dilluns, 2 de juliol del 2018

TRANSPARÈNCIA A L’AJUNTAMENT DE LA BISBAL. SILENCIAR A L’OPOSICIÓ LA PRINCIPAL TASCA DEL GOVERN.


     El passat dia 26 d’abril el punt diari publicava la noticia "Tretze ajuntaments gironins, amb el segell de transparència" en la que es destacava l’index de transparència dels ajuntaments gironins, segons el certificat que atorga anualment la Universitat Autònoma de Barcelona, sota el títol infoparticipa.  
  
De la lectura de la noticia es pot observar que l’Ajuntament de la Bisbal no es troba entre aquests 13 municipis, i el que es pitjor tampoc està entre els 20 següents que han estat mencionats, i que havien de tenir un mínim del 50% d’acompliment dels requisits establerts.   Aquest fet ens va sobtar molt. El nostra Ajuntament ha estat auditat per aquest estudi en els darrers anys, i des de el primer any que varem obtenir un 48% havíem anat incrementat la puntuació. Si algú vol pot consultar aquí els resultats d’aquesta Corporació els darrers anys i veurà que l’índex d’acompliment d’objectius va ser un 65,86% el darrer any de la nostra legislatura. El 2015 en què ERC, CUP i ICV varen assumir el govern municipal l’índex va baixar fins el : 

    
ANY 
ÍNDEX ACOMPLIMENT 
2014 
65,86% 
2015 
53,85% 
2016 
51,92% 
2017 
48,08% 
  

És a dir un clar retrocés en els índexs de transparència dels mitjans de comunicació municipals. Una llegida ràpida als ítems que es poden trobar en aquesta pàgina acredita que els principals ítems no acomplerts son els relatius a la informació respecte els membres de l’oposició, la informació sobre les iniciatives que portem al Ple, etc.    Res que els regidors a l’oposició no en tinguéssim coneixement, però si que es bo que sigui reconegut per un organisme i de prestigi, extern a la Corporació.  
  
Preguntat al plenari aquesta qüestió, el regidor ens va dir primer que no sabia que existia aquest índex i que en tot cas, l’Ajuntament en feia servir un altre (que desconeixem i que tampoc ens va saber dir quin era.) Sobta molt aquesta resposta perquè a la pròpia web municipal, en l’apartat de comunicació i transparència es recull el decàleg de infoparticipa com es pot veure en aquest enllaç 


L’oposició és veu totalment marginada dels serveis de comunicació municipal. S’ha tancat ràdio Bisbal que ens donava veu, a les xarxes municipals només es recullen les noticies que genera l’equip de govern, arribant a l’extrem que només es recull les entrevistes que fa l’alcalde a altres mitjans de comunicació, però mai els que fem nosaltres a TVCostabrava (als qui per cert paguem una quantia no gens menyspreable), no es recullen al web municipal les iniciatives, mocions, propostes i preguntes que realitza l’oposició al Ple, se’ns limita l’espai al butlletí d’informació municipal…...   Com és de veure una política de manca de transparència que s’adiu poc amb el decàleg que conté la pròpia web municipal i el discurs dels grups, ara de govern quan estaven a l’oposició o en la darrera campanya electoral.  

 I no és un fet aïllat a la comunicació i participació dels grups de l’oposició al dia a dia de l’Ajuntament. Des de fa temps portem reclamant que l’Ajuntament s’incorpori a l’administració electrònica, com ja han fet altres administracions, com el Consell Comarcal del Baix Empordà, que permetria als regidors desenvolupar plenament les seves funcions tenint accés als expedients (si més no a aquells que han d’anar al plenari) i per tant poder fer bé la nostra labor de control.  

 Estem convençuts que la comunicació i la informació és un puntal bàsic de la participació ciutadana. Cal estar informats, ser sabedors del que l’administració local fa i com ho fa, i saber-ho tant pel propi Ajuntament com pels mitjans de comunicació locals. D’altra manera, l’equip de govern municipal, només ha volgut fer una operació cosmètica, entendre la participació com la votació( limitada i sense cap regulació) en l’elecció d’unes obres de inversió, però ocultant ( o intentant-ho) l’acció de l’oposició, la nostra visió, el que detectem que no es fa bé i les nostres propostes de millora.

      Com deia 
Václav Havel al seu llibre «el poder de los sin poder» (1978) alguns equips de govern entenen l’oposició com a sinònim d’enemic, quan ho haurien de fer com aquells que legítimament aspiren a governar, i per tant la millor manera d’evitar-ho, es aprenent i emprant les seves idees, no silenciant-les.   

dissabte, 2 de juny del 2018

T gust o el valor social de l'emprenadoria, tot i la poca col·laboració institucional



Aquesta setmana s’ha fet la roda de premsa de la presentació oficial de les noves instal·lacions que l’empresa Tgust obrirà a la Bisbal, concretament al polígon insdustrial de l’Aigueta.

Per les circumstàncies que ara explico, vaig considerar que aquesta era una gran noticia que mereixia una reflexió més que no pas una simple menció. Es amics de radio capital han fetuna notícia molt treballada i complerta de la instauració de Tgust a la nostra ciutat que cal llegir i escoltar

En Pep Mascarós, una de les cares visibles de Tgust el vaig conéixer ara fa ja uns any quan el Consell el va distingir per les seves idees per a noves empreses i hem mantingut el contacte durant aquests anys. Des del viver d’empreses “nexes” amb un grup de gironins varen iniciar el projecte Tgust que s’ha anat expandint fins arribar ara a l’obertura d’aquesta gran indústria a la Bisbal.

Del projecte, n’admiro dues coses.

           En primer lloc la gran feina que han fet per desenvolupar una idea, les infusions de quilometre zero, des de un inici, buscant la col·laboració de les administracions, però sempre amb l’idea principal que les administracions han de col·laborar, però no ser les impulsores del projecte. El problema, és que moltes administracions no creuen en l’emprenedoria. Al audio que acompanya la notícia veureu que l’Ajuntament no ha fet cap tipus d’ajuda per a la construcció i instal·lació d’aquesta empresa a la Bisbal. Fa uns anys, essent jo alcalde, varem redactar i aprovar el pla estratègic de la Bisbal i subcomarca amb l’objectiu de tornar a impulsar el sector industrial de la nostra ciutat. Lamentablement ja hem vist que el nou govern de la Bisbal ha reenfocat aquest pla a turisme (tots tenim present les campanyes de publicitat amb els cinc alcaldes al capdavant) però han oblidat les polítiques per afavorir la implementació de noves industries.

          El sector industrial de la Bisbal, continua sense ser una prioritat pels governs que no fan cap tipus de mesura per incentivar que s’ocupi. En els darrers anys hem posat de relleu aquesta circumstància i hem demanat retieradament que les ordenances fiscals incoporessin bonificacions en les llicències d’activitats i d’obres per la instal·lació de noves indústries al municipi. Al contrari, el govern ha incrementat la pressió fiscal a les empreses doblant els impostos de construcció I les llicències d’activitats.


          El segon aspecte, que de fet és elq ue m’ha posat en contacte amb el projecte, ha estat el valor social que els socis han donat a l’empresa i que es demostra amb la contractació de moltes de les tasques d’empaquetatge al Centre Especial de Treball Tramuntana, depenent del Consell Comarcal del Baix Empordà, I que vetlla per la integració laboral dels discapacitats al mon laboral.

           En Pep Mascarós sempre ha tingut clar que la seva empresa, fins i tot en detriment del factor econòmic, havia de primar el factor social. Sempre ha col·laborat amb el centre Tramuntana. En cada entrevista als mitjans de comunicació ens ha esmentat i lloat, tot realitzant les entrevistes des del propi centre.
          Quan varen expandir l’empresa, des del primer moment varen tenir clar que volien fer-ho amb la col·laboració del Centre especial Tramuntana i inserint a món laboral als discapacitats. Queda sobre la taula l’opció de fer un enclavament laboral, que seria pioner a comarques de Girona.


           Esperem que aquesta iniciativa no sigui la única i més empreses s'hi afegeixin, i que l'Ajuntament de la nostra ciutat aposti decididament pel sector indústrial de la ciutat.

dimarts, 6 de març del 2018

Gestió no es pensar en decisions futures sinó en el futur de les decisions presents. (Complert anàlisi sobre el pressupost pel 2018)



El passat dijous 15 de febrer del 2018 es va aprovar inicialment el pressupost que haurà de regir l’Ajuntament i el municipi de la Bisbal per aquest any 2018. I aquesta aprovació mereix dues reflexions prèvies. La primera la data. Mentre la normativa estableix que s’han d’aprovar inicialment abans del dia 15 d’octubre de l’any anterior, el nostra govern es permet el luxe de portar-ho amb 4 mesos de retard, i encara fer-ho en un ple extraordinari 10 dies abans de l’ordinari al·legant que hi ha pressa per aprovar-lo!!!

Però el que ens sembla més greu, i digueu que som malpensats, però diria que té molt a veure, es convoca el plenari un dijous i per error ( o això diuen) no s’informa de la data del Ple ni per la  pàgina web municipal ni tampoc als mitjans  de comunicació. De fet ni tant sols han penjat al web municipal el document del  pressupost aprovat inicialment.

Òbviament tot té relació.  Uns pressupostos que són perjudicials per la ciutat, que tenen un increment espectacular tant de la despesa ordinària com de l’endeutament, al govern no li interessa que tinguin publicitat i que la població el conegui en la seva totalitat. A l’equip de govern només l’interessa poder fer una nota explicant les inversions (al punt diari principalment que hi tenen entrada), però no que algú es pregunti com es financien les mateixes.

Com els hi vàrem  dir en el debat, la única bondat del pressupost és que és constant i coherent amb els pressupostos que, ERC ha aprovat sempre en estar al govern municipal (2008,2009,2010,2011,2016,i 2017).  I ja sabem tant la fórmula del pressupost, com sobretot les conseqüències:

“increment desmesurat de la despesa corrent i del deute municipal, que comporta manca de finançament amb recursos propis de les inversions de la ciutat limitant el creixement futur.  I el que més greu, conscients que no ho poden pagar, tornen a demanar el préstec, com ho varen fer en els exercicis anteriors ( 6 milions en tres anys) amb  període de carència, és a dir no començarem a pagar els préstecs fins d’aquí a dos anys“

Òbviament el nostra grup va votar-hi en contra. Desenvoluparem en les properes línies els nostres arguments, pels que entenem que aquesta política econòmica és equivocada i perjudicial a curt i mig termini per la nostra ciutat.




INCREMENT DE LES DESPESES:


El Capítol 1 que és el que comprèn les despeses de tot el personal que treballa per l’Ajuntament, ha augmentat de nou de forma alarmant. Una mica d’història. El 2007 el cost era de 3,9 milions d’euros anuals. El 2011 després del primer govern d’ERC era de 5.900.000 euros o un 60% del pressupost i dins dels deu ajuntaments de tot Catalunya que més gasten en aquest concepte. En la nostra legislatura vàrem aconseguir reduir aquesta quanta a 4.950.000 euros de l’any2015. Doncs bé, tres pressupostos després ERC torna a incrementar la quantia a 5.715. 673 ( increment de prop de 765.000 euros en 3 anys o un 15% i ja a tocar dels costos del 2011.

Però aquest no ha estat l’únic increment. El capítol 2 que compren les despeses corrents de l’Ajuntament (subministrament, activitats que realitza l’Ajuntament amb personal d’empreses..) també s’ha incrementat escandalosament. Si l’any 2015 gastàvem 3.213.000 any 2015 per aquest any 2018 es passa a 4.739.779,89, és a dir un increment de 1.500.000 en tres anys o prop del 50%.

Aquest increment de la despesa es insostenible a curt i mig termini, i té tres efectes perjudicials per la hisenda de l’Ajuntament i de tots els bisbalencs:
·         Manca de recursos propis per finançar inversió
·         Increment de l’endeutament de l’Ajuntament
·         Increment del període mig de pagament als proveïdors


A)   Manca de recursos propis per finançar inversió


L’increment d’aquesta despesa suposa que l’Ajuntament no pot estalviar per invertir en la ciutat. En el pressupost d’enguany només s’aconsegueixen dos mil cinc cents (2.500 euros) per invertir finançats amb recursos propis sobre un pressupost total de 14.000.000 milions d’euros. Aquesta quantia es molt inferior a la que el govern que encapçalava el PSC aconseguia estalviar.

2011
0
2012
500.000
2013
551.000
2014
336.000
2015
358.000
2016
0
2017
1.500
2018
2.500


És a dir amb recursos propis només tindrem 2.500 per o bé finançar la inversió o bé per futurs increments.





B) Increment de l’endeutament de l’Ajuntament

La conseqüència de no tenir estalvi pressupostari per les inversions pot ser dues.

O bé no fer inversions (que no hi haurà cap govern que s’ho pugui permetre) o recórrer a l’endeutament per a finançar la inversió.
La inversió és la despesa destinada al manteniment i nova construcció d’equipaments i serveis municipals (asfaltats de carrers, voreres, clavegueram, compra de mobiliari i equipaments informàtics, arranjaments dels equipaments municipals o construcció de nous).

Com hem dit en aquests moments  l’Ajuntament no pot fer front a cap tipus d’inversió amb recursos propis com a conseqüència de l’increment desmesurat de la despesa i ha de recórrer a endeutament. En la legislatura 2007 2001 ja varen demanar en 4 any 10 milions d’euros en préstec per inversió. La Legislatura 2011 a 2015 vàrem demanar zero (0) euros. Aquesta legislatura ja hem demanat prop de 4 milions d’euros en préstec, a diferència del que fan els ajuntaments del nostra entorn que fan bandera de rebaixar l’endeutament.

        En el pressupost 2018 es sol·licita un 1.550.000 milions d’euros de préstec, préstec que de  moment ja és impossible retornar amb el pressupost d’enguany, no el principal sinó els interessos.

Recordem que durant 4 anys hem fet totes les inversions sense cap préstec, baixant l’endeutament dels 10.5 als 5.5milions. O en números que entenem. L’any 2011 el deute era de més de 1.000 euros per cada bisbalenc, i el vàrem reduir fins als 432 euros per bisbalenc. En finalitzar aquesta legislatura  el deute serà d’uns 700 euros per bisbalenc.

 Però el problema no només és acudir a préstec per pagar unes inversions totalment ordinàries incrementant el nivell d’endeutament, sinó que, a hores d’ara no es té garantit el finançament del retorn d’aquests préstecs.  Com diguem amb aquesta estructura de pressupost només queden 2.500 euros. En el pressupost ni en el capítol 3 ni en el 9 s’ha previst per enguany el pagament i la devolució ni de interessos ni de capital amortitzat. En l‘actualitat ja paguem 1 milió d’euros anuals en amortització de préstec, quantia que hauria d’incrementar-se en més de  350.000 euros anuals per poder fer-ne front.  Obvi dir  que a hores d’ara ja no tenim capacitat de retorn d’aquests préstecs. Per evitar-ho el que fa el govern és demanar els préstecs amb període de carència, és a dir que no es començaran a pagar fins la propera legislatura.

El que és pitjor. En els plens d’aprovació de pressupostos dels tres anys hem fet la mateixa pregunta al govern. Com es pensa assumir aquest increment de cost d’amortització de préstecs. En cap any ens han contestat.


            C) Increment del període mig de pagament als proveïdors

Aquest increment de despesa ja ha suposat una manca de tresoreria. El 2011 en entrar a governar es pagava a 111 dies als proveïdors. Vàrem aconseguir pagar a (-14 dies en el mètode comptable actual) el que seria a 16 dies en el comparatiu. El darrer any 2017 ja estàvem pagar a més de 50 dies.
         
   Com veiem una situació molt preocupant que a mig termini portarà com a conseqüència lògica o haver de fer un nou pla d’ajust (amb reducció dràstica de la despesa) o bé incrementar la pressió fiscal (increment IBI) per poder fer front al pagament dels deutes que està fent aquest govern d’ERC, CUP i ICV. Es el que passa quan les decisions sobre l'economia municipal les prenen aquells que saben no en pagaran el preu de les seves errades.






divendres, 12 de gener del 2018

Al·legacions ordenances fiscals (2). Taxa recollida escombraries i altres figures impositives


ORDENANÇA FISCAL Nº. 11: TAXA  PER RECOLLIDA D’ESCOMBRARIES

 Increment de la quota tributaria en un percentatge superior al 6,22% sense cap informe tècnic financer que ho sustenti.

El 2017 es va produir un increment en la quota de l’impost en un 6,22%, percentatge que es manté per l’exercici econòmic 2018.    Aquest increment es va  justificar en dades que no tenen cap credibilitat, ni rigor. I la millor manera és un estudi de l’estat d’execució del pressupost d’enguany.

Els ingressos són de 1.021.913,08 drets reconeguts nets, un cop ja tancat el padró de la taxa. De fet la magnitud que obliga el Ministerio per la liquidació de pressupost és el de Dret reconegut net. Emprant per tant el criteri legal. L’any 2016 els ingressos per aquest concepte varen ser d’uns drets reconeguts nets de 966,751.60.

És a dir un increment de prop de 55.000 euros, superior inclús a la quantia establerta per l’adquisició del vehicle, que de fet, no ha tingut impacte en aquest pressupost, en no haver-se formalitzat encara.

En ser una taxa, i per tant només poder repercutir el preu del servei de la recollida, tractament i eliminació, les despeses haurien de ser de la mateixa quantia, o bé de 990.000 euros que era el pressupostat.  Ara bé en el pressupost, així com en la liquidació de l’any anterior, veiem que la despesa no supera els 739.000 euros, és a dir un “benefici” de més de 260.000 euros.

Però sobta que es posi una partida anomenada “altres despeses indirectes” de 125.000 euros, el que suposa un 14% de les despeses sense que s’acrediti a que es refereix i el grup que subscriu aquestes al·legacions no encerta a trobar cap explicació, com si que hem realitzat amb altres conceptes indeterminats del quadre de costos.

Per tant d’aquesta comparació s’extreu la conclusió clara que en el quadre que va incloure l’any anterior es varen sobradotar les despeses del servei per intentar una justificació de la taxa. Al nostra entendre, només quadren els números si s’imputa personal que no es propi de la recollida d’escombraries i que per tant no pot imputar-se a efectes de justificació de la taxa, i per altra banda s’ha imposat una quantia de despeses indirectes del tot sobredimensionada (partida de 125.000 euros) que han fet que els hi resultés un servei deficitari quan en realitat no ho és.

 Establiment d’una tarifació progressiva.

Com hem estudiat en un apartat anterior, el criteri de capacitat econòmica, i per tant d’una tarifació progressiva , és possible i exigible en taxes i preus públics.
Aquesta capacitat econòmica pot realitzar-se per:

1.- Ingressos econòmics: Disposar d'uns ingressos màxims pel conjunt de les persones que conviuen al mateix domicili, iguals o inferiors als que s'estableixen en el següent quadre, que pren com a referència l'Indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC) o IPREM en els termes homogenis amb la resta d’ordenances fiscals
Aquests ingressos faran referència als ingressos de renda anual, entenent-se com a tals la suma dels rendiments nets del treball i de qualsevol altra prestació o rendiment net. A banda caldrà que la persona sol·licitant ni cap altra que visqui a l’habitatge, no disposi  immobles, propietats o immobles arrendats, excepte l'habitatge propi.
En cas que la persona sigui reconeguda com a incomplidora de les seves obligacions, li serà denegada fins que aporti documentació de l'Agència Tributària relativa als seus ingressos i es comprovi que compleix els requisits.

2.- Determinació de la capacitat de forma indirecte, emprant mètodes com el valor cadastral del immoble on es produeix el fet imposable i que ha estat validada entre d’altres per la STS de 4 de gener de 2013, dictada por la Sala de lo Contencioso-Administrativo, Sección 2.ª, rec. 940/2010 . És a dir es pagaria l’escombraria en funció, no com fins ara de la tipologia del immoble, sino a més del valor cadastral del mateix.

Diferenciació de la taxa en sumatoris de recollida, tractament i eliminació

Per aconseguir una major equitat de tracte pel que fa a l’ordenança fiscal nº. 11, caldria que es diferenciïn els sumatoris de recollida, tractament i eliminació en les tarifes aplicables als habitatges, i a les activitats. D’aquesta manera es poden evitar situacions arbitraries de fer pagar la mateixa quota en casos en què no s’utilitza la totalitat de serveis, tot i conèixer que és un servei de recepció obligatòria. Tanmateix es podria diferenciar la taxa en activitats en funció de per exemple si hi ha activitats que tenen contractat els serveis de gestors de residus especialitzats, o bé en casos d’habitatge en funció si fan tractament i separació o no.
Caldria preveure  la possibilitat d’implementar elements electrònics de pesatge individualitzat, tal i com ja ha anunciat el govern de la Generalitat vol instaurar properament.




 ORDENANÇA NÚM. 10.- ORDENANÇA FISCAL REGULADORA DE LA TAXA DE CLAVEGUERAM I ORDENANÇA NÚM. 17.- ORDENANÇA FISCAL REGULADORA DE LA TAXA PER SUBMINISTRAMENT D’AIGUA POTABLE

 Extensió dels beneficis fiscals de l’ordenança 17 també a l’ordenança 10.

Tot i que a l’ordenança número 17 ordenança fiscal reguladora de la taxa de subministrament d’aigua potable es mantenen els beneficis  fiscals que s’havien establert respecte pensionistes i jubilats, famílies nombroses i monoparentals i famílies on algun dels seus membres estiguin en situació d’atur entenem que, atès que el fet impositiu està molt relacionat, aquests beneficis fiscals també haurien d’instaurar-se en l’ordenança fiscal número 10 reguladora de la taxa de clavegueram.

Establiment d’una tarifació progressiva.

Entenem que en un bé social de primera necessitat com l’aigua el nostra ajuntament hauria d’establir en aquestes ordenances fiscals, com també ho hem sol·licitat en l’ordenança  relativa al Impost de Bens Immobles, i ho farem a l’ordenança número 11 de recollida, transport i tractament de residus municipals.

Creiem que caldria aplicar una tarifació  progressiva de la taxa que contemplés tots els majors de 18 anys, empadronats al domicili on es demana l’aplicació de la tarifa social d'abastament d'aigua.

         Disposar d'uns ingressos màxims pel conjunt de les persones que conviuen al mateix domicili, iguals o inferiors als que s'estableixen en el següent quadre, que pren com a referència l'Indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC) o IPREM en els termes homogenis amb la resta d’ordenances fiscals

           Aquests ingressos faran referència als ingressos de renda anual, entenent-se com a tals la suma dels rendiments nets del treball i de qualsevol altra prestació o rendiment net.

        A banda caldrà que la persona sol·licitant ni cap altra que visqui a l’habitatge, no disposi  immobles, propietats o immobles arrendats, excepte l'habitatge propi.
En cas que la persona sigui reconeguda com a incomplidora de les seves obligacions, li serà denegada fins que aporti documentació de l'Agència Tributària relativa als seus ingressos i es comprovi que compleix els requisits.

 ALTRES MESURES PROPOSADES

Bonificacions IBI per locals que cedeixin aparadors.

El programa aixequem les persianes, del qual el nostra ajuntament hi ha participat en tres ocasions anys 2013, 2014, 2015 i 2016 pretén fomentar la implantació d'activitats econòmiques en locals situats al nucli antic, per recuperar el continu comercial, i l’activitat econòmica al centre de la ciutat.  Per aquest motiu, i per incentivar el lloguer dels locals i el desenvolupament econòmic de la mateixa, proposem establir una doble bonificació. Una primera del 5% de la quota anual a tots aquells locals que s’acullin a aquest projecte que es complementarà amb un 5% més si a més aconsegueixen obtenir un lloguer.


Bonificacions per immobles que tinguin certificat d’eficiència energètica.

El 5 d’abril de 2013 el Govern central va publicar el “Plan Estatal de Fomento del Alquiler de Viviendas, Rehabilitación, Regeneración y Renovación Urbana (2013-2016)”.  Així mateix, el 13 d’abril de 2013 es va publicar al BOE el Reial Decret 235/2013 pel qual s'aprova el procediment bàsic per a la certificació de l'eficiència energètica dels edificis.

El Reial Decret fixa l'1 de juny de 2013 com a data a partir de la qual és obligatori disposar del certificat energètic per als edificis d’habitatges i d’ús terciari nous i per a les transaccions de compravenda o de lloguer d’edificis ja existents i per a edificis públics de més de 500 m2.

El certificat va acompanyat d’un document de recomanacions sobre les millores que es poden fer per a obtenir un comportament energètic més eficient, així com augmentar el confort de l’habitatge i per tant reduir la despesa energètica si es fa una bona aplicació de les mesures proposades.

Per tant proposem establir una bonificació en cinc dels set nivells d’eficiència energètica, encara que òbviament estem oberts a canvis en aquesta proposta

A
10%
B
8%
C
6%
D
4%
E
2%


 Subvencions per als pisos cedits a lloguer social.

Vist l’alarmant falta de parc immobiliari per a cedir a pisos en lloguer social, i la manca d’acords amb grans tenidors per a l’obtenció d’aquests immobles, cal aplicar mesures com les subvencions a tots aquells propietaris que cedeixin pisos a lloguer social, mentre el conveni estigui en vigor. Es proposa que la subvenció sigui proporcional al temps de lloguer del immoble.


Ordenança fiscal número 5 Impost de vehicles i Tracció Mecànica (IVTM)

Creiem que a l’article 5 caldria establir una nova bonificació del 20% en relació als vehicles amb benzina amb homologació EURO6 i que emetin menys de 120g de CO2 i una bonificació del 40% en vehicles “clean Diesel” en atenció a la seva menor o nul·la contaminació en relació als vehicles de gaolina o gasoil i per coherència amb les bonificacions ja contemplades en el mateix article.