dissabte, 2 de juny del 2018

T gust o el valor social de l'emprenadoria, tot i la poca col·laboració institucional



Aquesta setmana s’ha fet la roda de premsa de la presentació oficial de les noves instal·lacions que l’empresa Tgust obrirà a la Bisbal, concretament al polígon insdustrial de l’Aigueta.

Per les circumstàncies que ara explico, vaig considerar que aquesta era una gran noticia que mereixia una reflexió més que no pas una simple menció. Es amics de radio capital han fetuna notícia molt treballada i complerta de la instauració de Tgust a la nostra ciutat que cal llegir i escoltar

En Pep Mascarós, una de les cares visibles de Tgust el vaig conéixer ara fa ja uns any quan el Consell el va distingir per les seves idees per a noves empreses i hem mantingut el contacte durant aquests anys. Des del viver d’empreses “nexes” amb un grup de gironins varen iniciar el projecte Tgust que s’ha anat expandint fins arribar ara a l’obertura d’aquesta gran indústria a la Bisbal.

Del projecte, n’admiro dues coses.

           En primer lloc la gran feina que han fet per desenvolupar una idea, les infusions de quilometre zero, des de un inici, buscant la col·laboració de les administracions, però sempre amb l’idea principal que les administracions han de col·laborar, però no ser les impulsores del projecte. El problema, és que moltes administracions no creuen en l’emprenedoria. Al audio que acompanya la notícia veureu que l’Ajuntament no ha fet cap tipus d’ajuda per a la construcció i instal·lació d’aquesta empresa a la Bisbal. Fa uns anys, essent jo alcalde, varem redactar i aprovar el pla estratègic de la Bisbal i subcomarca amb l’objectiu de tornar a impulsar el sector industrial de la nostra ciutat. Lamentablement ja hem vist que el nou govern de la Bisbal ha reenfocat aquest pla a turisme (tots tenim present les campanyes de publicitat amb els cinc alcaldes al capdavant) però han oblidat les polítiques per afavorir la implementació de noves industries.

          El sector industrial de la Bisbal, continua sense ser una prioritat pels governs que no fan cap tipus de mesura per incentivar que s’ocupi. En els darrers anys hem posat de relleu aquesta circumstància i hem demanat retieradament que les ordenances fiscals incoporessin bonificacions en les llicències d’activitats i d’obres per la instal·lació de noves indústries al municipi. Al contrari, el govern ha incrementat la pressió fiscal a les empreses doblant els impostos de construcció I les llicències d’activitats.


          El segon aspecte, que de fet és elq ue m’ha posat en contacte amb el projecte, ha estat el valor social que els socis han donat a l’empresa i que es demostra amb la contractació de moltes de les tasques d’empaquetatge al Centre Especial de Treball Tramuntana, depenent del Consell Comarcal del Baix Empordà, I que vetlla per la integració laboral dels discapacitats al mon laboral.

           En Pep Mascarós sempre ha tingut clar que la seva empresa, fins i tot en detriment del factor econòmic, havia de primar el factor social. Sempre ha col·laborat amb el centre Tramuntana. En cada entrevista als mitjans de comunicació ens ha esmentat i lloat, tot realitzant les entrevistes des del propi centre.
          Quan varen expandir l’empresa, des del primer moment varen tenir clar que volien fer-ho amb la col·laboració del Centre especial Tramuntana i inserint a món laboral als discapacitats. Queda sobre la taula l’opció de fer un enclavament laboral, que seria pioner a comarques de Girona.


           Esperem que aquesta iniciativa no sigui la única i més empreses s'hi afegeixin, i que l'Ajuntament de la nostra ciutat aposti decididament pel sector indústrial de la ciutat.

dimarts, 6 de març del 2018

Gestió no es pensar en decisions futures sinó en el futur de les decisions presents. (Complert anàlisi sobre el pressupost pel 2018)



El passat dijous 15 de febrer del 2018 es va aprovar inicialment el pressupost que haurà de regir l’Ajuntament i el municipi de la Bisbal per aquest any 2018. I aquesta aprovació mereix dues reflexions prèvies. La primera la data. Mentre la normativa estableix que s’han d’aprovar inicialment abans del dia 15 d’octubre de l’any anterior, el nostra govern es permet el luxe de portar-ho amb 4 mesos de retard, i encara fer-ho en un ple extraordinari 10 dies abans de l’ordinari al·legant que hi ha pressa per aprovar-lo!!!

Però el que ens sembla més greu, i digueu que som malpensats, però diria que té molt a veure, es convoca el plenari un dijous i per error ( o això diuen) no s’informa de la data del Ple ni per la  pàgina web municipal ni tampoc als mitjans  de comunicació. De fet ni tant sols han penjat al web municipal el document del  pressupost aprovat inicialment.

Òbviament tot té relació.  Uns pressupostos que són perjudicials per la ciutat, que tenen un increment espectacular tant de la despesa ordinària com de l’endeutament, al govern no li interessa que tinguin publicitat i que la població el conegui en la seva totalitat. A l’equip de govern només l’interessa poder fer una nota explicant les inversions (al punt diari principalment que hi tenen entrada), però no que algú es pregunti com es financien les mateixes.

Com els hi vàrem  dir en el debat, la única bondat del pressupost és que és constant i coherent amb els pressupostos que, ERC ha aprovat sempre en estar al govern municipal (2008,2009,2010,2011,2016,i 2017).  I ja sabem tant la fórmula del pressupost, com sobretot les conseqüències:

“increment desmesurat de la despesa corrent i del deute municipal, que comporta manca de finançament amb recursos propis de les inversions de la ciutat limitant el creixement futur.  I el que més greu, conscients que no ho poden pagar, tornen a demanar el préstec, com ho varen fer en els exercicis anteriors ( 6 milions en tres anys) amb  període de carència, és a dir no començarem a pagar els préstecs fins d’aquí a dos anys“

Òbviament el nostra grup va votar-hi en contra. Desenvoluparem en les properes línies els nostres arguments, pels que entenem que aquesta política econòmica és equivocada i perjudicial a curt i mig termini per la nostra ciutat.




INCREMENT DE LES DESPESES:


El Capítol 1 que és el que comprèn les despeses de tot el personal que treballa per l’Ajuntament, ha augmentat de nou de forma alarmant. Una mica d’història. El 2007 el cost era de 3,9 milions d’euros anuals. El 2011 després del primer govern d’ERC era de 5.900.000 euros o un 60% del pressupost i dins dels deu ajuntaments de tot Catalunya que més gasten en aquest concepte. En la nostra legislatura vàrem aconseguir reduir aquesta quanta a 4.950.000 euros de l’any2015. Doncs bé, tres pressupostos després ERC torna a incrementar la quantia a 5.715. 673 ( increment de prop de 765.000 euros en 3 anys o un 15% i ja a tocar dels costos del 2011.

Però aquest no ha estat l’únic increment. El capítol 2 que compren les despeses corrents de l’Ajuntament (subministrament, activitats que realitza l’Ajuntament amb personal d’empreses..) també s’ha incrementat escandalosament. Si l’any 2015 gastàvem 3.213.000 any 2015 per aquest any 2018 es passa a 4.739.779,89, és a dir un increment de 1.500.000 en tres anys o prop del 50%.

Aquest increment de la despesa es insostenible a curt i mig termini, i té tres efectes perjudicials per la hisenda de l’Ajuntament i de tots els bisbalencs:
·         Manca de recursos propis per finançar inversió
·         Increment de l’endeutament de l’Ajuntament
·         Increment del període mig de pagament als proveïdors


A)   Manca de recursos propis per finançar inversió


L’increment d’aquesta despesa suposa que l’Ajuntament no pot estalviar per invertir en la ciutat. En el pressupost d’enguany només s’aconsegueixen dos mil cinc cents (2.500 euros) per invertir finançats amb recursos propis sobre un pressupost total de 14.000.000 milions d’euros. Aquesta quantia es molt inferior a la que el govern que encapçalava el PSC aconseguia estalviar.

2011
0
2012
500.000
2013
551.000
2014
336.000
2015
358.000
2016
0
2017
1.500
2018
2.500


És a dir amb recursos propis només tindrem 2.500 per o bé finançar la inversió o bé per futurs increments.





B) Increment de l’endeutament de l’Ajuntament

La conseqüència de no tenir estalvi pressupostari per les inversions pot ser dues.

O bé no fer inversions (que no hi haurà cap govern que s’ho pugui permetre) o recórrer a l’endeutament per a finançar la inversió.
La inversió és la despesa destinada al manteniment i nova construcció d’equipaments i serveis municipals (asfaltats de carrers, voreres, clavegueram, compra de mobiliari i equipaments informàtics, arranjaments dels equipaments municipals o construcció de nous).

Com hem dit en aquests moments  l’Ajuntament no pot fer front a cap tipus d’inversió amb recursos propis com a conseqüència de l’increment desmesurat de la despesa i ha de recórrer a endeutament. En la legislatura 2007 2001 ja varen demanar en 4 any 10 milions d’euros en préstec per inversió. La Legislatura 2011 a 2015 vàrem demanar zero (0) euros. Aquesta legislatura ja hem demanat prop de 4 milions d’euros en préstec, a diferència del que fan els ajuntaments del nostra entorn que fan bandera de rebaixar l’endeutament.

        En el pressupost 2018 es sol·licita un 1.550.000 milions d’euros de préstec, préstec que de  moment ja és impossible retornar amb el pressupost d’enguany, no el principal sinó els interessos.

Recordem que durant 4 anys hem fet totes les inversions sense cap préstec, baixant l’endeutament dels 10.5 als 5.5milions. O en números que entenem. L’any 2011 el deute era de més de 1.000 euros per cada bisbalenc, i el vàrem reduir fins als 432 euros per bisbalenc. En finalitzar aquesta legislatura  el deute serà d’uns 700 euros per bisbalenc.

 Però el problema no només és acudir a préstec per pagar unes inversions totalment ordinàries incrementant el nivell d’endeutament, sinó que, a hores d’ara no es té garantit el finançament del retorn d’aquests préstecs.  Com diguem amb aquesta estructura de pressupost només queden 2.500 euros. En el pressupost ni en el capítol 3 ni en el 9 s’ha previst per enguany el pagament i la devolució ni de interessos ni de capital amortitzat. En l‘actualitat ja paguem 1 milió d’euros anuals en amortització de préstec, quantia que hauria d’incrementar-se en més de  350.000 euros anuals per poder fer-ne front.  Obvi dir  que a hores d’ara ja no tenim capacitat de retorn d’aquests préstecs. Per evitar-ho el que fa el govern és demanar els préstecs amb període de carència, és a dir que no es començaran a pagar fins la propera legislatura.

El que és pitjor. En els plens d’aprovació de pressupostos dels tres anys hem fet la mateixa pregunta al govern. Com es pensa assumir aquest increment de cost d’amortització de préstecs. En cap any ens han contestat.


            C) Increment del període mig de pagament als proveïdors

Aquest increment de despesa ja ha suposat una manca de tresoreria. El 2011 en entrar a governar es pagava a 111 dies als proveïdors. Vàrem aconseguir pagar a (-14 dies en el mètode comptable actual) el que seria a 16 dies en el comparatiu. El darrer any 2017 ja estàvem pagar a més de 50 dies.
         
   Com veiem una situació molt preocupant que a mig termini portarà com a conseqüència lògica o haver de fer un nou pla d’ajust (amb reducció dràstica de la despesa) o bé incrementar la pressió fiscal (increment IBI) per poder fer front al pagament dels deutes que està fent aquest govern d’ERC, CUP i ICV. Es el que passa quan les decisions sobre l'economia municipal les prenen aquells que saben no en pagaran el preu de les seves errades.






divendres, 12 de gener del 2018

Al·legacions ordenances fiscals (2). Taxa recollida escombraries i altres figures impositives


ORDENANÇA FISCAL Nº. 11: TAXA  PER RECOLLIDA D’ESCOMBRARIES

 Increment de la quota tributaria en un percentatge superior al 6,22% sense cap informe tècnic financer que ho sustenti.

El 2017 es va produir un increment en la quota de l’impost en un 6,22%, percentatge que es manté per l’exercici econòmic 2018.    Aquest increment es va  justificar en dades que no tenen cap credibilitat, ni rigor. I la millor manera és un estudi de l’estat d’execució del pressupost d’enguany.

Els ingressos són de 1.021.913,08 drets reconeguts nets, un cop ja tancat el padró de la taxa. De fet la magnitud que obliga el Ministerio per la liquidació de pressupost és el de Dret reconegut net. Emprant per tant el criteri legal. L’any 2016 els ingressos per aquest concepte varen ser d’uns drets reconeguts nets de 966,751.60.

És a dir un increment de prop de 55.000 euros, superior inclús a la quantia establerta per l’adquisició del vehicle, que de fet, no ha tingut impacte en aquest pressupost, en no haver-se formalitzat encara.

En ser una taxa, i per tant només poder repercutir el preu del servei de la recollida, tractament i eliminació, les despeses haurien de ser de la mateixa quantia, o bé de 990.000 euros que era el pressupostat.  Ara bé en el pressupost, així com en la liquidació de l’any anterior, veiem que la despesa no supera els 739.000 euros, és a dir un “benefici” de més de 260.000 euros.

Però sobta que es posi una partida anomenada “altres despeses indirectes” de 125.000 euros, el que suposa un 14% de les despeses sense que s’acrediti a que es refereix i el grup que subscriu aquestes al·legacions no encerta a trobar cap explicació, com si que hem realitzat amb altres conceptes indeterminats del quadre de costos.

Per tant d’aquesta comparació s’extreu la conclusió clara que en el quadre que va incloure l’any anterior es varen sobradotar les despeses del servei per intentar una justificació de la taxa. Al nostra entendre, només quadren els números si s’imputa personal que no es propi de la recollida d’escombraries i que per tant no pot imputar-se a efectes de justificació de la taxa, i per altra banda s’ha imposat una quantia de despeses indirectes del tot sobredimensionada (partida de 125.000 euros) que han fet que els hi resultés un servei deficitari quan en realitat no ho és.

 Establiment d’una tarifació progressiva.

Com hem estudiat en un apartat anterior, el criteri de capacitat econòmica, i per tant d’una tarifació progressiva , és possible i exigible en taxes i preus públics.
Aquesta capacitat econòmica pot realitzar-se per:

1.- Ingressos econòmics: Disposar d'uns ingressos màxims pel conjunt de les persones que conviuen al mateix domicili, iguals o inferiors als que s'estableixen en el següent quadre, que pren com a referència l'Indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC) o IPREM en els termes homogenis amb la resta d’ordenances fiscals
Aquests ingressos faran referència als ingressos de renda anual, entenent-se com a tals la suma dels rendiments nets del treball i de qualsevol altra prestació o rendiment net. A banda caldrà que la persona sol·licitant ni cap altra que visqui a l’habitatge, no disposi  immobles, propietats o immobles arrendats, excepte l'habitatge propi.
En cas que la persona sigui reconeguda com a incomplidora de les seves obligacions, li serà denegada fins que aporti documentació de l'Agència Tributària relativa als seus ingressos i es comprovi que compleix els requisits.

2.- Determinació de la capacitat de forma indirecte, emprant mètodes com el valor cadastral del immoble on es produeix el fet imposable i que ha estat validada entre d’altres per la STS de 4 de gener de 2013, dictada por la Sala de lo Contencioso-Administrativo, Sección 2.ª, rec. 940/2010 . És a dir es pagaria l’escombraria en funció, no com fins ara de la tipologia del immoble, sino a més del valor cadastral del mateix.

Diferenciació de la taxa en sumatoris de recollida, tractament i eliminació

Per aconseguir una major equitat de tracte pel que fa a l’ordenança fiscal nº. 11, caldria que es diferenciïn els sumatoris de recollida, tractament i eliminació en les tarifes aplicables als habitatges, i a les activitats. D’aquesta manera es poden evitar situacions arbitraries de fer pagar la mateixa quota en casos en què no s’utilitza la totalitat de serveis, tot i conèixer que és un servei de recepció obligatòria. Tanmateix es podria diferenciar la taxa en activitats en funció de per exemple si hi ha activitats que tenen contractat els serveis de gestors de residus especialitzats, o bé en casos d’habitatge en funció si fan tractament i separació o no.
Caldria preveure  la possibilitat d’implementar elements electrònics de pesatge individualitzat, tal i com ja ha anunciat el govern de la Generalitat vol instaurar properament.




 ORDENANÇA NÚM. 10.- ORDENANÇA FISCAL REGULADORA DE LA TAXA DE CLAVEGUERAM I ORDENANÇA NÚM. 17.- ORDENANÇA FISCAL REGULADORA DE LA TAXA PER SUBMINISTRAMENT D’AIGUA POTABLE

 Extensió dels beneficis fiscals de l’ordenança 17 també a l’ordenança 10.

Tot i que a l’ordenança número 17 ordenança fiscal reguladora de la taxa de subministrament d’aigua potable es mantenen els beneficis  fiscals que s’havien establert respecte pensionistes i jubilats, famílies nombroses i monoparentals i famílies on algun dels seus membres estiguin en situació d’atur entenem que, atès que el fet impositiu està molt relacionat, aquests beneficis fiscals també haurien d’instaurar-se en l’ordenança fiscal número 10 reguladora de la taxa de clavegueram.

Establiment d’una tarifació progressiva.

Entenem que en un bé social de primera necessitat com l’aigua el nostra ajuntament hauria d’establir en aquestes ordenances fiscals, com també ho hem sol·licitat en l’ordenança  relativa al Impost de Bens Immobles, i ho farem a l’ordenança número 11 de recollida, transport i tractament de residus municipals.

Creiem que caldria aplicar una tarifació  progressiva de la taxa que contemplés tots els majors de 18 anys, empadronats al domicili on es demana l’aplicació de la tarifa social d'abastament d'aigua.

         Disposar d'uns ingressos màxims pel conjunt de les persones que conviuen al mateix domicili, iguals o inferiors als que s'estableixen en el següent quadre, que pren com a referència l'Indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC) o IPREM en els termes homogenis amb la resta d’ordenances fiscals

           Aquests ingressos faran referència als ingressos de renda anual, entenent-se com a tals la suma dels rendiments nets del treball i de qualsevol altra prestació o rendiment net.

        A banda caldrà que la persona sol·licitant ni cap altra que visqui a l’habitatge, no disposi  immobles, propietats o immobles arrendats, excepte l'habitatge propi.
En cas que la persona sigui reconeguda com a incomplidora de les seves obligacions, li serà denegada fins que aporti documentació de l'Agència Tributària relativa als seus ingressos i es comprovi que compleix els requisits.

 ALTRES MESURES PROPOSADES

Bonificacions IBI per locals que cedeixin aparadors.

El programa aixequem les persianes, del qual el nostra ajuntament hi ha participat en tres ocasions anys 2013, 2014, 2015 i 2016 pretén fomentar la implantació d'activitats econòmiques en locals situats al nucli antic, per recuperar el continu comercial, i l’activitat econòmica al centre de la ciutat.  Per aquest motiu, i per incentivar el lloguer dels locals i el desenvolupament econòmic de la mateixa, proposem establir una doble bonificació. Una primera del 5% de la quota anual a tots aquells locals que s’acullin a aquest projecte que es complementarà amb un 5% més si a més aconsegueixen obtenir un lloguer.


Bonificacions per immobles que tinguin certificat d’eficiència energètica.

El 5 d’abril de 2013 el Govern central va publicar el “Plan Estatal de Fomento del Alquiler de Viviendas, Rehabilitación, Regeneración y Renovación Urbana (2013-2016)”.  Així mateix, el 13 d’abril de 2013 es va publicar al BOE el Reial Decret 235/2013 pel qual s'aprova el procediment bàsic per a la certificació de l'eficiència energètica dels edificis.

El Reial Decret fixa l'1 de juny de 2013 com a data a partir de la qual és obligatori disposar del certificat energètic per als edificis d’habitatges i d’ús terciari nous i per a les transaccions de compravenda o de lloguer d’edificis ja existents i per a edificis públics de més de 500 m2.

El certificat va acompanyat d’un document de recomanacions sobre les millores que es poden fer per a obtenir un comportament energètic més eficient, així com augmentar el confort de l’habitatge i per tant reduir la despesa energètica si es fa una bona aplicació de les mesures proposades.

Per tant proposem establir una bonificació en cinc dels set nivells d’eficiència energètica, encara que òbviament estem oberts a canvis en aquesta proposta

A
10%
B
8%
C
6%
D
4%
E
2%


 Subvencions per als pisos cedits a lloguer social.

Vist l’alarmant falta de parc immobiliari per a cedir a pisos en lloguer social, i la manca d’acords amb grans tenidors per a l’obtenció d’aquests immobles, cal aplicar mesures com les subvencions a tots aquells propietaris que cedeixin pisos a lloguer social, mentre el conveni estigui en vigor. Es proposa que la subvenció sigui proporcional al temps de lloguer del immoble.


Ordenança fiscal número 5 Impost de vehicles i Tracció Mecànica (IVTM)

Creiem que a l’article 5 caldria establir una nova bonificació del 20% en relació als vehicles amb benzina amb homologació EURO6 i que emetin menys de 120g de CO2 i una bonificació del 40% en vehicles “clean Diesel” en atenció a la seva menor o nul·la contaminació en relació als vehicles de gaolina o gasoil i per coherència amb les bonificacions ja contemplades en el mateix article.



dilluns, 8 de gener del 2018

Ordenances fiscals 2018 Capacitat econòmica i Impost Béns Immobles (1)

INTRODUCCIÓ

En el darrer ple de l’any 2017, l’únic punt important va ser l’aprovació definitiva de les ordenances fiscals, atès que un any més no s’han presentat dins termini els nous pressupostos municipals. El grup municipal d’Independents per la Bisbal-PSC va presentar al·legacions que, val a dir, eren molt similars a les presentades en els darrers dos exercicis econòmics, en el sentit de demanar amb caràcter general unes ordenances fiscals més justes en què la característica principal fos  el respecte als principis tributaris de progressivitat i capacitat econòmica, com es fa en els tributs supramunicipals (IRPF).

        De fet aquesta petició té el seu origen en una moció que el nostra grup va presentar i que es va aprovar pel Ple de l’Ajuntament l’any 2015, i que ha estat reiteradament incomplerta pels grups que conformen el govern municipal. De igual forma, aquest govern va desestimar totes les al·legacions presentades en aquest sentit, si bé es va comprometre a crear aquest mes de febrer una comissió especial integrada per tots els grups municipals per a l’estudi de les propostes realitzades.

1.- FONAMENT JURÍDIC DE LA PETICIÓ D’ORDENANCES FISCALS AMB CRITERIS DE PROGRESSIVITAT I CAPACITAT ECONOMICA.

Com dèiem en l’exercici econòmic 2015 ja varem aportar un acord plenari per a que les ordenances fiscal apliquessin criteris de tarifació social. Finalment, per acord de tots els grups municipals es va decidir que s’aplicaria en les ordenances que s’aprovessin a partir del 1 de gener del 2017. Ni en les ordenances del 2017, ni en aquestes del 2018 consta l’aplicació de criteris de progressivitat o de capacitat econòmica.

En les taxes i la resta de preus públics i impostos han d'estar realitzades amb respecte al principi constitucional de la capacitat econòmica, establert tant a l'art.31 de la Constitució Espanyola,.

Així mateix l’article 3 de la llei 58 /2003, de 17 de desembre General Tributària (LGT) i l’article 8 de la llei 8/1989, de 13 d’abril de taxes i preus públics. Estableix que en la fixació es tindrà en compte quan el permeti les característiques del tribut, la capacitat econòmica de les persones que l’hagin de satisfer.

L’article 24.4 RD L 2/82004, de 5 de març, assenyala que per la determinació de les quanties de les taxes podran tenir-se en compte criteris de capacitat econòmica de les persones que han de satisfer-les.

La STS de 20 de febrer de 1998, Sala Tercera del Contenciós Administratiu, Secció 2ª, recurs 8240/1992, en el fonament jurídic tercer, declara que la capacitat econòmica ha de ser fixada com a mesura o criteri de la imposició i pot operar en dos sentits:
a) Afavorir als de menor capacitat econòmica mitjançant exempcions o bonificacions
b)  gravant la càrrega tributaria als de major capacitat econòmica, és a dir incrementant les seves quotes.
           
       Existeix variada jurisprudència ja consolidada autoritzant en les taxes criteris genèrics de capacitat econòmica. Així  la SSTS de 22 de gener de 2009, Sala Tercera, de lo Contencioso-Administrativo, Secció 2.ª, rec. 6612/2004, en el  FJ sisè; de 20 de febrer de 2009, FJ 14, la STS de 10 de juny de 2010, Sala Tercera, de lo Contencioso-Administrativo, Secció 2.ª, rec. 4891/2009, ATC 71/2008,  la STS 8 d’octubre de 2010 Sala del Contencios, Secció: 2, n.º de Recurs: 4092/2009 FJ 13, i  STS de 7 de març de 2012, secc. 2.ª, rec. 4941/2009, FJ9.

2.-  PROPOSTES REFERENTS A L’ORDENANÇA FISCAL Nº 3 :IMPOST DE BENS IMMOBLES.

En aquest impost cal tenir en compte dues consideracions prèvies, que no per antagòniques, són reals i per tant a tenir en consideració.
En primer lloc que aquest és el Impost que més incidència té en la recaptació municipal. En números rodons, dels prop de 10 milions en ingressos municipals un 30% son derivats d’aquest impost.

         Per altra banda però, cal tenir en compte que també és una de les figures impositives que tenen més rellevància i impacte en la ciutadania, (si més no en els ciutadans amb immobles en propietat). Segons les darrers dades del IDESCAT, el tipus impositiu mig d’aquest impost a la Bisbal és de 385 euros anuals.

        Si aquesta dada la posem en relació amb la situació econòmica que travessa  la nostra ciutat. Encara pren més protagonisme i importància. A l’efecte hem de recordar que la taxa d’atur de la nostra ciutat supera el 22 % la  més alta de la comarca que té un índex de menys del 18%. On tenim la quantia de pensió de les més baixes de la província, així com la base imposable per declarant més baixa de les comarques gironines, i la cinquena renda per càpita mitjana més baixa de tota la província.

Tipus impositiu del gravamen.

L’any 2011, mitjançant del Reial Decret Llei 20/2011, de 30 de desembre el govern central va establir un recàrrec , en el cas de la Bisbal del 10 % del tipus impositiu de l’IBI, en funció de l’any de la darrera revisió cadastral. Aquest recàrrec, que en principi era per dos exercicis econòmics, va ser renovat pel govern central per dos exercicis més. Per tant legalment, fou obligatori mantenir-lo pels exercicis econòmics 2014 i 2015.

       En el cas de la Bisbal, això ha suposat que en els exercicis econòmics en què les ordenances han estat presentades pel govern format per PSC i CiU, el tipus impositiu fixat era del el 0,824 per cent quan es tracti de bens de naturalesa urbana i el 0’900 per cent quan es tractava de béns de naturalesa rústica.
A les ordenances però s’hi afegia expressament que : “pel que fa als immobles urbans, en aplicació de l’increment del 10% del tipus impositiu que preveu l’article 8 del Reial Decret Llei 20/2011, de 30 de desembre de 2011, de mesures urgents en matèria pressupostària, tributària i financera per a la correcció del dèficit públic, per a l’exercici 2014 el tipus impositiu efectivament aplicable serà del 0,9064 per cent.”

      És a dir del propi redactat de l’ordenança fiscal quedava clar que la voluntat del govern anterior era mantenir un tipus impositiu pels immobles urbans en un el 0,824 per cent.

      Per l’any 2016 el govern central va treure l’obligació d’implementar el recàrrec del 10 %. Tot i això l’equip de govern format per ERC, CUP i ICV, ha decidit el tipus impositiu municipal al 0,9064 per cent, és a dir mantenir aquest recàrrec pels exercicis 2016,2017 i 2018, tot i que el govern central de l’Estat espanyol l’havia establert  amb caràcter excepcional i ja he tret l’obligació de mantenir-ho.
Per tant nosaltres proposem fixar el tipus de gravamen en el 0,824 % quan es tracti de Bens de naturalesa Urbana


Establiment d’un IBI progressiu en funció dels trams de valor cadastral
    
        Com ja s’ha argumentat anteriorment, la normativa i la jurisprudència avalen que s’estableixin criteris de IBI progressiu per donar compliment al principi de capacitat econòmica.
Es realitza aquesta mesura establint un tipus diferenciat en funció de trams del valor cadastral. Aquesta opció permetria saber amb un petit estudi saber quants, i  quins trams cal establir per obtenir un determinat quantitat en concepte de recaptació d’Impost de Béns Immobles, que òbviament, a criteri de la Corporació podria mantenir o modificar el nivell d’ingressos en relació als exercicis anteriors.
Girona per aquest any 2018, ja ha establert un IBI progressiu en aquells immobles comercials i industrials.
Es podria aplicar un mateix coeficient per als industrials amb un valor cadastral inferior als 60.000 euros (per exemple, Hem demanat la distribució de l’IBI per trams però se’ns ha negat aquesta informació) i fer un IBI progressiu per la resta d’immobles.
Amb aquesta mesura gravaríem més les grans superfícies comercials , mantindríem la pressió impositiva als comerços petits i mitjans, i aquest increment de recaptació podria permetre la rebaixa del coeficient pels immobles residencials.
Aquestes mesures tendirien a fer una redistribució social i a fer efectiu el principi de capacitat econòmica i per tant de justícia social, determinat no pel nivell de renda, sinó pel nivell la capacitat econòmica derivada del valor cadastral.

Línia de subvencions per famílies monoparentals.


     Atès la greu crisi econòmica que pateix la ciutat, i buscar mesures que, sense una davallada important d’ingressos, tendeixin a acomodar l’impost a les persones amb menys recursos. En la societat actual les famílies monoparentals son una realitat creixent, alhora que en percentatge elevat tenen un problema de renda per càpita familiar. Per aquest motiu proposem la creació d’una línia de subvencions per aquest tipus de família amb una quantia, que haurà de determinar-se previ estudi de la casuística de la nostra ciutat.