Preguntes al govern municipal ERC/CUP /ICV corresponents al mes de novembre

El reglament orgànic municipal, permet que els grups municipals fem les preguntes o bé en el mateix ple, o bé per escrit. Aquest mes de novembre hem fet aquestes preguntes per escrit al govern municipal que ens haurà de contestar com molt tard el dia del ple. Més endavant compartirem les respostes que facin i us animem, a que ens feu arribar les preguntes que considereu adients que traslladem al govern municipal (ho podeu fer al correu  oaparicio@labisbal.cat).

•    Municipalització    (gestió    directe)    servei    abastament    aigua    i clavegueram

Un cop aprovada en la darrera sessió plenària l’adhesió del nostra Ajuntament en l’Associació de Municipis i entitats per l’aigua Pública, i que en el decurs de la intervenció tant el nostra grup municipal Independents per la Bisbal – PSC ( 4 regidors) i compromís per la Bisbal (3 regidors) ens  hem  manifestat públicament per la gestió  directe d’aquest servei.

PREGUNTA: Tenen previst portar a aprovació la gestió directe de l’aigua.? En quina sessió plenària?

•   Setmana mobilitat sostenible 16 al 22 setembre

Com cada any, arreu de Catalunya es va realitzar la setmana de mobilitat sostenible que enguany era del 16 al 22 de setembre, on municipi d’arreu de Catalunya varen programar activitats amb la voluntat de conscienciar a la ciutadania sobre la necessitat de mobilitat sostenible, alhora que les Corporacions prenien mesures per aconseguir una millor i més saludable mobilitat.

PREGUNTA: L’Ajuntament de la Bisbal no ens consta que hagués realitzat cap tipus d’activitat aquesta setmana. En voldríem saber el motiu.

PREGUNTA:   Més enllà de la celebració de la setmana de la mobilitat sostenible, ens agradaria saber quines mesures s’han aplicat en aquesta legislatura per a la mobilitat sostenible i quines es tenen previst aplicar abans de la finalització de la legislatura

•   Reglament participació / Pressupostos  participatius

La implicació dels ciutadans i ciutadanes en el bon funcionament de la vida col·lectiva de la ciutat no s’ha de limitar a l’elecció dels seus representants polítics. La coresponsabilitat en les decisions que ens afecten a tots i totes, la participació activa i responsable en entitats i associacions, són alguns dels elements claus que permeten configurar una ciutadania conscient i activa.

La participació no és tan sols aquella relació que s’estableix entre els ciutadans i ciutadanes i l’administració, sinó també aquella que relaciona les persones amb els interessos col·lectius, amb la ciutat, i els permet implicar-se en les decisions a prendre. La participació ha de ser el convenciment que qui vulgui té a la seva disposició els canals per implicar-se i això és el que fa aquest reglament, reflectir un compromís, tant dels polítics com dels ciutadans/es associats/des i no associats/des, de construir conjuntament una ciutat democràtica, cívica i solidària.

En  aquesta legislatura s’han impulsat diferents  processos  participatius, amb contingut i resultat desigual, que han servit d’experiència, però que ha quedat molt a criteri del govern municipal l’àmbit de participació.

S’ha  iniciat processos  participatius  per  posar  noms  a  carrers  i  espais

públics, però no per decidir el futur de la biblioteca, o  bé s’ha posat a participació el destí de 100.000 euros municipals, però no s’ha consultat a la ciutadania sobre el finançament de les obres municipals, per posar dos exemples.

PREGUNTA: Entenem per tant que cal regular els processos participatius, i demanem al regidor responsable que ens detalli si té intenció de portar a aprovació al plenari de l’Ajuntament un reglament de participació, termini de presentació, o en cas de no tenir-ho previst, els motius.

•   Pla estratègic. Llistat execució de les accions fetes.

L’any 2014 el nostra Ajuntament va aprovar el pla estratègic per l’ocupació i el desenvolupament conjuntament amb 4 municipis veïns. En aquest document hi havia un cronograma d’actuacions perfectament calendaritzat.

Passat 4 anys veiem que no s’ha respectat el citat calendari i més de la meitat de les actuacions no s’han realitzat.

PREGUNTA: El govern municipal continua apostant pel citat pla estratègic?

Té  previst  fer  les  actuacions  que  estaven  previstes  pels  exercicis

2015,2016,2017 u 2018 que no s’han realitzat? Quan?

•   Regidors barri

Alguns dels partits polítics que vàrem concórrer a les darreres eleccions municipals portàvem al programa electoral la necessitat de la creació de la figura del regidor de barri. El govern municipal en el decurs del plantejament del pressupost participat de l’any 2017 va anunciar que creaven de forma informal el regidor de barri i anunciar cada regidor quin barri tindria assignat. En aquests dos darrers anys hem vist poques accions d’aquests regidors als barris.

Petició: Demanem llistat de les actuacions i reunions que cadascun dels regidors ha realitzat en els respectius barris.

•   Pla habitatge

El govern central ha aprovat un pla d’habitatge i ha acordat amb la Generalitat de Catalunya que gestionarà els 66 milions euros atorgats per aquest Pla per Catalunya. Si  es realitzés  un repartiment equitatiu  per població, a la nostra ciutat li correspondria una quantia de no menys de 85.000  euros.  La  majoria  de  Corporacions  ja  han  presentat projectes davant l’agència d’habitatge

PREGUNTA:   Han presentat algun projecte a l’Agència d’habitatge? Quin?

PETICIÓ: Còpia del projecte presentat si n’hi ha hagut algun.

PREGUNTA: S’ha demanat realitzat alguna reunió amb la presidenta de l’Agència d’habitatge Sra. Judith Gifreu Font

•   Plaça Major i Nucli antic.

Que en els darrers anys hi ha hagut problemes de convivència per l’ús comercial, cultural i lúdic del nucli antic i en especial de la plaça major i l’ús residencial dels habitatges.

Que els veïns es queixen de sorolls i molèsties ocasionades per l’ús intensiu dels espais públics.

Que al nucli antic es concentra la majoria de patrimoni històric/cultural de la ciutat de la Bisbal.

Que per solucionar aquesta problemàtica, el portaveu del Grup, Òscar Aparicio, va sol·licitar a principis d’any la redacció d’un pla d’usos del nucli antic que establis no tant sols quines activitats comercials s’hi poden portar a terme, sinó també contemplés les activitats culturals i lúdiques, i el respecte als elements patrimonials i al descans dels veïns del nucli antic.

Que a la vista que havien transcorregut mesos, que tot i les reunions realitzades entre comerços i veïns no s’ha formalitzat cap tipus d’instrument urbanístic o administratiu per regular l’ús dels espais públics.

Vist que s’han acotat els espais  d’ocupació de  via pública al  locals comercials, però que aquests no es respecten.

El passat mes de setembre vàrem preguntar a l’equip de govern si el govern estava redactant un pla d’usos del nucli antic. En la resposta per escrit, l’Alcalde Sr. Sais contesta que no.

Que el nucli antic es troba dins l’àmbit d’actuació del pla de barris i per tant objecte.

PREGUNTA: Quines mesures té pensat realitzar l’equip de govern per a conjugar les activitats comercials, lúdiques i culturals (que han de preservar-se i potenciar-se ) amb l’ús residencial i la conservació dels bens històrics i patrimonials del municipi?.

Ple d’octubre 2018.- PLA ACCIÓ SOCIAL: OPORTUNITAT PERDUDA PER IMPULSAR MESURES SOCIALS.

Un dels punts importants de l’ordre del dia, era l’aprovació definitiva del Pla d’acció social. El nostra grup va presentar al·legacions per millorar-ne el text. Lamentablement l’equip de govern, no en va acceptar cap, tot i que les al·legacions de fons, eren per incloure més mesures al Pla, mesures que el nostra portaveu havia aplicat a l’Ajuntament de Girona en la seva estada com a coordinador de l’àrea de drets socials, i que per tant han estat provades de forma positiva en d’altres municipis.

El pla d’acció social és un document que encamina el desenvolupament de l’acció social al municipi des d’una perspectiva integral i transversal . Aposta per un treball integral basat en els drets socials, buscant promoure l’acció comunitària com a pràctica d’inclusió per enfortir el capital social, les xarxes ciutadanes i els valors de l’equitat i la solidaritat.

El nostra grup municipal amb l’objectiu de millorar el text va presentar tot un seguit d’al·legacions, com el fet que no s’hagin utilitzat les memòres dels serveis socials i que no hagin participat en l’el·laboració professinals dels Serveis Socials bàsics, del Tramuntana, del Trampoli o del CAP (Centre assistència primària) però sobretot, ens hem centrat en la mancança de mesures. Us fem un resum d’algunes de les que en vàrem demanar la incorporació i que no s’han acceptat (CAP NI UNA)

Àmbit de la salut, dependència i gent gran

• Incrementar la prestació del Servei Atenció Domiciliaria

• Incrementar el servei  de teleassistència, garantint-ne un terminal a tots els majors de 75 anys.

• Millorar la qualitat de vida de cuidadors i familiars.

• Millorar les habilitats de les cuidadores, cuidadors i familiars pel que fa a l’atenció  integral  de  les  persones  amb  diversitat  funcional  o dependència.

• Garantir una atenció integral i continuada a les persones i families amb discapacitats a càrrec amb una coordinació de tots els recursos i serveis a disposició,  així com proveir una orientació i  informació constant  a la persona usuària i al seu entorn més directe.

• Facilitar la integració laboral dels discapacitats del municipi, i col·laboraamb les empreses amb programes d’inserció laboral per discapacitatsamb els centres especials de treball de la comarca.

• Facilitar i  millorar l’accés a recursos habitacionals (places residenciapisos tutelats,  lloguer  social,  etc.)  a les persones amb discapacitat.

Pobresa energètica:

• Incrementar la partida destinada a les ajudes urgents.

• Garantir l’aplicació i el desplegament de la Llei 24/2015.

• Signar  convenis  amb  les  companyies  energètiques  i  d’abastament d’aigua per aturar els talls de subministrament garantint-ne el seu ús a la ciutadania.

• Creació d’una oficina d’eficiència energètica per generar mecanismes de prevenció  de  la  pobresa  energètica,  promovent  la  sostenibilitat  i l’eficiència energètica. 

• Crear  i  promoure  la  instal·lació  de  comptadors  socials  de subministrament per a aquelles persones compromeses amb un pla de treball

Habitatge:

En  habitatge  el  pla  social  només  contempla  la  constitució  i  posada  en  funcionament  de la taula d’habitatge municipal,  que de fet  ja es va crear en àmbit  de  serveis  socials,  i  la posada en ús  de dos  habitatges  socials  i  3 d’emergència, que de fet ja estan en aquests moments en ús.

• Signatura de convenis amb les entitats financeres per a la cessió d’ús d’immobles  a la nostra  ciutat.  L’Ajuntament  seria el  titular  i  per  tant podria fer lloguers socials.

• Compra de immobles per  incrementar  el  nombre de pisos d’urgència social  propietat  de l’Ajuntament

• Aplicació de la Llei 4/2016 de protecció del dret a l’habitatge de persones en risc d’exclusió residencial, per  exercir  l’expropiació d’ús d’immbles d’entitats financeres que els tinguin buits.

• Vetllar per l’equilibri territorial dels pisos d’habitatge d’emergència social i la convivència a les comunitats on es troben ubicats.

• Garantir  uns  preus  de  lloguer  social  ajustats  d’acord  amb  l’IRSC (Indicador  de Renda de Suficiència),  amb una actualització periòdica, especialment pel que fa a l’habitatge d’emergència social.

• Mesures  per  incrementar  els  immobles  a  la  borsa  de  lloguer  amb l’establiment  de mesures de bonificació fiscal,  i  d’avalar  els possibles riscos pels propietaris.

• Promoure noves formes de tinença urbana d’habitatge.  Cessió a una cooperativa d’edificis públics i/o terrenys municipals (pisos mestres) per a la construcció de vivenda social

• Avançar cap a un model que incorpori l’enfocament del housing first, tal i com s’ha fet a Girona ciutat.

Ocupació amb persones en risc social

• Millorar  i  incrementar  la intermediació laboral  per  a persones en risc d’exclusió,  especialment  pel  que fa a la coordinació entre els diferents agents i l’establiment d’un model d’intervenció clar i compartit.

• Fomentar plans d’ocupació per a col·lectius en risc d’exclusió i  millorar l’acompanyament laboral  posterior. No pot ser que l’Ajuntament només  ocupi sis persones en plans d’ocupació quan el cost per la Corporació es de 1.500 euros anuals per cadascuna d’elles, i altres poblacions arribin a gairebé 60.

• Formació en les competències clau i  prelaborals (autoestima,  actitud, disposició  a  l’aprenentatge,  autonomia,  assertivitat,  treball  en  equip, configuració  del  projecte  professional,  etc.)  de  les  persones  en  risc d’exclusió social o amb dificultats d’inserció laboral.

Millorar la qualitat de vida de la infància i l’adolescència

• Reduir  l’absentisme  i  l’abandonament  escolar  de  la  infància  i l’adolescència.

• Fomentar  serveis i  programes de reforç educatiu preventius: activitats extraescolars, programes pont, etc.

• Realitzar accions socioeducatives amb adolescents a l’espai públic i a l’entorn familiar (domicili) amb educadors de carrer.

• Millorar els lots d’alimentació incrementant els seus valors nutricionals, la diversitat  de  productes  i  la  incorporació  de  productes  bàsics  no alimentaris.Garantir una alimentació adequada entre la infància i l’adolescència dins i fora de l’horari escolar.

Altres mesures:

• Promoure actuacions per a la sobirania alimentària com els horts urbans i espais comunitaris.

• Diversificar el model d’accés i distribució de l’alimentació bàsica de la  ciutat.

• Fomentar l’aprofitament dels aliments i reduir el seu malbaratament.

• Promocionar el voluntariat i l’associacionisme en l’àmbit de l’emergència alimentària.

Ple d’octubre (1). Transcorregut el 80% de legislatura sense fer res en matèria d’urbanisme.

Us fem un petit resum del Ple del mes d’octubre de l’Ajuntament de la Bisbal. En els propers dies anirem explicant amb major profunditat cadascun dels 5 punts que tractarem.

1)    Preguntes mes anterior

2)    Aprovació Pla d’acció social de la Bisbal d’Empordà

3)    Aprovació inicial ordenances fiscals 2019

4)    Preguntes per escrit pel proper Ple

Avui iniciarem amb les preguntes del Ple anterior que l’equip de govern ens va contestar per escrit i ens va entregar minuts abans d’entrar al plenari.

El mes de setembre havíem preguntat per la municipalització del tanatori. En la legislatura anterior vàrem aprovar el pla general d’urbanisme que reservava terrenys per la construcció d’un futur tanatori al costat del cementiri actual. Per aquest motiu fa uns mesos vàrem demanar al govern que realitzés un estudi que valores el cost efectiu del servei per així poder decidir si aquest servei es podria prestar de forma directe com han començat a fer alguns municipis, o bé realitzar-ne una licitació que ja havíem estudiat en la legislatura passada.

La sorpresa negativa ha estat que l’equip de govern ens ha contestat que té altres prioritats que no pas estudiar la municipalització d’aquest servei. Un cop haver vist el que ha passat amb el servei d’abastament d’aigua, porten gairebé 4 anys retardant la decisió, no sorprèn aquesta contesta, però si que un govern suposadament d’esquerres no vulgui ni tant sols estudiar la viabilitat de la municipalització del servei. Tampoc no entenem el fet que si tenen tant clar que no cal ni estudiar aquesta possibilitat, no hagin aprofitat aquests anys per licitar el servei a llarg termini, amb l’obligació de l’adjudicatari de construir un tanatori nou. La legislatura passada vàrem estudiar aquesta possibilitat, i fer els primers contactes amb empreses que estaven interessades, i vam visitar alguns municipis que havien fet aquest tipus de licitació (Llagostera)

Una altre pregunta era en relació als convenis urbanístics que vàrem signar els anys 2014 i 2015 en el moment de la redacció del Pla general d’urbanisme. Tot i que han passat 4 anys encara no s’han desenvolupat la majoria. Principalment ens referíem al conveni dels terrenys de sota el convent. Hi havia un conveni en què la propietat cedia gratuïtament prop de 10.000 metres quadrats a l’Ajuntament per que aquests el destines a equipaments públics. El govern ens va contestar que tot just havien contactat amb la representació de la propietat per aconseguir la cessió d’aquests terrenys. Val més tard que mai, diuen.

La tercera pregunta, com veieu el ple passat varen ser molt urbanístiques, varen ser en relació a diferents planejaments derivats que no s’han fet. Concretament els hi vàrem preguntar pel pla d’accessibilitat , el pla de protecció d’elements patrimonials i el pla d’usos del nucli antic.

Respecte el pla d’accessibilitat ens varen dir que es realitzarà l’any 2019. Del pla de protecció d’elements patrimonials ni tant sols han contestat, hem d’entendre que no tenen data per realitzar-lo, i del pla d’usos del nucli antic (que hauria de regular no només les activitats comercials, sinó també les lúdiques i culturals i preservar el patrimoni) ens varen dir que no volen fer-ho per entendre que el pla general és instrument suficient.

En fi, que en urbanisme, han passat gairebé el 80% de la legislatura i no han fet gairebé res, i això que els hi vàrem deixar un pla general nou per desenvolupar.