de reconeixement a molta gent que he conegut i admirat.... i un punt de partida cap a la reflexió sobre el futur.